Mostrando entradas con la etiqueta Natalie Merchant. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Natalie Merchant. Mostrar todas las entradas

sábado, 17 de junio de 2017

Mis tardes con el óxido de platino (III)- WHAT´S THE MATTER HERE- 10.000 Maniacs - Natalie Merchant

La setmana  que  ve la  Natalie Merchant publica una  Caixa  amb tota la seva  producció  com a  solista i amb un nou disc  musicat només amb un quintet de  corda. De fet ara  recordo la recent  versió que  ha  fet amb els Kronos Quartet de la tradicional murder ballad “ The Butcher´s boy” . Una passada

Jo la  segueixo des de  principis dels 90 i de fet  el  disc  que  va  fer  amb els  10.000 Maniacs , el fantástic “ In My Tribe “ encara continua sent un dels meus discs preferits de tots els  temps


És la millor, de  carrer.-





¿ Qué pasa  aquí?

( What´s the matter  here?)

Ese chico que no tiene  nombre, cualquiera reconocería su rostro.
En esta  ciudad, él es mi  chico preferido-
Lo veo. Lo  veo casi todos los  días.
Lo veo correr  para esconderse de  su padre
Corre medio desnudo  y  hace  que me pregunte:
¿ Qué está pasando aquí?

Estoy  cansada de las excusas que todo el mundo usa.
Dicen: Es tu hijo. Yo  me quedo al margen-
Pero ¿ Quién te  dio el derecho a  hacer esto?

Vivimos en la  calle  Morgan.
Sólo a diez  pies de donde  vive su madre.
Casi nunca  la  veo pero
Si que  escucho sus gritos e  insultos .
Amenazas como : Si no  te portas  bien te patearé el culo
Te abofetearé. Te  abofetearé idiota.
y  hace  que me pregunte:
¿ Qué está pasando aquí?

Estoy  cansada de las excusas que todo el mundo usa.
Dicen: Es tu hijo
Y eso significa que puedes hacer con él lo que quieras.
Pero esto es una mierda que yo no puedo aprobar.
Lo que le haces a los de  tu propia carne  y sangre-

Si no te sientas derecho en esta  silla
Me sacaré el cinturón y no te creas que no lo haré servir

Respóndeme  y tómate tu tiempo
¿ Qué  crimen tan terrible  y tan cruel puede  haber cometido
Siendo un  chaval tan  joven?
Si soy yo sola la  testigo de  tu locura , ofréceme algunas palabras
Para que  pueda entender lo que estoy viendo y lo que estoy escuchando
Todas estas  cosas frías y  despreciables que le  haces
Supongo que es porque crees que  tu hijo  es tu propiedad
Y en  vez  de  amor  y  una sensación de  calidez
Los has llenado de cortes  y heridas que no
Se curarán ni con el  tiempo ni con la  edad-

Y esto me hace  decir
¿ Qué está pasando aquí?
                                         Pero no me lo atrevo a decir en voz alta------


I la propina ,,, el Butcher´s boy ( flipeu amb la delicadesa com la canta)


martes, 20 de octubre de 2015

KIND & GENEROUS- NATALIE MERCHANT

Si algú a la  meva vida es mereix aquesta  cançó,  és la meva mare.

De fet  és a l´única persona que no  he pogut tornar-li tot el que  ha fet per mi.

Jo intento  imitar-la  perque n´he vist el  resultat . Estar per ella, estar pendents d´ella, estimar-la amb totes les nostres  forces .

Fins i tot el meu pare ( que  ja és dir) li ha donat públicament les gràcies.( això  si que va ser un miracle i no la multiplicació dels pans i els peixos)

Ara està al seu poble  a   Granada,  fent  companyia a la seva estimada  germana , en moments molt dificils per ella.  De la mateixa manera , la meva àvia les  va cuidar i va ser cuidada  fins el seu últim moment.

La seva gran saviesa va  veure de seguida que l´objectiu no era ser el millor, ser el més  Intel.ligent, ser  el més ric,  ser el més de  tot.  L´objectiu sempre  va ser “ser el més estimat”.

I aquest és el meu únic  objectiu i l´objectiu que  vull que  tinguin els meus  fills.

Que no s´ espantin els que  tenen por del  futur. Ser estimat és l´únic objectiu possible

Va per  tu mama. Ets la millor!





Amable  I generós

Sempre has  estat molt amable I generós,
No entenc  com encara no et canses de donar,
Per la  teva amabilitat  estic en deute  amb tu,
Pel teu altruïsme, la meva admiració,
I per tantes  i tantes coses que  has fet.

Ja saps  que no em  queda més remei
Que donar-te les  gràcies ,
No em queda més remei
Que donar-te les  gràcies per  tot.

Sempre has  estat molt amable I generós,
No entenc  com encara no et canses de donar,
Per la  teva amabilitat  estic en deute  amb tu,
Sense tu no  hagués  arribat tan lluny
I per tantes  i tantes coses que  has fet.


Ja saps  que no em  queda més remei
Que donar-te les  gràcies

Vull donar-te les  gràcies
Per tants i tants  regals
Que donaves  amb tant d´amor I tendresa.
Vull donar-te les  gràcies.

Vull donar-te les gràcies
Per la teva generositat,
Per tot l´amor  i
Per tota l´honestedat
Que em  vas donar.

El vull  donar les  gràcies,
Mostrar-te la meva gratitude,
El meu  amor
I el  meu respecte cap a tu.
Vull donar-te les  gràcies


Gràcies

domingo, 13 de septiembre de 2015

BREAK YOUR HEART-NATALIE MERCHANT

Per començar la meva 21ª temporada laboral  he escollit  aquesta  cançó de la meva adorada  i venerada Natalie Merchant, una artista  coherent com n´he vist poques.

És una  cançó antiga , i  és una  cançó  trista, però executada amb una terriblement bella  i atemperada sensibilitat, la sensibilitat tranquila , la que no us necessita, la que us espera per quan volgueu.





TRENCAR  EL TEU COR

Oh.. veus a molta   gent abatuda  en la  desesperació,
Veus la seva desil.lusió    arreu
L´esperança de que la  seva   mala sort canviará
es  fa una  mica  més  difícil  cada  dia  que   passa

La   gent   s´esforça,  la gent lluita
Pels plaers  més simples de la  seva  vida,
Però els problemes  venen per totes  bandes
I això és una mica  més del que tu pots  suportar.

Sé  que  tot  això  fa  mal,
Sé que  trencarà el teu cor,
La manera   com van les  coses ,
La manera en la que   han anat,
La manera en la que les coses sempre  han anat.

La  gent  superficial,
La gent que només pensa en si mateixa,
Mira com  es trepitgen per les seves recompenses,
Amb res  que sigui amable en el seu cap,
Pots  veure-ho  tot en el  seus  ulls.

La gent sense  cap mena de pietat,
La gent  cruel,
El mal  que pot arribar a  fer  certa  gent,
Plena  d´odi,
Plena d´orgull
Sembla  suficient perque puguis perdre el cap

Sé  que  tot  això  fa  mal,
Sé que  trencarà el teu cor,
La manera   com van les  coses ,
La manera en la que   han anat,
La manera en la que les coses sempre  han anat.

Que no s´estengui el descontent,
Que no s´estenguin les mentides ,
No cometis els seus  mateixos errors
En la teva propia vida.
Saps  que l´amor,
Per  petit que  sigui,
Sempre et fa  sobreviure.

Sé  que  tot  això  fa  mal,
Sé que  trencarà el teu cor,
La manera   com van les  coses ,
La manera en la que   han anat,
La manera en la que les coses sempre  han anat.

Que no s´estengui el descontent,
Que no s´estenguin les mentides ,
No cometis els seus  mateixos errors
En la teva propia vida.

No perdis  mai el respecte per  tu mateix,
No perdis  el  teu orgull,
I no pensis  mai que la  gent 
Escollirà estar  del teu costat.

Oh,, no.,

domingo, 20 de julio de 2014

Maggie Said-Natalie Merchant

Natalie:

Estaves a dalt de  tot i vas voler baixar un parell de  graons.

No necessitaves ser la número Ú.

Ser el número Ú mai ha volgut dir ser el millor.

Estaves  massa sola allà dalt.

Has recuperat els amics i ells  t´han  recuperat a  tu.-

Afortunadament





 LA MAGGIE VA DIR
( Maggie Said- Natalie Merchant)

La Maggie va dir: Cava una tomba més superficial abans no sigui morta-
La Maggie va dir: només estic buscant un lloc on descansar , el meu cap està esgotat.
No hi ha cap final perfecte. Només és hora de marxar.

La Maggie va dir: Ells van preparar el tauler pel joc de l´amor
La Maggie va dir: Només és una sort estúpida
que tu estiguis per sobre de tots aquells
que s´enfonsen plens de deutes.
Guanyis o perdis, amiga meva, és molt dur haver de marxar.

Si em paro a pensar: Què hi vaig guanyar amb tot això?
Quina importància tenia?-. Digue´m.
Res. Res. Res.
És una realitat.

La Maggie va dir: és molt dificil trobar el velló( vellocino) d´or
per poder-hi cosir el meu fil daurat.
La Maggie va dir: Tu ara ets la que està sermonejant a la noia del cor.
Però tu ets la que està donant la cara.
Això no té cap risc.
Carinyo.. si et plau.

Si em paro a pensar: Què hi vaig guanyar amb tot això?
Quina importància tenia?-. Digue´m.
Res. Res. Res.
És una realitat.

La Maggie va dir: No deixis que ells et treguin l´aura del teu cap.
La Maggie va dir: Puc veure que ara t´estàs tornant molt dura.
Nena, si et plau, no perdis mai la teva tendresa!
De què et servirà? Carinyo.. si et plau

Si em paro a pensar: Què hi vaig guanyar amb tot això?
Quina importància tenia?-. Digue´m.
Res. Res. Res.
És una realitat.


lunes, 26 de mayo de 2014

POST(UM) PEL MEU AMIC I MESTRE ANTONIO HIDALGO




"....I aleshores serà quan convertirem aquesta tristesa en un repte.  El repte de  fer que, estiguis on estiguis, et puguis sentir sempre orgullós de nosaltres...."

Silenci que sona  la música.

Descansa en pau amic,,,







A las aladas almas de las rosas
del almendro de nata te requiero,
que tenemos que hablar de muchas cosas,
compañero del alma, compañero.

( Miguel Hernández- Elegía)




The End
( El final)

Aquest serà el final del camí,
quan el meu cos i la meva ànima,
moltes vegades maltractats
i ressentits
marxin cap a casa.

Aquest serà el final de la guerra
quan finalment deposem
les pistoles i les espases
i marxem tots cap a casa.

Amb un mar
tan ample i tan traidor.
Amb una terra,
tan fosca i tan perillosa
Com podem tenir un lloc ben lluny on anar?

Aquest serà el final de tantes lleis,
La Bíblia, el Corà i la Torà
s´hauran perdut
i hauran marxat

Aquest serà el final
de tants abraços forçats
de mendicar per una mica de pa,
de tanta buidor
que portem dintre.

I el mar
tan ample i tan traidor
I la terra
tan fosca i perillosa
Tot tan lluny
i deixat enrere!!!

Oh!
Aquest serà el final de la guerra
quan finalment deposem
les pistoles i les espases

i marxem tots cap a casa.