Mostrando entradas con la etiqueta Xavier Rudd. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Xavier Rudd. Mostrar todas las entradas

domingo, 6 de diciembre de 2015

XAVIER RUDD-struggle

´
Ja és  hora d´anar repassant  els  discos més ben parits d´aquest  2015.

En una posición d´honor està  aquest NANNA  del surfista australià Xavier Rudd amb  un  treball del que  ja vaig traduir dues peces.

E bon rotllo i el positivisme que desprèn aquest  gran, gran gran disc és absolutament recomanable.

LET´S DANCE MY FRIENDS…..Oh yeahhhh.

Pd.- I  a més  em  va  ( a títol personal ) que ni pintat….  Un final d´any  amb extraordinàries  notícies a  tots els nivells




LLUITA

Ja   en tinc prou de tanta lluita,
Ja en tinc prou de preocupacions,
Ja en  tinc prou de tanta buidor
Ja en tinc prou de sentir-me tan sol

Vinga   nena,  porta´m  el  teu gran  resplendor
Vinga, fes que l´amor prengui alguna dirección,
I jo  et  puc  abraçar  sota aquesta llum de lluna
I treballar junts  per arribar a ser conscients,
Per arribar a  ser conscients
A això  li pots dir  amor,
Li pots  dir amor


Digues, 1,2,3,4.-  de bon rotllo… tanca aquesta porta
5,6,7,8  desprèn la  teva  llum, sigues  radiant!
1,2,3,4  fes  el que et toca pel teu planeta
5,6,7,8 desprèn la  teva llum, sigues  radiant

Ara et  toca moure´t, lentament, positivament, de  forma diligent
El que  la gent  pugui  pensar de tu t´ha d´importar una merda,
De vegades ens  entossudim en buscar respostes als perquès,
Algunes  vegades anem pel mal  cami,
Massa lluny de  nosaltres  mateixos
Fins que ens adonem de  tot el que ens passa


( repeteix la lletra dues  vegades)

martes, 4 de agosto de 2015

Xavier Rudd i altres recomanacions

Recomanacions estiuenques:

El dia del  meu  sant, el 13 de juliol  em vaig regalar anar a la Biblioteca de  Catalunya per  veure “ Incendis”, potser l´obra de teatre que més m´ ha agradat a la meva  vida.  Tres hores espectaculars

Tot i l´exclusivitat del producte ( jo coneixia  la trama  per la  peli del Villeneuve)  vaig comprovar que la cultura té una vessant pretenciosa  i estúpida que la pot allunyar de la  seva finalitat primordial: el goig de compartir.

Per tant, de part  meva, a l´individu   que  va  exigir silenci a la Montse perque feia remor  amb el  ventall en un recinte amb una  calor absolutament  insofrible dir-li de part nostre: GILIPOLLES!.

Uf..  ara  ja estic  més  relaxat, per tant  passo a  dir-vos algunes coses que m´han agradat en els pocs  dies que portem d´ agost ( juny i juliol  els he dedicat a  treballar com una bèstia inhumana)

Una peli- Ex Machina d´Alex Garland .- ( va d´intel.ligència articifial però amb una mala llet subterránea que  fa por de veritat)

Un llibre- “Blitz” del David Trueba ( una trama senzilla per explicar una separació)  Nota: que a més  reafirma  la meva teoria que  coneixen els meus íntims dels “partits perduts”.

( en el  fon sus  volia recomanar el Pulp de Bukowski  i  el seu esperit afortunadament  gamberro,… ideal per riure   tirat a la  sorra de la platja)

Un disc: Nanna del Xavier Rudd… un penjat surfero australià que  aquesta  vegada  s´apropa al  reggae per oferir-nos el que  pensa del món. Una xulada molt més  que refrescant

Still on touch my friend!






VENIU  GENT, VENIU  GENT
Veniu  gent! Veniu ara  gent!
Tornem  una altra  vegada  a donar voltes i voltes,
El  nostre esperit  busca la il.luminació.
L´apogeu i la caiguda de totes les coses
Que ens  han estat revelades
I que versen
Sobre totes  les coses que són sagrades
I totes aquelles  que  ens  fan mal
I que hem de procurar  curar.

De vegades ella es posa  en converses per internet
Sobre l´alineació dels  planetes
I aquest  energètic estira i arronsa que compartim
Qui será qui s´amagui?
Qui será qui busqui?
Tot el  patiment que  tenim sota els nostres  peus
Ha estat negligentment desatès en totes les èpoques

I vaig abraçar a aquella nena petita
Que tenia un missatge  pel meu somni
“Et dono les  meves mans
M´hauré de  quedar
i bondadosament et faré un home lliure
Veniu  gent! Veniu ara  gent!
Vine o gran foc i purifica aquesta gent
Veniu  gent! Veniu ara  gent!


Sent com t´acarona la  pluja més  gentil
I tots   farem  força perque la terra no es trenqui.
Per què  estem tots tan dividits?
Oh àvia true-nos d´aquí!
Oh àvia  pots dir-me
Com  pot  ser que  haguem estat  tan equivocats?


I vaig abraçar a aquella nena petita
Que tenia un missatge  pel meu somni
“Et dono les  meves mans
M´hauré de  quedar
i bondadosament et faré un home lliure


Veniu  gent! Veniu ara  gent!
Vine o gran esperit i arriba a aquesta gent
Veniu  gent! Veniu ara  gent!

Jo sí que  crec  que son únics i que som sagrats
I t´abraçaré de molt aprop
Jo sí que  crec  que son únics i que som sagrats
I t´abraçaré de molt aprop

( i per que veieu que no és un disc d´una sola cançó)