jueves, 27 de octubre de 2011

LORENA-Calamaro

Que bo que ets Calamaro....

" no dejes  que  tu ángel te abandone, es más fácil  volar con él" ohhh yeahhhh

miércoles, 26 de octubre de 2011

PRADA XXV

Algun dia , molt més enllà de 2011, potser algú llegeixi aquest poema.

I només podria dir-li que vaig ser un afortunat amb molts motius per escriure´l


PRADA XXV

Per tu em deixo tot escrit
quan estimar-te
sigui precís
i no puguis,
o no vulguis
cridar-me.

Quan necessitis
que et digui,
orgullosament
humil,
que tu vas ser
cada paraula.

No vull elogis,
només aquí
surto il.lès
del temps
que de tu
em falta.

Per tu em deixo tot escrit,
no per ara, amor,
no per ara.

lunes, 24 de octubre de 2011

Avui que per fi ha tornat a ploure,un vers dels de sempre, a rodalies


No sé d´on vens
però has vingut
a veure´m.

Vens de ningú
o d´aquell algú
que et va
deixar
perdre?.

No ho sé,
però quan
caus i caus
només puc
imaginar
tendresa.

La que tinc
jo per tu,
guardada,
en silenci,
a cada lletra.

Back in the crowd

ups, sorry, la traducció

If you don't want these arms to hold you
( si no vols que aquests braços t´abracin)
If you don't want these lips to kiss you
( si no vols que aquests llavis et besin)
If you found someone new
( si tu has trobat algú nou)
Put me back in the crowd
( retorna´m a la multitud)
Put the sun behind the clouds
( posa el sol darrera els núvols)
Put me back in the crowd
( retorna´m a la multitud)[ Lyrics from: http://www.lyricsmode.com/lyrics/t/tom_waits/back_in_the_crowd.html ]
There's a battle going on between the blue and the grey
( Hi ha una guerra que continua entre el blau i el gris)
And if you don't want my love, don't make me stay
(  i si no vols el meu amor no em facis quedar)
 
Take back your name
(recupera el  teu nom)
Take back these wings
( recupera aquestes  ales)
Take my picture from the frame
( treu la meva foto de la tauleta)
And put me back in the crowd
( i retorna´m a la multitud)

Put the sun behind the clouds
( posa el sol darrera els núvols)
Put me back in the crowd
( i retorna´m a la multitud)

Bad as me-Tom Waits

No hi ha res com un matí de  pluja per afrontar  de nou al  vell de Beulah....Quan un disc t´agrada i molt a la primera és que alguna cosa  deu  tenir
Ha retornat al blues i al jazz i ha deixat una mica de banda els experiments guturals. De fet, és un cd que pot donar molt de  si en directe. Ja veurem si el  tio es digna en baixar a la  carretera ( els seus dos fills grans  formen part de la  banda)
En fi, un aperitiu  per anar  fent boca... us el recomano de  totes  totes...


sábado, 22 de octubre de 2011

Ja està el Cd

Avui fem la pre-estrena del Cd Sweet Ladies.- Una audiència privada perque me´l critiquin a saco jejejeje.
Us avanço tres peces.- Qui el vulgui  que m´ho digui que li faré arribar. Si no , crec que la setmana  que ve, si en sé, estarà penjat a la xarxa.
bon finde a tots.

viernes, 21 de octubre de 2011

UN PRADA PRESTAT

A manca de collita pròpia( ara miro que els Prades siguin fets més que paraules),,, una del Nacho V. 

¿Me dejas que lea el mapa que ha dejado el agua hirviendo sobre tu piel?
se que son tiempos duros, pero silba y juro que alla donde quiera que este,

acudiré.

jueves, 20 de octubre de 2011

MAN´S JOB-BRUCE SPRINGSTEEN

Es veritat que  Human Touch és un dels discs fluixets del Bruce però a mi  aquesta cançó m´agrada. Té un lleuger  toc  "soul" no  massa  freqüent en el Boss.

Però el motiu de que estigui aquí i de que hagi fet una traducció(diguéssim que  una mica lliure buscant més el contexte que l´exactitud de les frases), n´ és un altre.

Jo també crec que estimar és un treball per homes. Dir a tot que si  i ser el rei de les brometes està tirat.

És veritat que sóc un negat pels detalls i mira que ho  intento... però noi..... per mi hi han  coses més importants.

I qui ho ha de saber, ho sap.


Un treball per homes
( Man´s job-Bruce Springsteen)

Bé, pots marxar amb ell,
Jugar amb totes les  seves joguines
Però  cuidar-te, estimada,
No és per  un sol dels nois.
Hi ha alguna  cosa a la teva ànima
Que ell et prendrà
Però estimar-te nena, estimar-te
És un treball per homes,
Un treball per homes.

 Bé, potser els seus petons emocionin
a  totes les altres noies que li agraden
però quan sigui l´hora de tractar bé
a una dona de veritat
totes les seves  bromes
no serán suficients
perque estimar-te nena,
estimar-te, dona,
és un treball per  homes.

 Estàs ballant amb ell  i t´abraça ben fort
Jo estic esperant dempeus a que  et fixis amb mi,
La teva  ma envolta el seu coll mentre sona la música,
Totes les meves  il.lusions desapareixen
Però si estàs buscant un heroi,
Algú que et salvi el dia,
Bé estimada, els meus peus són de fang,
Però tinc alguna cosa a la  meva ànima
I no em donaré per vençut,
Tenir paciencia
Tenir paciencia
És un treball per homes,
Estimar-te, nena
És un treball per homes
Un treball per homes


Gran Calamaro

M´agrada molt aquesta cançó, el que diu i com ho diu

lunes, 17 de octubre de 2011

LUCAS 15-TERESINA

Els Lucas  15 van  recollir  cançons i llegendes medievals  asturs en el seu disc homònim...
M´agraden molt les cançons que expliquen  històries, i aquesta n´és una.
A veure si us agrada!

domingo, 16 de octubre de 2011

EL DIA QUE LLUEVAN PIANOS- MAREA

Ummmm m´agraden els Marea...La veritat és que les  seves lletres no les  entenc gaire jejejeje, però m´agrada el seu ritme, la seva dicció i algunes  frases escampades entre tant deliri gòtic. D´aquesta  em mola quan  diu " me levanto cabal y maldito por tí"..... let´s rock nens!

LUCINDA WILLIAMS-KISS LIKE YOUR KISS

Si parlem de  grans senyores  del rock americà  em venen només dos noms: la Patti Smith i la Lucinda Williams. Aquesta última  ha tret  nou disc  aquest  any , Blessed, i del  que he triat dues  cançons per completar el Cd de dones: el potent  rock " Seeing Back" i aquesta  delicada peça d´orfebreria  cantada a  duo amb el no menys important Elvis Costello....
Reverència a la  Gran Dama.

UN PETÓ COM EL TEU PETÓ
(LUCINDA WILLIAMS)

Mai més tornarà a haver-hi una primavera tan perfecta
Mai més veurem un  groc tan intens
L´herba mai estarà  tan tranquila i verda
Mai més hi haurà un petó com el  teu petó

Mai més tornarà a haver-hi  un estiu tan complet
Mai més veurem una paleta de colors com aquesta
Els nabius( arándanos) mai més seran tan dolços
Mai més hi haurà un petó com el  teu petó

Mai més hi haurà una tardor tan intensa i càlida
Tan vermella, tan daurada, tan fresca
Mai més veurem aquest color a les albergínies
Mai més hi haurà un petó com el  teu petó

Mai més hi haurà un hivern tranquil més autèntic
Quan el cel ens el van pintar amb regals,
Mai més hi haurà una lluna tan plena i blava
Mai més hi haurà un petó com el  teu petó
Mai més hi haurà un petó com el  teu petó

sábado, 15 de octubre de 2011

Shooting star-Bob Dylan

Sóc fan de  Dylan per un motiu principal: la  diversitat de punts de  vista, la comprensió  i el respecte.
Ni àngels ni dimonis, simplement persones diferents

video
Quina gran harmònica final-.

viernes, 14 de octubre de 2011

Dues del mestre.....

Bé, avui és divendres a la  tarda . Al nen li toca guàrdia però no té cap  ganes de  treballar. Aquesta setmana se n´ha fet un fart i ara ... simplement no toca. Ja correrem dilluns.. però hi han coses que sempre són més interessants i per tant  més importants.

Perque  en  el  fons som allò que ens aporten i allò que bonament aportem, un sentiment, un  simple pensar en una altra cosa que no sigui rutinària, marxar de les  frases  fetes, dels corsés, creure que tenim un cervell i que aquest , amparat per un bon cor, ens  fa absolutament inbatibles. Tota la  resta són  simples  comparses que per definició són prescindibles

I el Leonard aporta, joder si aporta!

Vinga donç: Dues més.( aquestes  ja les  tenia traduïdes de fa temps  però no me´n recordava jajajaja...tinc  la memòria dels peixos).... Bé , tota aquesta  feina que m´estalvio.....

La primera el "There for you"  una cançó   que desprèn serenor, la serenor que només és possible  quan ets conscient de qui ets  i què fas...

La segona és una mica  més misteriosa "By The rivers dark".-   Rius i Babilònia són dues metàfores recorrents en tota la història. Per una part "riu"  com  a metàfora del curs de la vida i Babilònia com a  símbol  de la Societat, una Societat difícil, culturalment  inquieta,  activa, esplendorosa i decadent alhora, socialment  diversa( en ella s´edifica la torre de  Babel) i molt física, la vida en plena  ebullició, amb totes les  seves coses  bones  i també les dolentes, molt allunyada de la vida mística i espiritual i per aquest  motiu constantment  castigada i vilipendiada per l´Antic Testament que profetitza una i altra vegada  la seva destrucció . A l´estar situada  geogràficament  a  Irak, n´hi han alguns que  veuen complerta la profecia. 

Allà per tu....( Dear Heather)

Quan tot es va acabar i  va aparèixer el dolor, ara ho sé, jo hi era per tu.
No em preguntis com, sé que és veritat, ho sé ara, jo hi era per tu .
Faig meus plans com sempre però quan miro enrere, jo estava allà per tu.
Camino pels carrers com de costum i em congelo de por, però estic allà per tu.
Ara passo revista a tota la meva vida i m'adono que mai vaig ser jo, sempre vas ser tu.
Em vas enviar de amunt i avall, trencant coses que no vaig poder reparar, posant objeccions sense cap sentit, fent-ho tot, fins i tot més, sense pensar.
Menjant  i bevent vi, un cos que pensava que era meu.
Vestit d'àrab, vestit de jueu o amb una màscara de ferro, jo hi era per tu.
Amb tàctiques glorioses, tàctiques tan fastigoses, el món s'ha convertit en una tovallola de sang,
la mort és vella però alhora sempre és nova, em congelo de por, però estic allà per tu.
Ara ho veig clar (en realitat sempre ho vaig saber), mai vaig ser jo, sempre vaig estar allà per tu .
Vaig estar allà per tu, estimada meva, i sota la teva llei, tot estava fet-



BY THE RIVERS DARK.- Per l´obscuritat dels rius

Vaig passejar-me per l´obscuritat dels rius.
Vivia la meva vida a Babilònia.
I vaig oblidar la meva cançó sagrada
I vaig perdre la meva  força a  Babilònia.,
Per l´obscuritat dels rius on jo no podía veure
Qui m´estava esperant,qui m´estava perseguint.
I em va  partir el llavi,  i em  va partir el cor
Així que no vaig poder beure de l´obscuritat dels rius.
Em va cobrir i  em vaig veure sense  res
El meu cor sense  llei, el meu anell de noces.
I no podía saber, no podía veure
Qui m´estava esperant, qui m´estava  perseguint
Per l´obscuritat dels rius em va entrar el pànic,
Per fi pertanyia a Babilònia.
I va  agafar el meu cor, i  li van treure  la força
I em va dir : El teu cor ja no es teu.
I va entregar al vent el meu anell de noces
I ens va encerclar  amb totes les coses.
Per l´obscuritat dels  rius, en un  ferit crepuscle
Vivia la meva  vida a Babilònia.
I encara que agafi la meva  cançó d´una branca atrofiada
Tant la cançó com l´arbre cantaran per ell.
Que la veritat quedi sense dir-se, que se´n vagi la benedicció
Si jo m´oblido de la meva Babilònia
I no sabia, no podía veure
Qui m´estava esperant, qui m´estava perseguint.
Per l´obscuritat dels rius, on tot continua el seu cami,
Per l´obscuritat dels rius, a  Babilònia.






miércoles, 12 de octubre de 2011

KITE SONG-ROSIE THOMAS


Haureu pogut notar que  m´agraden les petites grans  cançons. Les que són senzilles, clares i diàfanes, sense  grans metàfores i desprovistes de tota èpica.

Les poesies també les  faig curtes. Potser per mi  seria més  fàcil recargolar el llenguatge, farcir-lo  de figures etc etc.

Però per mi és molt difícil arribar a la claredat, a la síntesi, estar lo suficientment centrat per escriure allò que sents, no allò que vols que creguin que sents.

L´honestedat és un vici perillós. Pots resultar  fins i tot ridícul o patètic.

Però moltes  vegades em pregunto què passaria si la gent es deixés anar, que no fos tan hermètica i poruga. No li demano a ningú però estic  segur que els  resultats serien sorprenents

En fi, a l´espera d´ un dijous i divendres que s´esbrinen complicats, una de la Rosie Thomas de  fa uns  anyets…  Preciosa  com tots a qui els agrada volar….


Kite song- Rosie Thomas

La cançó de l´estel-

Oh, lliga´m  a la cua d´un estel
Així podré continuar, podré continuar amb la meva vida
Cada meravella per la que passi per sobre
serà la meva llum de  guia,
jo només vull marxar d´aquí.

Oh, lliga´m a la cua d´un estel
Així podré continuar, podré continuar amb la meva vida
Cada cop que el  vent bufi més  fort
Sentiré com el meu esperit s´eleva
jo només vull marxar d´aquí.

Oh, lliga´m ben fort al  teu costat
Així podré anar amb tu allà on estiguis
I cada  cop que el  camí es faci més fosc
Jo seré la teva llum de guia.
Jo només vull marxar d´aqui amb tu.
Jo només vull marxar d´aqui amb tu.

IRON&WINE

Fa un quants anys van veure la llum una petita joia que es deia "In the reins". La  firmaven dues ( aleshores) promeses del nou panorama musical Iron&Wine i els Calexico. Tenia sis cançons tres de les quals eren magistrals, la que  li donava el títol( amb tenor espanyol inclòs),  una petita obra d´art que es diu "16 maybe less" i aquesta History of lovers, una mena de murder ballad que té el seu punt.
Ummm, m´agrada... Després un poso el 16 maybe less amb la lletra original.
En Franzen no em deixa tant de  temps per traduir  cançons

Una història d´amants

Louise només va tenir de mi una innocent poesia
encara que ella jugava a no escoltar
Però encara puc sentir-me parlar
com si mai ningú hagués ofert el mateix.

Alguns diuen que ella  m´assaboria 
expressament com si fos una  recepta de cuina
Encara que  fos un idiota servicial
Vaig dir: nena puc pintar com et  doblegues
Com si volguessis fer una reverència
Quan s´abaixa  el teló
Mima alguns homes, ells et recordaran amargament
Que els follin, ells  tornaran per més
Li vaig preguntar a Lousie  si em  deixaria molt cardat
Aleshores  van trucar a la porta

He vingut per la meva dona!Va venir amb una fulla d´afaitar
Atrapat com tots nosaltres  per l´oceà.
Desitjo que sigui feliç. Sóc culpable de la mort
D´un home que  me la voler prendre

Alguns  van veure  en mi una innnocent poesia
Alguns, alguns diuen que mai estaran segurs
Però encara que estigui  escrita, una història d´amants
Ha estat donada i presa en  tinta
Mima alguns homes, ells et recordaran dignament
Talla´ls; ells tornaran per  més
Li vaig preguntar a Lousie  si em  deixaria molt cardat
Aleshores  van trucar a la porta

Louise va  venir a  rescatar-me, perdent la ironia
La  sang va  fer que el seu cor canviés de  batec
Desitjo que sigui  felic: Sóc culpable de la mort
D´un home que ella  va trobar que era millor que jo


 16 MAYBE LESS

Beyond the ridge to the left
You asked me what I want
Between the trees and cicadas
Singing round the pond
I spent an hour with you
Should I want anything else?
One grin and wink
Like the neon on a liquor store
We were 16, maybe less
Maybe a little more
I walked home smiling
I finally had a story to tell
And now in autumn time, lullaby
Sing our newborn love to sleep
My brother told me he saw you there
In the woods, morning on Christmas Eve
Waiting
I met my wife at a party
When I drank too much
My son is married
And tells me we don't talk enough
Call it predictable
Yesterday my dream was of you
Beyond the ridge to the west
The sun had left the sky
Between the trees and the pond
You put your hand in mine
Said time has bridled it's bow
But I remember you too
And now in autumn time, lullaby
Sing our newborn love to sleep
I dreamed that I traveled and found you there
In the woods, morning on Christmas Eve
Waiting


lunes, 10 de octubre de 2011

everybody knows-Leonard cohen


Estem d´enhorabona , Leonard treu  disc a la primavera. Es dirà "Old Ideas" i de les noves  cançons només se´n coneix una  "darkness" que  va tocar a la seva última gira.-

Mentre esperem una meravella de  cançó i un molt bon video

domingo, 9 de octubre de 2011

HURRICANE-BOB DYLAN

En el tema "sweetheart like you" Bob Dylan deia " steal a little and they throw you in jail, steal a lot and they make you king". Aquesta frase, escrita al 1983, no pot ser més  actual.

La fascinació per la barbàrie ha existit sempre.Quan aquesta es tinta de sang es converteix  en por  però quan no, es torna una secreta admiració.

El que  ens  han fet els  banquers( no els pobres empleats de  banca que  guanyen un sou prou minso per les brutals presions a les que estan sotmesos) i els especuladors ,  no té nom.

Un es pot qüestionar l´absurd que es guanyar diners  amb hipòtesis, amb cromos, amb fum... Jo no hi he cregut mai. De fet mai he tingut un fons d´inversió perque no sabia què era... ningú sap què era....

El que es  delictiu és jugar amb les cartes  marcades, amb informació privilegiada, amb uns coneixements que desvirtues, manipules i falseges per la  teva pròpia  conveniència. És com si fossis un jugador de póker amb totes les cartes  marcades.  Va haver-hi un temps en el que ningú s´hagués sorprès de que , una vegada descoberta la trampa, t´haguéssin  cosit a trets   en un carreró de  Chicago.-

Però això no passa aquí. Aquí ningú va a la presó per haver fet trampes, per haver-se  fent ric sabent que els teus diners els treies d´algú a  qui feies  més  pobre...

El que  ha succeït és que  han sigut prou llestos. Els lladres no  han robat als lladres sino a tots els  altres. I quan els perjudicats no és un de sol sino tots entra aquella  dita de " mal de  muchos consuelo de  tontos". Bé ara li han posat un altre nom.... CRISI.

La Història de l´Huracà Carter era quan les  injustícies  només perjudicaven a un pobre desgraciat. ELs fills de puta del Bello i el Bradley són uns mariquites comparats  amb alguns tratges d´Hugo Boss que  van a  sopar  cada  divendres a la Via Venetto de Barcelona.

Dues del Nacho

Les dues cançons que us poso  són, senzillament, impresionants, per la seva intensitat i per la seva lírica.

Encara que  siguin en castellà he preferit posar-hi les lletres  perque en cadascuna d´elles hi han frases  magistrals que no s´esborraran mai del meu cap.

La primera " El Salitre " és una cançó  per tirar endavant " con todos los juicios que aún nos quedan por perder"...  resignació  però amb lluita, clarividència de la dificultat,  però " sobretodo para poder avanzar"... Uf...

La segona "Morir o matar" parla d´una relació difícil, masses silencis,  la gran guerra sense  vencedors, on tots són els vençuts i amb una de les imatges que poden  definir més bé la tristesa " y tus párpados cayendo se me  antojan guillotinas"....Genial

Vosaltres direu però  jo he escoltat moltíssima música i n´he trobat molt pocs com Mr.Vegas.



video



video

viernes, 7 de octubre de 2011

Marketa Irglova

Molt aviat sortirà el primer  Cd de la Marketa Irglova en solitari. La  mitja  taronja de Swell Season té una  veu  excepcional. En aquest bloc  ja vaig  penjar l´If you want me i ara en toca una de més antiga per anar  fent boca.-
El video( fet a Rússia suposo jejeje ) està molt ben assolit  però la  cançó, per si sola,  és bellíssima.
No cal  traduir-la perque es molt fàcil si veus les lletres.
Comencem romàntics el cap de setmana!!!!!!!!

jueves, 6 de octubre de 2011

FRANZEN , RITTER I GALAHAD

començar un llibre amb una cita del conte d´hivern de Shakaspeare promet. I així ho fa el J. Franzen en el seu llibre LLIBERTAT que he començat a llegir aquesta setmana. Vuit-centes pàgines per endavant, les cent primeres enganxen amb una lectura molt àgil que no s´està per masses hòsties.

Ja s´intueix  el tema central del llibre: les diferències entre el que sóm i el que pretenem semblar ser , relacionat tot amb un perquè, de vegades fruit de l´educació, de les carències efectives, de prioritzar les aparences abans que la nostra pròpia identitat , dels errors que no reconeixem mai i que tenen conseqüències imprevisibles.

En un moment  preciós del llibre  la Patty reconeix que el principal error de la seva vida  va ser creure´s el seu marit quan aquest li deia que era una bona persona, quan ella sabia, en el seu fons, que no era veritat..

La veritat dels moralins vetustos i arcaics que ens omplen de frases fetes sobre el que està bé i el que està malament. I la veritat dels  enfants suposadament terribles que no van en contra de res si no d´ells mateixos.
Tots dos grups són iguals d´idiotes  que el nostre Galahad..  Com si ser tan bo, o tan dolent, o tan wai fos tan fàcil.

Per això m´agrada el video del Josh Ritter( una de les altres, moltes, moltes debilitats que tinc) que pinta un àngel gris, un simple supervivent de la seva espècie, que ja és  molt,...

Un dia d´aquests baixaré del tren i diré que me´n vaig al gimnàs però em  vindrà de gust seure tranquilament en un bar on posen una emisora alemanya  insofrible. Llegiré  el Pais acompanyat  d´un esplèndid entrepà de truita de patates( en comptes d´un batut proteic). I  si no tinc ningú amb qui parlar parlaré amb mi mateix, que tinc moltes coses a  dir-me. Segur que em sentiré un afortunat que té que donar les gràcies a molta gent. I potser allargui el plaer  i arribaré una hora tard a la feina . La culpa sempre la tindrà la RENFE.

I  la cita és :  Aneu-vos tots junts, estimats vencedors a compartir amb tothom la vostra joia. Jo , vella tórtora, me n´aniré volant fins una branca seca i ploraré el company,perdut per sempre, fins la meva mort"(Shakaspeare)

ROTLLO´S TRADITION

 Últimament estic veient que la gent que m´envolta se n´adona quan desconnecto. Alguna cosa  no dec estar fent bé. Sempre ho he fet i apenes se´m notava.

 Alguns  fins i tot s´amoïnen però us ben juro que no tenen  motiu. Encara que pugui  semblar el contrari  pels escrits del bloc, normalment estic de bon humor  i m´imagino historietes vàries  per riure´m amb mi i de mi mateix ( que ho faig, i molt molt sovint).

El que passa és que  o bé una  vegada pensades no me´n recordo o quan les  recordo són anades d´olla tant frikis que em fa vergonya penjar-les.

 Per tranquilitzar els amoinats us n´ explicaré una si prometeu no riure…

Bé, si rieu millor….

Resulta que el diumenge al mati  estava  encaparrat en la preparació del Cd de dones  que ja coneixeu i que d´entrada( novetat!!!!)   té el títol tant original, profund i emotiu  de “sweet ladies”. El primer  que  vaig pensar  és que haver passat més d´una  hora rumiant parida de  “tal calibre”   era  patètic, digne d´un grandíssim catacrack ( sento decebre´t mama).

 Ja no tenia  arguments  per defensar les meves dots d´artista.  Argumentar que els meus dibuixos  no eren  infantils sino minimalistes   no colava.  Per un moment  també em vaig espantar de debò  i vaig  pregar a Déu  que el meu sogre  fos  inmortal. No vull passar la humiliació que suposarà haver de reconèixer públicament que no se penjar un puto quadre  i que creia (com a  dogma de  fe)  que les  alcaiates  eren aquells plastiquets que es fan servir quan penges  les  persianes.

En aquestes  em van  convidar a anar a donar una volta, fet al que hi vaig accedir de  bon grat.  M´agrada  estar amb els meus….

 Quan vaig sortir al carrer  em va  venir  al  cap la Mavis Staples i les dues  cançons del “You are not alone” que he escollit pel Cd. Que guapes que són!

Tararejant-les mentalment  vam arribar a l´alçada  de l´Església. Allà em va donar la primera  paranoia i me´n vaig anar  cap a dintre ,  com un coet, a la zona zero, foc de cera,  imatges fumades  i micro-clima tropical.  Apa donç, 20 cèntims  i a col.laborar amb el Medi Ambient Espiritual….

Era com si hagués anat a  veure a aquell cosinet  que viu lluny, lluny i que  quan arribes, amb el cul quadrat de cotxe i curves, et diuen que està de  vacances. Permanentment de  vacances  vaig pensar, però s´ha d´estar  a bones amb  la família….

Aquí va  començar, pròpiament dita, la  fase “delirium”. Acabava de visitar una Església  i en  el cap la gran reina de la música “Gospel”. Què menys que traslladar-me mentalment a Louisanna , en una capella de  fusta blanca, convenientment esgraonada i amb el  campanar de punxa .

Per un moment em vaig veure allà, vestit  amb una gran túnica de blau elèctric intentant dissimular l´obvietat de  que, ademés d´un inútil manetes, sóc un patós innat pel ball.

A la meva dreta un coll  masai de jirafa dislocada amb més dents que Moby Dick. Era un home  raret  que tenia tres ordinadors independents en el seu cervell,  el del coll amb més variacions que el “látigo” a les atraccions de  fira: el de les seves extremitats  amb més ritme que una  rentadora centrifugant  : i el de les seves dents.

A la meva   esquerra   hi tenia una BIG MAMA  genuïna. Quina  il.lusió que em feia  estar amb aquell portent de la  natura desparramada. A ella  els  tambors  se li havien  incrustat  just a  sota la pell  i amb  el temps la va cobrir  amb un fi mantell de setí negre, els llavis més rojos que la Passionària, tres dents d´or i un cim coronat per un bosc  de  rinxols mentre que pels costats florien el  jardins  colgants de  Babilònia que li penjaven de les aixelles  .

Al crit unànim de l´Al.leluia aixecaven els braços amb una  facilitat  tremenda( fos  quin fora el pes)    com si el que  estigués  cantant  fos  un policia de Brooklyn que els amenaçava. Jo, com un bon europeu, remilgat i amb  clares tendències  francòfones  em limitava  a imitar el  final d´un ball de  claqué; el cos  mig encorvat, un braç enrera, el palmell estès de l´altra  mà endavant  i un somriure de permanent idiota.

Quan es va acabar el “losing you” encara vaig tenir temps per  acomiadar-me dels meus nous amics. Primer  vaig intentar abraçar  a la jirafa masai però entre que  era  tio i que, de veritat, ni de puntetes  li arribava a la cintura  , vaig tenir  que conformar-me amb un joc raro  de  ma i manetes :  tres vegades  el puny, dues els palmells de la ma  com si t´eixuguessis amb un drap i un últim fiuuuuuu de  fugida simultània . No ho vaig entendre massa  bé. ..

Però arribava  al gran moment…. El moment en que la BIG  faria de MAMA i  m´abraçaria  com només ho fan elles , em passaria les  mans  pel cap despentinant-me  amorosament  i m´apretaria contra els timbals que  tenia per mamelles , sense  cap més intenció que un saníssim  retorn als orígens de la  vida.

Però aleshores , de lluny, vaig sentir l´Arnau que  deia: No t´escarrassis mama, que el papa no hi és…..





martes, 4 de octubre de 2011

Scars on 45

Una de més  light pel Pepe Mari que se  que li agraden aquests ianquis....

però aquesta si vol, que la tradueixi ell .... que son les  quatre i el Notari  ja em mira malament....

Lullaby.- Tom Waits

Aquest mes d´octubre surt el nou Cd del Tom Waits ( Bad as me).-

Recordo que   quan el vaig veure al Parc del Forum l´any 2008  vaig decidir  que  dificilment el superaria com a millor  concert de la  meva vida.-

L´amplitud de  Registres, les tres vessants  que hom pot arribar a desemvolupar en la música; la creativa( friki en dirien alguns), la social i la romàntica  es junten  en  el nostre ídol de Beulah, fent-lo un artista   incommensurable alhora que inabarcable per molts que s´espanten  al primer  crit  de la seva veu , a mig  camí entre l´eco d´una caverna i d´una  ressaca d´absenta.-

Tot necessita el seu  temps. A mi  també em va acollonir la primera  vegada que el vaig sentir

Em venen al  cap dues  frases: L´excepcionalitat sempre té com a enemic l´incomprensió.
Qui tingui tendresa, tindra el món....

N´ hi hauran que se´n riuran. N´hi ha,  pobrets,  que sempre es riuen de  tot.... però  com deia el savi: arrieros somos.....

Aquesta  cançó de bressol  va dedicada al pobre nano del que vaig parlar  el divendres   amb el License To Kill  i que només va sobreviure tres dies a la seva mare. On estiguin , que els  cuidin, que no tenien culpa de res......

LULLABY-TOM WAITS

Sun is red; moon is cracked- El sol està  vermell, la lluna està trencada.
Daddy's never coming back- El pare no tornarà més.
Nothing's ever yours to keep- No hi ha res que puguis guardar-te per sempre
Close your eyes, go to sleep- Tanca els ulls. Ves a dormir.
If I die before you wake- Si em moro abans que tu et despertis.
Don't you cry, don't you weep- No cridis. No ploris.
Nothing's ever as it seems- Mai és res el que sembla.
Climb the ladder to you dreams- Salta l´escala cap els teus somnis.
If I die before you wake- Si em moro abans que et despertis
Don't you cry, don't you weep- No cridis. No ploris
Nothing's ever yours to keep-No hi ha res que puguis guardar-te per sempre
Close your eyes; go to sleep- Tanca els ulls. Dorm.