viernes, 29 de noviembre de 2013

Somiador( basat en una canço de la Josephine Foster)


El meu nom  és Joseph Foster  i sóc un somiador.  Hola Joseph!!  va contestar  tota  la  rutllana.

 La seva imaginació estava en aquella  cullereta  a la que estava marejant.  El cafè  semblava  un mar de nit  amb onades  surferes  d´argent. Sempre  havia  estat molt prudent  i mai  li vessava.

Albirava un somriure molt lleu(  gairebé imperceptible) mentre la  cambrera  li preguntava  si  volia alguna pasta.

Aquella escena,  totes les  cadires  fent un cercle  i ell allà enmig, perfectament  encorbatat,  i amb un coratge impropi , li feia gràcia.

Algú li preguntava: I en què somies Joseph?

Somio en fer feliç  i per això sóc mut  i no puc donar pistes.  Ho enteneu  veritat?

Com  vosaltres  suposo,   m´agradaria  deixar de ser un estranger necessari però no em queixo. Sóc  així perque  no sé ser d´una altra manera.

L´única noia  guapa que hi havia en aquella  reunió imaginària va  retopar-lo dient:

Joseph…. deus  haver volgut dir que el  teu somni és “ ser” feliç i no “ fer” feliç.

Ell  va contestar: No amor meu no. Ho he dit perfectament  bé. 
 
Entre una paraula i l´altra.... hi ha potser alguna diferència?????
 
 
 
 
 

domingo, 24 de noviembre de 2013

Tarda de clàssics- STRANGE BOAT - THE WATERBOYS

Només un comentari: Tinc aquesta cançó des de que  va sortir a l´any 1988.

MAI, repeteixo, MAI... m´ he cansat d´ escoltar-la

STRANGE BOAT
( The Waterboys)

Naveguem en un vaixell estrany.
Ens dirigim cap una estranya costa
Naveguem en un  vaixell estrany
Ens dirigim cap una estranya costa
Portem la càrrega  més estranya
Que mai va portar un  vaixell.

Naveguem per un estrany mar,
Impulsalts per un estrany vent.
Naveguem per un estrany mar,
Impulsalts per un estrany vent.
Portem la tripul.lació més estranya
Que mai va pujar a un vaixell-.

Conduim un cotxe molt estrany
Seguint a una estrella també estranya,
Trepem  per  l´escala  més estranya
Que sempre  va ser-hi,
Per ser pujada.

Vivim en uns temps  molt estranys,
Treballant per estranys objectius
Vivim en uns temps  molt estranys,
Treballant per estranys objectius
Potser és que estem convertint
Les nostres carns i els nostres cossos
en la nostra ànima


sábado, 23 de noviembre de 2013

Glimmering Girl ( MEAV versionant un poema de Yeats)

10.Glimmering girl
Méav / Craig Leon.  Lyrics from ‘The Song of Wandering Aengus’ by WB Yeats.

I went out to the hazel wood,
Because a fire was in my head,
And cut and peeled a hazel wand,
And hooked a berry to a thread;

And when white moths were on the wing,
And moth-like stars were flickering out,
I dropped the berry in a stream
And caught a little silver trout.

When I had laid it on the floor
I went to blow the fire a-flame,
But something rustled on the floor,
And some one called me by my name:
It had become a glimmering girl
With apple blossom in her hair
Who called me by my name and ran
And faded through the brightening air.

Though I am old with wandering
Through hollow lands and hilly lands,
I will find out where she has gone,
And kiss her lips and take her hands;
And walk among long dappled grass,
And pluck till time and times are done
The silver apples of the moon,
The golden apples of the sun.


Vaig sortir cap el bosc d´avellaners
perque un foc cremava el meu cervell,
vaig tallar i pelar una branca
engantxant-hi una  baia com esquer.

I quan blanques papallones de nit vàren alçar el vol
i com estrelles blanques  s´anaven esvaint
aleshores vaig llençar la baia al rierol
i vaig pescar una petita truita platejada.

Quan la vaig deixar al terra
i em disposava a apagar el  foc que em cremava,
alguna  cosa  va cruixir
i em va cridar pel meu nom.
La truita s´havia convertit
en una noia de llum pàl.lida
amb una flor de pomer en els seus cabells
Que em va cridar pel meu nom
i va marxar corrent
desapareixent  a través
del vent il.luminat.

I encara que m´hagi fet vell buscant-la
per terres de valls,
per terres de muntanyes,
Al final descobriré on  ha marxat.
I li prendré la mà
i li besaré els llavis
i caminarem per l´herba alta i pigallada
i ens posarem a  recollir
fins la fi de tots els temps
les pomes argentades de la lluna,
les pomes daurades del sol


video



Go your own way( Fleetwood Mac-versió Lissie)

GO YOUR OWN WAY-
( Fleetwood Mac- versió LISSIE)

Estimar-te no és la millor cosa que  puc fer.
Com puc canviar sempre les coses que  sento?
Si pogués, potser  et donaria el meu món.
Com puc fer-ho, si tu no  les vols  agafar?
Tu pots continuar pel teu propi camí,
Ves pel teu propi camí.
Pots dir-li que només és un altre dia solitari,
Ves pel teu propi camí.
Digue´m com  hem pogut donar-li la  volta a  tot?
Guardar-ho tot, acomiadar-te
és tot el que  tu vols  fer
Si pogués, potser  et donaria el meu món.
Obre´t!
Totes les coses  t´estan esperant
Tu pots continuar pel teu propi camí,
Ves pel teu propi camí.
Pots dir-li que només és un altre dia solitari,

Ves pel teu propi camí.


domingo, 17 de noviembre de 2013

Cartes a Heather III

(III)

 Estimada Heather:


Just a principis d´aquesta tardor  la Sally i jo vam anar passar un cap de setmana  a la  cabana que tenen els meus  pares als peus del llac Ontario. No cal que t´expliqui la seva bellesa , veritat  Heather?

Començava a fer fred. La Sally em va  trobar una mica  estrany i va voler  sortir al  jardí per  sentir el silenci i les gèlides brises de Canadà remoure-li els cabells  sense cap direcció concreta. Sabia que  aquell moment no era per ella. Patia, però mai m´ho va dir.

Sentat en aquell vell sofà tapissat de fulles de corint i sanefes impossibles em vaig perdre . Estàvem només tu i jo.

Et tenia  abraçada per darrera, amb els meus llavis explicant-te  coses. Somreies, et giraves amb els ulls ben encesos i em deies: Que tonto…..

Suposo que un amor en el que jo no volia ser el protagonista no va ser la millor  manera d´estimar-te . Però vull que sàpigues que deixar que fessis la  teva  no va ser manca d´interés sino estratègia.

Sempre és més  fàcil encendre i apagar incendis que mantenir el caliu, una temperatura estable en la que estiguessis còmode, sense deures, sense cap tipus d´exigències.

Saps Heather?  Estimar hauria de ser això, no deixar de  ser mai un mateix  i compartir-ho amb un altre.

Espero que amb ell estiguis bé i que no  tinguis  que  veure mai lo  difícil que és fer que no passi mai res , que  res  et trasbalsi.

Ara me´n tinc que anar. He de  sortir  a  fora  el jardí i  abraçar per darrera a la Sally  i dir-li a cau d´orella que a ella també l´estimo i que si em deixa una mica  de  temps potser encara  arribaré a  estimar-la més , si això sigués possible.

La Sally sospira. Jo també  sospiro. Li dic que  si estem cinc minuts més a  fora , en comptes d´ous  trobarà dos projectes de cacauets. Es  gira i diu: Que tonto…..

Adéu Heather. Sigues feliç ,amor.






N d. A: aquestes tres cartes a Heather han estat inspirades per aquesta cançó del Justin Rutledge. La seva cadència encara m´ emociona. No us perdeu el seu Cd "Valleyheart"




sábado, 16 de noviembre de 2013

Cartes a Heather II

Estimada  Heather:

Fa alguns dies  vaig coincidir amb el John Davies. Te´n recordes d´ell? Si home, era  aquell  antic  oficial de marina mercant jubilat que em trobava cada matí al  gimnàs.

Als seus vuitanta-dos anys  no  havia perdut ni un esma de la seva pletòrica , finissima i arrogant ironia britànica. Quan li vaig preguntar com estava em va contestar: Mejor que Usted seguro! No trabajo y soy un hombre libre. Mi mujer me echa de casa cada mañana porque estorbo y soy el inglés más  guapo de toda  Barcelona!...

Amb dos collons  , si senyor…. La bona arrogància sempre  ha de venir acompanyada del sentit de l´humor. I no es tracta ben bé d´arrogància Heather. No.

L´arrogància  catxonda és subversiva. És un dir-te en tota la “ face” que el teu índex de prioritats és una autèntica gilipollada. Que tot allò que t´interessa bàsicament a mi  me la sua.

Tu deies que jo era un inadaptat, que era un “pijofriki”. La vas clavar  amb la parauleta , nena…

I segurament tenies  raó, com sempre. Però hi han  algunes coses que no he suportat mai: els pretenciosos, els estetes  i els “musculitos”. Tots aquells que , sota una  falsa i  retorçada modèstia diuen que volen compartir quan , en realitat, només volen que els admirin i els adorin, que quan els oloris, els llegeixis, els  vegis o els escoltis només  puguis dir: oooohhhh…

I en aquesta  vida , quan dues persones es troben o estan juntes, només hi caben dues respostes possibles: la primera és : “mira que m´agrada estar amb tu!!!!”  i la  segona és… “ ara mateix et follaria”.  No n´hi ha cap més, Heather.

M´agradaria que continuessis pensant que sóc un “pijofriqui” . M´estalviaria   haver-te d´explicar moltes coses que no tens cap intenció d´entendre. T´agrades massa ….

Només  dir-te que  gràcies a aquella  tarda  amb el John  ja  ser com traduir la frase “ four lean hounds”.  Quina tonteria no?

Però permete´m que ara mateix ens recordi al bell mig de  Rambla Catalunya, descollonant-nos de  riure  com dos beneits  repetint en veu alta amb aquell castellà afectat i molt xulo que  tenen  els britànics “ “QUATTRROU FLAKOUS SABUESSOUSS”.

Algun dia traduiré a algú la  cançó. I no penso dir-te quina serà la  seva resposta.


Un petó peque.







Cartes a Heather (I)

(I)

Estimada Heather:

Potser  si que és  veritat  que em poso  massa  sentimental quan penso en  tu. No et tinc per massa pretenciosa així que , sincerament , no crec  que et sentis especialment orgullosa del meu desastre.

Definitivament sóc una pàgina abandonada  enrera en algun coi  de cafè   ple de cadires velles, moquetes de gust horrorós  i música  desfassada.  Sempre  fa molt fred a Toronto.

Saps nena? Haurien de  crucificar als disc-joqueis que ens torturen amb la música dels  vuitanta i dels  noranta.  Aquella  tarda en la que em  vas deixar sonava el “Sultans  of Swing” . No t´enfadis  si et dic que en aquell moment vaig pensar  més  en  que un cafè, un croisant, una tarda freda , un hivern gris i Toronto, no peguen ni amb cola  amb  els Dire Straits . En aquell instant, que  tu em deixessis era anecdòtic.

Els “deixadors” sou un especímen estrany, els  reis dels imperis buits, els mariscals suprems sense excèrcit, els liders solitaris dels  altres cors, uns incompresos diries…

Però en aquella  tarda, al cafè  Kapuskasing , va iniciar-se alguna cosa diferent.  La meva  vida  ha continuat siguent una  autèntica merda, insatisfet, paranoic i una mica bi-polar ,  amb més intermitències  que l´electricitat a Nigèria.

Estic sentat en aquella  mateixa  cadira  ronyosa escrivint-te una  carta que penjaré en un bloc que m,he fet  per entretenir-me-. No te l´enviaré perque no sóc de  rellegir històries. Tu t´ho perds.


Hi han  dues dones que m´estan mirant. M´he aprimat i sempre  crida l´atenció  veure  algu que  no està trastejant un mòbil. Si tenen  sort i aposten per mi les enseyaré a que no tot es concentra en ser un bon amant. 

Que es molt millor saber distreure, motivar, ser tendre, tenir conversa  i un sentit bo i mesurat del risc, no pensar gairebé res en el passat, i  sobretot convèncer de que no tot es  va  acabar en els noranta, quan em vas deixar, una tarda, grisa  i freda, a Toronto.


domingo, 10 de noviembre de 2013

Classics Dylan- SWEETHEART LIKE YOU

Un encant com tu.

La Linda  m´explicava un dia que no sabia qui li havia  ensenyat què era la tendresa. A hores d´ara tampoc estava massa segura d´haver-la  après tota.

La gent acostumava  a confondre-la amb els compliments. Els que més s´hi acostaven mesuraven les seves  paraules per tal de  que no sonessin excessives, innecessàries o  supèrflues.

La vida de la  Linda  havia estat  sempre un continuu intercanvi  de coses per coses. De vegades  es feia la  feliç aïllant moments que algú li regalava . Deixeu-me enganyar-me  i creure´m feliç. No patiu, després , ( pensava), ja els tornaré…

Un dia , un estranger es  va  fixar en ella i  va  cantar-li una  cançó que semblava acaronar-li l`ànima, gronxar-li l´angoixa, dormir-li la tristesa, oblidar-se del dolor. Primer va mirar enrera . Només  quedava ella. Només podia ser per ella.

Va somriure i abans d´apagar-se les llums de l´escenari,  la va mirar. Sense tocar-la va  sentir que el seu  cor estranger li apartava els cabells del  rostre, els deixava suaus darrera  l´orella i li musitava….- Amor. Els miracles no existeixen, però les oportunitats sí …




Sweetheart like you ( Bob Dylan)

Bé , s´ha acabat tanta presió. El jefe  ja  no hi és.
Ha marxat cap al Nord i no para  per aquí.
Diuen que la  vanitat  va prendre-li el millor d´ell
Però segur que  ho va  fer-ho amb estil…
Per cert, quin barret més  bonic que  portes,
I aquest  somriure tan irresistible.
Però què carai  fa un encant com tu en un pou de merda com aquest?

Una vegada  vaig conèixer a una dona que es semblava a tu,
Buscava un  home  sencer, no un mitja merda.
Acostumava a  dir-me “ papi dolç” quan jo era un marrec.
Em recordes una mica a ella quan somrius.
Per poder apostar en  aquest  joc  has de fer desaparèixer a la reina
I això es  fa només amb  un simple  joc de canell
Què carai  fa un encant com tu en un pou de merda com aquest?

Una dona com tu hauria de  quedar-se a  casa que és on has d´estar,
Cuidant d´algú que s´ho mereixi
i  que no tingui ni idea de com poder-te fer mal  .
Quants més maltractes podràs  suportar?
Ningú pot distingir-ho  amb el primer  petó…
Què carai  fa un encant com tu en un pou de merda com aquest?

Pots arribar a  fer-te un nom per tu mateixa,
Pots escoltar com xirrien les llànties.
Pots arribar a ser coneguda com  la dona  més bonica
Que va creuar  un camí de  vidres trencats
Per arribar a  fer un tracte…..

Saps… he sentit noticies  sobre  tu,
Fins i tot abans de que entressis per aquella porta.
Diuen que a casa del  teu pare  hi han moltes mansions
I que cada una d´elles  té un terra a  prova de foc.
Espavila nena. La  gent està molt gelosa de  tu.
Davant teu  somriuen  però per darrera només fan que criticar-te.
Què carai  fa un encant com tu en un pou de merda com aquest?

S´ha de ser algú important per estar aquí, nena.
Has d´haver comès  alguna malifeta.
Has de tenir  el  teu propi haren quan  creues  la porta,
Has de  tocar l´armònica  fins que et sagnin els llavis.

Ai nena….
Diuen que el patriotisme és l´últim  refugi on s´hi aferren els  cabrons.
Roba una mica  i et llencen  com un gos a  la garjola.
Roba  molt  que  segur  que et faran un  rei…
Només hi ha  un lloc en el que s´hi estigui bé
I està  just a una passa d´aquí,
Li diuen la  terra  de la  felicitat  permanent…
Què carai  fa un encant com tu en un pou de merda com aquest?





viernes, 8 de noviembre de 2013

Justin Rutledge i el Patiment del pepe


Aquest canadenc és una autèntica passada.-

Si podeu  pilleu-vos qualsevol dels cinc Cds que té  publicats .

Sembla una música  anodina però no  sé per quins setze ous  em té  el cor perfectament robat.

En el seu últim Cd “ Valleyheart”  és una meravella( allà hi tinc un secret amagat entre els pins).
 Aquesta és del seu primer Cd “ No never Alone”.. Fà molta  gràcia quan  diu Barchelona Spein
Bon finde nens.-..



El patiment del Pepe O Malley

 Estimada Madeline
Sóc un fonambulista de  Barcelona- Spain.
Algunes  vegades perdo l´equilibri
I aleshores tu et puteges.
Però tu sempre  seràs
Però tu sempre seràs
La meva  estimada Madeline
Si pogués permetre´m  pagar-me el preu del bitllet
Podriem trobar-nos tu i jo a Londres?
Perque quan em  vas deixar allà
Tu amb la teva Bíblia a Trafalgar Square
Les meves llàgrimes van passar volant
Com  els taxis del carrer  Bloor
Eren les  10 d´un divendres a la nit.


Estimada Emily
Sóc un esculptor de gárgoles de Florència-Itàlia
De vegades em rellisca el cisell
I  m´oblido del  teu patiment
Però tu sempre seràs
Però tu sempre seràs
la meva estimada Emily
Si pogués permetre´m  pagar-me el preu del bitllet
Podriem trobar-nos tu i jo a Dublin?
Tu amb el  teu compàs i amb una fumareda que evitar
Aquí  només hi han bebedors compulsius
Així que no crec que estigui a  casa ni per Nadal ni per Cap d´any
Però tu sempre seràs la meva estimada Emily
Però tu sempre seràs la meva estimada Emily


Ella va dir: Vull morir a  Viena, escoltant una  sonata de mitjanit

miércoles, 6 de noviembre de 2013

STRANGE FRUIT-BILLIE HOLIDAY BETH HART


Una mica de culturilla musical

L´altre dia  el  meu amic   Xose Senen  em parlava  de  que  gràcies  al bloc  havia  descobert a la Beth Hart . Em comentava de lo parat que s´havia quedat en escoltar la  brutal versió que  feia de l´Strange Fruit , la cançó potser més  famosa de la Billi Holiday.

El poema  parla dels  linxaments   i assassinats d´homes de color a l´Amèrica profunda dels anys  30 i es va convertir ben aviat en un himne per la defensa dels  drets civils americans .

Billie Holiday estava  molt sensibilitzada   amb el tema, el seu pare  havia mort  perque els hospitals de Dallas no van voler atendre a un negre. Tancava  sempre les seves actuacions  amb aquesta cançó , que acostumava a  cantar amb els  ulls tancats i amb una llum il.luminant-li la cara.

Gràficament  deia … “Esta canción consigue que la gente que está en orden se separe de los cretinos y los idiotas”

Putejar al débil i sabotejar als que són diferents és la trista constant de la nostra historia.


BILLIE HOLIDAY – STRANGE FRUIT
( basat en un poema de Abel Meeropol)


Aquests arbres  surenys carreguen fruits ben estranys
Porten sang en les  seves  fulles, sang en  la seva arrel
Cossos  negres balancejant-se amb la brisa del Sud,
Fruits ben estranys  pengen de les  tuliperes.

Quina escena més pastoral del  galan Sud
Els ulls  ben  abultats i  amb la boca torta ,
Perfum de  magnòlies dolç i fresc
I de  sobte, aquest olor de  carn cremada.

Aquí teniu el fruit perque els corbs l´arrenquin,
Perque la pluja el prengui,
Perque el vent el  xucli,
Perque el sol el podreixi
I un cop podrits, l´arbre els deixi caure
Aquesta és una estranya i amarga collita


lunes, 4 de noviembre de 2013

BLUE RODEO-TIL´I AM MYSELF AGAIN


Corrien  gairebé els finals dels vuitanta quan jo era un “criajo” que es passava moltes tardes a la botiga de Discos “Itaca”  que estava a  un parell de  cantonades de casa meva.

 Recordo que el Gallart em va aconsellar un Disc  que es deia “ Diamond Mine” d´ uns  canadencs  que  es deien Blue Rodeo.

Els BR han estat un dels meus secrets des d´aleshores.  Potser va  siguent hora de compartir-los.

Estem d´enhorabona, acaben de treure nou disc  i els  seus col.legues  canadencs ( Ron Sexmith, Sara Maclahan, Justin Rutledge….) els han fet un merescudissim homenatge.

Aquesta ( tot i no ser d´aquell disc) és una de les meves  cançons preferides de  tots  els  temps… Que tingueu una  setmana  fantástica


Aleshores

i Ara....




Fins  que torni a ser  jo mateix una altra  vegada

( Ti´I am myself  again)


Vull saber a on va anar a parar la meva confiança,
Un dia  va desaparèixer del tot.
Estic tirat en aquesta  habitació d´hotel ; estic molt lluny
Només  escolto les  veus de la porta del costat.
El dia és una merda però la nit és encara pitjor
Tinc l´esperança d´arribar aviat a  casa,
Però les  botelles mig acabades de la inspiració
Están tirades com  fantasmes a la meva habitació.

Bé, sé que  vull marxar. Se que no puc quedar-me
Però no vull començar a córrer sentint-me així
Fins que torni a ser jo mateix,
Fins que torni a ser jo mateix,
Fins que torni a ser jo mateix,  una altra  vegada

Hi ha un seient a la  cantonada que  guardo cada nit.
M´espero fins que comença el  capvespre
Em sento com si fos  un estranger que ve d´un altre  món
Però  com a mínim em sento que  estic viu un altre cop.
Van haver-hi moltes nits de mal rotllo,
Paraules que van ser literalment llençades,
Continuament  cascat i del mal humor
I els moments de  màgia són tan curts
Que  just s´acaben sense apenes començar.

Sé que ha arribar l´hora de fer un gran pas.
Però no puc  continuar. Encara no estic preparat
Fins que torni a ser jo mateix,
Fins que torni a ser jo mateix,
Fins que torni a ser jo mateix,  una altra  vegada
Vaig tenir un  somni de que  casa  meva s´estava en flames,
La gent se´n reia mentre estava cremant
Vaig  intentar  córrer però les meves  cames no em responien,
Vaig haver d´esperar fins que les  vaig tornar a  sentir
No necessito un  doctor  que  m´ho solucioni

Jo sé ben bé el que me  passa.
Quan em miro en el mirall
Veig coses  d´un altre que no sóc  jo.
Bé, sé que  vull marxar. Se que no puc quedar-me
Però no vull començar a córrer sentint-me així
Fins que torni a ser jo mateix,
Fins que torni a ser jo mateix,
Fins que torni a ser jo mateix,  una altra  vegada