lunes, 28 de noviembre de 2011

Melancolia, Margin Calls i una bona peça

Últimament he vist bastant cinema.

Sempre he estat un enamorat del Lars Von Trier. Le gent s´enfot. I és veritat que  sempre m´han agradat les pelis raretes  però títols com "Rompiendo las Olas", " Bailando en la Oscuridad·" o la  genial "Dogville"  estan dins la meva filmoteca mental. Que no li agradi volar no vol dir que no sigui un tio valent. A mi  també em  fan por els  avions( Prada  mai sabrà l´avast del meu sacrifici jajajaja)

Però "Melancolia" ha estat un punt decebedora. Estèticament impecable , té imatges  realment impactants, però ideològicament no sé distingir si es que és buïda o el pitjor de tot , pretenciosa. Aquesta  vegada no vaig saber  veure totes les coses que els  crítics van escriure, potser corprès per les  tetes de la Kirsten Dunst.  Inefables però absolutament innecessàries.

La que si em va agradar, i molt, és "Margin Calls". Una altra peli sobre la crisi i sobre els  taurons sense  ànima que  habiten el món financer.

Jo  sempre  he tingut la intuició de que això no s´acabarà fins que no fotin a  tots els intocables de corbata i seda  dins la garjola amb un pederasta obsessiu i ronyós, caspós,  amant dels perfums corporals amb vocació de perpetuitat.

O això o que n´esperin a  quatre o cinc d´ells  amb un Kalashnikov a la porta del Via Veneto i confonguin els trossos desparramats dels seus cervells amb les virutes de "foie" de la sopa.-

La culpa serà sempre....dels mercats

Però mentretant, tots els altres  anem sobrevivint com podem, alguns  amb Tele 5, d´altres tancats a  cal i canto en la seva  caixa perfecta i impenetrable...

I jo desapareixent tant com puc. L´Enric no hi és, diuen....

Però si que hi sóc. Estic amb qui vull. I ara estic amb l´Stephanie.

Feu el  favor de no molestar.


Una frase de Dylan-Foot of pride

Avui venia rellegint el mestre i m´he quedat amb una frase de la seva cançó "Foot of Pride" (la petjada de l´orgull)

"in these  times of compassion where conformity is in fashion.Say one more stupid  thing to me before the final nail is driven  in"

" en aquests  temps  de compassió, on el conformisme està de moda, diga´m alguna estupidesa més abans que clavin l´últim clau"

El conformisme neix quan per orgull un es creu les seves  pròpies mentides.

Però sempre hi ha una veritat que està a punt de trencar-ho tot.

La compassió consisteix en veure-la  i quedar-te quiet i calladet .

Com P.Pilat, rentar-te les  mans i que s´espavilin.

domingo, 27 de noviembre de 2011

Un Déu salvatge-Polanski

Feia molt temps que no veia una peli que  durés només 75 minuts però encara  en  feia més que en trobés una  en la que passés  el temps d´una manera  tan fulminant.
El texte  prové d´una  obra teatral de la Yasmina Reza que l´havien representada diversos  cops a  Barcelona.  I és senzillament impresionant. Tracta de dos matrimonis de mitjana edat que  es troben per mediar en un  conflicte que  han tingut els seus  fills  respectius.
Trigaria molt en  resumir tot el ventall d´aspectes  que tracta: la mediocritat, el pseudo-intel.lectualisme, l´obsessió per la feina , la decepció, la infelicitat amagada...
Però sobretot parla d´aquell Déu salvatge que són els  instints. Instints que intentem educar en la mesura del que és possible però que sempre estan allà, llestos per sortir  , brutals  i cruels alhora.
Tot el que  diem està muntat sobre una gran farsa. Totes les  frases, totes les paraules  amb  les que  quedem  bé són l´escut que  amaga tot el que realment sentim.
Millor saber-ho. Millor  tenir-li un respecte reverent. Millor preparar-nos per quan  surtin. Perque sempre, tard o d´hora, acaba sortint el que realment sóm.
Aneu-la a  veure. Segur que en el fons, en alguna part del texte, us  veieu íntima i secretament retratats.

sábado, 26 de noviembre de 2011

Show me the place-Leonard Cohen

Deixeu-me parlar una mica....

Des de  que  vam tornar de Mèxic hem tingut una vida social molt atrafegada, fins  i tot diria, un punt estressant.

La veritat però( mirada  en perspectiva), és que ens podem  sentir afortunats. Gent molt diversa ens  busca per estar amb ells i nosaltres hi accedim, agraïts, intentant estar a l´alçada de la seva deferència.-

No hi ha res com passar el temps amb una bona companyia, un cafè etern, uns ulls il.luminats  i uns somriures sincers i espontanis...

La serenor impera i amb ella la plena consciència de les nostres  virtuts, i les virtuts dels  altres, empaquetant-les en mercuri , construint petites illes en diversos mars on ens  sentim feliços, protegits, sans i estalvis...

Ens fem grans... Ens fem millors.

I si algú ha  sabut envellir amb una magnífica dignitat ha  sigut el Leonard. Mireu si no aquesta preciosa cançó que ens serveix d´aperitiu al seu nou àlbum.

Tots som mestres de  tots. Si no ho creiem així no avançarem mai.

Show me the place where you want your slave to go,
(ensenya´m el lloc on vols que vagi el  teu esclau)
show me the place I've forgotten I don't know
(ensenya´m el lloc, no el sé, ja l´he oblidat)
show me the place for my head is bending low,
(ensenya´m el lloc on el meu cap humilment s´inclina)
Show me the place where you want your slave to go,
(ensenya´m el lloc on vols que vagi el  teu esclau)
Show me the place help me roll away the stone,
(ensenya´m el lloc que m´ajudi a treure´m la pedra)
show me the place I can’t move this thing alone-
(ensenya´m el lloc. No puc moure això tot sol)
show me the place where the word became a man
(ensenya´m el lloc on la paraula es va convertir en un home)
show me the place where the suffering began.
(ensenya´m el lloc on va  començar el patiment)
 The troubles came I saved what I could save
( van arribar els problemes, vaig salvar el que vaig poder salvar)
a thread of light a particle a wave
( un fil de llum, una particula, una onada)
but there were chains so I hastened to behave
(però hi havien  cadenes  i em vaig desbocar)
there were chains so I loved you like a slave.
( Hi havien  cadenes així que et vaig estimar com un esclau)
Show me the place where you want your slave to go,
(ensenya´m el lloc on vols que vagi el  teu esclau)
show me the place I've forgotten I don't know
(ensenya´m el lloc, no el sé, ja l´he oblidat)
show me the place for my head is bending low,
(ensenya´m el lloc on el meu cap humilment s´inclina)
Show me the place where you want your slave to go,
(ensenya´m el lloc on vols que vagi el  teu esclau)

miércoles, 23 de noviembre de 2011

Petita Suite

Petita Suite

Sé que és difícil que  vegis que els silencis són les  carícies dels que s´han deixat vèncer.

Vèncer per alguna  cosa  que és més  gran que ells  mateixos.-

Perque abraçar-te és més important que  tenir la raó. Perque no hi  ha  cap  victòria més important que un  petó.

lunes, 21 de noviembre de 2011

A casa quan plou...

M´agrada quan arribes en aquell punt quan  amb la mirada  ja en tens prou per dir, desdir, acollir i protegir tot allò que estimes...

martes, 15 de noviembre de 2011

Avui que plou, venint tard de rodalies

Feia  temps que no em dormia. De fet ahir  va ser un dia molt tens. Els canvis laborals que se´ns avenen són molt importants i hi ha massa en joc com per menysprear-los.
Tinc  dues opcions, afrontar-la amb ressentiment, temor i desconfiança  o bé tirar endavant fent el que sempre he fet, donar el millor de mi mateix per poder  dormir  tranquil per les nits.
Optaré per la il.lusió i el repte perque l´amargor cou i no em duu enlloc.
La meva  base, construïda per l´amor que dono i tot el que rebo, és indestructible.

Avui que plou , venint tard de rodalies

Perque us  tinc a vos
que sóc estimat.
Les lleves hostils
no podran
aixonar-me.
Perque us podria
perdre
i per vós
no ho puc permetre.

Així aixecaré
el meu cel,
amb tots els estels
que cadascú
vàreu pintar-me.

Per vós
que sóc estimat
no vull,
no vull,
cap més paisatge

domingo, 13 de noviembre de 2011

Anna Ternheim

M´he enamorat molt poques vegades. Musicalment parlant  ho vaig fer  fa cinc anys d´aquesta sueca que acaba de treure nou Cd "The night visitor". La seva veu l´han teixit de vellut per fer-nos somiar.

sábado, 12 de noviembre de 2011

Algunes fotos del viatge

Gràcies Tete i Teta per fer-ho tot tan fàcil.... un petó nens







Cròniques Tijuaneres

Una setmana!!!!!, una setmana he trigat en digerir les llimes llimoneres,   perque aquell autòcton suquet groguenc que les acompanyava  era diurètic, vitamínic i molt més efectiu que el Prozac.

El que ens passa als joves de  40 és simplement que els processos de  recuperació són més  llargs , tan llargs que  porto quinze minuts  per tres línees.

Millor que  ho deixi i que em dediqui a disfrutar de la  vida com ho estic  fent últimament, plenament en forma, tan física, com  mental, com emocional….

Torno a  guanyar a les distàncies  curtes.  

martes, 8 de noviembre de 2011

PRADA XXVI

Ja tornem a estar aquí després d´una fantàstica setmana de vacances a Mèxic celebrant el 40è anniversari de Prada.

I ara que la meva petita ja s´ha arribat a la majoria d´edat  ja no és delicte presentar-vos-la.

Per l´ocasió he escollit una desconeguda cançó del Rod Piccot i l´Amanda Shires que es diu "Mercury"

Perque l´amor de veritat és dens, fort, consistent i  sobretot lent.Tant difícil es que puji com que  baixi. Es mantè sòlid i líquid, atrapat entre nosaltres i que si per alguna estranya raó es desfà, si es torna a retrobar, es torna a unir.

És un honor i un privilegi per mi tenir-la al meu costat.