miércoles, 29 de febrero de 2012

First aid Kit

I aquestes  dues  són nòrdiques( sueques crec)---  L´últim Cd el tinc i no té cap desperdici


Pd.... quan em curi de tots els meus mals tornaré a  escriure.. ja tinc mono

martes, 28 de febrero de 2012

lisa hannigan

Aquesta és  irlandesa i durant alguns  anys  va ser la veu que acompanyava al Damien Rice ....
Un video encantandor

lunes, 27 de febrero de 2012

Benvinguda nois

Ah.. per cert.-.. de la setmana   passada  tenim dos nous  fitxatges : al Juanma ( un clàssic  del gym,.... nen... a molts de  vint els  agradaria estar com nosaltres  jejeje) i al Guillem  ( a qui no  tinc el gust de  conèixer  personalment però que  sàpigues que  com deia  en Dylan  I´not so hard to find.... i .a unes birres  sempre  hi trobarem temps).

En fi, a tots dos  gràcies per aguantar-me

I per tots nosaltres   una passada de video del Nick Cave ..... a desmadrar-se una mica....

Jenny Owen Youngs-

Aquesta setmana  us posaré cada  dia un video d´alguna  dona ( evidentment) de la que   no hagueu  sentit parlar  gens o moooolt poc.
Que t´agradin els clàssics  està  be  però hi han moltes altres coses  que  et poden sorprendre
S´ha d´aprendre dels de  darrera   però també  ho hem de  fer dels que estan  davant.
De vegades ens semblem massa  als nostres pares i els evolucionem  molt poc.
Massa  hermètics... massa tancats, massa sempre el mateix...
Últimament  intento , en el meu àmbit, semblar-me més a ma mare  que  si li dones  15 minuts és  capaç d´establir conversa amb  tota una planta  sencera d´hospital---
S´ha de ser una mica més   agosarat ... en tot


sábado, 25 de febrero de 2012

kristin hersh-Your Ghost

I think last  night you were driving circles around me

Rosie Thomas

Sometimes love’s a perfect poem
That words have never said
Sometimes love’s a big disaster
That leaves you good as dead

When it comes
Don’t try to fight it
There’s nothing you can do
It finds you when it does, and leaves you when it wants to

Heather Nova-Everything changes







Everything changes, changes for the good
Even the pain hurts like it should
Everything moves, shadows to light
Heart becomes whole when you give up the fight

I feel no hate
I feel no weight
I feel the truth
Of what it takes

You're lost in the silence now, deep in my heart
I'm starting again but I don't know how to start
Look out to the ocean, the green turns to blue
Crack in the sadness, the light filters through

viernes, 24 de febrero de 2012

Primicia

La meva "personal manager" i jo mateix  estem molt  nerviosos   per tenir  ja aquí a la  criatura.-
Ja hem vist la maquetació  interior  i realment quedarà  molt ben parida.
Els de l´editorial s´ho han currat i han  dispersat els  textos per  fer-los visualment  més atractius  i crec que ho han  assolit tant bé  que  sembla  fins i tot que no els i escrit un  servidor.
Ja tenim  data  també per la presentació del llibre, el proper mes de març a  Badalona,  el dia,  l´hora i el lloc  exacte ja el penjarem .
Estic contentíssim, amb  el plaer de la feina "decentment" feta i em venen a la memòria  tantes  i tantes  coses  en aquest "iter" . No m´ oblido mai de  res ni de  ningú. Mai
Però a  tots els que  heu compartit aquesta il.lusió amb mi,  surti o no  surti bé, us  agradi o no us agradi només  dir-vos que per mi  és un  autèntic privilegi tenir-vos com a  companys ( alguns  virtuals) de  viatge

i ara, sense més demora.... LA PORTADA!!!!


lunes, 20 de febrero de 2012

Nous propòsits d´esmena- Youssou N´Dour

Tot segueix  com havíem planejat. De fet qualsevol esforç  resulta infim després de  tres setmanes de papilla.

Puc  no ser moltes  coses  però segur  que  sóc un tio disciplinat. Si em proposo desconnectar, desconnecto. Si em proposo desaparèixer , desapareixo... La´qüestió és transmetre  l´ordre precisa  al  cervell...

Total , que tenia un  assumpte pendent amb un  vell i barbut amic  meu a qui vaig  fallar fa un parell d´anys i he començat a  posar-hi remei . Ell sap que sóc amic  seu, igual que  jo sé que , en el fons, ell també és amic  meu.

Els amics de veritat són aquells  que  tenen  la  facultat innata per  hivernar-se i despertar-se quan  els  criden  encara que el son  hagi estat llarg i  profund. Tot  com  si  hagués  estat  ahir....

Bé, no cal donar-hi més  voltes.  Com diuen en  castellà  " Ahí estamos"....

Culturalment  ha  estat  un diumenge  agre-dolç.  Vaig començar-lo de  conya  tornant a  fer una mitja marató  per mi mateix,  molt tranqui,  tot solet, i  en  1'52h.

 Esmorzant vaig  estar llegint la Vanguàrida  i vaig veure que "Els Amics de les Arts"  ja havien publicat el seu nou disc " Espècies per catalogar"  . El  vaig escoltar en " streaming" i vaig quedar  força decebut. És un disc  correcte  però l´afany de  musicar-lo més bé els  ha fet perdre espontaneitat i sobretot, els  ha fet perdre  aquell sentit de l´humor  cínic i sarcàstic que els catalans  tenim més que assimilat. Un aprovat justet, tot i que  jo els  enviaria a recuperació aquest  setembre....

L´altra  gran pífia va ser la peli "Young Adult".  El tàndem Jason Reitman-Diablo Cody ja  l´havia vist a JUNO ( una  gran peli  si no l´heu vist) però aquí se´ls va anar  una mica  l´olla.
És soporífera  fins dir prou, però és  que , a més, és pretenciosa i, a  sobre, amb un pòsit conservador  que  fa tufo.
Així com  a  JUNO el final era el que  devia  ser ( l´adol.lescent lliura el nen  en  adopació i continua  la seva  vida) en aquesta, la tarada (que , això si,  interpreta magnificament la  guapissima Theron ) inicia una recuperació que ni ella  mateixa  es creu. Perque aquest  és el principal problema de les boges. Que només existeixen elles  mateixes  i els  seus  escollits ( temporalment  és clar). Els importa  un rave si fan mal o no.  I sobretot tenen la  capacitat   d´auto crítica reduïda per sota del  zero.
Pretendre amor quan no en tens, o el tens  mutil.lat per l´orgull, és il.lusori... Tot i que  sempre  hi haurà  algun beneit que l´entretengui.....

Bé, ja acabo.... Aquest matí m´he redimit...I ho he fet  tot  sol. com de  costum, a un quart de sis  del matí pel meu estimat desert cap a l´estació. Li he donat al "play " i apa  vinga!  a ballar africà  amb el  meu amic  Youssou.

Si dieu que  us  agrada  la música  i  no el coneixeu ara és  l´hora de  fer propòsit d´esmena.

Però si ve  a Barcelona i no l´aneu a  veure  haureu comès el pecat per omissió  més greu de la  vostra vida.-  I el meu  vell amic  barbut potser us  ho recorda  com m´ho ha fet  a mi....


Pd.- Anava a  dir  que  ballava  amb "tratge" però ja  es  va cuidar una advocada que conec de dir-me  , fins que li vaig dir  que  ja ho havia entès,  que en  català és " vestit"....
 però no m´hi acostumo...què voleu que us  digui!!! Li trobo una  vessant  "reinona" a la parauleta.....

Però la imatge d´aquesta matinada em  feia  a riure  fins i tot a mi  mateix....

Segona Pd.- Al Yossou li han denegat  poder accedir  a la Presidència de  Senegal. Això serà bo per la seva  música ... Per les seves lletres , no ho sé, no he volgut traduir-les... per massa òbvies jejejejeje.



domingo, 19 de febrero de 2012

AYER-HABITACION ROJA

M´agraden molt aquests valencians. Com un bon mig-fondista la seva carrera és lenta però constant.
Ja els he posat moltes vegades i no em cansaré de fer-ho si continuen treient nous cds  com aquest "Fue Electrico"

jueves, 16 de febrero de 2012

And the healing has begun- Van Morrison

Bé comencem a  aprofitar una  mica  el temps. Tinc un nou trasto per rodalies  la nova tablet  Asus Prime que va d´autèntic  vici. Aprofitant la seva  excel.lent  tarja gràfica  estic posant-me  al dia  en  qüestions de cine  una  vegada acabat el meu primer 800 en llibre.
La primera  peli  va ser entre el dilluns a la tarda  i el dimarts al matí  va ser Larry Crowne del Tom Hanks. Una altra pel.lícula  correctament  filmada, decentment interpretada  però de contingut fluixíssim, a  part de poc  creïble.  La  crisi que preten  dibuixar no té  res d´amable.
Entre  dimarts a la  tarda i dimecres al  matí  vaig  veure les dues  hores i mitja de  cinema  més ben parit que he vist  aquest any: Criadas  y Señoras. Un drama americà clàssic , amb una  fotografia i ambientació absolutament espectaculars, primorosament  escrita i  superlativament interpretada( la Bryce Dallas Howard està immensa) . Creieu-me disfrutareu com nens petits.
En un altre ordre  de coses  el bloc s´ha intercionalitzat una  mica. Resulta que una  de les  pàgines  que més  visito  e una  que  es diu "expectingrain.com ". Potser és la pàgina mundial  de  fans de  Dylan més  ben treballada. Donç bé,  els  he enviat un parell de links  d´aquest  bloc perque puguin veure  els  videos de les  cançons del Bob traduïts  al  català-
Fem país joder que ens  esperen quatre  anys duríssims de "centralismo bananero".
Els dos links penjats  han tingut més de  600 visites.. oh yeahhh...
Per últim us  penjo la meva  cançó favorita del Van Morrison. No la tradueixo  perque el més important  ho diu en el títol.-  Té molt  de  significat  per mi. Algun dia  us explicaré perque

domingo, 12 de febrero de 2012

ELS DESCENDENTS

He escoltat diverses opinions respecte l´última pel.lícula de l´Alexander Payne( Election- Entre Copas). A alguns els  ha  semblat una veritable pallissa i a d´altres els  ha semblat extraordinària.

Si que  he pogut constatar que als que no els  ha agradat  gaire  tenien unes circumstàncies personals molt diferents a les que es troben en els seus  personatges.

De fet  parla d´un matrimoni, mútuament desatès, de la feina com a font principal d´ingressos emocionals  per un costat  i per l´altra la  rutina vestida de  rutina, on cada  dia  és igual que l´altre.

Però de tant en tant passen coses. I no són tan inusuals.

Primer li va passar a ella, que en un moment va necessitar sentir-se estimada. No aquella estimació de lluny que vol dir estabilitat econòmica i tranquilitat familiar sino aquella on els petons, les abraçades i el carinyo es necessiten de més aprop. Si no hagués estat pel seu  accident ningú sap com hauria acabat la seva història.

I aquest mateix accident li provoca al Clooney la catarsi. Haver-se d´estrenar com a pare i com les coses que són quotidianes en els  nostres fills( i que  fan uns altres), quan ens toca  fer-les a nosaltres no ho són tant.

De com evoluciona el seu sentiment quan descobreix l´engany de la seva  dona. A una primera explosió de ràbia controlada basada en les bones intencions de que "la feina és necessària pel benestar familiar" segueix una(això si) rara visió autocrítica en la que entens que la  teva equivocació en la percepció d´allò que  realment és important amagava un "no saber" o un "no voler "veure allò que en veritat passava.

A mi m´ha agradat molt  però no he vist el perdó que han vist els crítics que he llegit. El Matt King no té temps de perdonar a ningú. Primer ha d´aprendre a comprendre. Que ja és molt

UNA PELI, UNA CANÇÓ, UNA CONSEQÜÈNCIA-DRIVE

M´agrada el cine on es parla poc, on les imatges tenen el seu propi discurs paral.lel, on la intuició , la percepció i la perspectiva són importants.

L´avantatge dels silencis és que en dona l´immens plaer d´interpretar-los i inventar-nos la nostra pròpia història a partir d´una simple proposta.

" Drive" la pots limitar a una història de delinqüents excel.lentment filmada  o bé fixar-te en l´univers interior dels personatges, el de l´anti-heroi violentment tendre que clava el Ryan Gosling i el d´una mare, la Carey Mulligan, que optarà sempre per la decisió que més beneficii  el seu fill  en detriment de la que escolliria per ella mateixa.

Aquesta  pel.lícula té l´enorme  virtut de  poder gaudir d´una o de les dues visions plantejades, acompanyades, a més, d´una  banda sonora exquisida.

Vigila amb el que penses de mi. Pot ser que estiguis equivocat. Només dominem el nostre propi silenci.
Però  no tinguis  cap dubte que si ets important per mi o pots arribar a  ser-ho, si em preguntes què vol dir el meu, segur que et contestaré.

sábado, 11 de febrero de 2012

LLIBERTAT-FRANZEN

Quan la història no és important és quan  un llibre queda a disposició dels seus  personatges.El seu futur dependrà de la seva credibilitat.
Si és massa complexa la nostra intució descobrirà l´engany, el rerafons pretenciós de tots els frikis o la incompetència emocional disfressada d´un recargolament innecessari.
Si el seu tarannà és massa lineal, exageradament dramàtic, o pastelosament perfecte, entrarem en un món fictici al que no hem demanat entrar. Ens sentirem molestos i estafats. En el millor dels  casos serem sarcàticament benevolents, atrets per la compassió  instintiva que tenim quan veiem que algú està fent el ridícul.
El gran gruix però el formen totes aquelles lletres que esperem llegir. Les frases que només poden sorprendre en el què i com passarà. Ens explicarà una història que ens farà riure, plorar, i fins i tot reflexionar però a una certa  distància, que mai serà perillosa.
Però hi han algunes obres, molt poques, que  travessen el gran mur del perquè, inquiets per trobar la gènesi imperfecta de  tot.
Aquest és el gran mèrit d´aquesta novel.la. Poc importa el que li passi al Walter, la Patty, la Jessica  , el Joey i al Richard. No és  res que no haguem vist abans...
La seva brutalitat radica en adonar-nos del poc marge de maniobra que hi ha  a les nostres  vides , en la nostra pròpia persona, per més llibertat que ens  diguin  que  tenim. Que és molt dur adonar-nos que tot el que som és una breu variació del que han sigut els nostres pares, mai som collita pròpia per més que de vegades ens capfiquem en ser-ho. S´aprèn per imitació. Com a màxim per reacció si el que imitem ens causa massa dolor.
I quan ho descobrim, després de tot l´envoltori que hi hem posat, ens queda una sensació infinita de vulnerabilitat  i faran que se´ns activin tots els mecanismes d´auto defensa perque no ho descobreixin. I  perdrem massa temps i ens perdrem masses coses dissimulant ser qui no som

ANJANI THOMAS-LEONARD COHEN-CRAZY TO LOVE YOU

Corria l´any 2006 quan el Leonard Cohen  va  escriure-li un disc  sencer a la seva companya i pianista Anjani Thomas. El disc és d´una preciositat extrema, ideal per sentir com t´acaricien o bé tancar els ulls i  imaginar-te que t´acaricien. Tant se val…

Com que el Leonard és un gandul confès, ha recuperat aquesta  cançó pel seu últim treball “Old  Ideas”. Però a mi m´agrada més aquesta  versió. Sensual fins dir prou.

De totes les emocions que em proporciona el vell candenc em quedo amb l´agraïment.
De com empaqueta els grans moments del seu cor i els trasllada  a la llibreria de la seva ànima. I de  tant en tant els  torna a  buscar per recuperar el seu tacte i el seu perfum. I en la  més estricta solitut , tornar-li a donar les gràcies.
video

viernes, 10 de febrero de 2012

JOHN BROWN, DYLAN I ALTRES PERSONATGES

Avui és un dia que  convida a la  reflexió.

En l´àmbit nacional tot contínua com sempre. Els de  dalt impunes, els de sota putejats.

Després de la pantomima del judici a Francisco Camps on  fins  i tot ell mateix es mofava davant de les càmares, segueix  avui  amb la notícia de la condemna  al jutge Garzón( compte, per unanimitat!!!) respecte les escoltes telefòniques del cas Gürtel.

Jo sóc del parer  de que qualsevol mètode per provar un delicte  greu és vàlid, excepte la tortura. Si som inocents i se´ns ha violat  algun dret que ho paguin, però si realment sóc un criminal????

Continuem  amb el  Consell General del Poder  Judicial  que ha dit respecte el cas Urdangarin que no tots els imputats són iguals  i s´ha posat a  investigar al jutge que instrueix  el  cas. Veritat que ningú en  dubte que el follaprinceses en sortirà indemne.????

Mentretant a la mai ben prou maltractada classe mitjana  ens pugen les retencions( tots  cobrem menys) i ara es depengen  en dir-nos que fotre´ns al carrer serà molt més  fàcil i econòmic pels pobres empresaris que no podran pagar les quotes del club de Polo.

Només dir-los , pel seu consol, que de tant en tant una birra, un frankfurt i unes  braves  és com  tocar el cel amb els dits, això si,  tacats de mostassa.

I per les  afores  tampoc pinta massa bé el tema.

Un catxondo que se sembla al follaprinceses però amb bigotet i parla moro es dedica a bombardejar civils desarmats mentre Rússia i la Xina  tanquen  els  ulls( al que ara li diuen veto)   i compadeixen l´estrés que es passa quan un és el lider.

I L´Iran es dedica a fer joguines d´Urani . I aquí ens  dediquem a  jugar amb trens que xoquen contra les vies mortes( aquell dia , que tenia dentista, em va anar d´una  hora….)

En fi. Tornem al  Dylan que és de les poques coses  amb seny que ens queden. Una dicció “en cascada” perfecta. Una lletra  genial. Una guitarra punxeguda capaç de clavar-se en els pocs que  encara tenen consciència.
video

martes, 7 de febrero de 2012

One more cup of coffee

Diumenge  passat vaig  veure a la meva  mare després de 15 dies sense  veure-la.
Després de la corresponent  bronca ( evidentment  merescuda)  i tot comentant els detalls de l´edició del llibre em  va  fer  molta il.lusió que encara  tingués guardada  la  meva  primera col.leció de poemes ( aproximadament una dotzena) que  vaig fer  quan  tenia  17 o 18 anys i de la que només  hi han  tres exemplars( el meu, el de la meva mama i l´altre ves a  saber on para).
El seu títol era " una tassa més de  cafè"   evocant una cançó enigmàtica de Bob Dylan  que no em canso mai d´escoltar.
Cinquanta mil significats, punts de vista,  interpretacions  possibles.

"I don´t sense affection, no gratitude or love, your loyalty is not to me, but to the stars  above"

Després  han vingut, molts, molts, molts cafès......

One More Cup of Coffee
(Valley Below)
Otra taza de café
Your breath is sweet
Your eyes are like two jewels in the sky.
Your back is straight, your hair is smooth
On the pillow where you lie.
But I don't sense affection
No gratitude or love
Your loyalty is not to me
But to the stars above.
Tu aliento es dulce
Tus ojos son como dos joyas en el cielo.
Tu espalda es recta y tu pelo es suave
Sobre la almohada donde descansas.
Pero no siento afecto
Ni gratitud, ni amor.
Tu lealtad no es para mi
Sino para las estrellas de lo alto.
One more cup of coffee for the road,
One more cup of coffee 'fore I go
To the valley below.
Una taza más de café para el camino.
Una taza más de café antes de que me marche
Al valle de abajo.
Your daddy he's an outlaw
And a wanderer by trade
He'll teach you how to pick and choose
And how to throw the blade.
He oversees his kingdom
So no stranger does intrude
His voice it trembles as he calls out
For another plate of food.
Tu padre es un fuera de la ley
Y un vagabundo de oficio,
Te enseñará a saber escoger
Y a lanzar el cuchillo.
El vigila su reino
Para que ningún extraño se entrometa en el.
Pero su voz tiembla al pedir
Otro plato de comida.
One more cup of coffee for the road,
One more cup of coffee 'fore I go
To the valley below.
Una taza más de café para el camino.
Una taza más de café antes de que me marche
Al valle de abajo.
Your sister sees the future
Like your mama and yourself.
You've never learned to read or write
There's no books upon your shelf.
And your pleasure knows no limits
Your voice is like a meadowlark
But your heart is like an ocean
Mysterious and dark.
Tu hermana predice el futuro
Como tu madre y como tu misma.
Nunca aprendiste a leer o escribir,
No hay libros en tus estanterías,
Pero tus conocimientos no tienen límites,
Tu voz es como la de la alondra en la pradera
Pero tu corazón es como el océano,
Misterioso y oscuro.
One more cup of coffee for the road,
One more cup of coffee 'fore I go
To the valley below.
Una taza más de café para el camino.
Una taza más de café antes de que me marche
Al valle de abajo.



lunes, 6 de febrero de 2012

Confessions en directe

Tinc la premonició de que  alguna cosa s´està acabant.
La  travessa del desert que  va  durar dues vegades set mesos està donant les seves  últimes  fuetejades.
Ho fa però d´una manera salvatge i cruel atacant sense  miraments , flamejant genives, incendiant les torres de marfil que encara no han  estat  derruïdes.
Això em trasbalsa i m´inquieta.  Atura i desquicia  el meu temps  remetent-lo a una mena de persecució  on deixar-lo enrera  és l´única cosa que m´ocupa.
Sé que  aquest dolor musculosament  físic marxarà algun dia, quan el meu amic  dentista l´encerti d´una punyetera  vegada, costi el que em costi.
I si us deia premonició era  perque un cop es devetlli el paisatge, aquest capullo sortirà renovat com una crisàlida, sense remetre´m a la mala  sort si no combatent-la.
De les  cendres apareixerà Mercuri ( nou-nat i alhora vell):  el meu llibre d´història .
I el que  vingui vindrà. Si he d´escriure escriuré:
Però si  hi ha un verb que no faré  servir mai més serà esperar.  Si volen agafar-me  hauran de córrer. Quiet sóc dèbil.- Sóc millor movent-me.
Els que  es  vulguin quedar en terra que  així ho facin.- No els  faltarà feina, carn  de  segona i el sobrevalorat plaer  dels que  emmarquen el temps en hores.
Tots els  altres, quan ho volgueu, sereu benvinguts al paradís dels inquiets supervivents del desastre!

jueves, 2 de febrero de 2012

Una frase

Aquest  matí gelat llegia aquesta  frase del J. Franzen ( l´he tornat a començar i ara  si que si l´estic  acabant). Primer no m´he donat compte però després el meu subconscient s´hi ha  aturat a  reflexionar-la mentre seguia  endavant. Aneu   amb  compte perque és una frase nociva i molt perillosa però ja sabeu la meva  teoria sobre els entrenaments....

" Al  capdevall  hi ha una mena  de felicitat en la infelicitat, si la infelicitat és la correcta"
(Johnatan Franzen-LLibertat)

miércoles, 1 de febrero de 2012

Segona pluja

Moltes vegades, quan veig ploure, em rescata  el pensament de que  les coses que creiem "normals" potser ho són perque  algú  fa   que  ho  siguin . 


Quan caus

Què em vols dir
quan caus?

Perque  tant bella
et fas desaparèixer?

Ets pluja
o l´oblit
dels noms
que no 
són escrits?

 Hauré d´esperar
a no veure´t
perque
m´ho hagis  dit.

Els bons 
no expliquen
mai el que fan
i  jo se que 
ho has fet
per mi.