lunes, 28 de mayo de 2012

Highway Kind-Townes Van Zandt-Cowboy Junkies

Està a punt de ploure i del prestatge he recuperat un vell Cd que em vaig comprar fa 10 anys: "To a poet: a tribute to Townes Van Zandt".

No conec  cap poeta ric, ni cap que  sigui un extraordinari triomfador mediàtic. Si que en sé d´alguns  que  van creuar la línea. La sensibilitat ( ser conscient d´allò que sents), et pot portar al sentiment més sublim o al dolor més insuportable.

Però la sensibilitat ni s´ aprèn , ni depen de  tu, ni la pots  evitar.

Si la tens  fes-la gaudir, sobretot per omplir de  sentit una encaixada de mans, una mirada, un petó, una carícia o una llàgrima. El que te´n pots emportar no té preu ...

Però té un efecte co-lateral, de vegades nociu,  que  sol ser la lucidesa, i la lucidesa en poques paraules que és pitjor.

Per això un poeta és molt més perillós que un prosista on la sensibilitat( que hi és i molta ) queda més difuminada.

Un poeta et fa una pregunta perquè tu l´acabis, sempre és incomplert, sempre  ha de tenir  una fugida més enllà de les seve línees.

Aquesta cançó-poema , cantada amb extrema delicadesa per la Margo Timmins, parla d´un home que veu passar la vida, però que la vol... Sap que és imperfecte ( En Townes  va morir alcoholitzat) però  no defalleix i tira endavant buscant el seu amor, un amor precís i determinat,  que encara no té nom però que no serà qualsevol cosa. Potser es quedi sempre sol.

I ara ve la pregunta: Coneixeu algú que està amb algú altre només per estar ,  per dir que està amb algú, per no estar sol, no tenir el que vol, per no tenir la suficient paciència per esperar que arribi i quedar-se amb algú que no li aporti res més que l´aparador-tranquilitat i no li  faci sentir?????


Com una mena d´autopista
(Highway kind-Townes Van Zandt )
Versió Cowboy Junkies en el disc “To a Poet ”

Els meus dies són com una mena d´autopista,
només  venen per després anar-se´n,
però no m´importa la seva marxa,
que vinguin és el que jo  desitjo,
posar el sol a sobre del terra,
quedar-me dempeus  per fer ombra,
veure-la com creix dins la nit
i com omple un cel filat.

El temps enmig de la  pineda
es sentia com si respirés l´aire.
Sovint camino per aquests carrers
i em  dic a mi mateix que m´he de cuidar.
Algunes  vegades em crec,
algunes  vegades no escolto,
algunes  vegades l´estat en el que em trobo
no em deixarà escapar.

És veritat que no sé massa  de res,
però el meu cor sap com bategar,
les meves  cames saben estimar algú,
la meva  veu sap com sonar.
És una llàstima que amb això no n´hi hagi prou,
és una llàstima que sigui una llàstima,
segueixo el cercle fins avall de tot,
on hauries d´ estar tu.

Tu ets l´única que vull
i  mai he escoltat el teu nom,
tinguem l´esperança de trobar-nos algun dia,
Si no ho fem, tot seguirà igual.
Em trobaré a tots aquells que estan entre nosaltres,
i estaré pensant en tu,
en tots els llocs on  he  estat
i el perquè no hi estaves tu.


domingo, 27 de mayo de 2012

HOIST THAT RAG-TOM WAITS

He fet un nou amic. Es diu Lussy.
Ens vam conèixer en un grup de teràpia.
Estàvem allà per no creure en els àngels ni en els dictats de la bona vida.
Per creure que els imperfectes són infinitament més honestos.
Ni a ell ni a mi ens  agrada dormir-nos abraçats. Ens entren rampes , no hem aconseguit mai veure papallones i ocells de  colors i ho passem  fatal quan t´entren ganes de  tirar-te un pet.
Ah...., i tots dos preferim al Tom Waits abans que a l´Adele.
Oooomar Florez on the guitaaaaar...

HOIST THAT RAG –TOM WAITS

Bé, vaig aprendre aquest ofici  des de Piggy Knowles i els  nois de Tommy Shay a  Sing Sing.
Déu em feia servir com a  martell, nois, per colpejar  avui aquest  tambor cansat.
Hissa aquell  drap,  hissa aquell drap
El sol està ben amunt, el món és pla, és un destí collonut per una rata, el perfum de la sang,
el brunzit de les mosques. Sempre saps què fer  si  un nen plora
Hissa aquell  drap,  hissa aquell drap
Clavem els dits en el terra per empènyer  i regirar  el món que  ens envolta. El fum està enfosquint el sol.
Per la nit reso mentre netejo la meva arma, la campana trencada sona mentre l´ocell  fantasma canta
I tots els Déus venen aquí per suplicar-nos, així que obre foc així que  arribis  a la sorra,
A l´amor i a la guerra tot s´hi val.
Hissa aquell  drap,  hissa aquell drap


viernes, 25 de mayo de 2012

SHINY SHOES- THE PINES

Improvització als pins.-
(basada en la cançó Shiny Shoes-The Pines)
" and we surrender just to survive, but no matter how hard you try, no, you can´t put the tears back in your eyes"

LA CARRETERA

La carretera semblava distreta. Amb el temps havies adquirit l´ habilitat de perdre´t i contestar alhora. Quitrà, ratlles contínues i les mateixes preguntes de  sempre. Només et calia la primera lletra per endevinar la resta de la frase.

Somrius fent veure que et mires al mirall, potser una línea  poc perfilada, o la malèvola ironia de ser un aprenent de geni inútil,  tot plegat  absurd.

Penses: perquè aquest do no em serveix a la loteria?. Tornes a somriure. Tornes a la carretera.

Ja t´està bé que no passi res, o que passi tot allò que puguis preveure amb el teu magnífic sentit de la normalitat. Deixes enrere més línees, les coneixes prou bé com per resseguir-les  . Qualsevol cosa fa passar el temps-

Avui les respostes són correctes, adequades, educades. Només mínimament perverses o inofensivament  equívoques  perque gentilment sembli  que hi ets.

No és que  estiguis en un altre lloc, simplement no estàs mai enlloc, o en el lloc on la vida no és, només s´allarga

Però sempre arriba aquell moment  en el que el blindatge es fon com cel en  vespre, i necessites    quelcom diferent que ni tu mateix saps. Et deixaries acaronar. T´atreviries a passar-li les mans sota els cabells  , ben a prop del coll.

És molt difícil que coincidiu i el primer sempre és el dèbil.

Penses: ja passarà. Sempre passa.

EL silenci no s´ha mogut del mirall, tampoc  la carretera…



jueves, 24 de mayo de 2012

SILVIA PEREZ CRUZ Y JAVIER COLINA-LA TARDE

Comencem una nova sèrie de  ficció.

De vegades, quan  vaig en el tren, faig que l´ipod repeteixi vàries  vegades alguna  cançó que en aquells moments trobo suggeridora, em relaxa, m´excita o em diverteix. Depèn del moment i de l´estat d`ànim.

Ahir( sempre de  tornada perque anant dormo com un  nen)   vaig provar a improvitzar, inventar-me relats  curts amb tot allò que em transmetia aquella cançó i en dos dies n´he fet dos. Demà penjaré l´altre….

El resultat és molt curiós però m´agrada. És com un fill díscol que fuig de mi, que en aquell moment no és part de mi. Però és bo saber i acceptar que no hi ha  res que sigui totalment nostre en absolut..


Una  tarda amb  Sílvia.

 Ella sap que em dic Javier. Sóc un nom de la tarda, un de  tants  que fa que el temps li passi fins que el  capvespre l´arreplegui, potser  cansada, i deixi de ser tan seva .

Però és ara  quan està magnífica, just ara, quan  no necessita ningú que li digui. I si ho necessita no t´ho demana. I es calla.

Perque n´hi han que són el que volen els altres. N´hi han que només són si són reconeguts pels altres.

No hi ha cap bellesa que neixi del desaire ni de l´estúpida pretensió d´auto-suficiència. La bellesa  sol néixer del silenci, del silenci que no molesta, que no pretén, que està sol amb si mateix, amb el sol massa íntim i amb les tempestes amagades. La bellesa és el silenci que la majoria ignora.

No m´agraden les conquestes. Sempre hi ha un que es defèn mentre l´altre ataca.

Em dic Javier, el baixista que l´acompanya. Un pas enrere,  una tarda, preparat per tot, si m´ho demana.


lunes, 21 de mayo de 2012

Neil Young -Like a Hurricane

Per mi, el millor “solo” de  guitarra de  tots els temps

Com un Huracà-Neil Young
Una vegada vaig creure que t´havia  vist en un bar ple de gent
Ballant sota la llum , d´una estrella a una altra.
LLuny , a través d´un raig de lluna, sé que aquesta ets tu,
Una  vegada vaig  veure els teus ulls marrons convertir-se en foc.

Ets com un huracà, Hi ha  calma a la  teva mirada.
Però a mi m´arrossega el vent a algun lloc més  segur
On el  sentiments romandran sempre.
Vull estimar-te però m´arrossega el vent.

Sé que  sóc un somiador però tu només ets un somni
Ho podries  haver estat tot  per mi,
Abans d´aquell moment  en que vas tocar els meus llavis,
Aquell sentiment perfecte en el que el temps  desapareix
Entre nosaltres i el nostre viatge cap a la boira

Ets com un huracà, Hi ha  calma a la  teva mirada.
Però a mi m´arrossega el vent a algun lloc més  segur
On el  sentiments romandran sempre.
Vull estimar-te però m´arrossega el vent.


sábado, 19 de mayo de 2012

Sophie Zelmani-Tim Burton-Stay with my heart

Guauuu....

Sophie Zelmani i Anna Ternheim  formen part d´un petit però bonissim grup de  cantautores  sueques que canten  en anglès.

No són cap producte “mainstream” i per tant, si tenen alguna repercusió mediàtica és perque són extremadament  bones.

A l´Anna ja la coneixeu.. De la Sophie tinc en el cor gravada la seva cançó “always you”  que algun dia penjaré....

Però ara toca sensibilitat, sempre reduïda, íntima.

La sort que tenim els que la sabem veure....

Gràcies Déus... sigueu quins sigueu


Stay with my heart( Sophie Zelmani)

Em vaig enamorar del meu amant pel matí,
O potser em vaig enamorar molt abans que  tu.
Ara em pregunto què troben a  faltar els amants
I com el seu nom sembla voler dir que estan de pas.

És un trist problema que m´he causat jo mateix.
Potser he estat trist més temps que  tu.
Dec haver estat enganyant el meu amant.
Tu sempre  has sigut molt més per mi.

Ja no tinc el cor,nena,
Ja no tinc el cor.
Veste´n pel  matí
Que jo em quedaré amb el meu cor.

Tu saps que em van enviar per aquell matí
O potser va ser la nit la que em va fer fora.

Ja no tinc el cor,nena,
Ja no tinc el cor.
Veste´n pel  matí
Que jo em quedaré amb el meu cor.

viernes, 18 de mayo de 2012

Una de risa- SEREBRO


Serebro

Torno a sortir a  córrer els divendres. I ara, des de  que vaig anar a Dunnotar ja no porto pistola. Crec que Mama gavina em va donar la seva benedicció.  És el que tenen les distàncies curtes, que si es riu,  tothom millora.

Bé, això potser és una mica agosarat i tendenciós però us  ben juro que els tres xisclets que vaig sentir en aquell magnífic  castell semblaven dir-me: tranquil , ara que has tingut els collons de venir a veure la sogra, les meves nenes ja no et putejaran més.

Aquesta és la meva interpretació perque hi han dos idiomes que mai he pogut dominar: el de les dones  i el  gavino.

Total que, com que he tingut una molt bona setmana en  molts aspectes, estic  content i sóc una mica friki, he sortit a córrer  amb  la meva camiseta  preferida, una de hippy jamaicana que sembla recent sortida d´una orgia de porros. Però m´encanta….

El problema era  la  calça curta, que més que  calça era  una faldilla que  ballava més boja que una iaia de l´inserso després del tercer xupito d´aromes de Montserrat , que va bé per la digestió, diuen les punyeteres….

Ja us podeu imaginar a la Reggae-Marylin a dos quarts de  sis del matí per aquests móns de  Déu imitant a  Rocky Balboa i destrossant l´Eye of the tiger, la cançó del perfum del tigre…. ton….Oh yeah…

Jo a  aquest  tio no el conec, deien les  gavines…..

Tot això ve al cas  perque dimecres   gairebé em desnuco a la “dircintacorredora”( sempre innovant  llenguatge Bagué sempre…).

Estàvem en  Chiquitin( la i) i un servidor ( el punt guerxo) corrent contra corrent , apurats i babejants però amb carisma, com dos  salmons calents que no arriben  mai a  agafar a la salmona que sempre(per no trencar la gran norma antropològica) és molt més llesta…

Donç bé, a manca de culs-objectiu a la vista, estàvem mirant la MTV quan ens va corprendre aquest video.

Les nostres llàgrimes es confonien tímides  amb la suor. Es desmaiaven( les llàgrimes)  com si fossin fans del Justin Bieber i la cabrona de la salmona les recollia per bronzejar-s´hi deixant la cinta  més oliosa  que una esquena en mans d´un massatgista xino.

Si ploravem d´emoció o per una altra cosa( però sempre amb  carisma) ho haurà s´esbrinar el vostre "serebro".







jueves, 17 de mayo de 2012

YOU HAVE LOVED ENOUGH-COHEN

Uf… feia  dies  que el Leonard no venia a trobar-me.
I ho ha fet  avui, mig núvol, enmig de tot.

M´impresiona la bellesa però no com algun es pensen, traduïda en formes més o menys sinuoses, en un tu per mi i aleshores jo per tu.

Em commou la frase: Tu ja  has estimat prou, deixa que  sigui jo ara qui t´estimi. La tendresa, l´entrega, el donar a  canvi de res premeditat.-

Això és bellesa, la resta és companyia, entreteniment, intercanvi, conveniencia. Res que no es pugui acabar comprant d´una manera o altra.

 


Tu ja has estimat prou.

Et vaig dir que jo seria qui t´estimés.
Vas riure quan t´ho vaig dir
Vaig perdre el meu treball per sempre,
Em comptava entre els morts.

Vaig escombrar les sales de marbre
Però tu em vas enviar encara més avall.
No em vas permetre creure
Fins que em vas deixar saber:

Que jo no sóc l´únic que estima,
És l´amor mateix qui  m´atrapa
Quan l´odi ve amb tot el seu paquet
Tu en prohibeixes  l´entrega.

I quan  l´anhel de tocar-te
creix del propi anhel
tu em dius suau:
Tu ja  has  estimat prou,
deixa´m que  jo sigui ara qui t´estimi

Vaig escombrar les sales de marbre
Però tu em vas enviar encara més avall.
No em vas permetre creure
Fins que em vas deixar saber:

Que jo no sóc l´únic que estima,
És l´amor mateix qui  m´escolleix
Quan l´odi ve amb tot el seu paquet
Tu en prohibeixes  l´entrega.


martes, 15 de mayo de 2012

Una cançoneta del Calamaro

Deu ser que em faig gran però cada dia  crec menys en la correcció.

 Potser será perquè no vaig a les manifestacions  i no prenc consciencia cívica de res.

Potser  perque  cada vegada  considero més lógica i sincera  la justicia “Bronson” que la moralina dels nous puritans assexuats que passegen plegats per les grans Avingudes.

Puritans mentals , valedors del risc zero, la inutilitat en grup

És molt catxondo  fer que la gent es formi una opinió errònia de tu .

És primavera però la  gent ja no és curiosa.

Estic prenent el sol  .  Alguns pensen que  he anat a fer una altra cosa.

Tots els que ens divertim  prenent-nos el pèl a nosaltres  mateixos juguem amb avantatge.

La foto té missatge... jejejejeje

sábado, 12 de mayo de 2012

LOVE MINUS ZERO/NO LIMIT

Mireu, aquesta és una de les declaracions d´amor més devastadores que he escoltat mai. És una de les meves “top ten” indiscutibles.
És màgica, simplement heu de trobar-la.
Si ho feu no l´abandonareu mai i la portareu amb vosaltres sempre.

viernes, 11 de mayo de 2012

Un trencaclosques anomenat amor-Marta MItjans

Estimada Marta:

Abans de  llegir-te tenia por de la trencadissa. Sabia de  què parlava  i li deia a un gran amic  meu, que per  casualitat és el teu pare, que et tingués sempre en cura, que un món tan  gran és molt difícil d´avastar  alhora que es multiplica en  fragilitat. No calia  que l´entenés,  no devia jutjar-lo, només calia acompanyar-lo a prop i estar alerta per quan el cridessin.

Aquest matí l´he acabat i he mirat al meu voltant. Tres de  cada quatre viatgers estaven enganxats als seus mòbils, ningú conversava. Per què tot s´ha tornat tan fred? Si necessitem  parlar i que ens parlin perque ho hem deixat tot als dits d´un missatge?

Per por. Per por a perdre. La distància s´ha convertit en refugi, i el refugi l´hem tornat banal, perque la banalitat és insípida i incolora. Ningú escriu poesies a una màquina, no pot percebre que les meves paraules no importen, que només els ulls són els nostres nens borratxos , que només ells diuen la  veritat. La distància no ens dona  absolutament res.

Però s´equivoquen. Però no saben que s´equivoquen. Que no hi ha cap covard que faci història.- Que com els crims, no hi ha cap defensa  perfecta.Tothom amb més o menys  mesura, ho reconegui públicament o no, necessita estimar i que l´estimin

Per això és millor atacar, donar primer. Ser valent és l´única opció digna. Saber que podem perdre, que la porteria es gran, salvatge, vulnerable,  inconscient, terriblement lliure, terriblement bella.

Gràcies . Tenia por per tu però ja no m´en fas. Jo d´estimar  ja en sabia. Ara sé que tu també en saps.

Ja has guanyat. Ara toca divertir-te. Fes que creguin el que vulguin, despita´ls en la ficció, que et vegin en la Sol, que els esgarrifi veure-t´hi.

Estimada Marta: "Ets una sola i moltes" , però només els valents et podran tenir


miércoles, 9 de mayo de 2012

THE NATIONAL-DAUGHTERS OF THE SOHO RIOTS

Ja us  he dit moltes vegades que m´agraden els THE NATIONAL. Considero que és un dels  grups més interessants que hi han actualment. Relativament poc coneguts.
M´agraden la seva  cadència i els seus matisos i pel que  he pogut llegir son molt bons en directe. Caldrà comprovar-ho.
Aquesta peça és del 2005 .
A veure si us  agrada.
Les filles dels disturbis del Soho

Tinc tota la teva roba bona en el cotxe,
Així que talla´t els cabells de forma que ningú
sàpiga que tinc els teus somnis
i les marques de les teves dents.
Tinc les  ungles dels dits de la mà pintades.

Estic aquí per prendre´t ara.

Tenies  raó respecte el  final.
No va haver-hi cap diferència.
Tot el que  puc recordar ho recordo malament.

Com pot ningú saber com es va arribar a  aquest punt?
Deus haver sabut que jo faria això algun dia:
Envoltar amb els meus  braços al meu únic amor
I ser perdonat quan vinguí la meva amant
Envoltar amb els meus  braços al meu únic amor

No tinc cap pregunta. No crec que plogui.
Tenies  raó respecte el final,
No va haver-hi cap diferència.
Estic aquí per prendre´t ara.

A fora, entre els fills i les  filles dels disturbis del Soho
A fora, entre els fills i les  filles dels disturbis del Soho

Afuera entre los hijos e hijas desaparecidos de los disturbios del SoHo
Afuera entre los hijos e hijas desaparecidos de los disturbios del SoHo

Estic aquí per prendre´t ara.

Com pot ningú saber com es va arribar a  aquest punt?
Deus haver sabut que jo faria això algun dia:
Envoltar amb els meus  braços al meu únic amor
I ser perdonat quan vinguí la meva amant
Envoltar amb els meus  braços al meu únic amor

martes, 8 de mayo de 2012

ANNE CLARK-WAITING

M´encanta aquesta  cançó. Va ser escrita  fa uns  anys  per una   cantautora  anglesa nascuda  el 1960 que es diu Anne Clark.

Una rara avis  fins  i tot en el seu país  . La tia  ha fet de tot. Ha escrit poesia,  ha musicat a Baudelaire ,  techno, dance, avantguarda...

Aquesta peça és una meravella del que els entesos en diuen “spoken word” on més  que  cantar el que es  fa és recitar  i on la música  fa  d´acompanyament

Sempre  he pensat que  donar llegitima la  dignitat.

Estic molt content amb mi mateix.

A disfrutar-la.



Esperant( Waiting-Anne Clark)

La fusta crema càlida, la  casa està tranquila. La música  em calma. Aviat buscaré en un altre el que  vaig trobar en tu. Tot el que  tu i jo teníem  i que tu no vas poder suportar.
El vell amor  crema, el meu cos em fa mal, però m´estic prenent tot el temps que em  faci falta.
Quan la  tarda desapareixi i trenqui la llum de la lluna intentaré posar en ordre tots els meus errors.
Un món desperdiciat,  una  vida  perduda, però estic contenta de que aquesta nit sóc jo mateixa.
Quan  has  gastat tota la passsió amb qui  estimes, quan no  hi ha cap Déu que  et guiï .... Quan amb tot el que  has  deixat no n´hi ha prou.
Però va haver-hi un  temps (que  ja no puc trobar), ple  amb la llum d´un amor que estava ben endins, ple d´amor, era un món perfecte, i aleshores vam fugir  l´un de l´altre.
Tot estava ple de somriures i d´un amor brillant. Ara  simplement espero alguna  cosa d´aquesta silenciosa llum de la  foguera que em digui que  tot està 
Un món desperdiciat,  una  vida  perduda, però estic contenta de que aquesta nit sóc jo mateixa
La fusta està  càlida i el foc crema d´una manera  brillant.
Em  dic  a  mi mateixa que tot anirà bé.
La tarda desapareix i trenca la llum de la lluna.
Aquesta  nit, el món és una  càlida i petita habitació


lunes, 7 de mayo de 2012

PRADA XXVIII

PRADA XXVIII

Dormo els llavis
en el teu coll,
són meus però
no puc  desfer-los.

No sé si són qui sóc,
Ni  perque els deixo.

Els retiro  a poc a poc,
plens de tot allò
que no té nom
però espero…

Em diuen
que com tu
no hi ha cap lloc
i que si algú
els desperta
tornaran a fer-ho.

sábado, 5 de mayo de 2012

DAMIEN JURADO-WORKING TITLES-MUSEUM OF FLIGHT

Damien Jurado no deixa de ser un outsider.
I m´agraden els outsiders, els que van a la seva, fan el que volen, sense concessions a la  galeria  i que entre els seus objectius no està el que el venerin.
Èxit no és sinònim de talent, ni de coherència. Hi han moltes cançons de  grans monstres consagrats que avui copen les llistes que no són ni una quarta part de  bones que aquestes dues, però com que l´ha fet tal o qual ja és bona de per si....Si tots ho diuen no seré jo qui porti la contrària...pensen...
Error...aparta´t una mica de  la gran carretera. Si no t´esperen és igual...
Et vull a tu i a l´horitzó. Això és el que demano...... oh yeah


Títols provisionals

Tu podries espatllar la meva vida en un poema,
Tenir-me divorciat per quan sigui l´hora dels “corus”
No hi ha cap necessitat de canviar  cap frase
quan sempre ets tu qui decideix a on he d´anar tot seguit
Moltes nits t´amagaries de l´audiència.
quan ells no estaven en sintonia amb els teus progressos.
Al final eres igual d´idiota que el periodista
que converteix el que  tu cantes en un negoci.
Hauries d´acostumar-te a ser més com els teus herois,
una ombra més  fosca de dolorosa distorsió
portant la mort com una capa  o una disfressa,
tallar els  teus vincles i deixar la ciutat quan  tu vulguis,
matant el  temps fins que jo passi per la  cambra
o l´habitació on guardes al meu substitut.
Bé , ja n´estic fart. De moment només estàs en un paper
Tu no ets ell, però ell és tu, només millor.
Deixa´m una sortida cap el dolor.
Podria fer servir una cornisa de la que saltar.
No estava mentint quan et vaig dir que tot s´havia acabat.
Tinc preguntes que em conduiran a més preguntes.
Fes un llaç que pugui tallar-me els dits.
Segur que escriuràs sobre mi  a cada  nou disc.
Jo apareixeré com  si fos un títol per una nova cançó
Només em queda l´esperança de  que  algú  me la demani.
Què tal et va per Washington?
Jo  només  he vist fotos de Washington. Mai ho sabré.
Deixa´ls Manhattan. Jo vull estar entre els  favorits…
Escriu-me una  cançó que pugui cantar mentre dormo
tan segur com la  pluja que  caurà allà on estàs.
Et vull a  tu i a l´horitzó.
Aquestes són les coses que demano.