lunes, 29 de enero de 2018

CALEXICO-FLORES Y TAMALES

Flores  y Tamales

Los que estaban   en el  frente empezaron a titubear. Los buitres más asquerosos babeaban en sus pezuñas, calibrando la violencia con la que desgajar a sus  víctimas. No  fuera a ser que los  viesen….

Yo no soy el asesino , dijo la puta maricona  .  Mi misión es  hacer cumplir la ley  a quienes la pierden , o a quienes  la desobedecen. Ese es  el equilibrio. Tú me tienes miedo,  y yo  hago lo que pueda  para que me lo  tengas .

Y dejaremos de un lado el sentido  común  y ese tufillo de que alguna cosa estamos  haciendo mal. Y la humanidad, y el respeto a lo que otros  piensan….

¡ Qué coño!, ¡Que les den!. ¿ Que necesidad  tengo de  ser  justo si  sin serlo voy ganando?.

El emperador reclama  lealtad a su séquito y a éste se la pone  dura  su inmenso poder. Te perdono este primer titubeo porque aún no te  veo tan débil como para  atreverme a joderte.-


Pero recuerda que me llaman buitre y bajo mi apariencia de mojigata temerosa de  Dios, cumplo las órdenes de la jungla, ser el rey aunque  me sigan muchos pero no me quiera nadie




viernes, 26 de enero de 2018

MARY GAUTHIER - BULLET HOLES IN THE SKY

Comencem la collita pròpia de  2018.- I no hi ha  res més ben parit que iniciar-ho amb la gran dama de la música  folk dels USA, vessant xunga, vessant autèntica.

Fa uns  anys  que la Mary Gauthier  col.labora  amb  una Associació     que es diu Songwriting  with soldiers que es dedica a que  cantautors americans  escriguin  cançons a  partir dels sentiments  dels  veterans americans, molt ben retratats per exemple a la sèrie The Punisher que  més enllà de la  típica sèrie d´ herois  Marvel incideix en els seus conflictes   interns . Recordeu que  tan els personatges de Marvel com els de  DC , en el  seu origen, entre els anys 50 i 60 amaguen una profunda crítica social , de com  cruel pot arribar a ser una Societat pel simple fet de ser  diferent. No us sona????

Doncs bé. Aquesta  cançó  està co-escrita amb un  veterà de la guerra d´Afganistan i retrata  un  fet real. Cada  “Veteran´s  day” a la ciutat de  Nashville, donen l´esmorzar  gratis a  tots aquells  veterans de  guerra que ensenyen el seu  ID(identity card) de veterà de  guerra.

Als que  coneixem els treballs de la Mrs Gauthier no ens estranya que es deixi un  relat cru  i sense  masses metàfores, llevat la d´un cel que brilla damunt nostre atrevessant  tants i tants  forats de  bala.



FORATS DE  BALA  EN EL CEL

Som a 11 de novembre a  Nashville( Tenesse).
Tinc esmorzar gratis a “The Waffle House” si els ensenyo el DNI.
Hi ha  una desfilada davant del riu. Pots  sentir com toquen les trumpetes.
Amb totes  les  mans  al cor,
els soldats  comencen a  desfilar en el dia dels Veterans.

I em donen  les gràcies  pels meus serveis
i fan onejar les seves petites banderes.
Fan genuflexions  tots  els diumenges  i si,
Tornarien a  enviar-nos cap allà.
Però jo crec  en Déu, en la meva patria i en els Àngels que hi han en el cel
I també  crec  en aquest  paradis que brilla  damunt nostre
Travessant tots els forats de  bala que hi ha en el cel


La cambrera  em  pregunta com em van les coses, però jo no sé què dir-li
Estava  pensant  en el camp de batalla
 aquella  nit en la que vaig aprendre a resar.
Els que desfilen segueixen el seu cami pel carrer  principal
I la multitud els comença a victorejar.
Sento com el meu pit està a punt d´explotar
Mentre els  meus ulls s´omplen de llàgrimes

I em donen  les gràcies  pels meus serveis
i fan onejar les seves petites banderes.
Fan genuflexions  tots  els diumenges  i si,
Tornarien a  enviar-nos cap allà.
Però jo crec  en Déu, en la meva patria i en els Àngels que hi han en el cel
I també  crec  en aquest  paradis que brilla  damunt nostre
Travessant tots els forats de  bala que hi ha en el cel

Jesus  va dir: perdona´ls que no saben el que es  fan.
I ell  està amb mi  aquest  matí i les seves paraules encara son veritat
Així que baixo el cap  i reso per tots aquells  que vàrem perdre
I per  tots aquells que encara estem aquí
I tots els núvols exploten sobre Nashville i  comença a ploure

I em donen  les gràcies  pels meus serveis
i fan onejar les seves petites banderes.
Fan genuflexions  tots  els diumenges  i si,
Tornarien a  enviar-nos cap allà.
Però jo crec  en Déu, en la meva patria i en els Àngels que hi han en el cel
I també  crec  en aquest  paradis que brilla  damunt nostre
Travessant tots els forats de  bala que hi ha en el cel
en aquest  paradis que brilla  damunt nostre
Travessant tots els forats de  bala que hi ha en el cel





martes, 23 de enero de 2018

Summer in Siam-The Pogues

El mateix dia que m´operaven , el 15 de gener,  al Nacional Concert Hall de  Dublin,   alguns  dels millors  artistes irlandesos (  excepcionant un australià reconvertit) varen  fer un homenatge a  un dels meus  ídols de  joventut, al  gran i sempre  fet  caldo Shane Mcgowan, "alma mater " dels The Pogues.

Hi  han molts pocs  treballs que  hagin pogut superar aquella obra mestra que  va  ser "if i should fall from the  grace of god", que encara  avui continua estant entre els millors discs de la  meva  vida.


Allà estaven el Glenn Hansard, la Imelda  May, en Bono dels U2, la Sinnead O´Connor i el  gran mestre australià Nick Cave que va ser qui  va introduir al penjat del Shane a escena.


Tot i estar sempre  fet  caldo, observeu quina  tendresa i admiració li professen. Això només passa  quan, d´alguna manera  has estat important per algú.

Per això vull donar  les gràcies a les persones que han estat ( i estan encara) amb mi  en aquest any tan i tan complicat( i el que ens queda nois...). Sóc la persona més afortunada i rica d´aquest món

Petons





ESTIU A  SIAM

Quan és estiu a  Siam
i la nostra lluna està  plena
d´un munt d´Arcs de Sant Marti.
Quan són temps  
en els que passem per molts  canvis...
Aleshores l´única cosa que sé 
és qui sóc jo de  veritat
quan és estiu a  Siam







domingo, 14 de enero de 2018

three billboards outside Ebbing- Townes Van Zandt- Buckskin stallion


Com que  avui ingresso a l´hospital, ahir  dissabte  em  van deixar fer el que em donés la realissima  gana.

Pel matí vaig estar  vaguejant per l´ordinador. Al migida  li vaig demanar a  ma mare que em fes una paella  i a la  tarda  volia fer doble sessió de cine.

La primera  l´ hauria de  veure  sol  i la segona acompanyat per les dues dones de la meva vida.

La segona  peli , una d´espanyola rodada a  Vietnam, un  discret i inútil entreteniment,-. Però  només  veure riure a ma mare rient-se al meu  costat ja pagaven la pena totes les entrades d´aquest món ....


Però la primera " Tres  anuncios en las Afueras"  va ser una magnífica i gratificant  sorpresa.  Exquisidament  escrita( no feu cas a l´amargat del Boyero), i aneu-la a  veure  que és un pel.liculon, alegre, trista, sarcàstica  i amb molta tendresa i alhora mala llet.

No apta per lineals. Recomanable per aprenents a  subversius


Només  calia  veure la  banda sonora. Allà  hi trobarem  al  gran cantant americà maleït: Townes  Van Zandt... sempre meravellosament imprescindible 





Un semental de ante negro

La oí cantar en las lenguas de plata
La oí llorar en una tormenta de verano
Yo la amaba, pero ella no lo sabía
Así que no pensaré en ella nunca  más
Ahora se ha ido, y yo aún no me lo puedo creer
Así que no pensaré en ella nunca  más


Si tres más cuatro siempre fueran sólo siete
¿Dónde dejaría eso al  uno y al  dos?
Si  el amor puede existir
Y aún existiendo se puede sentir solo
¿ Dónde encajaríamos tu y yo? 
Hubo un tiempo que se fue
Y otro tiempo que está por venir
¿ Dónde encajaríamos tu y yo? 


Si yo tuviera un semental de ante negro
le domesticaría y lo haría cabalgar.
Si yo tuviera una goleta voladora
la  haría  navegar  hasta que se confundiera
con la luz del día
Si tu amor  fuera  mío para  siempre
Lo haría volar  hasta  que  se confundiera
con la luz del día


Canciones muy bonitas y lugares muy bonitos
Lugares que nunca has visto
Canciones bonitas y caras bonitas
Dime lo que nos quieren decir con sus sonrisas
Algunos parecen que van a llorar para siempre
Dime lo que nos quieren decir con sus sonrisas.



Si yo tuviera un semental de ante negro
le domesticaría y lo haría cabalgar.
Si yo tuviera una goleta voladora
la  haría  navegar  hasta que se confundiera
con la luz del día
Si tu amor  fuera  mío para  siempre
Lo haría volar  hasta  que  se confundiera
con la luz del día



sábado, 13 de enero de 2018

Covering Damien & Elliott

Abans d´entrar a boxes una altra  vegada  i estar fora de combat algunes setmanes, deixeu-me sembrar aquest  bloc amb la la delicadesa del Damien i de l´Elliott  cuidant-nos entre les estrelles


A més us deixo un avenç del nou de la Courtney Marie Andrews. Per  fi algú  posa el nom de tendresa a un disc