martes, 31 de mayo de 2011

AVUI QUE PLOU TORNANT DE RODALIES(¿?)

Feia temps que no escrivia res quan plovia. Potser és casualitat, o potser no. Aquesta sèrie és un estat d`ànim que no té res a veure amb els altres sino amb mi mateix.
Avui no ha estat un bon dia. En un moment  determinat, la sang freda s´ha imposat frontalment a la calenta, però aquesta  última s´ha quedat a  dintre .
 De vegades la immediatesa és necessària però  inconscientment s´activen els mecanismes que em fan actuar així.
 Mimèticament  m´he redreçat als paràmetres que utilitzo sempre.  Optimitzar resultats(massa idealistes tal volta) envers la satisfacció instantània que proposen la pèrdua,  l´orgull i la por.
Quan la fredor és insensible  és detestable, però quan aquesta és un vincle, un vehicle que em porta on crec que he d´estar, es torna complicada de collons.
Per una banda  costa molt que es vegi i per altra perque no la pots explicar. No pots revel.lar la teva estrategia si va en detriment del teu objectiu real.
Per aquest motiu m´he sintetitzat en dues premises bàsiques: la primera i més important és l´auto exigencia exagerada amb mi mateix de ser una bona persona(encara que de vegades no ho sembli) i la segona  és intentar  esbrinar, en detalls , en grans gestes, o en grans  silencis, que els que m´envolten i els que m´importen també ho són.
 A partir d´aquí tot s´hi val, errors inclosos.

AVUI QUE PLOU TORNANT DE RODALIES(¿?)

Puc fer  semblar l´oblit
ser qui creus que pugui ser
o no creure´m quan et dic:
 no som el que diem.

Sé qui sóc aquesta nit,
sóc  tot el  que veig,
allò que puc sentir,
Tot  el  que perdré.

I val la pena seguir,
estimar és el que té,
és inútil fer-ho per mi
si no ho faig per tu,
també.

lunes, 30 de mayo de 2011

Townes van zandt

Townes Van Zandt  va ser un "loser". Un cantautor texà amb un talent excepcional que va escriure  de les millors  cançons folk americanes de l´última meitat del  segle passat.
 Bevedor i toxicòman  va  morir  de mala  vida l´1 de  gener de  1997.
Mai va tenir l´èxit que es mereixia, però la seva influència  va ser ingent en grans figures com  el Ray Benson, Steve Earle, Emmylou Harris, Willie Nelson etc etc.
Fins  i tot  , el Nacho Vegas, va fer  en " Canción para Isabel" una versió lliure però alhora  molt fidel en l´esperit del  "Marie" del Townes.
La seva tonada més famosa és aquest "if i needed you" que poso en  veu de la Meg Hutchinson, una  jove promesa de la que crec que en  sentireu parlar .
És una gran  cançó d´amor: l´estrofa més famosa diu

If I needed you would you come to me,( si jo et necessités tu vindries?)
Would you come to me, and ease my pain?( vindries i curaries el meu  dolor?)
If you needed me( si tu em necessitessis)
I would come to you(jo aniria cap a tu)
I'd swim the seas for to ease your pain( nedaria tots els mals per curar el teu dolor)


sábado, 28 de mayo de 2011

La Buena Vida- ¿Qué nos va a pasar?

Ummmm. m´agrada aquesta  cançó. A veure quan tornen els de Donosti. Els trobo a  faltar entre tanta merda de chumba chumba

viernes, 27 de mayo de 2011

PRADA XX

PRADA XX.-

Tu ets més que tot això,
més que aquesta caricia
que em desmesura,
més que l´esclat en punt
de tots els  focs  
que els teus ulls fan lluna.

No em podia deixar enredar,
tu ets més que l´avaricia
de veure´t nua,
tots els temps venen de lluny
i tot el que no es poden emportar
ho desmunten.

Per això estàs aquí dins,
lluny de les  hores,
fora de  dubtes.
Tu ets més del que
sóc jo de mi,
eternament profunda.

jueves, 26 de mayo de 2011

Martí Pol altra vegada

De vegades tinc la percepció de que seria millor que no hi fos, la sensació de ser una persona incòmode .

Però per mi, us ho ben juro, no hi ha cap tipus de competició, simplement  refuso sistemàticament la superficialitat perque tinc ànsies d´aprendre i comprendre, simplement per saber on estic.

Vanagloriar-me de saber-ne més seria ridículament inoperant. De què serveix, quina és la seva practicitat?

Només parlo perque em parlin, explico tot el que sento perque algun dia algú de  vosaltres m´expliqui el que sent. I algú havia de començar primer.

I quan em parleu només obtindré coses bones. La primera és saber que no estic sol, que teniu un immens i magnífic món sense nom que vol i necessita companyia. La segona és  compartir per aprendre.

L´eterna solitud amb un mateix no és bona.

La més mínima percepció de que hi ha alguna cosa més a la que podem aspirar no ens pot lliurar de la tristesa .

Per tant, si en un moment o altre, ens adonem de que necessitem quelcom més, és més prudent i savi buscar-ho que no intentar  convènce´ns a nosaltres mateixos , o bé que no existeix, o que si existeix no ens convé.

EL següent  fragment de Martí Pol  em va seduir pel seu poder i la seva  velada  referència al cristianisme  en la única frase d´aquesta  religió que m´atrau. "oblideu tot el que us han dit i estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat". Tota la resta es fullaraca i pantomima

En Miquel no va ser el primer que em va parlar però si el primer a qui vaig escoltar.


Fragment de "quinze poemes"(2001)

VII

"....Puc, si voleu, fer-vos intimar
amb vosaltres mateixos,
perquè aprengueu a  conèixer-vos
i oblideu tots els ideals mesquins
car lluny d´allò que forma el vostre món
limitadíssim
no pot haver-hi res  que us atregui  amb fermesa.
Quan aprengueu d´estimar-vos
més que tota altra  cosa,
s´haurà acomplert el gran manament
i jo perduraré pels segles dels segles."

miércoles, 25 de mayo de 2011

Flower´s grave

Ei Tom. Què tal per Beulah?. Fa temps que no se res de  tu. Avui m´has vingut a la memòria, sempre per casualitat.

Rellegint-te he trobat unes flors. Segurament les va escriure  Mrs Brennan mentre tu les regaves amb les breus notes d´un piano.

Va ser ella la que  et va dir  que les coses bones, encara que desapareguin, s´han de recordar?

Creixen poques flors.

Guardem  les que tinguem vives però no oblidem mai les que un dia van morir.

Totes dues són una bona destinació pels somnis

I això, la Sra Brennan, ho sabia, i ho sap, molt bé .



La tomba de les flors

(Flower´s grave-Tom Waits)

Algun dia, la lluna platejada i jo
Anirem a la terra dels somnis
Tancaré els meus ulls
I em despertaré allà a la terra dels somnis.
Però diga´m qui posarà flors
a la tomba de les  flors?
Qui els hi reserà una pregària?

Trobaré una rosa xinesa a la terra dels somnis?
Està l´amor dessagnant-se a la terra dels somnis?
Han marxat aquests  dies per sempre més?

Si tu i jo hem de morir aquesta nit,
Ens il.luminarà la llum de la lluna?
Si tu i jo hem de morir aquesta nit
Una altra rosa florirà.
Per una rosa desapareguda,
Seré jo l´únic a qui salvis?
M´agrada quan plou,
Però ningú posa  flors
A la tomba de les  flors

Quan una rosa floreix una altra  morirà.
Sempre ha estat d´aquesta manera.
Recordo  les pluges.
Però ningú posa  flors
A la tomba de les  flors

martes, 24 de mayo de 2011

SERIES OF DREAMS

Avui Bob Dylan fa 70 anys. Felicitats mestre.

A mi em va  començar a  agradar quan en  tenia  15 i puc dir, sense  cap mena de  rubor, que  ha sigut la influència més  gran que   he tingut mai.

Amb ell vaig aprendre  sobretot la claredat, l´obertura, acceptar els canvis, evolucionar amb ells, no estancar-me en idees  pre-concebudes i inalterables, amb aquelles  sentències que diem  constantment i que no en el fons no ens  creiem. En definitiva a no  mentir-me a mi mateix.  Com diu ell mateix "les paraules que són  veritat no es poden  dir però tampoc es poden trencar".

Vaig aprendre a  acceptar-me dèbil, vulnerable, impertinent, insuportable, amb bones èpoques i en moments terribles ...En "love minus zero" diu "el meu amor parla de forma  suau, sap que no hi ha  cap èxit com el fracàs   i que  el fracàs, al cap i a la  fi no és cap èxit".

Però sobretot sobretot, l´auto-crítica com a  base  i llegitimació per la crítica.Tu mateix  has de  ser l´objecte d´anàlisi i  crítica més ferotge com a principi bàsic del teu aprenantatge.

He escollit "series of dreams" perque revel.la aquest treball intel.lectual permanent i constant amb ell mateix. L´anal.lisi, la síntesi, la fugida al  teu mon    



SERIES DE  SOMNIS.
Estava pensant en  una sèrie de somnis,
On res arriba a dalt de  tot
On tot es queda on està ferit
I arriba a  parar-se permanentment.
No estava pensant en  res concret
Com en un somni  on algú es deperta i crida,
Res massa científic
Simplement estava pensant en una sèrie de somnis.
Estava pensant en una serie de somnis
On el temps i la cadència volen
I no hi ha cap sortida en cap direcció
Excepte aquella que no pots veure amb els teus ulls
No estava fent cap gran connexió
No estava caient en cap complicada conspiració
Res que no passaria una inspecció,
Simplement pensava en una serie de somnis.
Somnis on  el paraigues està plegat
En el camí on has estat llençat
I les cartes que tens no són bones
A no ser que siguin d´un altre món.
En un somni els números cremaven
En un altre vaig ser testimoni d´un crim,
En un corria, en un altre tot els que semblava
Que estava fent era saltar.
No buscava cap ajuda especial
No anava  d´una punta a una altra,
Gairebé he recorregut la distancia
Simplement pensant en una
serie de somnis.

domingo, 22 de mayo de 2011

CADA PART DE MI-STEVE EARLE


Ahir eren  aproximadament dos quarts d´una del migdia, mentre estava  corrent, quan em va sortir a l´MP3 aquesta  cançó de l´últim Cd del gran gran gran Steve Earle, una de les meves debilitats.
Em vaig emocionar com un nen petit, sort que estava sol per aquests mons de  Déu.
Vaig pensar amb la seva jove esposa, l´Allison Moorer. En la primera  vegada que  va agafar l´acústica i li va cantar, només per ella, i amb lo afortunada que va haver de sentir-se, de que aquesta delicada, bellíssima i sincera melodia  fos ella escrita en cançó.
En el video adjunt de fa només un mes al Letterman , l´Allison l´acompanya al piano. Només li fa un somriure , ja n´hi ha prou, ho és tot.
Jo  no se  el que es sent quan t´escriuen una  cançó o  un poema només per tu, però si que  sé el que sent qui ho fa .Orgull.
Orgull d´haver posat tot el que ets en unes línees, treure-les de tu mateix per donar-les a qui vagi dirigida. I que pugui recórrer a elles  quan vulgui, quan ho necessiti, quan per  casualitat apareguin en un calaix al cap de molts anys …
Continuaran sent tu mateix, cada part de tu, per sempre.
Perdeu tres minuts en escoltar-la i sabreu del que estic parlant

CADA PART DE MI
( Every part of me- Steve Earle)

T´estimo amb tot el meu cor,
amb tota la meva ànima, amb cada part de mi .
És tot el que puc fer per delimitar
on acabes tu i on començo jo, ja veus.

He viscut molt de  temps amb les meves penalitats
Vaig deixar un rastre de llàgrimes darrera meu,
em vaig enamorar moltes  vegades
però mai vaig pensar que aquesta amabilitat
podria trobar-me

T´estimo amb tot el que tinc,
amb tota la meva debilitat,
amb tota la meva  força.
No puc prometre res excepte
que el meu últim sospir portarà el teu nom
I quan jo ja no hi sigui ells cantaran una  cançó
d´un idiota solitari que va vagar pel món i va tornar
però que al final la va trobar.

T´estimo amb tot el meu cor,
amb tota la meva ànima, amb cada part de mi .
Donaré voltes per tot l´univers fins el final
I aleshores em preguntaré
Si hauríem de tenir una altra oportunitat.
Podria mantenir aquest ball per sempre
a sota d´una doble lluna amb les estrelles
que enlluernen el cel i brillen
allà on estàs tu?

Perque t´estimo amb tot el meu cor,
amb tota la meva ànima,
amb cada part de mi .

sábado, 21 de mayo de 2011

LOVER LOVER LOVER

De totes les  cançons del Leonard aquesta és una  de les més conegudes i accessibles.

La versió que en  fa  al Songs From The Road és simplement magistral desde el primer minut  fins l´últim.

Ningú diria que és una  cançó bèl.lica inspirada en la Guerra dels Sis  Dies d´Israel i com el fet de recórrer a l´amor és una constant en la seva  poesia per superar-ho tot.- Més  tard ,en els  anys  90 ,a The Future  va escriure :“love´s the only engine  of survival”. L´amor és l´única màquina per la supervivència

He trigat a traduir-la per un malentès amb mi mateix, simplement em pensava que  ja ho havia fet

Lover, lover, lover ( Leonard Cohen)

Li vaig preguntar al meu pare,
Vaig dir-li: pare canvia´m de nom
El que ara estic fent servir
Està cobert de por i merda, de covardia  i vergonya.
Amant, amant, amant, torna a mi

Ell em va dir: et vaig tancar en aquest cos,
Per mi és com una mena de  judici.
El pots utilitzar com una arma
O per fer  riure a alguna dona
Amant, amant, amant, torna a mi.

Aleshores deixa´m començar  un altre cop, vaig cridar,
Si et plau, deixa´m començar un  altre cop.
Vull un rostre que aquesta vegada sigui just
Vull tenir un esperit tranquil i calmat.
Amant, amant, amant, torna a mi
Ell va  dir: Mai vaig apartar la  mirada,
Mai vaig marxar.
Vas ser tu qui va construir el temple
Vas ser  tu qui va  cobrir  el meu rostre
Amant, amant, amant, torna a mi
I tal volta l´esperit d´aquesta cançó
Tal volta s´elevi pur i lliure.
Pot ser un escut per tu,
Un escut contra l´enemic
Amant, amant, amant, torna a mi


viernes, 20 de mayo de 2011

STEAL MY HEART AWAY

No la tradueixo , perque no tinc temps. Avui estic un pèl moix. He de treballar el cap de setmana després d´estar bastant tranquil  de  dilluns a  dijous. Aquesta puta feina va a ratxes, no hi ha manera que  sigui uniforme. Però en fi, és el que  hi ha i vist com està el pati, a Déu Gràcies que en  tenim.
M´agrada  molt el Van ,  i avui,  "just in a morning of may like this" li ha tocat a ell.
En fi bon finde a tothom


miércoles, 18 de mayo de 2011

El Sr Jinks al rescat

Ja us ho deia  que  feia dies que  volia  sortir. És més pesat que en Wally. Sempre vol estar a tot arreu.
A veure si així calla una  temporadeta.

El Sr Jinks al rescat.-

Isolda  anava  dient que no  amb el cap. Eren d´aquells “no”  de cabreig amb un mateix que es fan en comptes de  enclastar-se la testa contra la paret, i repetidament perque dolgui.
Més que musitar farfullava  alguna frase  incomprensible. Mirava el palillo i l´oliva del Martini com Hamlet a la calavera, però un pèl més agresiva. Semblava  dir-li: ei tu cabrona, la qüestió "si ets o no ets"  m´importa una merda  , però  escup  el que t´has begut , que la pòcima és meva
Si amb la calentura t´entra la sal.libera generalitzada( model  "on has deixat la fregona?") ,  amb la mala llet t´invadeixen els fogots.
Primer s´escalfen les orelles com si fossin dos capullos de  rosa  sense tija, després   es pinta una sanefa vermella  en els pòmuls i mig obres la boca com si anessis a  riure.
Però quan endevines que respirar pel nas pot arribar a  fer molta remor, ja saps que no riu, que el toro t´ensenya les dents abans de posar-se neuròtica, cridar com una possessa, i patejar i esgarrapar qualsevol bulto en  cinc metres a la rodona.
Així estava  la pobra Isolda  mentre Galahad continuava recitant els versicles del Deuterenomi , versió rotllo comentat.  Després de cada sentència bíblica li preguntava si li havia agradat . Si no contestava s´ofenia , però si li deia que si , aleshores encara era pitjor  perque després del toston ell li afegia comentaris de poca calada, intel.ligència justeta  que acompanyada d´auto-pompa  donen com a resultat un doctorat en pedantería ridicula.
Isolda es ventil.lava la túnica per apaivagar a la figa fura, que li donés l´aire. En un moment crític va pensar que se li escaparia i  aniria sola mossegant puntets seguits com un “comecocos”   descontrolat.
El Sr Jinks passava per allà, distret  com sempre, en la dimensió paral.lela on descansen els foragits. Estava però capcot. En el seu cap només  existía un  “quesito blau”. Com se li podia haver  acudit situar el Perito Moreno a Ghana?  Tradueixen els atles el suajili? Es el suajili l´idioma oficial de Ghana? On collons està Ghana?
Isolda el va saludar( versió  “pel que més vulguis salva´m” ). Galahad estava memoritzant  un passatge sublim del Deuterenomi que mereixia alguna cosa més que paraules, potser  una acurada escenificació.
 El Sr Jinks se l´imaginava vestit de mosqueter, faldilla acargolada, malles i perilla  recitant en un galliner ple de palla   el “no es verdad angel de amor…..”
Li va preguntar què li passava . Ella  es va començar a  sulfurar .Es ventava  cada  cop  més descaradament, com una gitana gorda  de  mercadillo   en el mes d´agost.
Es va alçar de la cadira, mentre l´altre   continuava  en plan místic, amb la mirada desequilibrada. Es va aixecar la túnica i no portava calces. Al Sr Jinks, per un moment , li va recordar un “quesito”, el marron de literatura.
Isolda li va explicar que s´havia fet un brasilenyo per  seduir Galahad. L´havia modificat lleugerament   donant-li forma de  calze, del Crist de Rio, o una T de terminal, fi de trajecte.
 El Sr Jinks, que mai havia  sigut un expert en l´ars amantis  i un negat pels detalls, es  va sentir incòmode amb aquella situació. Per una banda  ni li anava ni li venia, però per altra mai s´havia negat a escoltar a algú. Ademés ell continuava  capficat amb temes formatgers ….
Va tenir que utilizar tots els seus recursos retòrics i emprar-se a  fons per satisfer a la dama desfigada. Tenia enfront a un tonto irrecuperable . No podía comptar amb ell per arreglar el desfici d´Isolda. El Sr Jinks no el podía reemplaçar perque tenia pressa  per arribar a  casa i agafar  el puto atles.
Aleshores  va fer sentar  de nou a Isolda. La va calmar tot pregant-li que l´escoltés.
Mira Isolda, veus aquell dròpul? Donç és un bistec, només un simple i patètic tros de carn . No té emoció, no té tendresa, no et fa riure, no té cap salsa que oferir-te.
De fora pot semblar que té bon color, que sigui  tendre i gustós, però potser quan el mosseguis el pots trobar dur com una pedra, et pot esquerdar tres queixals o a la llarga pot ser més indigest que dues morcilles de Burgos un diumenge a la nit. I a  sobre te´l fotaràs a “palo seco”, carn per carn, que trist….
Sigues llesta. Si ara  només necessites bistec, perque una altra cosa no et pot donar,  et menges el teu, que  ja en coneixes l´olor, el  gust i la textura i segur que no t´empatxa.
Isolda va tornar mirar Galahad, que continuava fent tonteries i dient xorrades. Va agafar el palillo més llarg dels tres martinis que s´havia  cascat, va punxar-hi les tres olives i…no us explico res més.
El Sr Jinks va marxar . De lluny va sentir un crit llaaaaaarg i esgarrifós d´Isolda, i va riure murri, orgullos de la feina feta. A mig camí però es va trobar al Crist de Rio amb els braços estessos com si  anés a abraçar-lo.
 Era un ingenuu i va pensar que  potser el Senyor  volia felicitar-lo i encarregar-li allò tant fardon : “Ves arreu i escriu el que has vist!!!!”
Però no, el gran carioca es va despenjar preguntant  si havia  vist  al virtuosissim   Galahad. Que venia  per emportar-se´l al cel .
En Jinks li va dir que si, que s´emportés d´una punyetera  vegada aquell inútil. Ups no, no, no… esborra això últim que ens excomuniquen.
Li va dir  que l´havia vist feia un moment cantant-li salms al  calze  i ademés, ves per per on, era un calze brasilenyo!!!
 Que content que es va posar el Senyor!. Però en Jinks, quan estava  a punt de perdre´l de  vista , li va dir: perdoni…, perdoni…., vostè que ,tot i estar penjat,  ha vist món, no sabrà per casualitat on collons està Ghana?

DRIVE-THE CARS

Davant la noticia de que els  Cars  han tret nou disc he recordat la cançó que més m´agrada d´ells. Una gran balada  amb una  lletra senzilla però efectiva.
Sempre ha d´haver-hi algú que  digui les coses pel seu nom. Riure les  gràcies  i dir amén a tot està tirat però no té cap mena de  mèrit.-


DRIVE-THE CARS

Qui será qui et digui que és massa tard?
Qui será qui et digui coses que no t´agraden?
No pots continuar  pensant que no fas res malament
Qui et portarà a casa  aquesta nit?
Qui et recollirà quan caiguis?
Qui despenjarà el telèfon quan truquis?
Qui prestarà atenció als  teus somnis?
Qui no es taparà les orelles quan tu ploris?
No pots continuar  pensant que no fas res malament
Qui et portarà a casa  aquesta nit?
Qui t´agafarà quan tremolis?
Qui vindrà a tu quan et trenquis?
No pots continuar  pensant que no fas res malament
Qui et portarà a casa  aquesta nit?



martes, 17 de mayo de 2011

Nightswimming- REM

Alguna vegada quan anava a  pescar de nit em  banyava al mar. La sensació que desprèn es d´una deliciosa inseguretat. No domines el  territori , no saps  què et pot venir per cap  cantó,però alhora disfrutes enormement de la seva bellesa, una bellesa que no depèn de tu, si no que et presta la nit i amb una mica de sort la lluna. Sempre ens  costa acceptar el que ens  regalen, sembla com si no ens  ho mereixem. Jo crec que si

Bany de nit

( Nightswimming-REM)

Aquest bany de  nit es mereix una nit tranquila.
La fotografía en el cotxe, presa ja  fa anys,
sembla que el parabrises li doni la  volta,
cada farola ens mostra la foto del  revés.
Però tot i així està més nítida.
Vaig oblidar-me la camisa  a prop de l´aigua
La lluna està baixa aquesta nit.

Aquest bany de  nit es mereix una nit tranquila
No estic  segur de que la  gent ho entengui.
Ja no és  com fa uns anys,
la por a que t´exampin, ser un imprudent, l´aigua….
Ara ells no em poden de cap manera  veure despullat,
totes aquestes  coses  han marxat
reemplaçades pel dia a dia

Bany de nit, encara   recordo aquella nit,
s´apropova setembre…
ara estic immovilitzat per la lluna.
I què passaria si fossim dos
que estiguessim un al  costat de l´altre
donant voltes , en l´òrbita del sol més bonic?
Aquesta  lluentor, ni un tambor per sempre tens
No podria descriure aquest bany de nit

Tu. Jo pensava  que et coneixia.
Tu.- a  qui no puc jutjar.
Tu.  Jo que vaig pensar que  em coneixies
N´hi ha un  que respira tranquilament
per sota el meu alè.

La fotografía es  reflexa
i cada llum del carrer és un record
Aquest bany de  nit es mereix una nit tranquila
es mereix una nit tranquila

lunes, 16 de mayo de 2011

Zenkiu

Hem començat la setmana d´un pilota...... jejeje. Al loro, avui jo ( com que sóc un envejós de mena) també compleixo ,,,, 5.000 visites al bloc!!!!!!.. wai....
N´estic super orgullós perque faig el que més m´agrada, escriure, escoltar música i xerrar  fins els descosits( amb l´avantatge  de que no m´heu de suportar in person, apagueu el catxarro i sanseacabó).
Però  sobretot aprendre, crítica, auto crítica, comparativa i resolució ... Fora l´endogàmia!!!!
 Aprendre del que em diuen els clàssics  i del que em dieu vosaltres dins i fora del bloc.. Només has de  ser tu qui comenci  i t´adones que la majoria de la gent que val respon sempre.
Pels que continuiin  escoltant-se a si mateixos, i a la superficie  de les idioteses, tonteries i  banalitats  allà ells, ells s´ho perden... Repeteixo: Gràcies a tots...

Trailer: Pels propers dies  ja he preparat les  traduccions de dues cançons més , el Nightswimming dels Rem i el Drive dels Cars, tinc dos Prades in mentis  i   el Sr Jinks que està començant a donar pel cul de que  vol sortir.....

Dues notes aclaratòries

Paris vaut bien une messe( Paris bien vale una misa), esta frase la dijo el Rey Enrique IV el día que se convirtió al catolicismo, el 25 de julio de 1593

La frase "Así son las cosas y así se las hemos contado  " la hizo célebre  Ernesto Saenz de Buruaga  y no Luis Mariñas como  decían los dos alelaos del poli  y el charly... nos deben un cubata

domingo, 15 de mayo de 2011

Paris, amb els de tota la vida

Des de dimecres 11  no he  pogut penjar res en el bloc. Un problema  general de "blogger" ho impedia. No sé quants dies ha estat inoperatiu...

Aquest  cap de setmana he estat a Paris celebrant el 40è cumpleanys del meu millor amic, l´Albert el poli.

Igual que em  van fer a mi , per uns tios com nosaltres, que les  hem passat de tots els colors, no hi ha cap regal millor que passar aquest dia amb els teus amics de  tota la vida. Els que realment importen .


Us els presento: els dos primers per l´esquerra L´Eva i el Carlos que han vingut expressament de  Tudela . L´Eva és una història de tren..moltissimes converses  que no em va donar la gana que acabessin quan va  finalitzar  d´ estudiar Turisme. La vaig presentar a la penya i s´ha fet íntima de tots, perque ella s´ho val. Havent-ho passat tan malament a la vida com ella, es  dificil ser millor persona. Però jo he dit sempre que la bona gent , la que es porta com Déu mana ha de tenir premi, i ella l´ha tingut amb el Tudelano, un gran xaval que parla poc  però quan parla  les clava.

Seguint per l´esquerra els PONT. Jo i en Jordi hem anat sempre junts a escola desde primer de bàsica fins acabar la carrera de dret.És amb l´únic home  amb el que  he viscut jajaja. La nostra relació ha  sigut sempre una competició. De vegades ell era el primer de la classe, d´altres ho era jo i així durant vint anys, tant de  temps que ens vam fer enemigos íntimos jeje. En els moments claus ens  hem tingut mutuament. I jo vaig tenir l´honor de llegir-li la poesia a la Núria ( el seu contrapunt perfecte) el dia del seu casament. Conec poques persones més intel.ligents, pragmàtiques  i cíniques que ell. M´encanta... i que consti que aquest  cap de setmana  he sigut jo qui li  ha deixat que fos el lider de la camarilla.... encara s´ho creurà que  ha  sigut per mèrits propis....
Segueixen el  protagonista de  la peli i la Marta. No hi ha res a dir nen, ets simplement el millor. En un dels moments més xungos de la meva vida em va  dir: facis el que facis, t´equivoquis o no, jo sempre estaré amb tu. Un amic no vol res mes. El nivell és massa alt. Que n´aprenguin els mediocres!!!

Per últim està en Pere i la Mari... Com deia l´Albert , el Pere va ser el seu primer amic( jo vaig venir després). Abans de  saber parlar ja eren amics. Avui ja se que el dia que em van deixar jugar a  futbol amb ells ha estat un dels dies més importants de la  meva  vida...gràcies tetes.

I a terra, mig asseguts,  qui us escriu  i PRADA( per fi!), co-organitzadora del gran Evento junt amb la Marta

Aquesta  tarda, al Charles De Gaulle , i després de  dormir 6 hores en dos dies el Carlos deia: AMIGO QUE NO DA Y NAVAJA QUE NO CORTA, SI LOS PIERDES POCO IMPORTA.

Tots vosaltres em doneu, no us vull perdre mai

miércoles, 11 de mayo de 2011

CLASSICS DYLAN-LIKE A ROLLING STONE

Si hi ha una  cançó  trascendent a l´història de la música és aquesta. La seva influència en la història del rock és incommensurable. Els Rolling, la revista Rolling Stone etc etc etc . De fet els  estudiosos del rock diuen que és la  cançó moderna més precisa i més influient de  totes les que s´han escrit 
Demolidora  fins dir prou  parla d´una cosa  tan senzilla com que  "algun dia  tothom  recull allò  que sembra", Si dones  superficialitat  només tindràs superficialitat , si no dones  res no rebràs res,   per acabar dient que  si només mires per tu, trigaràs més o menys  però irremediablement et quedaràs sol/ sola.
És un plaer i un gran honor penjar-la en el bloc.

  
Como una bala perdida
(like a rolling stone-bob dylan)

Hubo un tiempo en que vestías muy bien
tirabas monedas desde tu Edén ¿no es así?
Todos decían: "Te vas a caer"
Tranquila, muñeca, yo ya te avisé ¿no es verdad?
Ya no hay nadie que sufra por tí
ya no caminas tan altiva
Sonries pero quieres llorar
y ya no queda nadie a quien amar
no, no te queda nada que amar.
¡Oh! ¿Qué se siente? ¡Oh! ¿Qué se seinte?
Al estar sin un hogar
como una completa desconocida
como una bala perdida.
Tuviste una buena educación pero
¡mala suerte! nadie te enseñó cómo vivir.
Decías que no tenías nada que ver
con el mundo de ahí afuera
y ahora estás en él ¿qué vas a hacer?
Ya no hay nadie que sufra por tí
ya no hay regalos ni favores
Sonries pero quieres llorar
y ya no queda nadie a quien amar
no, no te queda nada que amar.
¡Oh! ¿Qué se siente? ¡Oh! ¿Qué se seinte?
Al estar sin un hogar
como una completa desconocida
como una bala perdida.
Nunca quisiste ver la expresión
de aquellos payasos bailando a tu son ¡Fuiste cruel!
Nunca supiste que no estaba bien
que otras personas sufrieran por tí ¿no es verdad?
Galopas sobre el caballo de tu diplomático
llevas sobre los hombros un gato siamés
Te sentías como una reina
y ahora solo eres Cenicienta
Te sentías como una reina
¡Oh! ¿Qué se siente? ¡Oh! ¿Qué se seinte?
Al estar sin un hogar
como una completa desconocida
como una bala perdida.

Princesa en el  altar y toda la gente guapa
Beben y piensan que lo tienen todo  hecho
Intercambiándose toda clase de preciosos regalos,
Será mejor que saques tu anillo de diamantes y lo empeñes.
Solías  estar muy condescendiente con ese Napoleón de harapos
Y el lenguaje que usaba. Ve hacía él, te llama
Y no te puedes negar.
Cuando no tienes  nada, no tienes nada que perder
Eres invisible, no tienes  secretos que compartir
¡Oh! ¿Qué se siente? ¡Oh! ¿Qué se seinte?
Al estar sin un hogar
como una completa desconocida
como una bala perdida.


per cert, penjo la  versió dels Rollings perque el cabron del de Minessota li té jurada al youtube, ves a saber per quin motiu.Genio y figura el hombre

martes, 10 de mayo de 2011

Los puentes-Pedro Salinas

He llegit el poema i convinc amb tu que és sensacional. 

Aquesta estrofa que penjo és magistral. Plorar significa "unir", voler estar junts, estar a prop.

"....Hay lágrimas que no se pierden nunca
mejilla abajo, en los pañuelos
con que inocentemente pretendemos
cortarles su querencia. Su querencia
se cumple: lo que quieren es unir.
Y nunca que se llora se está lejos.

També m´ha sacsejat aquesta, potser per la referència als rellotges de les estacions a les que estic tant avessat.

Todas las horas fueron y vinieron
de ti a mí, de mí a ti.
Y cuando vayas por el mundo sola
y veas los relojes de estaciones
donde tanto se cuenta ir y venir,
o cuando tu muñeca se desciña
el recuerdo mejor que yo te di,
comprenderás que por cualquier hora
podemos encontrar lo que buscábamos:
el amor y las horas por venir.
Per una part el temps que passa massa ràpid i no li prestem l´atenció que es mereix. Però quan ens hem d´aturar, potser per un bon record, potser per un desig, potser per una necessitat,   aleshores ja no hi ha inèrcia. Som nosaltres qui el dominem. I ens hem de creure que hi ha la voluntat i la possibilitat real de buscar i trobar allò que  realment busquem.

Gràcies Roser, com deia el Cohen, els que siguin capaços de sentir sempre es trobaran a una profunditat de mil petons.

Ah.. recorda que tu i jo tenim una nit de teatre i de conversa pendent.

PRADA XIX

Carta d´amor a una desconeguda.

Bona tarda estimada:

Rellegint a Stefan Zweig ha sortit el teu nom, el teu nom que mai  ha sortit de dintre, i que mai ha estat enfora.  Desvetllar com et dius és reduir-te entre lletres . I tu ets molt més que tot això

Primer ha parlat ell , discretament penedit de l´oblit  que el va portar a  escriure´t, a tu, desconeguda sense nom, el nom que tots portem dintre.

Gairebé fa un segle i encara et recorda, el teu nom i tu, i tot el que  significa-

I  m´ha deixat que  l´acompanyi , sabedor de que és la manera  de reivindicar-te única i eterna, en cada lletra que s´enganxa  amb una altra  i allà es queden per sempre.  Totes les altres coses se´n van

L´Stefan m´ha mirat als ulls, als ulls profunds que tots portem dintre, i  m´ha dit: l´oblit se´n porta tot el que hem dit, però no podem permetre que se´n porti tot el que sentíem.

Qualsevol emoció que sublevi els sentits ha de quedar-se escrita, quieta, orgullosament  indestructible.

Però ens ho poses difícil.  Ni tan sols aproximar-nos al teu amor  es pot descriure.

Després  he parlat jo i li he explicat que vas ser tu la que  va apostar per mi sense saber quin premi podía oferir-te. Que em vas estimar  tu primer. Que vas ser tu , desconeguda, la que es va voler posar dintre.

Qui s´entrega sempre perd , i si ho fas  per un altre és  valentía. Tan sols esperes que  potser faran el mateix, però donar després de  rebre no és segur, només és possible.

I vas cuidar-me descuidant-te i encara  ho segueixes fent en les paraules que no parles.

A l´Stefan i a mi només ens  queda  escriure´t. I  si algú  ens llegeix algun dia es preguntarà, encuriosit: Quin va ser el teu nom, desconeguda?

Però aquesta carta  acaba aquí. No hi ha cap resposta pels que busquen. Perque la resposta ets tu , tu només, la que mai vam deixar sortir de dintre.