Ànims Princesa

Avui has tingut un mal dia. Tant se val el que t´hagin fet o sobretot deixat de fer. Ets massa bona  gent per recriminar res a ningú o bé reclamar un mínim de  reciprocitat pel que  tu dónes. Sempre trobes un perquè,  una justificació , una excusa, un altre mal dia igual que el  teu.

Sé que no estàs enfadada. Simplement estàs trista. La ràbia activa a les persones però la tristesa et deixa  abandonada, indefensa i sola.-

Recordes que parlàvem de que tot aquell que no posi el "jo" davant serà sempre un perdedor? 

Donç vull que sàpigues que m´encanten els perdedors, perque per poder arribar a perdre alguna cosa primer te l´has de  jugar. Has de  sortir  al camp, donar la  cara, ser valenta, dir la veritat, no amagar el que sents, ser brutalment honesta  amb tu mateixa. I això és només patrimoni d´uns pocs escollits.

Saps el que no saben els vencedors, princesa?  Que en el fons, si no juguen per no perdre, tampoc  guanyen res. Si es queden a la sorra, sans i estalvis, no sentiran mai l´aigua fresca del mar com els embolcalla el cos, el vertígen de les onades, pujar, baixar, nedar, afogar-se, sentir-se vius. Si anteposen  pensar( que és innocu) a sentir només  es trobaran teories i més teories sobre el que haurien de  ser les coses, mai sabran ni sentiran com realment  són. El riu de la seguretat sempre desemboca en la  rutina, i la  rutina sempre desemboca en tedi. El "jo" acaba siguent només "jo" i per tant, encara que no ho sembli, acabarà estant més sol que  tu.

Estigues  molt orgullosa de com ets , de que et facin mal les pessigades però també riure les pessigolles.

Tots els altres estaran mirant imbècilment  la  tele, treballant per quedar inútilment bé o triant a quin  súper aniran dissabte a la tarda, mentre tu i jo ens sentim reconfortats amb aquesta conversa. Qui són els vençuts?

Ànims princesa,  vals molt més !

Demà no et  faré cas. No faré el que he de  fer. Faré el que vull fer que per això sóc  un perdedor. Em sentaré al teu costat  i ens riurem de tots ells.