MARY GAUTHIER - BULLET HOLES IN THE SKY

Comencem la collita pròpia de  2018.- I no hi ha  res més ben parit que iniciar-ho amb la gran dama de la música  folk dels USA, vessant xunga, vessant autèntica.

Fa uns  anys  que la Mary Gauthier  col.labora  amb  una Associació     que es diu Songwriting  with soldiers que es dedica a que  cantautors americans  escriguin  cançons a  partir dels sentiments  dels  veterans americans, molt ben retratats per exemple a la sèrie The Punisher que  més enllà de la  típica sèrie d´ herois  Marvel incideix en els seus conflictes   interns . Recordeu que  tan els personatges de Marvel com els de  DC , en el  seu origen, entre els anys 50 i 60 amaguen una profunda crítica social , de com  cruel pot arribar a ser una Societat pel simple fet de ser  diferent. No us sona????

Doncs bé. Aquesta  cançó  està co-escrita amb un  veterà de la guerra d´Afganistan i retrata  un  fet real. Cada  “Veteran´s  day” a la ciutat de  Nashville, donen l´esmorzar  gratis a  tots aquells  veterans de  guerra que ensenyen el seu  ID(identity card) de veterà de  guerra.

Als que  coneixem els treballs de la Mrs Gauthier no ens estranya que es deixi un  relat cru  i sense  masses metàfores, llevat la d´un cel que brilla damunt nostre atrevessant  tants i tants  forats de  bala.

FORATS DE  BALA  EN EL CEL

Som a 11 de novembre a  Nashville( Tenesse).

Tinc esmorzar gratis a “The Waffle House” si els ensenyo el DNI.

Hi ha  una desfilada davant del riu. Pots  sentir com toquen les trumpetes.

Amb totes  les  mans  al cor,

els soldats  comencen a  desfilar en el dia dels Veterans.

I em donen  les gràcies  pels meus serveis

i fan onejar les seves petites banderes.

Fan genuflexions  tots  els diumenges  i si,

Tornarien a  enviar-nos cap allà.

Però jo crec  en Déu, en la meva patria i en els Àngels que hi han en el cel

I també  crec  en aquest  paradis que brilla  damunt nostre

Travessant tots els forats de  bala que hi ha en el cel

La cambrera  em  pregunta com em van les coses, però jo no sé què dir-li

Estava  pensant  en el camp de batalla

 aquella  nit en la que vaig aprendre a resar.

Els que desfilen segueixen el seu cami pel carrer  principal

I la multitud els comença a victorejar.

Sento com el meu pit està a punt d´explotar

Mentre els  meus ulls s´omplen de llàgrimes

I em donen  les gràcies  pels meus serveis

i fan onejar les seves petites banderes.

Fan genuflexions  tots  els diumenges  i si,

Tornarien a  enviar-nos cap allà.

Però jo crec  en Déu, en la meva patria i en els Àngels que hi han en el cel

I també  crec  en aquest  paradis que brilla  damunt nostre

Travessant tots els forats de  bala que hi ha en el cel

Jesus  va dir: perdona´ls que no saben el que es  fan.

I ell  està amb mi  aquest  matí i les seves paraules encara son veritat

Així que baixo el cap  i reso per tots aquells  que vàrem perdre

I per  tots aquells que encara estem aquí

I tots els núvols exploten sobre Nashville i  comença a ploure

I em donen  les gràcies  pels meus serveis

i fan onejar les seves petites banderes.

Fan genuflexions  tots  els diumenges  i si,

Tornarien a  enviar-nos cap allà.

Però jo crec  en Déu, en la meva patria i en els Àngels que hi han en el cel

I també  crec  en aquest  paradis que brilla  damunt nostre

Travessant tots els forats de  bala que hi ha en el cel

en aquest  paradis que brilla  damunt nostre

Travessant tots els forats de  bala que hi ha en el cel