Aquesta és la peça que dóna títol a l´àlbum de Phosphorescent ( aka Mr Matthew Houck) .- Va néixer al 1980 així que tenim artistasso per estona Pd.- reviseu si podeu el "Song for Zula" és brutal
Canvio quatre barres per quatre emocions
on la bellesa és fràgil i delicada però tan brutal que no hi ha cap pàtria
que pugui delimitar la seva frontera.
Annabel ( Goldfrapp):
Quan somies , només somies
sobre la teva Annabel.
Tots els secrets que estan amagats dins la teva Annabel
Just a sota
d´un cel maragda , canta, Annabel.
Res del que ells van fer podrà parar-te , Annabel
Aquesta terra
feta de línees i que tu tens enredades
en porcellana
Sota les
estrelles tu començaràs
Quan somies , només somies
sobre la teva Annabel.
La son se´n recorda de tu i et porta cap allà, Oh Annabel
Paraules dolces, hiverns sense fi, Annabel
Per quina
raó no et podien haver deixat ser tots dos, Annabel.
Aquesta terra
feta només de línees , després de tots
aquests anys, encara menteix.
Tu ets la
veritat que ells es van negar a veure.
Corre com
el mar, enredat en porcellana
Sota les
estrelles tu començaràs
Ohh, Sota d´allò només hi havia un noi-
Mysteries ( Beth Gibbons)
Déu sap com estimo la vida
quan
el vent en el bot de l´aigua t´enuncia un nou dia.
No puc demanar
res mes
Quan la campana del temps fa volar el meu cor
I he anotat
a la llista que he tingut un bon dia
Bé penso. Ningú
va fer aquesta guerra per mi
I els moments
que estic disfrutant
Un lloc
ple d´amor i misteri
Allà m´hi trobareu sempre.
Oh, aquests misteris de l´amor,
On no hi haurà mai més cap
guerra
Allà m´hi trobareu sempre
Quan la campana del temps fa volar el meu cor
I he anotat
a la llista que he tingut un bon dia
Bé penso. Ningú
va fer aquesta guerra per mi
I els moments
que estic disfrutant
Un lloc
ple d´amor i misteri
Allà m´hi trobareu sempre.
Oh, aquests misteris de l´amor,
On no hi haurà mai més cap
guerra
Allà m´hi trobareu sempre
Cançó per la Zula( Phosphorescent)
( potser la meva cançó preferida d´aquestes summer tales)
Alguns
diuen que l´amor és una cosa que
crema
i que construeix un anell de foc.
Oh, però jo conec
l´amor com una cosa que desapareix
tan voluble com una ploma en una corrent d´aire.
Mira vida
meva, jo vaig veure l´amor
Tu vas
veure que venia cap a mi .
Va posar la seva
cara just davant la meva
Perque la pogués
veure bé.
Yeah. I aleshores vaig
veure com l´amor em desfigurava
En alguna cosa
que ni jo mateix reconeixia.
Mira aquesta
gàbia( va cridar)
I jo vaig
dir: entra-hi.
Jo no em
tornaré a sincerar mai més d´aquesta manera,
No arrastraré la
meva cara pel terra
Ni tampoc
les meves dents per la sorra
No em quedaré
aquí tirada per sempre més.
No em veuràs
caure.
Tampoc veuràs
com lluito per quedar-me dreta
Per ser premiada
amb una carícia de les seves mans
rugoses.
Tu veus com
la gàbia et va cridar.
I jo vaig
dir: entra-hi
Jo no em
tornaré a sincerar mai més d´aquesta manera,
Tu veus com
la lluna està exultant
en aquesta nit.
Jo veig les
ombres amb les que enfosquim aquesta
llum freda i neta
Podria tenir
por però tiro endavant i el meu cor és pur
I fem
carreres en aquestes valls desertes tota la
nit
Així que
vida meva,
En aquests moments sóc una cosa que està trencada
No em quedaré a la foscor esperant que es faci de dia.
Ara el meu
cor està fet d´or.
Els meus peus estan preparats
Jo mateixa
faig carreres per aquestes valls desertes tota la nit.
Alguns
diuen que l´amor és una cosa que
crema
i que construeix un anell de foc.
Tot el que sé de l´amor és que és una cosa que t´empresona,
Com un assassí que et ve a
cridar d´algun somni horrible
I tots vosaltres
, gent que vindreu a mirar
I que
us quedareu darrera del vidre
observant-me.
No sabeu que el meu cor és salvatge
I que els meus ossos són d´acer
I que us mataria amb les
meves pròpies mans si fos lliure
Shoreline( Anna Ternheim)
Des de que tenia vuit o nou anys
em quedava dret al bot de l´aigua
sempre esperant alguna cosa que de veritat perdurés
