PRADA XXVIII
Dormo els llavis
en el teu coll,
són meus però
no puc desfer-los.
No sé si són qui sóc,
Ni perque els deixo.
Els retiro a poc a poc,
plens de tot allò
que no té nom
però espero…
Em diuen
que com tu
no hi ha cap lloc
i que si algú
els desperta
tornaran a fer-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario