Últimament he vist bastant cinema.
Sempre he estat un enamorat del Lars Von Trier. Le gent s´enfot. I és veritat que sempre m´han agradat les pelis raretes però títols com "Rompiendo las Olas", " Bailando en la Oscuridad·" o la genial "Dogville" estan dins la meva filmoteca mental. Que no li agradi volar no vol dir que no sigui un tio valent. A mi també em fan por els avions( Prada mai sabrà l´avast del meu sacrifici jajajaja)
Però "Melancolia" ha estat un punt decebedora. Estèticament impecable , té imatges realment impactants, però ideològicament no sé distingir si es que és buïda o el pitjor de tot , pretenciosa. Aquesta vegada no vaig saber veure totes les coses que els crítics van escriure, potser corprès per les tetes de la Kirsten Dunst. Inefables però absolutament innecessàries.
La que si em va agradar, i molt, és "Margin Calls". Una altra peli sobre la crisi i sobre els taurons sense ànima que habiten el món financer.
Jo sempre he tingut la intuició de que això no s´acabarà fins que no fotin a tots els intocables de corbata i seda dins la garjola amb un pederasta obsessiu i ronyós, caspós, amant dels perfums corporals amb vocació de perpetuitat.
O això o que n´esperin a quatre o cinc d´ells amb un Kalashnikov a la porta del Via Veneto i confonguin els trossos desparramats dels seus cervells amb les virutes de "foie" de la sopa.-
La culpa serà sempre....dels mercats
Però mentretant, tots els altres anem sobrevivint com podem, alguns amb Tele 5, d´altres tancats a cal i canto en la seva caixa perfecta i impenetrable...
I jo desapareixent tant com puc. L´Enric no hi és, diuen....
Però si que hi sóc. Estic amb qui vull. I ara estic amb l´Stephanie.
Feu el favor de no molestar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario