viernes, 22 de febrero de 2013

Avui que fa fred, un poema i dues cançons de Mojave 3

Ja sabeu que m´agrada fer poemes petits i senzills, però surten quan  surten.
I avui, ves per on, n´ha sortit un.

A més, ahir, que vaig tenir un migdia plàcid  em vaig posar a traduir dues  cançons d´un  gran disc que  tinc des de  fa molts anys: Excuses for travellers dels Mojave 3.- Ara ja no existeixen però el seu líder, Neil Halstead, té una  ferma i molt ben parida  carrera en  solitari. L´any passat va  treure un disc que es  diu "Palindrome Hutches" que està de conya.

Apa donç, que tingueu un fantàstic  gelat  i congelat cap de setmana....



FRED
El fred no és confós ni gris.
S´equivoquen
quan el menystenen.
El fred no és cap fi.
Són injustos
els qui el  cremen.
El fred és un tu a jo,
o un tu a mi
suplicant-nos un
vine i queda´t.
Rodalies 21/2/2013
Enamorat d´un paisatge
Tenia un pla que vaig trigar molt temps en pensar-lo
Els hiverns de  Canadà, a casa  amb les teves germanes,
La nostra aventura era difícil d´ignorar
Eres molt bella i jo estava feliç de caure
Estava feliç de  caure-hi.
Recordo que   estaves  buscant
Pensava  que   estaves  buscant
Així que  vaig agafar el telèfon
Estava  content  en escoltar que  recordaves el paisatge
Estava feliç  suposant que  havia estat de sort.
En aquell moment pensava que estava tot clar.
En aquell moment pensava que estava tot clar. 
Aleshores vaig anar a l´estació,
Tenia un pla i una butxaca plena de poemes,
Heroicament tràgic, barbut i cec  amb obsessió
“ Sóc un cotxe sense esperança massa a prop de la cuneta
per poder anar més lluny”
Et vaig ensenyar el meu camp.
Et vaig dir: aquest és el meu camp
Però tu no vas quedar massa impresionada.
Vas dir: per què estem aquí?
Les teves intencions són clares
en aquesta  habitació amb vistes
i molta part de  tu
està massa lluny d´aquí,
està massa lluny d´aquí.
Oh, el meu cor va quedar fet pols
Jo volia ensenyar-te el mateix  paisatge
Tu al costat de la finestra
sentint-te a gust amb mi,
sentint-nos a  gust,
bé, sentint-me jo a gust
sentint-me jo a gust
PREGÀRIA PER UN PARANOIC
T´enviaré una carta des de la línea de  foc.
Si et plau envia´m elogis i algun bon consell.
Tu vas néixer amb un compàs,
Amb un mapa a la  teva  taula.
Digue´m com te´n vas adonar
que la teva orientació estava equivocada.
 Resa per nosaltres, resa perque surti el sol
Aquests  dies són freds i et trobo a  faltar.
La ciutat no és un bon lloc per perdre´s
Però mai vaig pensar que podia escollir.
Estava clar des d´un principi,
Clar des d´un principi
Que només estava  fent temps.
Necessito riure i alguna droga especial, necessito fumar
Hi han assassins  darrere nostre,
Enviats del diable, envia´ns protecció.
M´afogaré en aquesta ciutat.
M´afogaré en aquesta trinxera que han fet per nosaltres.
I l´ única cosa que ens queda,
L´única cosa que ens queda  és córrer
I aquests  núvols continuen rodant
I no sé perquè. Treu-me aquesta guitarra de les mans.
Em rendeixo.
Aquesta ciutat no  vol borratxos,
Ni  cantants de mala  poesia.
Ells volen ballar, i drogues i riure
i nosaltres no tenim  res d´això
Resa per nosaltres, resa perque surti el sol
Aquests  dies són freds i et trobo a  faltar.
Aquesta  carta  va ser feta pels teus ulls.
Destrueix-la i  corre a  amagar-te
Tu ets  l´única cosa que em queda
I té algun sentit per mi.
Si et plau, no te´n vagis
.


miércoles, 20 de febrero de 2013

Mary Gauthier-Our Lady of the Shooting Stars


La Mary Gauthier és un dels meus  secrets.

 Alcohòlica confessa va  estar durant anys ingressada en  centres de  desintoxicació  i fins  i tot  a la presó.  De fet va començar a cantar  gairebé quan  arribava a la quarantena

Hi ha una cançó seva “ I drink” que posa els pèls com escàrpies.

Però jo he escoliit aquesta preciositat  que  no tinc temps de  traduir per anunciar que aquest  any treu un nou disc.

És molt difícil ser conseqüent, és extremadament  difícil ser  honest.

Sempre  he pensat que  hi ha gent que va un pas per  endavant dels altres,  però que  aquest  pas endavant  els fa quedar-se sols  respecte la  resta. Criden, canten, fan poemes que  només  fan que dir-nos: Veniu, Veniu, Veniu!

Però la penya no   hi acostuma a anar.  Es limita a aplaudir.

 No se  vosaltres però jo trobo aquesta  cançó extraordinàriament  bella.

Our Lady of the Shooting Stars

Our Lady of the Shooting Stars was that you last night?
Did we dance a whispered waltz, did I hold you in my sight?
When morning came with open arms she lifted you from me
The sunlight burned my eyes away now I cannot see
Our Lady of the Shooting Stars as I face the early light
All that I can think of now is joining you in flight
But I have followed gypsy's girl, I've lost my way back home
I've held the phoenix to my chest and ended up alone
If I move to you, will you move to me?
If I move to you, will you move to me?
Our Lady of the Shooting Stars teach me how to know
I want to feel my thoughts go dark and rest inside your flow
I'll awaken without fear and breathe the cool clean air
With your words upon my lips your will becomes my prayer
If I move to you, will you move to me?
If I move to you, will you move to me?


Our Lady of the Shooting Stars look what you have done


You've led me to the water's edge, running from sun
Are you in the briny mist?
Do Seagulls scream your name?
Their wings suspended by your love, or do I reach for you in vain?
If I move to you, will you move to me?
If I move to you, will you move to me?




domingo, 17 de febrero de 2013

Elliot Smith/Bon Iver( Birdy)- Parèntesi

He de marxar uns dies a Can Frost. Tinc quatre cartes per donar-li i aprofitaré per estar amb ell i que m´expliqui coses.

El temps se´ns passarà ràpid perque estem bé els dos junts, a gust, relaxats, cuidant-nos i entenent-nos l´un a l´altre.

Ens sentarem en el porxo de la  complicitat i veurem la gent passar, i ens entretindrem en distingir-les entre rutinàries i emotives.

A aquestes últimes les abraçarem o deixarem que ens  abracin com companys de viatge que som.

A les primeres les  intentarem sacsejar i remoure per veure si treuen el que tenen dintre. Els direm que ell i jo ho hem  vist, percebut, intuit i que no ens podem permetre el luxe  de que passin inadvertits.


El meu  fins ara té el nom de  dues cançons , d´un que ja no hi és i d´un que espero que continui molts anys.

Vigileu que la seva emoció és adictiva....




Elliot Smith ( Waltz 2)

Segon vals

Primer el micròfon, després mitja cigarreta
Cantant el Catthy´s Clown.
Aquell és l´home amb el que ara està casada.
Aquella és la dona amb la que ell recorre la ciutat.

Ella sembla que està serena.
Sembla que ho està, suposo.
Qui ho pot saber realment?
No mostra cap tipus d´emoció
Mira al buit  com una nina xinesa morta .

Ara mai t´arribaré a conèixer
Però tot i així t´estimaré.

Ara ja  ha  acabat i sembla
que crida a algú conegut.
Estic content que la meva memòria
estigui tan aillada
perque sé que ho estic fent bé,
hora a hora, nota a nota.

Ara ve la venjança en el compàs.
Tu no ets bo per ella!
Tu no ets bo per ella!
T´ha quedat clar?

Ara mai t´arribaré a conèixer
Però tot i així t´estimaré.

Avui estic aquí, disposat a quedar-me,
Quedar-me i quedar-me.
Estic cansat, estic molt cansat

Sóc el testimoni d´aquesta escena substituta,
encara continua sent massa fort per mi,
Petons i abraçades  mare!
Tot està bé!
No hi ha res dolent!

Digue-li a aquell Sr amb els plans impossibles
que només vull que em deixi en pau,
tot sol en el lloc on no puc cometre errors
en el lloc on tinc tot el que necessito.

Ara mai t´arribaré a conèixer
Però tot i així t´estimaré.




Skinny Love( Bon Iver)

Amor debilitat


Vinga amor debilitat!
Només fa un any que dura,
Posa-hi una mica de sal.
Nosaltres mai vam estar aquí.
Mirant la pica plena de sang
i el contra-xapat trencat.

Li dic: amor meu, trenca-ho tot!
Talla tots els lligams
I deixa´m caure!
Però en aquest moment,
Aquesta ordre és massa forta.

Et vaig dir que fossis pacient!
Et vaig dir que estiguessis bé!,
Et vaig dir que fossis equilibrada!
Et vaig dir que siguessis amable!

Demà al matí continuaré aquí amb tu
Però serà d´una altra manera,
Perque jo tindré tots els tickets
Però les multes seran totes teves.

Vinga amor debilitat!
Què va passar aquí?
Ens vam alletar d´esperança
En sostenidors massa lleugers.
La càrrega de tristesa esta tan plena
Que fa  lenta fins i tot la separació.

Et vaig dir que fossis pacient!
Et vaig dir que estiguessis bé!,
Et vaig dir que fossis equilibrada!
Et vaig dir que siguessis amable!

I ara que el teu amor està malgastat,
Digue´m qui dimonis era jo!
Estic trencant  tots els ponts
Fins arribar als teus límits!.

Qui t´estimarà?
Qui lluitarà?
Qui caurà darrera meu?


sábado, 16 de febrero de 2013

Parlem una mica de cine?


Us confesso que sóc un adicte als diaris del divendres. M´ho passo pipa llegint les crítiques de cinema-

Abans, quan era més jove i pedant, forjava les meves opinions  prenent com a punt de partida el que els “entesos” havien dit.

Tot va canviar per culpa d´un caneló. Un dia el meu antic jefe ens  va convidar a un restaurant amb dues estrelles Michelín en la que el primer plat era un caneló amb quinze paraules més que l´acompanyaven..

Veient-lo allà , sol i esquifit, enmig d´un plat deu talles més gran que ell, vaig pensar: uf nano, quanta pressió!  Ben educat( i perque el caneló en si valia 15  euros) vaig seguir el rotllo amb  un “està bo” perque els típics “exquisit” , “sublim”,  “deliciós” era insultar a la meva mama i els seus canelons de Sant Esteve.

Donç bé, i per no allargar-me, aquestes són les meves opinions( curtetes que sé que esteu  mooolt ocupats) sobre les últimes pelis que he vist.

Blancaneus: la meva aversió al món dels  toros i a la música de Paquito el Chocolatero no va ajudar gaire. Un rotllo majúscul , pretenciós , i més grotescament absurd que els ous apretats en els pantalons d´un torero.

Lincoln: Steve, gràcies per fer-me saber que el  Daniel Day Lewis també la caga  i per proporcionar-me una migdiada fantàstica entre Gettysburg i Washington.

Django: Entretinguda  sense més si no fos per l´escena del Ku-Klux-Kan: original i divertida com feia temps que no veia.

El nombre ( Le Prenom): M´ho vaig passar teta, a l´igual que “ un Dios Salvaje” de Polanski. Les tensions d´un sopar familiar són bastant més heavies que molts conflictes internacionals. Els polítics haurien de  sopar més a  casa.

Amor: La meva mare va fer el mateix amb la meva àvia durant cinc anys així que el tema no em va colpir. Emmanuelle Riva era  la meva iaia. Es mereix l´Òscar si o si.
La mala llet de Haneke amb la vida dels músics professionals la vaig trobar finíssima i molt ben trobada a l´igual que el tractament visual de l´apartament on viuen els dos avis.

Las Sesiones: Molt més creïble i sobretot molt més sensible ( no sensiblera) que “Insuperable”. Quina esplèndida maduresa de la Helen Hunt i quin gran, gran , gran actor és el William H. Macy. Absolutament recomanable. Eiii. Un secret: el protagonista és un poeta!!!!

Antes del Amanecer/ Antes del Anochecer ( Richard Linklater): No era Sant  Valentí? Donç apa , a parlar de l´amor però amb dos collons. Discursives? Potser si, però a mi em flipen les dues i no em canso de  tornar-les a veure, una i altra vegada.


lunes, 11 de febrero de 2013

Gatekeeper-Meg Hutchinson

Aquesta preciosa cançó té una petita història: La Meg la va dedicar a un agent que vigila de fa molts anys el Golden Gate Bridge de NY.

En una  entrevista al NewYorker, explicava com havia salvat moltes vides de  suïcides que es volien llençar de l´emblemàtic pont.

Deia que quan  s´hi apropava els preguntava: com et sents? Quins són els  teus plans per demà?
Suposo que més d´un se li va escapar...

Avui que el Papa ha dimitit i que l´Església Catòlica condemna incomprensiblement el suicidi, aquesta  cançó té una doble dedicatòria:

Pels que van saltar, que entenguin d´una vegada que fins i tot Jesus va suplicar que li aturessin aquell patiment.

Pels invisibles, aquells que sempre estan i fan sumar als altres amb tanta generositat que els altres creuen que els hi és un dret inherent i no una sort.


Quan el dia s´ha fet massa  llarg
i les hores no passen.
Quan et preguntes si deuries fer-ho.
Si realment ho faràs

Amb  els peus  sobre el  pont
amb els ulls mirant el cel
Digue´m només aquestes coses
abans de que emprenguis el vol.
Com et  sents? Quins són els teus plans per demà?
Em deixes que jo en faci un? Després fes el que  vulguis.
Si la teva mà  s´ha de desprendre de la barana,
les teves sabates perdran els cordills
Et sembla que  així s´arreglaran les coses
que no s´hagin arreglat abans?

Mira com el sol brilla a la bahía,
I totes aquelles  illes mar enllà
Podries superar-ho si t´ho proposes.
Com et  sents? Quins són els teus plans per demà?
Em deixes que jo en faci un? Després fes el que  vulguis.

No sempre, però normalment, ens recolzem els uns en els altres,
ens cuidem entre nosaltres.

domingo, 10 de febrero de 2013

Una obra mestra de Dylan-LONG AND WASTED YEARS


Una obra mestra:LONG AND WASTED YEARS- Bob Dylan

El dia 11 de setembre de 2012 Bob Dylan va publicar “Tempest”.

Com sempre, en els seus treballs hi ha alguna  cançó que es converteix en un clàssic instantani. En aquest Cd, aquesta joia, aquesta indiscutible obra mestra és “Aquests llargs i desaprofitats anys”

La història és molt simple: un home reflexiona sobre el pas del temps amb la seva  parella.

I ho fa des de la més  absoluta comprensió i tendresa, des de la posició del que sap de què va  tot això . Sap que perque alguna cosa pugui néixer necessita d´un pare i d´una mare. L´amor neix amb dues persones però després l´amor es conveteix en dues persones diferents, l´amor d´un i l´amor de l´altre.

I quan creixen sols ho  fan a dues  velocitats, ni millors ni pitjors, diferents, i és molt difícil compaginar-les si no ets prou intel.ligent com per discernir que la manera d´estimar de l´altre, si ho fa de veritat, no és més bona ni més dolenta que la  teva.

Però aquesta perspectiva no és habitual. La gent es tanca com els eriços i a  fora només hi han pues, retrets desvalguts, comparacions absurdes, els eterns jo faig i  tu no fas…

Els excessos o les mancances, la  falta d´equilibri sempre es compensa d´alguna  forma. És instintiu, natural i gens  criticable. Els camps de  batalla  són immensos. Alguns lliuren la guerra a  fora, on poden haver ferits, i d´altres converteixen la seva ment  en el més cruel Gettysburg ( referència claríssima a les ulleres  fosques).

Aquests últims són conscients de que l´únic mal que poden provocar és el seu propi desconcert,  els incomprensibles canvis en l´estat d´ànim, en poesies imaginàries que són malinterpretades,  Deia Margo Timmins: “es millor deixar coses sense  dir que dir coses que siguin malenteses”. Això per alguns és impossible.

I es quan Dylan pren el comandament i entén tot el que la majoria no podria ni sabria entendre.

N´hi han que guarden i callen els seus secrets. Pel gran mestre, aquest és el seu.








LONG AND WASTED YEARS
( Bob Dylan)

Ha passat tant, tant  temps
des de que ens  vam estimar,
quan els nostres cors van ser sincers.
Alguna vegada, en un dia  massa breu,
jo vaig ser “l´home” per tu.

Ahir et vaig escoltar parlar en somnis,
deies coses que no hauries d´haver dit,
Vigila nena!
Algun dia podries haver d´anar a la presó…

Hi ha algun lloc on  poguem anar?
Hi ha algú a qui poguem anar a veure?
Tal volta, tot això és igual per tu
com ho és per mi.

Fa més de  20 anys que no veig la meva familia.
i sé que és difícil d´entendre. Potser són morts,
Vaig perdre el seu rastre i després
ells van perdre les seves terres.

Remena-ho tot nena!. Mou-te! Crida!
Tu ja saps de què va tot això…
De totes  formes, què fas aquí fora en el sol?
No saps que el sol et pot cremar el cervell?

El meu enemic es va estavellar contra la pols,
es va  aturar en sec, estorat,
i va perdre tota la seva luxúria.
Estava cansat, destrossat per dins.
Va morir avergonyit.
És el que té tenir un cor de ferro.

Porto ulleres  fosques per amagar la meva mirada,
Però hi han secrets que no puc disfressar.
Torna aquí nena!
Si et vaig  ferir els  teus sentiments.
Et demano disculpes.

Hi han dos trens que corren l´un al costat de l´altre
40 Km per tota la línea de l´Oest.
Tu no tens que anar-hi.
Ja vaig jo cap a tu
perque  ets la meva millor amiga.

Crec que  quan em van posar d´esquenes
tot el que  hi havia darrera meu es va cremar,
ha passat  molt temos des de que  vam fer
aquell llarg, llarg camí fins l´altar.

Aquell matí fred i congelat tu i jo vàrem plorar.
Vàrem plorar perque les nostres ànimes estaven esparrecades.
I això és massa per aquestes llàgrimes,
Això és massa  per aquests llargs i desaprofitats anys.

viernes, 8 de febrero de 2013

EI....va de música

Ve el cap de setmana i no vull a ningú amb la moral baixa!!!!
Són videos de  gent molt jove que ho fa mooolt bé...
No us he dit mai que m´agrada la música??

jueves, 7 de febrero de 2013

THINK YOU CAN WAIT-THE NATIONAL

Senyores i Senyors  us presento  a una enamorada meva, una  fantàstica cançó d´un grup acollonant  com són els THE NATIONAL.-

Aquesta peça, que ja havia posat en el bloc però que no havia traduït fins  avui, surt a una peli que es diu Win Win Win  i  la que surt el monstre Giamatti.

Sobren les paraules per aquesta passada( perdoneu-me que no sigui   massa  objectiu, però noi, els enamorats mai ho són)


Think you can wait- The National
                                                      Creus que pots esperar?

Anava  a la deriva, plorant.
Estava buscant  aillar-me,
m´estava  esfonsant
però m´emportaré els meus dimonis amb mi,
d´una manera o altra.

M´estic tornant boig.
Creus que pots esperar?
M´estic allunyant dels límits.
Creus que pots esperar?

Hem estat corrent en una carrera d´insomni.
Hem estat massa temps lluny de l´infantesa.
Tu i jo hem passat una bona nit
Però,  una  a una,  estem perdent
totes les sortides que ens queden,

M´estic tornant boig.
Creus que pots esperar?
M´estic allunyant dels límits.
Creus que pots esperar?

No és veritat?
Tot  el que tinc  ho és  tot
No és veritat?
Tot  el que tinc  ho és  tot

El que penso és molt senzill,
vendré pomes i aigua  gelada  fora el temple.
No causaré problemes.
m´emportaré els meus dimonis amb mi,
d´una manera o altra

Hem estat corrent en una carrera d´insomni.
Hem estat massa temps lluny de l´infantesa.
Tu i jo hem passat una bona nit
Però,  una  a una,  estem perdent
totes les sortides que ens queden

Ho intentaré
Però no podria ser millor del que veus ara.
Tot el que tinc ho és tot.

lunes, 4 de febrero de 2013

FADING AWAY-MARY CHAPIN CARPENTER


Mary Chapin Carpenter és una de les “grans dames”  de la música americana.

Del Cd de l´any passat, molt recomanable, us tradueixo aquesta preciosa balada amb més d´una interpretació possible. Agafeu la que us plagui.

Que tingueu molt bona  setmana!


DESAPAREIXENT( FADING AWAY- MARY CHAPIN CARPENTER)


Estàs desapareixent en  peces , en parts,
com un vell vidre xinès, en multitud de fragments
Moment a moment, trosset a trosset,
Al costat de la carretera, en la  foscor de la nit. 

M´estàs deixant aquí com també ho faran les estacions
No queda res darrera però jo se que eres tu
Qui caminava per on jo ara camino,
Qui estava  on estic jo ara
Com una mena de  fantasma
Interpretant un estrany  joc de màgia.

I tots els llocs  que veig  estant tornant altra vegada
Als llocs que coneixia i que hi eren  fa molt temps
I que es van fusionar amb el teu somriure,
que  van quedar atrapats en els teus ulls-
Gairebé els he recuperat durant tot aquest  camí.

T´estàs convertint en res, com la cendra d´un foc
que s´eleva i flota cada  vegada més amunt
Mentre la flama es mor lentament , el foc es torna fred,
com el color del cel  al que tu has pujat.
I tot el món que veig torna una altra vegada
Al món que coneixia  i que hi  era fa molt temps
I que es va  fusionar amb el teu somriure,
que  va  quedar atrapat  en els teus ulls-
Ho estic deixant marxar amb tots els meus adéus.

 T´estàs esborrant com els records ,
caient lentament com la pols
en un ram de núvia fet de roses passades,
quan  estic al volant,  quan em tapo amb la manta
en la tranquilitat del dia
,t´estàs esvaint lentament,  estàs desapareixent