viernes, 22 de febrero de 2013

Avui que fa fred, un poema i dues cançons de Mojave 3

Ja sabeu que m´agrada fer poemes petits i senzills, però surten quan  surten.
I avui, ves per on, n´ha sortit un.

A més, ahir, que vaig tenir un migdia plàcid  em vaig posar a traduir dues  cançons d´un  gran disc que  tinc des de  fa molts anys: Excuses for travellers dels Mojave 3.- Ara ja no existeixen però el seu líder, Neil Halstead, té una  ferma i molt ben parida  carrera en  solitari. L´any passat va  treure un disc que es  diu "Palindrome Hutches" que està de conya.

Apa donç, que tingueu un fantàstic  gelat  i congelat cap de setmana....



FRED
El fred no és confós ni gris.
S´equivoquen
quan el menystenen.
El fred no és cap fi.
Són injustos
els qui el  cremen.
El fred és un tu a jo,
o un tu a mi
suplicant-nos un
vine i queda´t.
Rodalies 21/2/2013
Enamorat d´un paisatge
Tenia un pla que vaig trigar molt temps en pensar-lo
Els hiverns de  Canadà, a casa  amb les teves germanes,
La nostra aventura era difícil d´ignorar
Eres molt bella i jo estava feliç de caure
Estava feliç de  caure-hi.
Recordo que   estaves  buscant
Pensava  que   estaves  buscant
Així que  vaig agafar el telèfon
Estava  content  en escoltar que  recordaves el paisatge
Estava feliç  suposant que  havia estat de sort.
En aquell moment pensava que estava tot clar.
En aquell moment pensava que estava tot clar. 
Aleshores vaig anar a l´estació,
Tenia un pla i una butxaca plena de poemes,
Heroicament tràgic, barbut i cec  amb obsessió
“ Sóc un cotxe sense esperança massa a prop de la cuneta
per poder anar més lluny”
Et vaig ensenyar el meu camp.
Et vaig dir: aquest és el meu camp
Però tu no vas quedar massa impresionada.
Vas dir: per què estem aquí?
Les teves intencions són clares
en aquesta  habitació amb vistes
i molta part de  tu
està massa lluny d´aquí,
està massa lluny d´aquí.
Oh, el meu cor va quedar fet pols
Jo volia ensenyar-te el mateix  paisatge
Tu al costat de la finestra
sentint-te a gust amb mi,
sentint-nos a  gust,
bé, sentint-me jo a gust
sentint-me jo a gust
PREGÀRIA PER UN PARANOIC
T´enviaré una carta des de la línea de  foc.
Si et plau envia´m elogis i algun bon consell.
Tu vas néixer amb un compàs,
Amb un mapa a la  teva  taula.
Digue´m com te´n vas adonar
que la teva orientació estava equivocada.
 Resa per nosaltres, resa perque surti el sol
Aquests  dies són freds i et trobo a  faltar.
La ciutat no és un bon lloc per perdre´s
Però mai vaig pensar que podia escollir.
Estava clar des d´un principi,
Clar des d´un principi
Que només estava  fent temps.
Necessito riure i alguna droga especial, necessito fumar
Hi han assassins  darrere nostre,
Enviats del diable, envia´ns protecció.
M´afogaré en aquesta ciutat.
M´afogaré en aquesta trinxera que han fet per nosaltres.
I l´ única cosa que ens queda,
L´única cosa que ens queda  és córrer
I aquests  núvols continuen rodant
I no sé perquè. Treu-me aquesta guitarra de les mans.
Em rendeixo.
Aquesta ciutat no  vol borratxos,
Ni  cantants de mala  poesia.
Ells volen ballar, i drogues i riure
i nosaltres no tenim  res d´això
Resa per nosaltres, resa perque surti el sol
Aquests  dies són freds i et trobo a  faltar.
Aquesta  carta  va ser feta pels teus ulls.
Destrueix-la i  corre a  amagar-te
Tu ets  l´única cosa que em queda
I té algun sentit per mi.
Si et plau, no te´n vagis
.


23 comentarios:

  1. El fred parla sol, com la poesia.
    La segona lletra com m'agrada!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. gracies Helena.. es una musica ideal per dies congelats com el d´avui.
      un peto

      Eliminar
  2. Els dies freds serveixen per adonar-nos de l'importància del caliu humà. El fred ens desperta l'enyorança i, com tu tan bellament dius en el poema, un "vine i queda't" a l'espera que torni a sortir el sol.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. es el que parlavem l´altre dia sobre la incomunicacio. Masses paraules es queden en els nostres llavis per por, vergonya o orgull, o com a mostra de debilitat. Nomes pensar en tot el que ens perdem per aquest motiu....
      un peto guapa

      Eliminar
  3. Gràcies per les traduccions! M'han agradat molt les dues cançons.

    El teu poema també, moltíssim.
    Suplicant-nos un vine i queda't! M'encanta.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. a mi tambe m´agrada especialment aquesta frase. Quantes coses s´ han quedat sense dir!!!
      ets molt generosa amb mi. Gracies. Un peto

      Eliminar
  4. Una feinada exquisida. Gràcies, Enric.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Em fa moltissima il.lusio que em diguis aixo. Ara mateix soc com un nen amb sabates noves. Una abraçada company, gracies per ser com ets

      Eliminar
  5. Senzill, gran i preciòs poema, com m'agrada!!

    Les cançons fantàstiques per acompanyar aquesta nit freda, gràcies.

    Aferradetes.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. escric i tradueixo cançons nomes per aixo, per intentar crear, encara que siguin per uns segons, moments bons. Si tu t´ho has passat una mica be amb mi , jo em sento el tio mes afortunat del mon.
      Gracies guapa. Bessets

      Eliminar
  6. un poema intimista i que arriba, amic enric... la música molt apropiada, m'agrada especialment la primera cançó

    abraçades i cuida't del fred !

    joan

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. merci crack. Queda pendent una cervesa i ja m´ explicaras com et surten els teus poemes diguessim que no gaire freds..jajaja.
      Cuida,t tu tambe!

      Eliminar
  7. Un poema ponche, reconstituyente como la quina para los momentos más fríos.

    No conocía a estos muchachos, suenan bien, sobre todo me gusta la oración para un paranoico, es bueno rezar para que salga el sol sobre todo si te ves rodeado de escarcha por algún punto cardinal. Gracias por ayudar a calentar este sábado alelado con su música, Mister el "hado" ;-)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. uf..pues te recomiendo a Neils Halstead en solitario, una cucada.
      besos con (g)helados.

      Eliminar
  8. Doncs t'ha "sortit" un poema preciós. Una delícia.

    ResponderEliminar
  9. i saps què es el pitjor de tot? Que avui encara continua fent fred! :S

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ara ja no...
      vaig tard com sempre pero gracies per passar per aqui.

      Eliminar
  10. Un olé per l nen de les sabates noves. Molt bona feina.

    Un haiku sobre el fred:

    Hivern glaçat,
    rierols de desgel
    de tu a mi

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. De tu a mi
      moltes coses enmig,
      pero cap de freda

      Eliminar
  11. Hola Enric, sóc jo!
    i tu diràs :
    "I qui és aquest o aquesta ?"
    i jo et diré :
    "Sóc qui ja no està a la palestra"

    Seguiré el teu blog m'ha agradat molt

    ResponderEliminar
  12. Caray, Enric,com ets!!.
    :-( Ni una mica de curiositat?

    A veure, una persona que posa la cara del Topo Gigio, que treballa al DB, i que l'acaben deprejubilar.
    Qui es ?
    Clar, soc jo!

    No diguis res només sonriu. ( per si de cas no contestes ja tinc excusa).
    Em va somriure!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ja m´ho vaig imaginar que eres tu, però s´ha d´anar molt al tanto per no cagar-la i equivocar-te de persona. No deixaràs de ser mai una catxonda...jajaja.

      Amb tu ( i mira que fa anys que rondem per aquests mons bancaris) sempre he rigut molt.

      Espero la paella. Suposo que vindrà en LLurbi!!!

      Eliminar