martes, 31 de julio de 2012

Los PLanetas-Corrientes Circulares en el Tiempo

No són masses  les cançons que donen  canya. Los PLanetas són dels pocs en els que les seves cançons desprenen una saludable i de  vegades imprescindible mala llet.


Todo esto que jamás podré comprender,
lo que obtuve a cambio de intentar hacerlo bien.
Eso no es para mí, quiero mi parte de lo bueno.
Quiero que estés aquí, quiero tenerte dando vueltas a mi lado todo el tiempo,
en nueve órbitas concéntricas y yo estar en el centro.
Será mucho pedir, pero es lo menos que merezco


EMMY THE GREAT-PAPER FOREST



De fet, que t´agradi allò que a tothom agrada no té massa mèrit
.
No només no t´ho has de treballar , ni fins i tot pensar, si no que, a més, ho trillen  tant que t´acaba avorrint sobiranament.

Mola més el "petit comité"; trobar un què o un qui per tu o només per uns pocs.

Et diran raret, friki etc. Però el que més importa es que et sentiràs especial amb el  teu petit tresor, sigui quin  sigui.

I això et farà sentir  bé. Si senyor, mooolt bé

M´encanta aquesta  cançó. Al lloro amb la gran Emmy que apunta molt molt alt


EMMY THE GREAT-PAPER FOREST

You're not unlucky, you're just not very smart.
These things will never leave you - they're as close as you can get
To a blueprint for the future - but you can call it fate.
It's like these days I have to write down almost every thought I've held,
So scared I am becoming of forgetting how it felt,
And these fears they will unravel me one day,
But still I am afraid.

But I'm blessed -
Just to be, more or less -
Standing in the afterglow of rapture with the words the rapture left.
Oh blessed -
Just to be, more or less -
Standing in the afterglow of rapture with the words the rapture left.

Now you're blessed amongst all women,
Now a man who's very good,
He tells you how you feel until your life is understood,
And he leads you through it arm in arm as though
There was a map to guide the way.
Now you write because you love him, now you write because he's kind,
You write so much, you look up and you wrote yourself behind,
And you're standing in a labyrinth of paper and the map has been erased.

But you're blessed -
Just to be, more or less -
Standing in the afterglow of rapture with the words the rapture left.
Are you blessed?
Just to be, more or less?
Now you're standing in the afterglow of rapture, but there is no rapture left.

Oh come, and we will celebrate the things that make us real,
The things that break us open, and the things that make us feel
Like these accidental meetings up and partings of the way
Are not so much our choice but in the blood of how we're made,
It's like the way I have to write down almost everything I see,
So that the record does obscure the thing the record used to be,
And I know I'm not unlucky,
I was just born this way.

But I'm blessed.

Now a paper forest grows up in the supermarket aisles,
The baby born with teeth looks at its mother and it smiles,
And we all fall down
Like wind blows through the paper forest.
And a paper forest grows up in the supermarket aisles,
The baby born with teeth looks at its mother and smiles,
And we all fall down
As wind blows through the paper forest.s
And a paper forest grows up in the supermarket aisle
Alarm clock fingers turn they're counting seconds like they're miles
And you say, "wake up now, 'cause I can see no paper forest."




lunes, 30 de julio de 2012

Un bon acudit que m´ha passat en Monne

Un señor que va en coche y se percata de que está perdido, maniobra y pregunta a alguien en la calle:
- ¡Disculpe!, ¿podría usted ayudarme? He quedado a las 14:00 con un amigo, llevo media hora de retraso y no sé dónde me encuentro!
- Claro que sí -le contesta- se encuentra usted en un coche, a unos 7 Km. del centro de la ciudad, entre 40 y 42 grados de latitud norte y 58 y 60 de longitud oeste.
- Es usted FUNCIONARIO , ¿verdad? -dice el del coche 

- Sí señor, lo soy. ¿Cómo lo ha adivinado?
- Muy sencillo, porque todo lo que me ha dicho es "técnicamente correcto", pero "prácticamente inútil": continúo perdido, llegaré tarde y no sé qué hacer con su información.
- Usted es POLITICO , ¿verdad? -pregunta el de la calle.

- En efecto -responde orgulloso el del coche- ¿cómo lo ha sabido?
- Porque no sabe dónde está ni hacia dónde se dirige, ha hecho una promesa que no puede cumplir y espera que otro le resuelva el problema. De hecho, está usted exactamente en la misma situación que estaba antes de preguntarme, pero ahora, por alguna extraña razón parece que la culpa es mía."

Dylan again

Tothom que  hagi llegit el bloc sap que aquesta  és la  meva  cançó-
Ja la tinc traduïda així que no cal insistir-hi.

Cadascuna de les seves estrofes són magistrals. Per qui les vulgui entendre, és clar.
Avui no tinc bon dia. Serà culpa del mal de cap, massa feina, massa pressió... no sé

T´adones que  tothom va a la seva i potser és l´hora que jo vagi fent el mateix

Paro cinc minuts. No me´n puc permetre més.

Realment no importa saber si sense mi les coses anirien millor o pitjor...

Però que jo estaria més bé. Segur.

Only a  fool in here would think he´s  got anything to prove...


domingo, 29 de julio de 2012

Una nit al Passeig-The soul jacket

L´Eduard m´havia parlat de sardines i peatges. Les sardines són peixos blaus en el blau, blau que no blue, que vol dir tristesa.

Admirava la seva valentia a l´hora de voler iniciar una conversa.  Ser el primer sempre costa.

Vaig pensar en les Olimpiades. Em preguntava si el frontó era un esport olímpic.Bé si que ho és en molts xerraires que només et volen perque les seves  paraules rebotin en la teva cara d´imbècil educat i les hi tornis amplificades, sense rèplica possible.

 L´Eduard no era d´aquests. L´Eduard era un gran tio al que li tinc un gran , gran apreci.

Però jo no puc evitar els fantasmes. Venen i m´agafen de les espatlles , com sempre a traició.  De vegades  m´agradaria quedar-me aquí, sense cap més pretensió que passar una estona amb un bon amic.
I així succeí. Jo no volia però ja no hi era.

On estic? em preguntava mig estabornit... Estàs Enric en el país de les sardines...

Ohhh com m´agrada venir-vos a veure al blau, que no blue, on vàreu néixer!  Us sacrifiqueu per nosaltres però amb prou orgull com per voler deixar rastre . El rastre de la bellesa en els meus dits. Olors, colors, records que valen la pena.

Perque tenim tanta pressa en esborrar-vos com si fóssiu la peste?  Per que ens costa tant reconèixer, ni recordar, ni admirar  ningú que és millor que nosaltres ?

Passavem per un xiringuito on venaraven Marley com ell voldria: fumant, ballant, deixant-se anar..

La Miriam em va despertar amb un acudit que segur li hagués agradat al Bob. S´obre el teló i es veu a un penjat ennuvolat de fum d´herba repartint porrets a tothom qui troba. Es baixa el teló. Nom del cantant? Tooooomeuuuu Penyaaaaa....

La malparida em va fer riure. Vam arribar al concert on tocaven els Soul Jacket. Són de Vigo i ho fan de puta mare. L´Eduard  i en Joan Ramon parlaven de peatges. La Míriam, la Lourdes i la Montse eren felices. En Monné em va convidar a una cervesa, després a un cubata. Com sempre quan bec estimo algú.

Era de nit en el blau, que no blue, i sonava  un blues.

Vaig girar el cap cap el mar  per dir : Us estimo sardines!!!!!

sábado, 28 de julio de 2012

MINISUIT


Nadie te dijo que fuera fácil. No te avisaron que para recomponerse era necesario destruirse.
Mira como los cuervos revolotean imbéciles sin el menor atisbo de ternura.
Ellos a lo suyo, siempre a lo suyo. En su azul pequeño sin volar, paredes en el suelo.
Querer te sopló el viento.
No te preguntes más quién, porqué, cuando y cómo se pinchó.
Sólo se caen los que quieren estar en el cielo


PRADA II-1

Una setmana durissima de feina. En el cap masses lleis, masses coses sense importància que s'han fet importants sense ser-ho.

Tots estan bé així que puc tornar-me a mi, moments i moments que puntegen estels invisibles, camí de mon vent.

 Tinc el meu cel a vora dits. No saben que hi sóc. Jo tampoc els ho dic .

 Les coses importants no s´expliquen.

PRADA II-1

Si pogués tocar-te
ni que fóra l'alè
amb el que ara
em mires.

Si sabés prendre´l
del vent silenci
que per mi
 em sospires.

Si aprenés a dir
només diria
que sense tu
jo tampoc
seria 












martes, 24 de julio de 2012

postals- cendres

Cendres. Només  veig cendres. Les primeres les vaig veure en el cel plovent-se com neu fosa. S´havien emportat un  tros de  nit. La seva  caiguda era elegant i trista, defallien  en els  braços amants, lliurades a tot el que  hagi  de  ser i que no poden  evitar.
Em  vaig preguntar qui les  recolliria. Qui recull les cendres mortes?

Després vaig  imaginar el foc avern i les tres frases que les  van portar  fins a mi. Frases antigues enlluernant el seu esclat. Una petita llum les  havia abandonat soles.
I continuaven caient sobre el llençol més  blau que la dignitat pugui imaginar-se.
Potser vaig plorar. Què són les llàgrimes sino cendres?


lunes, 23 de julio de 2012

Una paranoia i una cançó


Estic a dalt d´una muntanya, amb túnica a doble color, melena i amb barba de  deu dies ,que en el meu cas d´impúber imberbe serà de tres anys.

Aixeco els braços  com si intentés agafar un tros de  cel. La túnica s´arremanga just sota els colzes.

Donem-li una mica de vent perque onegi la cabellera i així perfeccionem la tragèdia.

Aclarim-nos discretament la  veu i posem-li tralla a l´amplificador amb núvols i trons:

Bonaventurats aquells que pel bé comú sou capaços de suportar a tots els gilipolles integrals i fer que no es noti!





domingo, 22 de julio de 2012

Vanessa Carlton-I don´t wanna be your bride

Demà dilluns em treuen el benatge... per fi...el meu blau m´espera.
Estic content, i cada dia ho estic una mica més.
Donem massa importància a la "titulitis": la meva carrera, la meva feina, la meva nòvia, el meu nòvio, el meu marit, la meva dona.....
Però en el fons de  tot , allò que més importa és que  estiguis amb qui vols estar i que vulguin estar amb tu, siguin en moments grans o en moments petits.
La intensitat sempre li dona mil voltes a l´enunciat.
M´agrada molt aquesta cançó que representa una mica el que vull dir.
Que tingueu un fantàstic i profitós diumenge: Oh yeahh.

sábado, 21 de julio de 2012

My back pages-Dylan

Aquest any , ademés del 20è aniversari dels Jocs de Barcelona, també en fa  20 que està el Cd homenatge al Dylan. Aquesta és una de les meves preferides, sobretot pel que diu, frases que faig servir de capçalera, però em  quedo amb l´última: Però abans jo era molt més vell, ara sóc molt més jove.
I és així, pobrets aquells que s´encarcaren en la rutina mental.-

Ah...i quan acaba, després del Knockin, amb un duel de guitarres  del Neil Young i l´Eric Clapton veiem el Dylan agafar l´acústica. Donç  bé aquell concert  en el que ell era l´homenatjat, el va acabar amb la primera cançó pròpia que va composar, un tribut al seu mestre Woody Guthrie.
Molta gent es pregunta com es possible que encara amb setanta-un anys encara  faci una mitja de  170 concerts anuals. La resposta és l´últim vers quan  diu: La darrera cosa que m´agradaria fer  és dir que jo també  he tingut un llarg i dur viatge.


Un conte breu

El Sr Jinks badallava com si fos un pel.lican amb faringitis. Per un moment va sentir com se li desencaixaven tots els ossos i va témer que li quedés la boca  com dos calaixos de l' Ikea.

Tot a lloc una altra vegada, i abans que el xoni-Cèsar s´ adonés , va recórrer a l' "estic molt cansat" per treure's de sobre qualsevol sospita d' indiferència. Se li va escapar  però, sense voler, un somriure murri sota el nas.

El Sr Jinks era moralment  un transvestit  i en aquell precís i preciós instant era una esposa que havia de semblar atenta, escoltant les batalletes laborals del seu marit, mentre es pintava puntillosament les ungles dels peus.

No podia ,ni volia, correspondre amb sexe a aquell cruel passotisme així que va tornar a petrificar, amb plànol fixe sense travelling, aquella cara insípida, neutra i amorfa que han de tenir els oients com cal. Que no es noti que no hi ets i que no pugui percebre un excés d' ínterès, no vagi a ser que s'engresqui.

El xoni-Cèsar havia arribat a ser-ho sense ser primer un xoni-soldadet. Això li suposava una desavantatge terrible. Quan algú  arriba a una certa posició sense merèixer-la no és digne de clemència, i a la primera que poden, o l' ignoren, o el deixen, o se'l carreguen.

No era perque fos pedant(que si que ho era en la intimitat) , no era perque l' estigués agobiant aquell " Però què m'estàs dient?" que les persones educades enuncien mentalment, però al Sr Jinks li va entrar una paranoia agressivament subversiva.

Hauria canviat tot el que tenia per una metralladora, s´hauria arrencat la samarreta com un Hulk cabrejat, hauria posat la boca com un pel.lican mastegant una sardina i hauria  disparat a qualsevol banquer, coreà amb tupé o  municipal "posamultesdaparcamentjoderquenomeshihestatcincminuts" que se li hagués posat al davant.

Podríeu pensar que tot va ser culpa del xoni-Cèsar que ara estava parlant  no se si d' una prima o  d' una neboda, o perque va tenir la intenció de passar al Sr Jinks un video d' una festa infantil de fi de curs.

Hi ha un motiu que supera qualsevol paciència: Que et piquin els dits dels peus i no et puguis gratar.

Però aquest conte s´ha escrit el vint-i-ú de juliol i, afortunadament, tothom porta xancletes.

El Sr Jinks va trencar amb qualsevol protocol estètic i higiènic i  amb els ulls que posaven les verges de Murillo va posar fi a aquell insofrible patiment.

Va aixecar el cap. Va  interrompre al xoni-Cèsar dient-li que el perdonés però que feia tard i havia de marxar.

Abans d' acomiadar-se es va tornar a transvertir, va tancar lentament i elegant el pinta-ungles,  i va pensar: Sort en tens que no sóc la teva dona perque amb mi, després de tantes tonteries, segur que no follaries.









viernes, 20 de julio de 2012

DE CINC A SIS

Sol amb vosaltres,
totes les llums
que feu llum en
només mirar-me.

Què més puc dir?
aquest petó curt que
sense estar junts
n ´hi ha prou 
per recordar-me

Que ningú ha d, estar sol,
cap jo venç un nosaltres.
Avui ho sou per mi
tota la tendresa que tinc,
de cinc a sis
sol amb vosaltres

miércoles, 18 de julio de 2012

BREUS-MARIA LA PORTUGUESA

He resseguit els prestatges de la calma fins arribar on sóc. Ara sé donar sentit a les carícies, o millor dir-te , agrair-te que les deixis caure ben profundes, allà on els sentits dominen  les respostes.
Dorms. Vull pensar que dorms  i que  aquesta placidesa, mig somni, és per culpa meva. Tot allò que és inconscient és lliure.
Invisible, deixa´m ser el teu primer somriure quan et llevis.




TEMPEST -DYLAN

Gran notícia.- El mestre de mestres publica un nou Cd el dia 11 de setembre. La data escollida no és casual.  El mateix dia de l´any 2001 , el dia de l´atac a les Torres Bessones sortia a la llum un dels millors discs de la seva última etapa; El Love and Theft. Té un total de 10 temes i una durada de 68 minuts i inclou una cançó dedicada a John Lennon (potser Roll on John) i una altra(diuen de 14 m) sobre el Titanic( segurament Soon after midnight, hora en la que el capità va fer el crit de SOS) . Va ser gravat a principis d´aquest any i entre els músics de sessió hi havia el David Hidalgo dels Lobos, fet que fa pensar amb ritmes més llatins. En tot cas diuen que potser un dels Cds de la temporada. El tio està animat i content(segons vaig llegir a les critiques del concert de Cap Roig)  Els deu temes són: Duquesne Whistle, Soon After Midnight, Narrow Way, Long and Wasted Years, Pay In Blood, Scarlet Town, Early Roman Kings, Tin Angel, Tempest i Roll on John
.

martes, 17 de julio de 2012

CARMINA O REVIENTA-I WILL SURVIVE

Feia temps que no parlava de cine. De  fet no hi ha hagut res del que  he vist que  hagi valgut la pena. Però no em  puc estar de recomanar-vos( no sense uns advertiments previs), la  primera obra del Paco León( només d´una hora i vuit minuts de durada).

Abans de  res abstenir-vos de veure-la tan els que volen  veure una comèdia de l´Espanya canyí.  Encara que hi han trossos d´humor vast i gruixut com el dels pets dins del  cotxe que em van fer petar de riure, no és una comèdia per descollonar-se, ni per l´estructura( de fals documental) ni per la trama( que si la penseu bé no fa gens de gràcia)

També és poc adient pels que no coneguin la fauna que retrata, l´Andalusia de la gent humil i amb poquíssima cultura. Als catalanets de pro els pot causar  repulsa, despreci,  la vanaglòria condescendent i a vegades equivocada del “seny”…

Perque és una pel.lícula que parla de gent inculta,  humil i mal parlada, bruta, vaga i que ens pot semblar del tot vulgar….

Però en el fons   només ens parla de  sobreviure, cadascú amb els mitjans  que  disposa i que ell o ella no han pogut escollir. La gran dificultat que ens mena de separar-nos, ni que  fora una mica, del que ens  han ensenyat els nostres pares.

També ens parla del sentit lúdic de la vida, de com  amb un pernil mal tallat, un fino i una cançó podem passar la millor vetllada possible. No és necessari  fer un gran viatge, anar a un gran restaurant o veure òpera a Milà. Ens diu subtilment que la  gent és el millor entreteniment possible.

I per últim ens parla d´humanitat, d´amor, de l´instint protector d´una mare, d´una esposa mal casada. L´últim monòleg de la Carmina parlant del seu marit és simplement  genial.

Tot acaba amb una de les millors versions que  he sentit jo mai del clàssic de la Gloria Gaynor. Cap cançó li podía haver caigut més bé al film.


sábado, 14 de julio de 2012

Ah ... m´oblidava

Ah... m´oblidava , l´Imelda  May també és irlandesa

Irlandesa de tacons i cervesa. Aquí està mooolt sexy.

Una curiositat: El tainted love no és de Soft Cell, és una  cançó  de l´any  1964 escrita per Ed Cobb dels The Four Peps. Anem-nos-en al Temple Bar. Una Guiness, la intel.ligència i la ironia al servei de l´humor i a ballar nens, a  ballar.



MARIETA-IBRAHIM FERRER

L´altre  dia em  van ben exampar. Jo que  sempre  he presumit de  discret  i de  subtilment pervers…

S´havien rigut de mi. Alguns ho havien fet amb la tendresa que hauríem de  tenir tots  els ignorants, d´altres amb la malícia amb la que pretenen( i no aconsegueixen) defensar-se de  tot allò que no poden dominar.

Estava entrant a la Plaça Catalunya  quan ja estava  desdoblat.

Per una  banda el meu cap  ters, altiu, irònicament indecent, pensant amb un gaspatxo de síndria  que m´hagués agradat beure´l d´una altra manera i en un altre lloc.

També pensava en una història que té més suc per dintre que per fora, la lectura   sublim de l´equívoc.  M´ ha recordat amb molt d´orgull les lletres dels nostres  cantautors de principis dels setanta. No hi ha res més  gratificant que  dir-li a algú que és  un idiota  i que et responguin amb un somriure papanata. Wai.

Per l´altra cantó es debocava el meu cos, amb els  punys fent de maraques , els llavis de  “negrito guasón” i la cintura patosament inquieta.

Vaig sentir un copet a l´esquena mentre el bitllet mensual  que havia entrat horitzontalment recte, trempava i sortia  per sobre l´escletxa com un pom de  flors de la xistera.

Ei Enric, que estàs ballant sol !!!!!

Hola Reyes, què tal estàs? Ja saps que sempre vaig una mica a la meva bola…. Intentaré agafar el “Calella”. Adéu guapa.

Sort en  vaig tenir que la Marieta no va  sortir mai de les meves orelles . Tampoc va saber mai ningú que m´agrada molt el  gaspatxo de síndria.

JULIA STONE- BY THE HORNS

Podreu discutir-me o no  però l´últim Cd de la Julia Stone és una  meravella.
He preferit posar-vos tres directes perque considero que són millors que la versió oficial.
Això  converteix a una bona artista en una d´excepcional.
No us tradueixo el Bloodbuz Ohio dels The National perque ja tinc penjat un video d´algun matat com  nosaltres que li va posar subtítols al youtube.
Al loro! Són una autèntica passada.
Ja ho deia la meva mama.... peles no en tindrem però bon gust.......
Disfruteu d´aquesta dona que paga la pena
Ohhh yeahhh.



Tot està bé
( It´s all okay)
Julia Stone

La història és diferent ara, els discos estan sonant a la sala d´estar.
Tu podries dir que et sents ferit. Jo podria dir que em vas fer mal.
Però nosaltres sabíem aleshores quina era la diferència entre el foc i la terra.
Podriem dir que estem trencats, podríem dir que sóm dèbils
Però tots dos sabíem abans de començar
Tots els  secrets que ens guardaríem

I tot està  bé, perque l´amor trobarà una manera  de ser alllò que l´amor és
I tot està  bé, perque l´amor trobarà una manera  de ser alllò que l´amor és
Jo marxaré al camp i viuré en el bosc més profund  i fosc
I t´escriuré una carta per dir-te
totes aquelles  coses que hauria d´haver-te dit a la  cara.
I no  te l´enviaré, l´enviaré on viu ta mare , i ella no te la donarà
És així de  valenta que jo creixeré dins la meva cova

I tot està  bé, perque l´amor trobarà una manera  de ser alllò que l´amor és
I tot està  bé, perque l´amor trobarà una manera  de ser alllò que l´amor és
I tu marxaràs a la ciutat i  et casaràs amb una bona noia
Que et farà riure mentre tu estaràs buscant allò que  vas deixar enrere
I et donarà  fills . Oh, com els  estimaràs amb el teu gran cor.
Però jo no et visitaré.
Sabré que en aquell moment és la cosa més amable que et puc ferI tot està  bé, perque l´amor trobarà una manera  de ser alllò que l´amor és
I tot està  bé, perque l´amor trobarà una manera  de ser alllò que l´amor és








Tu ets la linea que em lliga
The line that ties me-Julia Stone


Les parets estan parlant i l´única persona
que em pot escoltar s´acaba d´anar.
Estic en el teu costat del llit,
Gairebé a punt de  que em surtin les paraules que no puc dir
Per la por  que  tinc a desmoronar-me
Potser estic espantada de que els quadres que pinto
No puguin atrapar la teva bellesa
I l´última cosa que escoltes és el silenci  a la  teva oïda
Mentre jo m´esfonso sota tot el pes que porto a sobre.

Podria dir-te que ets el meu amant, dir-te que ets una bèstia
Podria dir-te que ets l´illa on la fe no hi pot arribar
Podria dir-te que ets un lleó, dir-te que ets un home
Tu ets la linea que  em lliga a totes  les coses que no puc entendre.

El teu somriure quan es marceix es tan bonic  com el quadre
que no  vendries  a la dama  que està al teu costat.
Em parles de música, em parles d´art. Això no té preu.
És millor  pel cor. L´hauria de trair
i fer-lo servir per la nostra llibertat

Podria dir-te que ets el meu amant, dir-te que ets una bèstia
Podria dir-te que ets l´illa on la fe no hi pot arribar
Podria dir-te que ets un lleó, dir-te que ets un home
Tu ets la linea que  em lliga a totes  les coses que no puc entendre



BLOODBUZZ OHIO-THE NATIONAL


viernes, 13 de julio de 2012

DEXYS

Aquest matí m´he fet el valent i he anat a comprar el pa per posar-hi enmig el gall dindi i el resum fúnebre que abans li deien diari.

Estava dubtós entre agafar la pistola o demanar una mica de sexe com si fos l´última voluntat d´un reu en el corredor de la mort.

Però el meu cap sempre em distreu més del compte i he començat a riure per sota del nas quan  he recordat aquell acudit en el que dos amics estan a la selva i a un d´ells li pica una escurçó a la punta del capullo. El sa  truca al 012  per demanar consell i el metge on line li respon que només pot salvar-lo xuclant-li el verí. El pobre agonitzant li pregunta què li ha dit  l´altre respon: Que t´estàs morint nen, que t´estàs morint.

Amb tot això ja havia fet tard. Descartada  també la pistola perque faria massa remor i costa molt treure la sang del parquet he decidit continuar vivint de la forma més lúdica possible. Devil´s on power...

I ha estat el suplement dels divendres qui m´ha donat una gran alegria , aquella que et dona algú que coincideix amb la teva percepció del que és bo i del que no.

Senyores i senyors no us perdeu un dels discs d´aquest any, una autèntica joia "cool" amb una classe, una qualitat i un estil impropis d´aquests  temps.

Pd. Avui em toca llegir "Plataforma" de Houellebecq i traduir "I´ts all okay " de l´últim i fabtàstic Cd de la Julia Stone-By the horns.
Fins al vespre donç

Chicago

N´hi han que semblen bons perque no han sortit mai del refugi.
Les frases pre-cuinades, els dogmes recitats per una memòria estreta i carrinclona.
S´han repartit els premis i als diferents mai els toca.
 El classicisme és l´imperi de l´ara  però  es confonen els termes, és avorrit, sense ironia i mediocre.
 És al futur a qui li pertoca decidir què o qui és un clàssic.
Quelcom que quan no el tenim ens adonem de lo bo i lo important que era.

jueves, 12 de julio de 2012


Que  no us passi res pobres lectors, màrtirs de cels guanyats, anònims incauts que encara no heu plegat en acabar aquesta frase.
Ja estic operat. Tinc una cama pelada, pollastre de carquinyoli, suau com un peluix , mig àrab dels primers sols de juliol i bernissada d´ oli d´ ametlla , una trampa ratera perque la curiositat de les dones s´ apropi i pugui veure´ls-hi l´ escot. Sense malícia però amb molta determinació.
La segona la tinc d´ elefant, embenada i repulsiva per tothom menys per en Juanca. Per això la metgessa, a qui no li he pogut veure la vall del Jordà per culpa del valium que m´ ha donat a traició, m´ ha recomanat no sortir gaire aquests tres dies .
Corren rumors que com el vell de la Sarsuela no domina gaire els continents, no enten el gps , li han retallat al xofer, i ha vist quatre negres maduixaires, ha arribat  amb la seva Harley i casc d´ aviador japo al Maresme creient que està a Botswana.
La tercera cama, que no han pogut estirar-la  fins arribar a mides visualment decents, m´ha donat un bon ensurt.
La tia cabrona ha estat l´ última en despertar-se quan normalment és la primera. Està més entrenada que un milicià israelita i més susceptible que un xoni empastillat amb ganes de bronca.
Semblava que els valiums s´ havien menjat la molla. He fet un exercici de memòria històrica, he recuperat la bellesa i tot s´ ha posat al seu lloc.
En fi us deixo.  Els pròxims tres dies us cansareu de mi però com que no em dieu mai res, us foteu.

Pd.- Gràcies per tots els que m´heu trucat i wassejat per interessar-vos per la meva salut. Sóc molt afortunat en tenir molts i molt bons amics

lunes, 9 de julio de 2012

Presentació de la Banda-2-COHEN


Quina frase, mare meva:
Aquí tens a un home que encara està treballant pel teu somriure

No es tracta de carn, no es tracta de lluir,
Es tracta de fer-ho fácil encara que no ho  sembli.
Sense tragèdies. Que vulguin estar amb tu
Enfotent-nos del mort i del qui el vetlla

Oh  yeahhhh. Gran Mestre


I tried to leave you
( Leonard Cohen)

Vaig intentar deixar-te, no ho negaré.
He tancat el nostre llibre
Com a mínim cent vegades.
Però em  desperto cada  matí
Allà al teu costat

Els  anys  han  passat.
Tu perds el teu orgull.
El teu fill  petit plora
Així que  no  surts.
I tot el teu treball està aquí,
Just davant dels  teus ulls.

PRESENTACIÓ DE LA BANDA
Bob Metzger on the electric guitar.
Dino Soldo- on saxophone
Neil Larsson on the Hammond P3
Sharon Robinson
Javier Mas on the acous. Guitar
Hattie and Charlie Webb( the sublime Webb Sisters)
  our musical director on the bass Roscoe Beck
  Rafael Bernardo Gayol on drums


Bona nit amor.
Espero que hagis quedat  satisfeta
El llit se´ns ha fet estret
Però els meus braços  están oberts de bat i bat
I aquí tens a un home que encara està treballant
 pel teu somriure


PRESENTACIÓ DE LA BANDA- 1- WAITS

Una de les  coses que  més m´agraden dels concerts és quan presenten a la  banda.

Dos dels millors concerts  que  he  vist a la  meva vida   ( si no els millors) van  ser el de  Tom Waits al 2008  i el del Leonard Cohen al 2010.

Simplement extraordinaris.

Del Tom Waits diuen que és un friki…. Però no senyoreta, no… Ni nosaltres  tampoc  ho som pel simple  fet que no guanyem a la majoria  absoluta en  gustos






Fes que plogui
TOM WAITS

Ella em va prendre tots els meus diners
I al meu millor amic.
Ja coneixes la historia,
Aquí ve  una altra  vegada
No tinc orgull.
No tinc vergonya.
Tu has de  fer que plogui.
Fes que  plogui

Des de que  vas  marxar
El dolor es massa profund.
Sóc un altre trist convidat
En aquesta terra fosca

Vull creure altre cop
En la misericordia del món.
Fes que plogui.
Fes que plogui

La nit està tranquila
Estic aquí sol estirat
I necessito el fuet del tro
I el fosc gemec del  vent

Jo no sóc l´Abel.
Només  sóc Caí.
Obre tots els  cels
I fes que plogui

Estic a prop del cel,
Encastat a la  seva porta.
Afilen els seus  ganivets
en els meus errors.

A allò que ella  va  fer
No li pots donar  cap nom.
Tu has de  fer que plogui.
Fes que  plogui

Sense el seu amor,
Sense el seu petó
L´infern no em pot cremar
Més que això.
Estic cremant tot aquest dolor
Treu enfora tot el  foc
I fes  que  plogui.

Vaig néixer per tenir problemes.
Vaig néixer pre-destinat.
Estic dins d´una promesa
I no puc escapar
Es el mateix vell món
Però res  sembla el mateix,
Fes que plogui
Has de  fer que plogui.

Presentació de la Banda:

A la meva Esquerra, al saxafon i a l´harmònica i a la guitarra, de New York City: VINCENT  HENRY; a la meva  dreta a les percussions CASEY WAITS; als  teclats, d´Atlanta-Geòrgia- PATRICK WARREN, a la  guitarra OMAR FLOREZ
Al baix, d´Auckland-California SETH FORD YOUNG

Fes que plogui.
Fes que  plogui

Welcome  to the stage on clarinet: Sullivan Waits


sábado, 7 de julio de 2012

Sóc un mestís que viu a dos minuts a peu del mar .

M´agraden les havaneres. M´agrada l´Andalusia que  va veure néixer a la meva mama.

Els meus pares em van ensenyar a  beure de més d´un càntir, on l´horitzó sempre és més ample.

El meu avi es deia Antonio Pérez i va estar dos dies a la presó per rematar a un brau que agonitzava

Potser la Silvia és la meva cosina. Quina sort tinc en haver-la conegut.

Com m´agraden els oberts de mires.....

Running on friday


Ara resulta que cada divendres surto a córrer d´un quart de sis del matí fins a tres quarts de set.


16 Km de blau fosc quan començo , blau groc quan acabo. El cel maserat amb garbí.


Deu ser la calor, deu ser que sóc un gran imperfecte que exerceix de  simple o bé que simplement  vull respondre a la bellesa com es mereix, sense callar-la ni fer-la massa difícil perque no em pugui entendre ...

I estimo el mar i segur que ell a mi quan em deixa  despullar-me davant d´ell i ningú no es ruboritza. No hi ha cap desfici .


Ens posem dins mutuament amb la calidesa de sentir-nos tranquils, d´haver-n´hi prou en voler estar junts.


A això i un petó ben donat al matí li diuen Paradís