Una altra frase, aquesta vegada de Shakaspeare.

He portat un cap de setmana de  bon cine... he vist Madrid 1987 de David Trueba( recomanable si de vegades necessiteu dosis discursives d´intel.ligència encara que siguin una mica pretencioses)

Ahir em vaig empassar sencera  la peli "Coroliano"( crec que s´escriu  així però no estic massa segur), dirigida i interpretada pel Ralph Fiennes.

El film és una representació moderna de l´obra de Shakaspeare però ambientada en els nostres temps i amb un respecte fidel al text.

La posada en escena és correcta  i les interpretacions molt bones ( una Vanessa  Redgrave immensa) però el contingut és absolutament  genial, amb cinquanta mil punts de  vista i interpretacions possibles.-

Em va impactar una frase que diu en el moment que demana el vot per  fer-lo cònsul al poble al qual menysprea per incult, volàtil, influenciable i terriblement cruel  quan no es tenen arguments  sobre els que sostenir la seva opinió.

La ira( fins i tot desproporcionada) contra els mesquins és una  constant en l´obra de l´anglès. De fet, crec que és una veritat com un  temple, que hi han molts als que no es deuria permetre   ni votar( sé que això no és políticament correcte però és el que penso)

La democracia( si no  va seguida d´una gran formació com a mínim en l´esperit crític),  no deixa de ser la  dictadura dels que et saben enganyar.-

Bé , no us dono més la tabarra.... la  frase que diu és:


"Prefiero ser un  sirviente a mi antojo que un  gobernante al  suyo"

Avui toca cantar!

Avui no toca  cap traducció. Avui toca  cantar…

 

De fet, quan m´he aixecat  pel matí amb una bata i unes sabatilles moníssimes , les dues de vaquetes (per circumstàncies  que no cal explicar aquí),   m´he dit: Bagué, mira que estàs bé!

 

No parlava ni d´Adonis ni d´Apolo(  ho podria haver fet però el mirall s´ha descollonat de  riure i he dessistit)

 

Parlava d´una sensació  de tenir totes les coses al seu lloc, de no tenir que anar darrera de  res ni de ningú. Estant de puta mare quan estàs sol i estant immillorablement bé quan  estic acompanyat de la gent que estimo, d´una o altra manera.

 

I m´ha vingut al cap  aquesta  cançó del grandíssim Josh Rouse a qui  ja he vist en directe un parell de  vegades i a qui us recomano a  ulls clucs.

 

Escolteu-la i si voleu canteu-la amb mi ¡!!.Ja veureu com us deixa un bon rotllo  en el cos ….

 

I sobretot penseu que , en el fons, si  feu el que sentiu i si el que sentiu no té  barreres, no dependreu de res ni de ningú per ser qui sou

 

Petons per elles i encaixades per ells. Bon cap de setmana!

 

 

 

Can you guess how much one man can sit and drink in one night?
But don't look so surprised
Because this is a world where no one feels sorry for you, man
In my drunken state I claim that

I'm giving it up for good
Gotta tell you dear, that was a bad time
I was on the ground crawling on all fours

Woke up the next day and I didn't feel so good
I don't know why I do this to myself
Pack up the car and put me in a hospital bed
Because I need some help to change

And I'm giving it up for good
Gotta tell you dear, that was a bad time
I was on the ground crawling on all fours

Yeah I'm giving it up for good
Gotta tell you dear, I got a bad time
But I'll be coming around knocking on your door

There were far too many lies
I was way out of line
This silly little boy, such a shame
I hope you're happy about the way that things worked out for me
Cause I feel better now, yeah I'm much happier now
Yeah yeah yeah yeah yeaaah

There were far too many lies
I was way out of line
This silly little boy, such a shame
And I hope you're happy about the way that things worked out for me
Cause I feel better now, yeah I'm much happier now

And I'm giving it up for good
Gotta tell you dear, that was a bad time
I was on the ground crawling on all fours

Yeah I'm giving it up for good
Gotta tell you dear, I got a bad time
But I'll be coming around knocking on your door
I'll be coming around knocking on your door
I'll be coming around crawling on all fours

the healing game- Van Morrison

He fet una traducció  lliure d´aquesta  cançó que  feia molt temps que  volia traduir. De fet Healing game literalment voldria dir “joc o partida  de curació” però crec que potser no és adient si mirem tot el text.

Una petita reflexió: després d´una setmana en la que hem pogut veure tota la merda que ens  envolta ( Bárcenas, Pujolets etc etc)  puc concloure que  sóc una persona moooolt afortunada .  Estimar i que t´estimin  de veritat no necessita diners.

Que tingueu molt bon cap de setmana i disfruteu ( GRATIS jejejeje) d´aquesta  fantástica i brutal versió  amb la Dulfer al saxo.. Oé, oé , oé  

The Healing Game ( Van Morrison)

Aquí estic una altra  vegada,

un altre cop en el  meu recó,
al lloc on   em pertoca,
d´on  realment  no m´he mogut mai.
Tot és sempre el  mateix,
res no  canvia
Torno un altre cop al meu recó
on intento curar-me

Aquells  carrers antics,

Aquelles carreteres antigues,
Els llocs que ningú coneix,
Els llocs on no hi va ningú
Torno un altre cop al meu recó
d´on  realment  no m´he mogut mai,
mai he marxat d´aquí,
d´on  intento  curar-me.

Allà on canten els nens del cor,

Allà on sempre  he estat
Canta la cançó amb la  teva ànima,
Nena, que no ho saps?
Podem deixar-nos anar
amb aquest saxofó
avall del carrer Jelly Roll
on intentem curar-nos.

Allà on els amics  canten,

canten cançons  elogiant
els seus dies daurats,
intentant curar-se.

Canta-la  ben  bort,
Canta-la per tu mateix
Canta-la com si fossis orgullós,
Canta per intentar curar-te.

UNA PEDRA- A STONE-OKKERVIL RIVER

Per començar la setmana us en poso una dels meus adorats “ Okkervil River”  del seu Cd  “Black Sheep Boy”

 M´encanta aquest grup  i la veritat és que no en tradueixo més perque són dificils del “carallo” com  dirien els galegos…

La  peça  té una musicalitat  i un frasejat impecable i un text que   fa pensar  i molt, i una frase que m´acabo d´inventar  “ la por  atorga masses premis”….

No sé.. a veure si us  agrada.  Que  tingueu una  bona setmana...

UNA PEDRA

Un  respirar ardent, una pell rugosa, càlides rialles, sempre somrient, Les paraules més amoroses només xiuxejades però amb tot el sentiment.  A tu t´agraden totes aquestes  coses, però tot i així t´estimes a una pedra.

T´estimes a una pedra perque és tranquila i freda. Però el que més  t´estimes de  tot és poder dir que només és teu.

 Estimes les benes que no tenen sang, estimes als que están molt canosos, als que estan molt grossos, als que están en pitjor  forma, als que oloren a  terra, als que estan  buits. T´estimes a una pedra.

I a mi se´m veu d´una hora lluny. Em diuen que sóc  massa aficionat a les  flames. I aleshores truco  als meus amics i em sento culpable de tot mentre tu estàs escollint les tevés  pedretes  molt, molt lluny d´aquí.

Estàs a fora  cantant  cançons, jo només  faig que cridar noms a una pantalla que ni es mou,  tornant-me boig del tot. Estic perdent la meva espontaneitat? Estic  exagerant el que em passa?

Bé nena. Què més  puc dir? Jo mai et vaig dir que   jo era una pedra.

Però tu  estimes a una pedra. Estimes les benes que no tenen sang, estimes als que están molt canosos, als que estan molt grossos, als que están en pitjor  forma, als que oloren a  terra, als que estan  buits. T´estimes a una pedra.

T´estimes a una pedra, perque és fosca, perque és  freda. I si poguessin  estar vives  tu pararies de viure , en el fons, ben sola.

I penso, i crec que  si les pedres poguéssin somiar, somiarien en estar junts,  estirats un al costat de l´altre,  i convertir-se, pas a pas, en un castell per alguna  reina que estigués a la torre . Però en el fons  són incapaços de reconèixer cap reina.

Però quan la  filla de la reina  arribi a l´edat, penso que  serà  adorable, tossuda i valenta , i  els  pretendents viatjaran de tots  els reialmes  per  donar-se a conèixer.

I  estic  segur que conec la més amarga consternació d´un amant que  li  portava  rams de flors fresques cada  dia.. quan ella  es  va  girar  per recordar a algun truà que només  li va  portar una  rosa, un dia, fa molts, molts  anys

Canción del Extranjero-

El meu amic Xosé-Senen m´ha regalat la biografia que la Sylvie Simmons ha fet del Leonard Cohen.

Em queda mitja horeta per fer un petit relat que dedico al meu gallec preferit i he escollit per fer-lo aquesta cançó del Leonard cantada( i traduïda) fantàsticament pel Nacho Vegas, en una nova versió a la que incorpora corus femenins. No us la perdeu.

BAJO EL PUENTE ES PERFECTO

La estación de trenes está medio vacía. Sólo se arrastran media docena de fantasmas peregrinos que caminan como autómatas dirigiéndose a cualquier otro desastre.

Algunos deben estar repasando la agenda para mañana, otros quizás echan de menos el tiempo entretenido. La mayoría de ellos, no obstante, simplemente tienen hambre.

Me esfuerzo en recordar las frases que te dije y con las que me vanagloriaba de mi integridad. Algún sabio debió sentenciar que los principios son casi siempre las mejores excusas para los cobardes. Te tengo enfrente y no sabemos qué decirnos, o sí que lo sabemos, pero nuestro orgullo nos impide contradecirnos.

En este momento el silencio acumula toda aquella ternura que se perdió en nuestra supuesta inteligencia. Fuimos imbéciles en creernos lo que no sentíamos.

Si ahora estás manos que aguantas y vas soltando lenta y delicadamente no me dijesen :" me voy ya, que parece que va a llover"... Si esto no fuera una despedida sinó la petición más cuerda que pueda darnos la locura…. Entonces te contestaría  sin dudarlo: ¡ sí, bajo el puente es perfecto!

Pero es demasiado tarde. Todo lo que hemos sido es esta mirada y  en el fondo las miradas quizás digan, pero nunca solucionan nada

diana krall mixed up

Uf !!!!, si veieu l´última portada del disc de la Diana Krall....serà l´anomenada "amplitud tèrmica"??????



Una mica confosa.

Em deies que m´estimaves i que mai em diries adéu

Però jo sé que  només era una mentida.

Estic una mica  confosa, una  mica confosa  per tu.

Només estic una mica confosa i no sé què fer.

Em deies que m´estimaves i que em donaries les estrelles de dalt del cel.

He tingut el teu fill i aleshores tenia  tot el  teu amor.

Estic una mica  confosa, una  mica confosa  per tu.

Només estic una mica confosa i no sé què fer.

Acostumàvem a passejar , parlar i cantar qualsevol cosa

Però jo sé que ara  per tu , tot això, no vol dir  res.

Estic una mica  confosa, una  mica confosa  per tu.

Només estic una mica confosa i no sé què fer.

Només estic una mica  confosa, confosa  com una idiota.

Confosa per  culpa  teva.

Estic una mica  confosa, una  mica confosa  per tu.

Només estic una mica confosa i no sé què fer.

Ara escolta´m el que t´he de dir:

Si no m´estimes jo seguiré el meu camí

Estic una mica  confosa, una  mica confosa  per tu.

Només estic una mica confosa i no sé què fer.

I ara  escolta´m  bé nen: no  vindràs a  casa?

Estic sentada aquí plorant  i estic molt sola

Estic una mica  confosa, una  mica confosa  per tu.

Només estic una mica confosa i no sé què fer.

Canción para Isabel-Nacho Vegas

Ahir a la tarda, tornant de Barcelona, rellegia a Kurieshi  i em tornava a impactar una frase que deia: "la bondad no es una virtud, es un don".

Per la nit vaig anar a buscar al meu fill gran a l´estació. Era la primera vegada que anava sol en tren amb els seus amics. Havia anat a fer un treball a Sant Pol.

Quan li vaig demanar que em tornés el canvi dels diners que li havia donat em va dir que li havia donat unes monedes a un senyor vell que tocava l´harmònica en el vagó on ells estaven.  L´Arnau  deia: papa, no ho he pogut evitar,  em va fer molta pena....

Més endavant, quan toqui, li ensenyaré a canviar la pena per comprensió, per respecte. Li ensenyaré, en tota la seva amplitud el concepte de dignitat.

Però ahir, el meu fill em va fer saltar les llàgrimes(sense que ho veiés). Estava molt orgullós. Hem ajudat al món amb una bona persona.

Vaig recordar que el dia 1 de gener de 1997 moria Townes Van Zandt. En els últims anys de la seva vida va escriure una cançó que es deia "Marie" que, com ell la presentava, era una cançó pels sense sostre.

El Nacho Vegas va fer una versió més poètica que literal del "Marie" però conservava  tota la seva força, la seva tragèdia. És una de les cançons més belles i més dures que he escoltat mai.

Demà vindran els Reis però n´hi hauran que continuaran dormint en els caixers de La Caixa.

la millor cançó, el millor poema de 2012

En el mes de gener de 2012 vaig penjar una traducció d´aquest poema musicat de Leonard Cohen. 

El post " el llibre del desig " no va tenir cap comentari però per mi és el millor que he fet durant l´any passat, primer perque musicalment és una raresa absoluta que no s´ha publicat mai (ni crec que es faci mentre estigui viu) i segon perque és un poema brutalment bell en el que em sento identificat una per una en les seves línees.

De veritat, atureu-vos-hi una mica, tasteu-lo a poc a poc, i veureu la seva extraordinària bellesa.

Pd Si en el primer post vaig traduir-la al català en aquest us poso la versió original en anglès

I can’t make the hills
The system is shot
I’m living on pills
For which I thank G-d

I followed the course
From chaos to art
Desire the horse
Depression the cart

I sailed like a swan
I sank like a rock
But time is long gone
Past my laughing stock

My page was too white
My ink was too thin
The day wouldn’t write
What the night pencilled in

My animal howls
My angel’s upset
But I’m not allowed
A trace of regret

For someone will use
What I couldn’t be
My heart will be hers
Impersonally

She’ll step on the path
She’ll see what I mean
My will cut in half
And freedom between

For less than a second
Our lives will collide
The endless suspended
The door open wide

Then she will be born
To someone like you
What no one has done

She’ll continue to do
I know she is coming
I know she will look
And that is the longing
And this is the book