Comunicat oficial

Comunicat oficial

La meva mama està amoinada i, Senyors, això és una qüestió d´Estat.

Ahir diumenge va reclamar l´ajuda de les dues  grans matriarques del clan, que sota indicacions precises i concretes, em van interrogar de  manera subliminal per després  passar-li la informació  com espies de la Gestapo.

Després de rebre l´enèssima ordre: Nen, no t´aprimis més! He decidit emetre aquest comunicat oficial:

El meu estat de  salut és ÒPTIM llevat  les escames de llagardaix que  em surten a la cara per  culpa, bàsicament, de que els meus clients( i els clients dels meus  clients), s´han tornat tots majares.

Diuen  que és per culpa de la  crisi, però jo ja començo a no tenir-ho tan clar( tots portem un petit psicòpata a dintre).

Les causes són tres:

1.- L´estrés, el qual es pot combatre;  a  crits com  fa  en Furius(jo no puc , joder, en Cohen és  el meu ídol); amb boxa( com la  majoria de mames de  Calella després del curset municipal d´auto-defensa) o amb moltes , moltes  hores com fa el meu gran amic Angelito Tacatún( algun dia parlaré d´ell).

Jo vaig optar per utilitzar el verb “ córrer”. Primer de  tot no vaig  discriminar cap possibilitat i acceptava  el  verb AMB i SENSE el seu corresponent pronom reflexiu. Però aviat  vaig tenir  clar que el meu futur només tenia una  via i un nom propi: “ Corre, Forrest, corre!!!!”

2.- EL Gym.  Abans era molt més informal. Dels cinc dies de la setmana en feia  més tres que quatre. Normalment era per culpa de la RENFE però qualsevol excusa era bona per posar-li les banyes a les bicis i les peses amb un parell de….donuts ( quin plaer! Encara porto gravat en mi el seu sucre cruixent de bon matí!)

3.- El Pavo. Estic amb  ell cada  dia i li he agafat  carinyo, tan mono ell amb el seu abriguet de pa integral ( els dies de  festa amb pa  germinat de cereals), rosadet, tímid. És el Nenuco dels embotits.

Si bé és  veritat que algun dia li he fet el salt ( la  cabra  siempre tira al monte  i als….donuts) m´he  acostumat a la seva companyia.

Fins i tot  quan  algú em  parla he d´esforçar-me de veritat per no contestar-li: Gru, gru, gru.-