lunes, 30 de junio de 2014

Chandelier-SIA

Mira Hannah- Miley: cap teta ni cap  cul em podrà  ja sorprendre.

Mira Gagosa: no seràs el primer cony rasurat del Planeta.

No noies no.... Fer pop és molt més del que vosaltres oferiu,

Fixeu-vos amb la  gran ROBYN o amb  aquesta meravella de  cançó, per mi i us avanço.... un dels grans èxits d´aquest  estiu.

I us la poso en tres  versions:

l´original: amb una de les millors coreografies que  he vist mai.

El Lyric video: que parla ademés d´una història molt trista de noies que tot i fugir cap`endavant estan abocades a  tornar-se invisibles...

Una perfomance molt original en el show de l´Ellen De Generes

Let´s dance babes


viernes, 27 de junio de 2014

EN ELS TEUS ULLS -PETER GABRIEL(.)

Si algú no sap què regalar-me  i em  vol fer-me realment  feliç .... que   em convidi a un concert del Peter  Gabriel.  Oh.. siii ....seré el vostre esclau per sempre!!!

L´únic  cop que el  vaig veure en directe jo tenia 17 anys  però  vaig quedar absolutament prendat de la seva posada en escena, el seu sentit teatral de la  vida,  del màxim aprofitament dels recursos  tècnics per oferir un espectacle magnífic, sobri, elegant i  d´una qualitat  extraordinària.

Aquest " in your eyes "  dura 10 minuts que desitges que no s´acabin mai  i sabreu del que estic parlant

Sé de pròpia  mà que les  corrents  oficialistes  tenen  molt poder, que el  fet de separar-se  del camí  de la majoria sempre està mal vist. Però què pots  fer si t´avorreixes?

Si bé és veritat que el Phil Collins va tenir una  carrera musical  prou correcta  , aquesta  sempre   va estar encasillada  per la comercialitat  digna,  però sense assumir  cap risc, on la llibertat  creativa , la llibertat en totes les seves  formes, estava delimitada pel que dictava la majoria...

Mr Gabriel sempre  va anar a la seva puta bola, amb alts i baixos, amb anades d´ olla i encerts ,  és a dir, una carrera professional molt humana.

Ara se.l veu serè, tranquil, segur de la direcció presa, sense mirar enrere, perque  si mira enrere s´avorreix de l´hòstia. De fet, va agafar l´únic  equipatge que valia la pena, la seva  dignitat i la millor companyia...

Ahhh.. i sempre s´ha d´acabar ballant!!!!


Flipeu  amb el  Video




EN ELS  TEUS ULLS
( In Your Eyes)

Amor meu: de  vegades estic  tan perdut....
passen els  dies  i aquesta buidor m, omple el cor.
Quan vull escapar-me agafo el cotxe
però a qualsevol  lloc on vagi
sempre  torno a on  tu estàs.

Tots  els  meus instints tornen!
i aquesta  magnífica fatxada aviat es cremarà,
sense  fer  cap remor,
sense  el meu orgull,
surto del  meu interior...

En els  teus ulls... la llum... el calor
En els  teus ulls... em sento del tot ple...
En els  teus ulls....
veig l´entrada a mil esglésies...
En els  teus ulls
veig la solució a totes les recerques
que  van resultar infructuoses.
En els  teus ulls....
veig  la llum i el calor
Oh.. vull sentir-me ple del  tot
Vull tocar  la  teva  llum.
Vull sentir el calor.

Amor meu: No m´agrada  veure  tant  dolor.
He perdut masses  coses 
i  fins  i tot ara  mateix continuen  perdent-se.
Em sento molt cansat de treballar tant dur
 només  per sobreviure .
Però el  temps  que tinc 
el contemplo amb tu 
per sentir-me  despert ,
per sentir-me  viu 
Tots  els  meus instints tornen!
i aquesta  magnífica fatxada aviat es cremarà,
sense  fer  cap remor,
sense  el meu orgull,
surto del  meu interior...

En els  teus ulls... la llum... el calor
En els  teus ulls... em sento del tot ple...
En els  teus ulls....
veig l´entrada a mil esglésies...
En els  teus ulls
veig la solució a totes les recerques
que  van resultar infructuoses.
En els  teus ulls....
veig  la llum i el calor
Oh.. vull sentir-me ple del  tot
Vull tocar  la  teva  llum.
Vull sentir el calor.



martes, 24 de junio de 2014

Summer Tales- SHARON VAN ETTEN- I LOVE YOU BUT I´M LOST

Algun dia li diré:

  • Que em toca les pilotes profundament que prefereixi estar amb els seus pares abans que amb mi.
  • Que els meus siguin un “mal necessari” perque no hi hagin morros el cap de setmana.
  • Que em substituexi per un ordinador que a sobre no té tetes.
  • Que la perfecció només estigui de la seva banda.
  • Que per més que l´estimis tu a ella, la feina no pot estimar-te a tu
  • Que m´hagués agradat que un dia no haguéssis anat a córrer i despertar-nos junts

Però mentrestant diguem que som adults i que tots necessitem el nostre espai....





T´estimo però estic perduda
( I love you but I´m lost- Sharon Van Etten)


Pots llegir les respostes
per les ombres que hi han a la paret
i que diuen que hauriem pogut arribar
a ser molt grans...
M´he tornat mig boja amb tots els errors que he comès
però tu saps que estic millor cada dia que passa.
Digue´m si hi ha alguna cosa que pugui canviar.
Recorda!
Jo sé el que és un santuari.
Ajuda´m a mereixe´t, canta´m elogis...
M´estimes però tu canviaràs...

Estic decebuda dels amants
perque ells són l´única manera
de conèixer algú per dins i per fora...
però després d´un cert temps
ve el desafiament de veritat....
Vine aquí i sigues tu mateix una altra vegada
T´estimo però jo no sóc algú
que aprofita les seves oportunitats.
Mira´m després de que em tiri enrere
Sóc millor del que jo mateixa sé.
Tinc espai per créixer.

Hi ha una llàgrima que taca l´última pàgina.
Millor deixar-les …
Deixa passar el temps... Ja tornaré.
Les llàgrimes sempre taquen
I m´ho vaig creure.
Ara estic a Houston i llegeixo les ratlles que vaig escriure.
La majoria d´elles les trobo estranyes
però en el seu moment me les vaig creure.

M´hauries de convertir en alguna cosa gran
Saps que és l´única manera.
Les promeses que vam oblidar.
Suposo que estàvem perduts.
Convertim-ho tot en alguna cosa que poguem canviar.

T´estimo però estic perduda entre el dolor i el que costa.
M´he aguantat molt a mi mateixa
T´estimo però estic perduda
T´estimo però estic perduda
T´estimo però estic perduda

Un amor que no suporta cap creu






Summer Tales - LIFEFORMS- DAUGHTER

L´emoció és la meva única pàtria. 
És la forma més honesta que he trobat de ser lliure 
i d´intentar que d´altres també puguin ser-ho …





Formes de Vida
(lifeforms)

Des del principi, petites formes de vida poden matar-te
i ho fan sense avisar-te perque així no puguis explotar.
Atura els teus incipients tentacles i para´t a pensar
de que els has perdut ara que tot just comences a parpallejar
i fas que ella se´n recordi d´ell.

Fas teus els trets del seu rostre,
la teva mare s´ocupa de blanquejar-los.
Ella ja no sent cap tipus de calor.
Ella gairebé ni et parla.

Però tu ….
Tu sempre trobaràs un lloc on anar.
Oh.. tu....
Tu sempre trobaràs una altra matriu on créixer.

Bé .. Pots intentar esfonsar-te profundament
i així trobar tots els nens perduts en el mar
Troba a tots aquests nens
que van ser assassinats discretament
per la seva pròpia infantesa.-

I fer que deixin d´abraçar-te i poder cridar
de que perdràs els teus somnis més salvatges
i que em deixa aquí recordant què vaig sentir
quan ell em va deixar sense cap motiu...

Però tu ….
Tu sempre trobaràs un lloc on anar.
Oh.. tu....
Tu sempre trobaràs una altra matriu on créixer.

Tu pots intentar oblidar-me però jo no et deixaré tan fàcilment
Tu pots intentar oblidar-me però jo no et deixaré tan fàcilment
Estic flotant sobre l´aigua que m´arrossega al mar
Aquesta vegada vaig a la deriva
però te´n penediràs d´haver-me concebut...
Sempre hauries de desfer-te dels cadàvers que has deixat enrere
com ho fan els insectes.....







sábado, 21 de junio de 2014

IMPRESCINDIBLE Sunshine in Leith

Feia temps que en aquest bloc no recomanava una peli.

La setmana   passada en  vaig veure una  de  vampirs " Solo los amantes sobreviven" que em  va agradar molt pel   tractament una mica  friki del sempre raret Jim Jarmush .  

La vaig trobar super-romàntica , ambientada a  uns Detroit i Tanger decadents  i molt ben  fotografiats, hi havia un amor que sobrevivia durant més de  500 anys. Era molt bonic  veure quina manera  tan peculiar tenien d´estimar-se .   Als  vius els anomenaven " zombies".... jajaja una metàfora que la clava

Però la que  vaig veure ahir, fet caldo després d´una setmana intensa de  feina, no té desperdici.- De  veritat... NO US LA PERDEU....

Una peli per tota la  família, amable, primorosament interpretada  i cantada, sense  cap peça musical que  diguis .. uf quin rotllo!.. Surts del cine  amb un somriure ample d´orella a orella  i en silenci et  reafirmes amb  aquella  frase que el Conor >Orbest  va  dir als  22  anys... la clau està en estimar i ser estimat...

Perque  em creieu no us posaré el Five Hundred Miles que és   apostar a  cavall guanyador. Els dels blocs  som alguna cosa més que blockbusters  emocionals.

Peles no en tindrem, però bon gust.......!!!!!

" I can´t see  the time  i´m gonna be with you !"(.)

Oh yeah!!!!!



viernes, 20 de junio de 2014

The Walkabouts-Nightdrive


Aquesta setmana estava escoltant un àlbum fantàstic d´uns paios que es diuen The Delines i que són una mena se supergrup  format per membres de  Richmond Fontaine , The Decemberists  etc etc

Toquen una mena de rock   elegant ,nocturn  i de molta  qualitat que em va fer  recordar un disc dels Walkabouts que , per mi , és el paradigma d´aquesta mena de música -  El  disc  es  diu Nighttown...  una meravella.

Chris Eckmann i Carla Torgerson  no  han  tingut  mai un èxit de masses , però tan els seus treballs en solitari com amb la  banda mare sempre  han estat  una delícia.

 Considero que aquest  Nightdrive( que és de l´album Setting the woods...) és una de les  cançons més perfectes que hagi escoltat mai , i d´aquestes nois, n´hi han molt poques.

Quina guitarra!!








NIGHTDRIVE 
Trajecte de nit

Busca  la  carretera  principal una altra vegada,
Busca la  carretera principal 
però estic  segur que la trobaràs.
És tard  i ho estan  tancant tot.
Hi han llums allà  fora
però no semblen que estiguin massa aprop.

Per aquest viatge   agafa els  ganivets  més llargs que tinguis,
un  per cada  dia  que vam deixar  perdre.
El primer  tall  fes-lo ben  profund
i després  fes-lo ben  ample
 fins que  tota la  sang pugui córrer lliurement
en aquest  trajecte de nit

Els llagardaixos  queden cecs per les llums,
lava negra... 
Deixa que el misteri es prengui el seu propi  temps
agafa l´antena i  aguanta-la dreta
i mou-la  fins  que trobem alguna cosa
que poguem  cantar.  

Per aquest viatge   agafa els  ganivets  més llargs que tinguis,
un  per cada  dia  que vam deixar  perdre.
El primer  tall  fes-lo ben  profund
i després  fes-lo ben  ample
 fins que  tota la  sang pugui córrer lliurement
en aquest  trajecte de nit

Si no  ens movem  mai ens podrem  ferir,
Si no ens penedim de coses 
voldrà dir que mai vam arribar tan lluny
El primer  tall  fes-lo ben  profund
i després  fes-lo ben  ample
 fins que  tota la  sang pugui córrer lliurement
en aquest  trajecte de nit

NACHO VEGAS- POLVORADO


Empatitzar amb el patiment et fa preveure´l  i sobretot respectar-lo.

Als  cabrons, el dolor sempre els agafa per sorpresa.

Algun dia, els del video podríem ser qualsevol de nosaltres




domingo, 15 de junio de 2014

Rodney & Seth

L´altre dia  en el tren em vaig deixar caure en una  regatera vertiginosa. No havia arribat encara a tocar la vall quan els dos ulls inquisidors van avisar de que allò era territori prohibit. 

La fatxanderia amb la que  ho va fer  em va recordar a una parella carca  de guardia civils que   donaven l´alto  i em demanaven " papers " contra la meva indecència.

Perdona. Vaig dir  jo....  Mai ha  estat  la meva  intenció ofendre´t. Tu portaves a sobre un museu  i jo m´he limitat a admirar el teu art... Fins i tot  he estat  respectuós  amb les  senyals de l´entrada i no  he tret  cap foto!.

Però deixa´m  advertir-te de  que  no hi ha  cap objecte en si mateix que  faci història i si històries que  fan grans els objectes

Si et  plau, omple de motius  els càntirs, perque no cansin després del tercer polvo.

Dona-li al "play " Rodney  que la sobèrbia, sigui física o intel.lectual, em fot petar de riure



I ahir, tirat com un llagardaix, a la platja gran de Calella, abans del  gran diluvi, en Bagué era el tio més  feliç del món...

Pensava... només poden ser  feliços els  austers ( sol, aigua freda, música i belles ninfes...).

Els que necessiten moltes  més coses  ho tenen doblement xungo: primer per culpa de les "mates" : és més  fàcil acertar quatre de  quatre que vint de  vint...

i segon perque  si necessites  reunir tantes  tantes coses  per ser  feliç, quan les has arreplegat totes,  ja toca  fer una altra cosa....uf... 

Estava  escoltant un disc bluessy molt ben parit  del Seth Walker ( sky still blue) quan tres russes,  polaques o búlgares...( ves a  saber)   em van  envoltar en un màgic cercle  de minerves i afrodites homenatjant dempeus  el gran Déu Sol.

Una portava unes ulleres de sol que pujaven mig pam les  celles i  baixaven un altre mig el nas, l´altra  tenia més polseres que una masai de  casament  i l´última feia uns moviments tot raros que semblava com si  estigués assajant ballet sobre la sorra calellenca.

Els seus  homes , vestits amb banyadors arrapats de la Rússia pre-soviètica, estaven en el  xiringuito regant de  cervesa els seus dents d´or.

No sabria dir qui abandonava a qui....

Jo em limitava a  mirar com s´ exhibien aquelles petardes i em preguntava perquè ho feien...

En el fons tothom té   bombes adormides a punt d´explosionar però estem en una època que els detonadors i les metxes  estan molt mal vistos...

Dona-li al play  Seth... si no han entès que la vida pot arribar a ser molt avorrida és el seu puto problema






lunes, 9 de junio de 2014

Mary Gauthier- Cigarretes Machine

Avui  veu la llum l´últim Cd de la Mary Gauthier " Trouble & Love".-

l´All Music Guide  ja s´ha afanyat a donar-li un 4'5 sobre  5  amb  només 38 minuts de música  i 8 cançons.

I n´hi sobren tres per emocionar com ningú ho sap  fer....

Ahir deia, a través d´un poema de Baudelaire que  amb valentia , ànima i agraïment podriem arribar a la humiltat  necessària per la  tendresa i a la tendresa imprescindible per estimar.

I fa només mitja hora ,  després d´escoltar cançons com "  Oh Soul... How to learn to live alone... False from true etc etc etc"  he retrocedit una mica  en el  temps i he recuperat una cançó que  va  escriure Fred Eaglesmith i que  va tocar primorosament la Mary en el seu Live at the Blue Rock.

I a més  he pensat en una amiga meva amb la que compartim un enamorament sublim amb l´ "I drink"  de  Mrs Gauthier, per tot el que  significa saber parlar de les coses que un dia ens van fer mal.

Sé que li  agradarà aquesta  cançó i que  sabrà disfrutar-la com es mereix. En espais petits, gairebé d´incògnit, però  dins  les  grans dimensions del nostre cor....

Ohhh yeahhh








MÀQUINA DE TABAC

Just a l´alba , mentre passava completament pet davant casa teva
vaig pensar que veia la teva silueta ballant a través de les ombres,
aleshores vaig entrar a una església i vaig cridar, i vaig cridar el teu nom,
fins que un àngel amb una cara com la teva va baixar i em va deixar entrar.


Vaig pensar que veia en el teu reflex en una màquina de tabac
en una botella, en una clavaguera, en una finestra, en un carrer
en uns grans magatzems, en un retrat a sobre s´una vella televisió trencada.
Juro que eres tu que m´estaves mirant!!!

Vaig escoltar els crits dels soldats a les portes de les ciutats,
hi havien penjats i drogats tirats pels carrers
ells van fer que els esquivés la mirada.
Vaig vomitar-te en el metro
i et vaig trossejar en algunes ratlles
I a sobre d´alguna vella aigüera d´alguna cuina
vaig jurar que et deixaria morir.

Vaig pensar que veia en el teu reflex en una màquina de tabac
en una botella, en una clavaguera, en una finestra, en un carrer
en uns grans magatzems, en un retrat a sobre s´una vella televisió trencada.
Juro que eres tu que m´estaves mirant!!!

En velles radios i pipes de fumar trencades
vaig llegir sobre coses que ja estaven molt sobades,
sobre estrelles de cine de capa caiguda,
sobre limusines destenyides
I he lluitat ferotgement contra les meves pròpies mentides
amb tasses de cafè i fent veure que treballava
No puc seguir el ritme de les desfilades
amb prou feines puc mantenir-me dempeus


aig pensar que veia en el teu reflex en una màquina de tabac
en una botella, en una clavaguera, en una finestra, en un carrer
en uns grans magatzems, en un retrat a sobre s´una vella televisió trencada.
Juro que eres tu que m´estaves mirant!!!
en uns grans magatzems, en un retrat a sobre s´una vella televisió trencada.

Juro que eres tu que m´estaves mirant!!!

domingo, 8 de junio de 2014

De trinxeres i postals (II)

"....En medio de la selva donde  mi alma se exilia
un antiguo recuerdo toca con  fuerza un cuerno.
Pienso en los  olvidados marinos en su isla,
en el preso, el  vencido...
!y en muchos más  también!.

El Cisne- Charles Baudelaire.


- Papa... no entenc  gaire  què vol dir  això?

- les paraules , fill meu, poden  tenir mil significats i malauradament tantes  versions que  poden capgirar el veredicte i tornar a un damnificat com el culpable de la seva pròpia desgràcia, i pot convertir a l´executor en una inocent víctima que  s´ha vist obligada a cometre un crim

Fill meu... les paraules de vegades creen  injustícies.

Per tant, no te les  creguis massa  i ves més enllà .

TROBA-HI  LA VALENTIA ,  L´ÀNIMA  I L´AGRAÏMENT 

Amb aquestes tres coses  podràs arribar a la humiltat necessària per la tendresa i a la tendresa imprescindible per estimar.






sábado, 7 de junio de 2014

DE TRINXERES I POSTALS(I)


El teu regust "noir" és ridícul.

No et facis el taciturn incomprès ni mal imitis allò del que mai et vas  preocupar per entendre.

Avui és el dia del  teu enterro i la  teva dona no  ha deixat entrar a l´únic amic que et quedava.  Tota la  resta  fa el que  tu feies: Quedar bé...

El pitjor que  té la intel.ligència és  creure-se-la  i usar-la per conquerir i no per enamorar.

 

viernes, 6 de junio de 2014

FILINFAIN- Josh Ritter


Avui seré curt.

Fixeu-vos  bé en l´actitud del Josh Ritter quan  canta aquest meravellós LANTERN ( la meva cançó "fetiche" del bon rotllo).-

"La gent que  val la pena és aquella que quan està bé  farà tot el possible perque tu també ho estiguis,  encara que només  sigui preparant-te un simple cafè









"El que  has de  fer és  treure´t de  sobre 
totes les queixes i tots els laments.
Tots nosaltres  les  coneixem massa  bé....
Si existís algun " llibre de les alegries"
l´hauríem d´escriure nosaltres mateixos.
Així  que vine  i estira´t al meu costat amor meu
i escrivim-hi algunes  ratlles
mentre encara tinguem  temps ....."

(LANTERN)


domingo, 1 de junio de 2014

THE SEA AND THE SHORE- AMY SPEACE JOHN FULLBRIGHT

eia l´escriptor irlandès George Bernard Shaw :

La llibertat suposa, abans de tot, RESPONSABILITAT, per aquest motiu els homes li tenen tanta por...

Aquest matí, el mar i jo teníem un breu però intens diàleg...

Quan he descobert aquesta cançó i després he descobert el video... M´he sentit molt lliure.

Oh yeahhh....




La orilla y el mar .

Le dijo el mar a la orilla cuando vino la marea del anochecer-
  • Vengo a contarte las historias de los lugares donde anduve.
  • He susurrado a las caracolas mis canciones de amor con una rima secreta.
  • Las he dejado en tu puerta para que las encuentres
  • He templado la fuerza de mis olas cuando tus Dioses querían rugir
  • He cuidado de los barcos llenos de los hombres que tu enviaste a la guerra.
  • Te he echado de menos mucho tiempo.
Todo esto le dijo el mar a la orilla.

Y la orilla le dijo al mar:
  • Me dejaste abandonada aquí durante demasiado tiempo.
  • Tanto que mientras estuviste fuera me prometí a la luna.
  • Esperó a la noche más brillante de todas para pedir mi mano bajo su luz más plena
  • Y me prometió que siempre estará aquí, vigilándome
  • Oh, ¿por qué has esperado hasta ahora?
Todo esto le dijo la orilla al mar..,.

Le dijo el mar a la orilla:
  • Te juré que volvería.
  • Y aquí estoy con todo lo que he aprendido!
  • Ahora puedo abrazarte con los brazos desatados de espuma
  • Tocarte cuando anochezca y cuando llegue el día
  • Alisar cualquier pliegue de cada roca
  • Le dijo el mar a la orilla:
  • Por favor, no me dejes aquí solo....

La orilla le dijo al mar:
  • Ya me has dicho estas cosas antes.
  • Y desde ahora te digo que ya no las escucharé nunca más
  • Hubo un tiempo que por tí me habría rendido
  • Hubiera escuchado como arrollaban tus salvajes y blancas crestas
  • los charcos que dejas se habrían subido lentamente a mi barbilla
  • Tu neblina mojada me hubiera besado suavemente la piel
    dejando rastros salados en los lugares que estuviste.
  • Mis piernas habrían suicumbido a tu resaca
  • Pero Oh mar.....
  • Esto fue hace mucho mucho tiempo....

Y así fue como el mar echó un último vistazo y se marchó.
La orilla fue lo suficientemente fuerte para quedarse.
Los castillos se fundieron en la arena
las maderas a la deriva llegaron a tierra firme,
las rocas se levantaron orgullosas con su piel brillante

Las caracolas empezaron con su cotilleo otra vez