Tinc dues opcions, afrontar-la amb ressentiment, temor i desconfiança o bé tirar endavant fent el que sempre he fet, donar el millor de mi mateix per poder dormir tranquil per les nits.
Optaré per la il.lusió i el repte perque l´amargor cou i no em duu enlloc.
La meva base, construïda per l´amor que dono i tot el que rebo, és indestructible.
Avui que plou , venint tard de rodalies
Perque us tinc a vos
que sóc estimat.
Les lleves hostils
no podran
aixonar-me.
Perque us podria
perdre
i per vós
no ho puc permetre.
Així aixecaré
el meu cel,
amb tots els estels
que cadascú
vàreu pintar-me.
Per vós
que sóc estimat
no vull,
no vull,
cap més paisatge
IMPRESIONANT
ResponderEliminarSi escrius així amb els dies de pluja... qui vol el sol???
ResponderEliminarEse libro de poesía, para cuándo???
OCS