viernes, 31 de diciembre de 2010

RESUM DE L´ANY

RESUM DE L´ANY
Un dels  pocs aspectes positius que ha tingut aquest any ha estat que des del punt de vista personal he dit i segueixo dient el que realment penso. Ja no m´amago, ja no  callo per deixar que les coses segueixin el curs que volen els altres sense  tenir en compte la meva opinió al respecte.
Després de dos mesos treballant com un autèntic cabró ara toca descansar. Avui us deixo fins el dilluns que ve. Tinc mono d´estar amb els meus i tornar els petons que cada dia em donaven  i que no podía tornar.
Tinc gravada a la memoria les corredisses que feien  pel passadís  els meus fills cada dia que arribava a casa, sense importar-los una merda el meu mal humor, sense  tenir cap tipus de perjudici , sense importar-los  el que els altres pensessin d´ells, m´estimen i punt.
Així hauria de  ser sempre i els grans n´hauriem d´aprendre molt d´ells.
He arribat a la  conclusió que odio la meva  feina però que és un mal necessari per subsistir, i tal com està  el pati, avui per avui no hi han  alternatives, encara que no deixaré  de buscar-les.
No només són les gairebé quatre hores diares que em passo viatjant sino també el fet de que les dues hores  del migdia no les puc dedicar a descansar, fer la migdiada o simplement mirar les notícies. Les firmes s´allarguen sempre fins  a les tres i  necessitem mitja hora per preparar les de les quatre.
Fins ara  el nostre  sector  era un oasi laboral. Els de Notaries tenien  feina sempre. Però això ha canviat. Hi han hagut companys que han perdut la feina més segura del món, hi han hagut E.R.E.S!!!. Per tant ningú pot baixar la guardia en res , això els clients ho saben i apreten  i presionen  el que no està  escrit. Costa molt guanyar la fidelitat i molt poc perdre-la.
ambé és molt fácil  donar consells des de  fora i dir: això no pot ser, no pot continuar així!!!, però s´ha de ser molt seriós, objectiu i responsable.  No només s´han de plantejar alternatives que queden molt bé  sobre el paper i quedes de collons, sino de ser rigorós  , tenir una visió global  i , sobretot, ser conscient de  que  si un baixa a la meitat la velocitat , el trajecte també  és la meitat i algú altre haurà de completar la resta del camí. És curiós, fins ara  només he rebut bronques de que si la meva feina, patapim patapam, però ningú ha  sigut  suficientment estricte com per donar-me un pla  real de viabilitat perque jo pogués viure millor. Com que no vull ferir susceptibilitats, i pensar que escric amb indirectes, cal dir que  amb aquests últims comentaris m´estalviaré un sermó que em tenia preparat una  persona que  estimo molt per després de  festes. Ja no vull sermons, vull fets, i fins ara de fets, cap ni un.
El tema personal ha  estat un desastre. Com sol pasar, després de  tota la tensió laboral acumulada   fins arribar a l´estiu( puta crisis), quan van arribar les vacances  el nen  va fer xof.
No hi han més motius, quan baixes la tensió et surten tots els mals. El fet de que coincidissin varis aconteixements  en aquestes dates no és res més que pura coincidencia, suposo perque a  tothom, quan arriben vacances els passa el mateix.
I em vaig descontrolar, vaig anar donant esbranzides per aquí i per allà. Tornar a pujar a Barcelona era un martiri. Vist amb perspectiva hauria d´haver agafat la baixa  i calmar-me , aquí em vaig equivocar, ho reconec. Però el passat no es pot canviar i la veritat és que  durant  aquests mesos  m´he anat arrastrant per aquest món, amb moltes pujades i baixades, però amb els  nervis consumint-me per dintre.per més esport que  fes, baixar 33 kgs en un any no era normal. No és que fos  un cabron, potser és que alguna cosa si que em passava.
I quan un està malament s´equivoca, la caga, posa a persones  pel mig que no hi tenien que  haver estat mai perque mai m´han volgut res dolent i sobretot es fa mal, mal a la  gent sempre més propera. He demanat disculpes  fins  la sacietat i ara ho torno a  fer amb el ferm propòsit de  recompensar a qui realment s´ho mereixi.
Es veritat que m´he equivocat, i molt però he sigut l´únic que ho ha reconegut. Suposo que tota la resta són perfectes o que la  capacitat d´auto crítica, dignitat i humiltat per dir  , ei noi ho sento jo també m´he equivocat ,  la desconeixen. Però realment m´és igual jo sóc jo i no puc fer ni decidir pels altres. Tampoc m´ha importat mai el que pensin de mi  persones a les que no estimo. És una pèrdua de  temps  terrible amoinar-se per si et miren així o aixà. És un clar símptoma d´inseguretat. Dediquem-nos amb cos i ànima  a qui ens estimen i ens  volen el bé, que prou feina costa, de la  resta “a la mierda calamardo”
Així están les coses. Em presento  l´últim dia  de l´any  amb el pes més baix de la meva  vida 75 kgs 100 grs i amb un mal d´esquena que em té tot contracturat. Per l´any  que ve em demano deixar-me guiar  per la meva intuició, que últimament m´ha donat la raó de que és l´únic camí vàlid encara que  també intuieixo que no tothom diu tota la veritat. He de deixar de  fumar per un fet supersticiós. És una  realitat que a  mesura que he anat  fumant més les coses  m´han anat de mal en pitjor. Hi haurem de posar-hi remei.
En un futur immediat he de fer sessions del fissio per descontractura-me i tornar a córrer que  fa tres setmanes  que no ho faig i m´anava molt bé per desfogar-me.
Però sabeu el que  em ve més de gust avui, el que  realment  vull fer?... Passar-me tota la tarda a  casa jugant a ping pong amb els meus  fills i veure´ls  com riuen.
Lo dicho ens  veiem  dimarts que ara toca dormir. Als que m´estimen i m´aprecien( sempre será recíproc) que  sigueu molt feliços, a la  resta que es busquin la vida

jueves, 30 de diciembre de 2010

IN SEARCH OF A ROSE

Una  cançó preciosa dels Waterboys, com es pot dir tant en un minut i mig.


Buscant una  rosa.-

Ningú sap on aniré a  parar
però vagi on vagi
sempre aniré buscant una rosa.

Segurament el  temps serà capritxós,
potser farà sol o nevarà,
però allà on vagi
sempre aniré buscant una rosa.

No sé on trobar-la  però no importa,
mentre  el món doni  voltes
em prendré el  meu temps.

Assaboriré la suavitat de l´estiu,
m´abrigaré quan  arribi l´hivern
però allà on vagi
sempre aniré buscant una  rosa

miércoles, 29 de diciembre de 2010

CLASSICS DYLAN:IS YOUR LOVE IN VAIN?

Aquesta és una de les meves cançons preferides de Dylan.
La va escriure en els anys més difícils de la seva  vida, quan es va separar de la  mare dels seus quatre primers fills, Sara Lownds.
Parla de les diferències que hi ha entre l´amor que rep i l´amor que realment necessita i del dolor que causa aquesta contraposició.
 És molt més fàcil quan algun dels dos deixa d´estimar a l´altre.


És el  teu amor en  va?

Realment m´estimes o només estàs mostrant bona voluntat?
Realment em necessites o simplement ets sents culpable?
M´he cremat abans així que sé de què va  i no sentiràs queixar-me.
Podré comptar amb tu o és el teu amor en va?

Ets tan ràpida que no pots veure que  necessito estar sol?
Quan estic a la meva foscor, per què entres?
Coneixes el meu món, coneixes com sóc, o encara te l´he d´explicar?
Em deixaràs que  sigui jo mateix o és el teu amor en  va?

He estat a les muntanyes, he  estat a tots els vents,
He  estat dins i a  fora  de la  felicitat
He dinat  amb reis, he  fet ofrenes,
Però tot això no m´ha impresionat massa.

Esta bé, em donaré una oportunitat i m´enamoraré de tu.
Si sóc un idiota pots agafar-te la nit, i també tot el matí.
Pots cuinar, pots cosir i fer que les flors creixin?
Que no entens  el meu dolor?
Es que vols arriscar-ho tot o és el teu amor en va?.

martes, 28 de diciembre de 2010

Els propòsits del Sr Jinks

Els propòsits del Sr Jinks
El culet se li havia quedat massa estret i perillava el seu punt d´equilibri. Amb el  netbook a  sobre dels  genolls  semblava  una  gheisa amb problemes d´esfinters.
Havia trigat tres dies  en configurar-lo(perque era un inútil)  i per  primera vegada li sortien unes llumetes que  podía entendre. Content com un nen  amb un ou kínder voltejava l´artilugi com un gòlum,   sense  cap mono  amb els  dits peluts perseguint-lo.
 Cansat de ser una  ONG (organitzacio nacional de gilipolles) havia decidit aprofitar els  migdies, fugir de tarades i cocainòmans laborals, i  apuntar-se a un curs de cuina.
A part  de que  un  sempre  ha d´estar preparat per que  el desterrin, el posava  catxondo imaginar-se amb un davantal( de Custo), el seu culet de gheisa ventilat, agafant el pot de cacauets  ,  fer una pista d´scalextric  sobre  la gran planúria i jugar a les carreres  fins que s´obrissin els boxes.
L´altre  gran objectiu seria  fer la marató. Si era en sis metres quadrats amb refrigeri de teta millor que millor, però si es tenien que córrer 42 km amb calça curta es correrien com  faria en Forrest. De totes les dues maneres tindria els kínder ocupats  i al final l´aplaudirien.    

domingo, 26 de diciembre de 2010

HAVE I TOLD YOU LATELY THAT I LOVE YOU? VAN MORRISON

Com que demà  segurament no podré escriure res perque tinc sobredosis de  feina i també perque em torno a sentir  romàntic , em poso a traduir aquesta meravella.

Senyores i senyors donem la benvinguda a aquest bloc a l´incommensurable VAN MORRISON!!!!!

Si hi ha alguna cançó per cantar-li a cau d´orella de la persona que t´estimes  mentre l´esteu ballant, no en dubteu que és aquesta.

Have i told you lately that i love you?
(T´he dit últimament que t´estimo?)


T´he dit últimament que t´estimo?
T´he  dit que no hi ha ningú més important que tu?
Omples el meu cor d´alegria, te´n portes la meva tristesa
alleugereixes els meus problemes. Tot això és el que tu fas.
Oh, el sol d´aquest matí en tota la seva glòria
es presenta al dia amb esperança i també amb benestar,
I tu omples la meva  vida amb somriures
Pots fer-ho millor
alleugereixes els meus problemes. Tot això és el que tu fas.
Hi ha un amor que és diví,
que és teu i també és meu
com el sol al final del dia,
Hauríem de donar les gràcies  i resar a Déu.
T´he dit últimament que t´estimo?
T´he  dit que no hi ha ningú més important que tu?
Omples el meu cor d´alegria, te´n portes la meva tristesa
alleugereixes els meus problemes. Tot això és el que tu fas.

With or without you.-U2

Una altra joia que em  fa disfrutar del diumenge a la  tarda…
Quina gran cançó, a disfrutar-la!!!!

Amb tu o sense tu

Puc veure la teva mirada  feta de pedra,
Puc veure les espines retorçar-se al teu costat,
T´espero.

Un joc de mans , un gir del destí.
En un llit de  claus ella em fa esperar.
I jo espero, sense  tu.

Amb tu, o sense  tu. Amb tu,o sense tu.

A través de la tempesta vam poder arribar a la platja.
Ho dones tot però jo en vull més
i t´estic esperant

Amb tu o sense tu. Jo no puc  viure, amb tu o sense tu.
I tu et traiexes a tu mateixa, et traiexes a tu mateixa.

Les meves  mans estan lligades.
El meu cos està ferit.
Ella em té atrapat ,
amb res  per guanyar
i sense que quedi res a perdre

I tu et traiexes a tu mateixa, et traiexes a tu mateixa.
Amb tu o sense tu. Jo no puc  viure ,amb tu o sense tu.


Frases fetes.- M´agrada

FRASES FETES: M´AGRADA.

Hem de partir d´una premisa bàsica: Deixant de banda enigmàtiques i raríssimes excepcions, el dret d´escollir és d´elles. Et posen en un aparador i ens  van triant com pollets. Tu si, tu no, ara si , ara no….

A nosaltres només ens queda ser els afortunats en el sorteig, per tant, cap home  pot dir mai que no li ha tocat la loteria. Si ho fa és un mentider i anirà de pet a l´infern, que per això és un pecat capital

He deduït fins  i tot que deu ser un tret genètic . Conec a una dona, bona  persona(frase fatídica) però que objectivament  és el summum de l´antiestètica:  baixeta amb gairebé cent quilos, mig calva, guenya, i sense  cap dot especial per la conversa. Donç bé, quan tots pensàvem  que juntar-la seria un miracle, no va i se´ns despenja la col.lega dient que ha  donat carbasses a un cambrer, segons referències un bon noi(frase fatídica), perque estava gras!!!!( tot i que era més alt i pesava una mica menys que ella).

Per aquest motiu he anat fixant-me amb  frases fèmines  a altres fèmines que a nosaltres  ens toca desxifrar:

Grup xungo

1.- Que maco!:Estàs en el grup dels “convenients”. Reuneixes aptituds suficients per tenir l´honor d´acompanyar-les  i que inicïin la seva colonització. Dependrà del teu treball  si promociones o baixes a segona divisió.

2.- Pobret!.- No tens res a  fer, estàs en els “convenients colonitzats”. En el fons et menyspreen perque saben que poden fer amb tu el que vulguin. T´allarguen l´agonia simplement perque no volen estar soles( sobretot, que les altres no les vegin soles)

3.- És tan bo!  Exactament igual que l´anterior però aquí seran compassives i tindran delicadesa i sensibilitat quan et deixin.

Grup intermig

1.- Què et sembla el meu nòvio?. No ho tenen clar i comença una  ronda de  consultes peculiar… Quants més vots aprovatoris tinguis més dificil ho tindràs. Com que no se´n fien les unes de les altres i com a pluri-neuronals que són  pensaran : Si em diu que si o: a)- em treu del mig per ser una competidora  menys  o b):- et fots i et quedes amb un igual de xungo que el meu  .

2.-  A que és guapo?  Igual que el d´abans però aquí estan més calmades perque  saben  que com a mínim et podran treure a passejar  sense que se´n riguin.

Grup òptim

1.- No sé què li he vist!  Estan putejades perque no  et poden colonitzar. Ets un repte, un objectiu , una obsessió . I cal que  sigueixi  així forever and ever. Normalment es pensen que ho fas perque ets un “espíritu libre”, salvatge i atractiu, quan la majoria de vegades els homes  ho fan  per un simple i elemental  instint de  supervivència  a l´haver estat, en un moment o altre, en el  grup xungo.

2.- M´agrada! Compte, aquestes paraules s´han de pronunciar ben alt i amb les “a” ben definides i marcades com si fossis un pijo de Barçalona. És el màxim a que hom pot aspirar.  Ara són elles les colonitzades i els  hi ha agafat per sorpresa atravessant tot l´entremant enrevessadíssim del seu cervell sense  que ho hagin pogut evitar. Mentirien, traïrien i matarien a qui fos per estar amb tu, sense  fer-se cap pregunta.


sábado, 25 de diciembre de 2010

Una gran estrofa

Aquesta estrofa és per tots aquells que algun  cop han sentit insultada la seva intel.ligència.
Per aquells als que els hi han posat l´adjectiu pobret/pobreta.
Per aquells que han de sofrir als idiotes guanyadors que no saben que l´altre s´ha deixat guanyar.
Pels que han d´aguantar a mediocres amb  sort.
Pels que simplement entenguin l´abast d´aquesta frase ....la gaudiran per sempre


"....Now I wish I could write you a melody so plain
That could hold you dear lady from going insane
That could ease you and cool you and cease the pain
Of your useless and pointless knowledge..."
( Tombstone Blues-Bob Dylan)

viernes, 24 de diciembre de 2010

Reflexions d´una copa de cava

Pels que llegeixen la Nit de Nadal.

Reflexions d´una copa de cava.

T´agafo freda amb el tintineig de les teves bessones enlairant-se .

Hem pogut aillar-nos  tu i jo d´aquests  focs d´articifici,  per un moment foragits d´aquest vendaval de somriures que les engresca.

Ningú diria que fins fa deu minuts estaveu totes oblidades i menystingudes en una capsa de cartró , gairebé grisa de polseguera.

D´ igual manera els somriures d´ara  eren corredisses nervioses , esbufecs de tensió i renecs contra tantes exigències.

A tu i a mi ens  falta  quelcom per acompanyar-los, potser el record pels que no hi són, potser la necessitat d´una multitudinària solitut, suficient perque no es noti, suficient perque no preguntin.

Coincidim còmplices en afirmar que les solucions dràstiques són les més temibles, les més  injustes, les més inútils.

Que és molt millor tenir,  encara que només sigui un breu instant , segurament imperfecte i al  capdevall tal volta dolorós , que quedar-nos en el buit , en el zero  més terrible.

La incomunicació ens  hagués fet marxar cap a casa, grisos i servils pel nostre propi orgull , llestos per fer el que toca.

Però tres grans amics meus ens  han comprat un pastís, per tu i per mi. Ens  haguéssim equivocat en fugir i perdre´ns com ens estimen.

Continues freda i segueixes amb mi . Agafa´t  ben  fort que ara ens toca volar.




jueves, 23 de diciembre de 2010

Demà és el meu cumple

Abans de  tot passo de desitjar-vos Bones Festes etc etc etc.

Si us estimo bé només puc demanar per vosaltres que us petonegin amb deliri, que us  abracin i pogueu sentir la sinceritat que transmet, que us somriguin per no res,  que  us facin sentir a gust, que  esteu amb qui realment volgueu estar( no amb qui toqui), que us sentiu plenament satisfets (és un adjectiu que m´agrada particularment).

Demà és el meu cumple i també em demano que em petonegi tothom que vulgui( els homes dels Dir absteniu-vos), poder tenir converses  intel.ligents, caustiques i iròniques( que són les que  m´agraden) . Poder tornar  el carinyo que em doneu, recuperar-ne algun de perdut i sobretot estimar, estimar i estimar a qui m´estimi.

Tots els petons que volgueu(millor que no  siguin on-line)

miércoles, 22 de diciembre de 2010

Un altre vers plovent,tornant de rodalies

Feia dies que no feia cap poema. Suposo que la pluja hi ha tingut a veure. L´últim era trist, aquest no. He tornat



Sé qui sóc,
i amb la pluja
he vingut
a buscar-te.
Amb una gota
en tindria prou
perque no tornessis
a oblidar-te.

La diluiria
fresca i precisa
desde el teu front
fins els teus llavis.
I allà moriria,
havent despertat
tot el que eres
i amagaves.

Sempre vaig treure
el millor de tu
quan erem nosaltres.
Pobres infeliços
els que la pluja
rellisca i no cala.


ELS DROGATES DE LINDT

Tinc una  nova  joguina amb la  que entretenir-me en el tren. Un preciós netbook  amb el que  disfrutaré   com un  canijo tot i que sempre preferiré la vostra companyia, pero mentre tant, anem-hi Furius!!!
ELS DROGATES DE LINDT
En Furius ens  va fer saber que tenia unes intenses punxades en el pit, sortosament apaisades en el temps, però suficients per tenir-lo desencaixat tot el dia.
En Jinks fantasejava amb la gènesi de la dolència.El visionava amb pantalons curts de goma , plastificats,negres i apretats en els que li sobresortien les cuixes  com dues madelenes poc cuites, el tors nu i a la testa una gorra de botxí medieval. Els  mugrons  foradats amb candaus  dels que  s´hi va penjar masses cadenes, fet que li havia produït un petit desgarrament en el seu famós, intrèpid i irresistible pectoral. A més, la tibantor  de tot plegat li havia deixat un rictus d´esquimal estrenyit.
La Princesa d´Alexandria va donar un cop de colze  al Sr Jinks per fer-lo  despertar del seu deliri, i tots dos  van mirar en Furius( que encara no havia parat de parlar dels greus símptomes que l´assetjaven) i van assentir humil i dòcilment a tot  el que els  explicava. Les dues toies fins  i tot van ser capaços  de generar un document gràfic de perfecta ressolució  que definia amb precisa exactitud allò que s´ha d´entendre com una cara de preocupació.
En Furius va marxar sentint-se pre-moribund però tremendament acompanyat en el seu dol, que era del que  es tractava. Sempre s´ha d´ajudar als amics  amb el que necessiten ells,no tu.
La  Princesa  va quedar extenuada de  tanta tensió. Era mare. I les mares s´ho creuen tot.
El Sr Jinks havia tornat a  marxar cinc minuts abans. Ara estava  en el somni d´en Furius, amb una bata de  felpa a quadrets negres i blaus com el clan escocès dels McGregor. Deia que  tenia  mal de  cap i anava per tota l´habitació  perseguint com un  drogata  a un centenar de pastilles, grogues vermelles  i liles que se li paraven davant, li ensenyaven “ la càpsula” i sortien corrents  cantant el “ A que no me pillas!!!!”.
Amb un altre cop de colze el Sr Jinks va tornar a  tornar. Estava  sol amb la Princesa i tots  els dipòsits estaven a  rebentar de  vici. Primer s´hi van enganxar per oblidar ràpidament les  neures d´en Furius però ara  ja el seu amic era una simple i burda excusa. Tot començava a ser  una freqüent, insaciable , extasiant i perillosa necessitat.
Es van mirar  amb la complicitat  i el sarcasme dels que saben que  van a cometre alguna malifeta. La  Princesa d´Alexandria  va donar el primer  pas. Va  obrir la caixa  tonta que fa fred  i  va entrar en el territori  prohibit dels Lindt.
Li va  dir al Sr Jinks: Quin t´agrada més carinyo? Té, agafa el de xocolata negra amb ametlles que se  que t´agrada més. Jo em quedaré el trosset que queda de la blanca  amb llet. Ja us  he dit que era mare…

martes, 21 de diciembre de 2010

Nota informativa

Avui, per motius de  feina no puc  escriure al bloc però estic preparant una  altra història del Furius que m´està divertint molt. Aquesta nota és només per agrair-vos que en tres mesos i mig de bloc he rebut gairebé 1.700  visites.- M´esforçaré perque en siguin més . Moltes  zenkius

lunes, 20 de diciembre de 2010

Historia d´un peto

Per visualitzar!


BREU HISTÒRIA D´UN PETÓ.


 Si em  deixes  el teu coll m´inventaré un riu  que l´atravessi ferm i profund.

A cada riba hi aniré plantant petits lliris de  gel que  gronxaré amb  tots els sospirs que han nascut per tenir-te.

Seguiré a les palpentes el seu cabal de mel salada  fins  arribar al més gran dels blaus.

I com un pelegrí cec i afamat demanaré  que em  deixin entrar per poder-hi descansar tot el que sento.

domingo, 19 de diciembre de 2010

L´únic desig que tinc


És diumenge i estic sol a Barcelona davant d´un munt de papers que  esperen el seu torn . Poden esperar mitja hora perque ara el meu cor  s´enfila orgullós en aquesta solitut   pretesa.

EL meu fill petit s´estarà llevant amb  el pijama mig caigut que  li farà d´improvisades sabatilles . Tindrà unes petites bosses  sota els ulls mig oberts i amb un sinceríssim somriure li demanarà un got de llet a la seva  àvia.

No l´importarà que jo no hi sigui, podrà prescindir de mi perque  sap que em té dintre seu i que allà em quedaré per sempre. Tornaré quan em necessiti.

L´únic  patrimoni que  vull deixar-li és la capacitat de saber estimar  perquè això el farà sempre  una persona  excepcional, posseidora del més gran dels luxes que hom pot tenir. Vull que tingui sempre els ulls ben oberts  i que sota cap concepte deixi escapar l´oportunitat que també l´estimin a ell. Que sàpiga  veure els cors nusos i imperfectes que se li apropen. Que quan l´amor sigui la causa  de les coses  les entengui, les valori, les lluiti i les defensi  fins quedar-se  exhaust. Que mai es rendeixi, que mai s´amagui, que mai , mai, mai, les deixi perdre.


També vull ensenyar-li que  ho faci públic, que no s´avergonyeixi de  dir que  estima. Que  sigui  ell qui  faci  el primer pas  endavant, que s´imagini que es un buscador dels tresors  que  s´oculten en  tants i tants silencis. Cada dia  que en trobi un se´n recordarà del seu pare.  

sábado, 18 de diciembre de 2010

Rock & Bird-cowboy junkies

Hi han cançons que són petites paràboles del que ens passa a la vida. Aquesta és una d´elles. Sempre gran, Margo.

La roca i l´ocell.

Ella va atrapar a tots dos, a la roca i l´ocell. Els va retenir com a presoners  fins que sabéssin qui era el seu amo. Aleshores els va llençar cap al cel.
L´ocell  amb les ales sense barreres va desaparèixer mentre  que la Roca,
amb el  seu cor pesant va retornar a ella.
Aleshores la roca va arribar a  ser la seva ancla
i l´ocell es va  convertir en el seu somni.

Ara ella  camina  pel bosc, entre el pins i enormes  avets,
la roca contínua ferma a sota els seus peus
mentre l´ocell està penjat damunt seu
cantant cançons d´amor traït.

“Et  vaig oferir  els meus  cels  infinits
I tu vas respondre´m amb caputxes i cadenes.
Aquesta cançó que et  canto serà la última inspirada en el teu record.-
Em diverteix jugar amb les paraules. Carregar-les d´aparent lleugeresa( o pedanteria donat el cas) però sempre intencionalment alterades, bellugadisses i grotesques.

El desordre és  subversiu  i quan és inesperat a  sobre és perillós.

Als  profetes de l´esquematització només els  interessa enumerar, col.locar, desmuntar i tornar a col.locar les úniques quatre peces  d´un puzle que sempre aconsegueixen acabar.Però sempre és el mateix 

Als que els  agrada  la síntesi provenen del caos, de l´intempèrie emocional, de la il.lògica , del desgast, de la por, de la inconsistència, dels canvis i sobretot dels  errors.

Les línees contra les  fletxes. Esquematitzar és només decidir. Sintetitzar és  poder optar.

Ahir vaig portar a casa el primer pernil després de la catàstrofe( mai he  sigut de MacDonald´s).-El seu perfum és regi i salat. No sé el que em trobaré a dintre, però té molt bona, molt bona pinta.

viernes, 17 de diciembre de 2010

Chelsea Hotel-Leonard Cohen

Hi ha una persona que m´ha demanat que tradueixi el Chelsea Hotel de  Cohen. És timid/a  i no vol que el seu nom surti escrit en aquestes línees.
La cançó tracta de l´affair esporàdic que  van tenir  el propi cantant canadenc i la Janis Joplin al famós hotel de Nova  York.
No obstant però, l´habitació, l´hotel i la Ciutat poden ser  qualsevol. Simplement és un moment estricte i concret viscut amb intensitat.
El passat ens  ha portat  fins aquí i potser demà no  hi haurà futur. Per tant, no perdem  el temps i no pensem massa , que si no ens perderem el magnífic  tacte que sempre  tenen les  carícies.

Chelsea Hotel

Et recordo perfectament a l´Hotel Chelsea.
Parlaves  amb  molta seguretat però també amb molta dolçor,
xupant-me-la sobre un llit desfet mentre al carrer t´esperava la limusina.

Aquells eren els nostres motius, allò era Nova York,
ens movíem per diners i per la carn,
i allò deien que era amor pels que treballem en cançons
i probablement encara  ho sigui  pels que encara queden.

Però  te´na vas anar, no és veritat amor?
Simplement li vas  girar l´esquena a la multitud. Et vas allunyar.
Mai et vaig sentir dir ni una  vegada: Et necessito/No et necessito
mentre tots els altre papallonejaven al  teu voltant.

Et recordo perfectament a l´Hotel Chelsea;
el teu cor  ja  era una  llegenda.
Em vas tornar a  dir  que  tu els preferies guapos
però que  amb mi  faries  una excepció.

I tancant el puny per aquells que, com nosaltres,
estan oprimits pels cànons de  bellesa,
et vas  arreglar  una mica  i vas  dir:
no importa! som lletjos però encara ens queda la música.

Però  te´na vas anar, no és veritat amor?
Simplement li vas  girar l´esquena a la multitud. Et vas allunyar.
Mai et vaig sentir dir ni una  vegada: Et necessito/No et necessito
mentre tots els altre papallonejaven al  teu voltant.

No pretenc suggerir que jo vaig ser el  teu millor amant.
No puc portar el compte de cada petit ocellet que  vas  caçar.
Et recordo clarament a l´Hotel Chelsea.
Això és tot. No penso amb tu massa  sovint

Ànims Princesa

Avui has tingut un mal dia. Tant se val el que t´hagin fet o sobretot deixat de fer. Ets massa bona  gent per recriminar res a ningú o bé reclamar un mínim de  reciprocitat pel que  tu dónes. Sempre trobes un perquè,  una justificació , una excusa, un altre mal dia igual que el  teu.

Sé que no estàs enfadada. Simplement estàs trista. La ràbia activa a les persones però la tristesa et deixa  abandonada, indefensa i sola.-

Recordes que parlàvem de que tot aquell que no posi el "jo" davant serà sempre un perdedor? 

Donç vull que sàpigues que m´encanten els perdedors, perque per poder arribar a perdre alguna cosa primer te l´has de  jugar. Has de  sortir  al camp, donar la  cara, ser valenta, dir la veritat, no amagar el que sents, ser brutalment honesta  amb tu mateixa. I això és només patrimoni d´uns pocs escollits.

Saps el que no saben els vencedors, princesa?  Que en el fons, si no juguen per no perdre, tampoc  guanyen res. Si es queden a la sorra, sans i estalvis, no sentiran mai l´aigua fresca del mar com els embolcalla el cos, el vertígen de les onades, pujar, baixar, nedar, afogar-se, sentir-se vius. Si anteposen  pensar( que és innocu) a sentir només  es trobaran teories i més teories sobre el que haurien de  ser les coses, mai sabran ni sentiran com realment  són. El riu de la seguretat sempre desemboca en la  rutina, i la  rutina sempre desemboca en tedi. El "jo" acaba siguent només "jo" i per tant, encara que no ho sembli, acabarà estant més sol que  tu.

Estigues  molt orgullosa de com ets , de que et facin mal les pessigades però també riure les pessigolles.

Tots els altres estaran mirant imbècilment  la  tele, treballant per quedar inútilment bé o triant a quin  súper aniran dissabte a la tarda, mentre tu i jo ens sentim reconfortats amb aquesta conversa. Qui són els vençuts?

Ànims princesa,  vals molt més !

Demà no et  faré cas. No faré el que he de  fer. Faré el que vull fer que per això sóc  un perdedor. Em sentaré al teu costat  i ens riurem de tots ells.

jueves, 16 de diciembre de 2010

I´M YOUR MAN

L´altre dia em van dir  que les dones quan s´arreglen no ho fan   ni per elles mateixes, ni per nosaltres,  si no que  ho fan  per les altres dones.

Va ser  aleshores quan vaig entendre el significat de la cançó I´m your man de Leonard Cohen, que a  partir d´ara  será la  meva cançó de  capçalera i apartarem l´Al.leluia  com una  reliquia del passat a la que  retornarem només quan  calgui.

La qüestió és servir, que no ser servil, no implicar-te massa i fotre el camp  corrents abans que t´enganxin. He fet un parell de proves  i els  resultats són sorprenents i molt, molt divertits.

Com sempre, gràcies mestre,ohh yeahhh

Sóc  el teu home

Si el  que  vols és un amant  faré  tot el que em demanis.
Si vols una altra classe d´amor em posaré una màscara per tu.
Si només vols un amic pren-me la mà o si vols hostiar-me directament,
Aquí estic , jo sóc el teu home.

Si vols un boxejador sortiré al  ring per tu.
Si el que  vols és un metge examinaré cada  pam del  teu cos.
Si vols  un conductor, puja  dintre, però si només vols donar una volta
Aquí estic , jo sóc el teu home.

La lluna brilla massa i les  cadenes apreten fortament,
La bèstia no anirà a  dormir.
He repassat les promeses  que  et vaig fer i no vaig cumplir,
Però un home  no pot fer  que una dona  torni,
Mai s´ha d´agenollar.
Jo per tu aniria de  quatre grapes, em postraría als  teus  peus,
bordaria a la lluna  com  un gos en zel, m´agafaria  al teu cor,
ploraria en els teus llençols i et diría,  per favor, per favor, jo sóc el teu home.

I si tens que dormir una  estona a la  carretera, jo conduiré per  tu
Si tens que treballar el carrer, desapareixeré per tu
Si vols un pare pel  teu fill
o simplement vols estar amb mi una  estona per la sorra
Aquí estic, jo sóc  el teu home

Si el  que  vols és un amant  faré  tot el que em demanis.
Si vols una altra classe d´amor em posaré una màscara per tu.
Si només vols un amic pren-me la mà o si vols hostiar-me directament,
Aquí estic , jo sóc el teu home.

miércoles, 15 de diciembre de 2010

Una nit al Temple

Una nit al Temple

El Temple Bar de Dublín estava a petar. Al venedor de Kiwis l´havien fet anar a  dormir  sota la promesa de que l´estarien esperant despert.

Content i fresc  com una  pastanaga es va acomiadar del Sr Jinks i del Gerard B. amb un copet perdona-vides a l´esquena i amb un somriure de cateto uni-neuronal com aquells sòmines que van cofois i orgullosos a recollir un diploma d´un curs a  distancia pel que han  pagat una burrada.

Els dos apòstates agafaven la Guiness  com si fos un fill pròdig. Van alçar les celles amb la complicitat que només tenen els  borratxos i tots dos van visionar la imatge d´aquell pobre desgraciat, sol  en el menjador, putejat, empalmat, pelant una mandarina  i mirant  un reportatge a La Primera: “Castilla la Mancha vista desde el aire”.

Al Gerard B. li feia mal la cadera i al Sr Jinks el cop del pobre il.lús li havia descompensat la clavícula. Ja havien superat l´etapa de “obediencia y respeto a la  autoridad”, havien après a ser uns  sords sel.lectius, uns hàbils esquivadors i uns magnífics mentiders.

El Temple Bar era un grandíssim catàleg de  depredadors  amb  escuma i propòsits gens lloables. Tothom tenia un posat tendenciós , alguns per mirar, la majoria perque els miressin  com a un aparador de Tiffany´s.

En Jinks i el Gerard B. segurament no eren els més guapos   però estaven en aquell estadi irreverent de passotisme congènit que els feia grans. Si que ho eren, sí.

Al bell mig de  Dublin sonava el “tainted love”  versionat per l´Imelda May i els dos llampats fent les  úniques passes de country que sabien, rient sols i pensant amb el venedor de kiwis