martes, 15 de noviembre de 2011

Avui que plou, venint tard de rodalies

Feia  temps que no em dormia. De fet ahir  va ser un dia molt tens. Els canvis laborals que se´ns avenen són molt importants i hi ha massa en joc com per menysprear-los.
Tinc  dues opcions, afrontar-la amb ressentiment, temor i desconfiança  o bé tirar endavant fent el que sempre he fet, donar el millor de mi mateix per poder  dormir  tranquil per les nits.
Optaré per la il.lusió i el repte perque l´amargor cou i no em duu enlloc.
La meva  base, construïda per l´amor que dono i tot el que rebo, és indestructible.

Avui que plou , venint tard de rodalies

Perque us  tinc a vos
que sóc estimat.
Les lleves hostils
no podran
aixonar-me.
Perque us podria
perdre
i per vós
no ho puc permetre.

Així aixecaré
el meu cel,
amb tots els estels
que cadascú
vàreu pintar-me.

Per vós
que sóc estimat
no vull,
no vull,
cap més paisatge

2 comentarios:

  1. Si escrius així amb els dies de pluja... qui vol el sol???
    Ese libro de poesía, para cuándo???
    OCS

    ResponderEliminar