Uf… feia dies que el Leonard no venia a trobar-me.
I ho ha fet avui, mig núvol, enmig de tot.
M´impresiona la bellesa però no com algun es pensen, traduïda en formes més o menys sinuoses, en un tu per mi i aleshores jo per tu.
Em commou la frase: Tu ja has estimat prou, deixa que sigui jo ara qui t´estimi. La tendresa, l´entrega, el donar a canvi de res premeditat.-
Això és bellesa, la resta és companyia, entreteniment, intercanvi, conveniencia. Res que no es pugui acabar comprant d´una manera o altra.
Tu ja has estimat prou.
Et vaig dir que jo seria qui t´estimés.
Vas riure quan t´ho vaig dir
Vaig perdre el meu treball per sempre,
Em comptava entre els morts.
Vaig escombrar les sales de marbre
Però tu em vas enviar encara més avall.
No em vas permetre creure
Fins que em vas deixar saber:
Que jo no sóc l´únic que estima,
És l´amor mateix qui m´atrapa
Quan l´odi ve amb tot el seu paquet
Tu en prohibeixes l´entrega.
I quan l´anhel de tocar-te
creix del propi anhel
tu em dius suau:
Tu ja has estimat prou,
deixa´m que jo sigui ara qui t´estimi
Vaig escombrar les sales de marbre
Però tu em vas enviar encara més avall.
No em vas permetre creure
Fins que em vas deixar saber:
Que jo no sóc l´únic que estima,
És l´amor mateix qui m´escolleix
Quan l´odi ve amb tot el seu paquet
Tu en prohibeixes l´entrega.
No hay comentarios:
Publicar un comentario