domingo, 30 de agosto de 2015

The Paper Kites- Electric Indigo

Setembre és un bon mes pels nous llençaments musicals. Dels que em  fan més il.lusió trobar-me  és el nou disc  del Glenn Hansard  del que  ja conec  dues peces a quina d´elles millors, aquest  segon disc  dels Paper Kites i sobretot  tinc moltes  ganes d´escoltar  el nou  projecte de la  Natalie Merchant que no és   .. “ nada más y nada menos” que una revisitació a la seva primera  obra en solitari “ Tigerlily”

Anem primer  donç amb els  Paper Kites, una de les meves debilitats ,  I dels  que  ja he traduït coses en aquest bloc.

La seva delicadesa m´encanta.






ELECTRIC  INDIGO-

Mai vaig voler  causar-te cap  problema 
amb les  meves  mentides fetes de  colors.
però ara  mateix  m´estàs  abraçant
amb  alguna cosa bloquejada i tancada
darrera dels  teus ulls-
He estat  esperanttot això
 per poder  tenir el control,
però ara m´estàs posant les coses al seu lloc
perque  tu tens una cosa que jo necessito,
alguna cosa que no he pogut trobar

La distància mai em va fer  fort,
a tu i a mi ens va partir per la meitat.
Sé que et vaig deixar  moltes  preguntes
i un cor  en  solitud
Però ja has estat  esperant prou temps
per deixar-ho anar  tot.
Faré que t´ho passis bé
Perque el  temps és només  un remei
cobert  amb una  disfressa

Tot el que necessito saber
és que t´estimo
d´una  manera  bestial
i aquest  sentiment  creix I creix
quan et veig ballar tan lentament.
Veig  marxar el teu incendi
Al so de l´Electric  indigo

Què passarà?


viernes, 28 de agosto de 2015

Let me in- Marika Hackman

Aquest  és un altre  disc de  debut que recomano sense  cap  dubte. És una nineta   anglesa de  23  anys que  segueix el  rastre( mai millor  dit) dels seus   fars, les intel.ligentíssimes i superbes  Laura Marling i Rachael Sermanni.

Tranquilitza  , i molt, que les  generacions que  vindran  comencen a  tenir els  seus  genis, les seves  referències , algú que pensa  diferent, que s´expressa diferent, que no retorça la seva  ment  per fer-la inaccessible sota el parassol  d´una impostada   fragilitat que no és res  més que  una vanitat desubicada.

La bellesa hauria de ser sempre el dictat de les distàncies curtes. Poder-te tocar(.)






Deixa´m entrar
( Let me in- Marika Hackman)



Oh, deixa´m entrar
l´aire  aquí a  fora és pesat
i jo he crescut massa  prima i esquifida,
m´he estat asfixiant en aquest vent
que vomito per la meva  pell
tossint AMOR amb  sabor a primavera,
verd i famolenc d´oxígen.

Però jo podria ser  la llum
que pogués  encendre el maleït  rastre
que tu seguiràs
cap a un cruel i durissím cor.
Jo sóc un  cruel  i duríssim cor.

Com un trist  i gris  carbonet
desplegat per  tot el cel
aquesta lluna   solitària
deixa petjades als meus  peus,
que m´acompanyen cap al llit i
acaronen la  meva cara  feta de paper
i pentina els meus  cabells
parlant paraules fetes de silenci
però amb les seves  mans

Ella  podria  ser la llum
que m´ajudés a consolidar un rastre
que ells  seguiran
cap a  cruel  i duríssim cor,
Jo sóc un cruel  i duríssim cor.

Aixeco la  meva  copa mirant  cap a l´est,
que s´aixequi a l´alba
i desperti d´una  vegada  el meu cor mandrós,
que bategui  vida una altre cop.
Ara estic preparada.
Abans  no  ho estava.

Em vaig capbussar en el llac
per amagar  les  meves llàgrimes,
per ocultar  les meves  pors més coents
retorçant-me sobre  l´herba i
respirant  amb  dificultat.
El cel es  va tornar  fosc.
El foc va quedar destrossat.
Al  final  vàrem poder dormir.

Quan les brases  acabin per morir
elles no  seran qui  t´agafin de la mà
i et portin cap allà,
cap a un  cruel i duríssim  cor
Jo sóc un  cruel  i duríssim cor

jueves, 27 de agosto de 2015

Fail For You- Luke Sintal-Singh

Tornant  amb  el  bus  aquest  migdia,  ha  sonat  aquesta preciosa  cançó en el meu ipod. Diria que m´he adormit en ella.

Deia Bukowski ( perdoneu que insisteixi però ara que   he acabat "Mujeres" el  tinc molt recent)  que la  gent no necessita l´amor, només necessita  guanyar en una cosa  o en una altra, i  en l´amor és un  bon camp de joc on conseguir-ho.

Li reia les  gràcies al  vell pervertit. El cabron sabia  el secret. La tàctica és  ben senzilla: entretenir, fer sentir a gust, relaxat i distès a l´altra  i no  fotre massa el ridícul quan  fots un clau.

No sóc de  claus  virtuals però fa dies  que  tinc la imaginació  molt relaxada. Intentar  fer les coses  bé, sense  afanys de misticisme  trascedental,  conformant-me amb aquests  escassos  tres minuts.

A mi m´han  fet un trànsit  de  luxe  cap el son.   Si a algú li serveix  per alguna cosa que no perdi el  temps en explicar-me-la.  Joder. Que la disfruti!


Psst: Aquest  titi britànica  té només un disc que és boníssim. En aquest bloc  he traduït  també el The Greatest Lovers, altament  recomanable






FRACASSAR PER  TU

Cada  vegada  em costa  més  suportar-ho.
Crec  que no podré  plantar-li cara.
No crec  que  a tu  això t´importi el més mínim,
tot el que vaig  aconseguir  per  tu.

He estat el  teu guanyador.
Per què t´allunyes de mi?

Et vaig comprar  el  cel
i tots els oceans
mirant-te només els ulls.
L´única cosa que no vaig poder  fer
va ser  fracassar per tu .
No em demanis que  fracassi per tu.

Porto el pes de  l´or  penjat del coll,
la meva  glòria  sempre  em deixa a la vista de tothom,
En el carrer hi ha gent estranya que  cava  forats
mentre  tu els  retires la mirada.

Seré  la  teva  victòria
i tot i així t´allunyaràs

Et vaig comprar  el  cel
i tots els oceans
mirant-te només els ulls.
L´única cosa que no vaig poder  fer
va ser  fracassar per tu .
No em demanis que  fracassi per tu.



martes, 25 de agosto de 2015

Pel bé de la cançó: TOWNES VAN ZANDT - For the sake of the song





Jo sóc el primer que  sé que  res  és allò que  sembla. 
Potser ella  algun dia   es començarà a donar compte
de que si  abandona els seus  somnis
aleshores  totes les paraules que pugui dir
només seran mentides

Townes Van Zandt





sábado, 22 de agosto de 2015

una bonica canço de la Jennifer Knapp



What might have been
Jennifer Knapp

Què podria  haver estat!

Tu ets  com  les  ones de l´oceà,
Lleugeres  i salades
que es trenquen  sobre la meva pell
Si m´hagués atrevit
A deixar-me  portar
Per totes  la violència
Que  sortia de la  teva boca
Ara   m´estaria allunyant de tu,
Morta,  flotant  sobre  el mar.

Però vull estar  a prop  teu,
Però no sé si puc  fer-ho.
Sé que no ets bo per mi,
Però tot i així jo  segueixo,
Oh dolç amor meu,
No em deixis  aquí desitjant-te
Burlant-te per sempre  de mi
Del què podría  haver estat!


Tu ets  com el picant  del tabac,
Un pecat  cardinal en els meus llavis,
Sé que no ets bo per mi,
Però tot i així jo  segueixo,
Maleïda per aquest sabor a  tu
Amor meu.

Però vull estar  a prop  teu,
Però no sé si puc  fer-ho.
Sé que no ets bo per mi,
Però tot i així jo  segueixo,
Oh dolç amor meu,
No em deixis  aquí desitjant-te
Burlant-te per sempre  de mi
Del què podría  haver estat!

Jo sóc com  l´amor que sempre  has imaginat,
Fins que em mori prometo abraçar-te,
Si només em  deixessis
Ajuda´m a  oblidar aquests problemes
Que  desdibuixen el nostre cami

Però vull estar  a prop  teu,
Però no sé si puc  fer-ho.
Sé que no ets bo per mi,
Però tot i així jo  segueixo,
Oh dolç amor meu,
No em deixis  aquí desitjant-te
Burlant-te per sempre  de mi
Del què podría  haver estat!


revisitant Ramona

Bon dia  Ramona:

T´escric des de l´anècdota  més  furiosa, des d´una frase de les  dones de Bukowski: "Besar-se és més íntim que follar. Per aquest motiu mai em  va agradar que les meves nòvies petonejessin els homes. Preferia que se´ls follessin".

Quan la vaig  llegir en  veu  alta es  van escandalitzar. D´altres  es van limitar a fer un gest  que en apariència semblava condescendent , Vaig trigar temps en entendre aquest nou mètode d´auto-defensa: "Els zombies ultra-secs"

 "Els educats" ( com  deia Chinasky) són la  nova divinitat, els més poderosos, les persones que es dibuixen a la perfecció per no ser atacades, els zeros, les  amebes, el tofu, tots els vestits ignífugs per la  vida.

Ja ho deies  bé company:  Hi ha  gent que no coneix la bogeria: Quina vida més horrible  han de tenir!

Recordo quan em deies:  No té cap mena de sentit fer tractes amb els  morts. Per aquest motiu  he desistit d´argumentar el perquè del meu  odi als  tatuatges

Gairebé  tots m´importen una puta merda.- Només els tendres es poden permetre el luxe de  ser incorrectes.

Gràcies Ramona







Ramona, come closer
Shut softly your watery eyes
The pangs of your sadness
Will pass as your senses will rise
For the flowers of the city
Though breathlike, get deathlike sometimes
And there's no use in tryin'
To deal with the dyin'
Though I cannot explain that in lines

Your cracked country lips
I still wish to kiss
As to be under the strength of your skin
Your magnetic movements
Still capture the minutes I'm in
But it grieves my heart, love
To see you tryin' to be a part of
A world that just don't exist
It's all just a dream, babe
A vacuum, a scheme, babe
That sucks you into feelin' like this

I can see that your head
Has been twisted and fed
With worthless foam from the mouth
I can tell you are torn
Between stayin' and returnin'
Back to the South
You've been fooled into thinking
That the finishin' end is at hand
Yet there's no one to beat you
No one t' defeat you
'Cept the thoughts of yourself feeling bad

I've heard you say many times
That you're better than no one
And no one is better than you
If you really believe that
You know you have
Nothing to win and nothing to lose
From fixtures and forces and friends
Your sorrow does stem
That hype you and type you
Making you feel
That you gotta be exactly like them

I'd forever talk to you
But soon my words
Would turn into a meaningless ring
For deep in my heart
I know there is no help I can bring
Everything passes
Everything changes
Just do what you think you should do
And someday maybe
Who knows, baby
I'll come and be cryin' to you


viernes, 21 de agosto de 2015

petit relat d´homenatge- JOY WILLIAMS- A GOOD WOMAN DOES

La  meva  obligació no es ser-te necessària, ser l´apèndix  invisible  del  teu frontó ególatra. Que t´admirin, que  t´aplaudeixin, i que  t´entenguin  quan  no et quedi més remei que admetre que no ets el Déu que et creus.

No vas  néixer amb el  dret natural de tenir-me. No sóc  ni idiota  , ni temerària, ni tan valenta  com  per sortir a la  carretera  i trobar-me  amb  altres  cabrons  que els  hagi d´aprendre.

Em quedaré al  teu costat, correcta  i educada  com  ho he estat  sempre, però per mi  ets només un títol, un paper  que vaig  firmar.  Et necessito a  tu com tu em necessites a mi .  Per més que ho neguem , tots dos  tenim por dels altres

Saps ¿  La  solitud deixa molt temps per pensar. El meu error  va ser creure que no  hi havien punts  intermitjos , la virtut de viure entre les ombres imperfectes de nosaltres  mateixos.

Era  tan orgullosa  que només podía permetre´m ser  la víctima més  trista.  Volia el pack complet d´aquell petó  i em vaig  oblidar de  gaudir-lo

Ara entenc  quan  em  deia: Amor, sempre  hi han precipicis en els dos extrems.

Tant de bo pogués repetir qualsevol d´ aquells moments en algun lloc  que no fos en els meus somnis


(Petit relat dedicat a totes les dones que l´hagin llegit, per un  estiu d´aconteixements  terribles de violència de  gènere .- Ens  hem tornat  tarats del tot)





Això no és el que fa una bona  dona
( What a good woman does)

No puc  suportar  més la càrrega d´aquesta  guerra.
No puc  fer-ho més!
Tothom  ha quedat  ferit. Ningú  ha guanyat.

Escolta´m  bé;
No he perdut la meva veu  sense  tu a prop meu
Puc explicar  tota la  veritat  sobre la  teva  fugida,
Però això no és  el que  fa una bona dona.

No sentis llàstima per tu mateix,
Sempre has  tingut allò que has  volgut.
Tothom t´ha vist com recollies I foties el camp

I tot quan em  vas  escoltar dir:
No he perdut la meva veu  sense  tu a prop meu
Puc explicar  tota la  veritat  sobre la  teva  fugida,
Però això no és  el que  fa una bona dona.
Oh.. el que  fa una bona dona,
Això no és  el que una bona dona,
Això no és el que  fa una bona dona.

No puc  suportar més la càrrega d´aquesta  guerra.
No ho  faré mai més, així que :

Escolta´m  bé;
No he perdut la meva veu  sense  tu a prop meu
Puc explicar  tota la  veritat  sobre la  teva  fugida,
Però això no és  el que  fa una bona dona



lunes, 17 de agosto de 2015

Josienne Clarke & Ben Walker . Silver line


La feina més difícil que  tindràs serà transformar els partits perduts en reptes on el  guanyador  ja no hi sigui.

Deixar les drogues legals , recobrar el  sentit de l´humor  i arribar a ser la  teva propia ironia…

Per què collons  vas oblidar-te que tu eres el premi?






Un  raig de llum entre els núvols


Ara ja fa molt temps  que  vull dir-te alguna cosa
que pugui alleugerir la  teva càrrega  i il.luminar  el teu dia,
però no hi han prou paraules pels colors que puc veure,
canvien els decorats, mai són del  tot iguals,
i d´alguna manera  el meu paisatge sempre queda a la vista,
entre les tonalitats de la melanconia
en el crepuscle  i a l´alba
Hi  ha moments que serveixen per fer-se preguntes,
però d´alguna manera sempre es converteixen en laments.
Aquells moments  ja  van marxar per no  tornar  mai més
ni desfets   en nostàlgia mentre  el  meu  record els  anhela
  
 Per  cada unça d´alegria  hi ha una lliura de penediment.
Si el sol s´aixeca saps que en algun moment es pondrà
Així que ara em dedico a  desmuntar-ho tot
I posar-ho en el lloc que li pertoca,
Guardant-me una mica  de sol pels meus dies de pluja,
Intentant  trobar aquell raig de llum
que s´escapi entre  els núvols
que s´acumulen en el meu cel 

Bea´s song- Cowboy Junkies

I la puta em va  dir:


La Intel.ligència  només  pot  rebre  ordres de la química o de la  bondat .

És capaç d´inventar-nos i tornar-nos a inventar  tantes  vegades  com calgui, adolorits en els pocs  vestigis que ens queda de  consciència.

El nostre  error és  tenir por a  tornar-nos dèbils.

Quin  dogma més pervers!  En han tret el dret a equivocar-nos …








La cançó de la Bea.

El riu Speed  queda als meus  peus, corrent pla i amb poca aigua.
Jo estic  sentada  aquí (cremant la llum del dia) pensant en el passat,
I en  tota la distancia que  hi ha allà fora, on la terra es retroba amb el cel,
Tan poc  moviment  i aquest riu ple de  fang  em deprimeix.
El John està al meu costat, però ell sempre  toca de peus a  terra..

El John em  diu que aquests  dies miro a la lluna  i a les estrelles
molt més  sovint que no pas em  fixo en els seus ulls.
No puc negar-ho  així que em quedo callada.
Només  faig que contemplar  el passat,
La seva  cara  mirant com s´enlaira  Venus,
 Com si fos una   petita i brillant  taca  d´esperança
Que penja per  sobre d´aquest  horitzó.

Amb  cada  any que passa i que estic sentada  aquí,
L´horitzó sembla que es mogui  cap a mi, cada vegada més a prop,
Tot el que s´hi dibuixa  sembla més clar que l´aigua.
Si ha  una  cosa a la meva  vida que aquests anys m´han ensenyat
És que …
Tu sempre  pots  veure-ho tot a  venir, però no pots  aturar-ho

El riu Speed  queda als meus  peus, corrent pla i amb poca aigua.
Jo estic  sentada  aquí (cremant la llum del dia) pensant en el passat,
I en  tota la distancia que  hi ha allà fora, on la terra es retroba amb el cel,
Tan poc  moviment  i aquest riu ple de  fang  em deprimeix.
El John està al meu costat
Però no s´adona de que m´estic enfonsant
Tan poc  moviment  i aquest riu ple de  fang  em deprimeix.
El John està al meu costat
Però no s´adona de que m´estic enfonsant



miércoles, 12 de agosto de 2015

REPOSICIO-SONG FOR ZULA i dos petits postres PHOSPHORESCENTS

Zula  va ser un dels meus primers Summer Tales  ( estiu 2013) amb un  significat molt especial. Després la  vaig traduir. I ara toca recuperar-la per posar-la definitivament a la memòria, com una  de les  cançons d´amor més  belles que 
s´hagin escrit mai, encara que no  sigui massa coneguda.

Tanquem finestres  Bagué!

Disfruteu-la en un lyric video  fet per casa  junt amb dos petits postres, la  mateixa  cançó cantada  per les meves segones sueques preferides ( primer sempre Anna Ternheim)  les First Aid Kit ( les de l´anunci del  Kadjar)

I per últim una altra delicatessen. Una  cançó dels primers  àlbums de Phosphorescent, una delicada i bellissima  cançó d´amor . 



                                           

  
                               I remember evenings when my dad would sing
Hiding in the hallways, I am listening
Keeping still my body until it’s borne aloft
Her hair is soft her breath is soft and her name is soft
And gather me completely in her sighing hands
My dove my dove my lamb

Born with ocean thunder underneath our veins
Lonelier than cows left standing in the rain
Holy when our weight into the waves is tossed
Though ships get lost and fish get lost and names get lost
She will wait to greet me where it meets dry land
My dove my dove my lamb

So. Careful of that language babe some words are stones
They’ll lead you out from town and leave you all alone
Past the mirrored diamond mares that run all night
Where camptown ladies sing that song ‘aw come aw wry’
But lo they sing it sweetly so I’ll understand
My dove my dove my lamb

Though my sight be near and my way be long
Though the light I chase be disappeared by dawn
I have seen her standing on the roofs at night
I have seen her silver figure bathed and bright
And I have seen her sleeping in the cold white sand
My dove my dove my lamb

So even in these cities where she’s haunting me
Even when my weariness is wanting me
Even when my wickednesses want to breathe
Even in these dirty clubs counting 1-2-3
I will keep a singing til I no more can
My dove my dove my lamb

And later if I’m better I’ll be born again
I’ll pull my newborn body from the thorns and limbs
Finding with my fingers where they’ve torn the page
From some ancient book all gold and worn from age
And writ upon it neatly though in trembling hand
My dove my dove my lamb

Then later in the evening I hear trumpets ring
I stretch out in the dark and I am listening
Studying the sadness in your perfect limbs
Move them under mine until they learn to blend
And I will keep repeating til they understand
My dove my dove my lamb

martes, 11 de agosto de 2015

HERE IT IS.- LEONARD COHEN

Quan ahir  escoltava aquesta  cançó en un preciós disc de  versions del Leonard   " Cohen- The Scandinavian Report" vaig pensar en el meu pare.

Està bé però molt dèbil.  Totes les seves  defenses  se les  ha quedat  la Damm. El tracte  que  van fer amb ell  va  ser cruel. El van mentir. 

Sabien que nosaltres  no sabem explotar  cap enfora, que sempre ho fem cap endins.  Després de devastat no el  van avisar que qualsevol droga que ens sembli que pot  mitigar el dolor sempre s´acaba  cobrant el seu propi preu.

A voltes penso que potser  hauria estat millor que rebentessis alguna porta  o que  cridessis   fins quedar ronc i no fer-te  tan amic d´aquella  gran  filla de puta.

Però ara  ja és tard. 

De vegades, l´amor  va tan per lliure, que s´equivoca






Aqui està

( here it is-Leonard Cohen)

Aquí està la teva  corona,
el  teu segell i els teus anells.
Aquí està  el  teu amor
per totes les coses.

Aquí està el carretó
el teu cartró i la teva pixada.
Aquí està el teu amor
per tot això.

Que tots puguin viure!
Que tots puguin morir!
Hola amor meu.
Amor meu... Adéu...

Aquí està el  teu vi,
i la teva  caiguda de borratxo.
Aquí està el  teu amor
el teu amor  per  tot això.

Aquí està la teva enfermetat,
el teu llit i el  teu orinal.
Aquí està el  teu amor, 
per la dona... per l´home 

Que tots puguin viure!
Que tots puguin morir!
Hola amor meu.
Amor meu... Adéu...

I aquí està la nit,
la nit que  just ha començat,
i aquí està la teva mort,
en el cor del  teu fill.

I aquí està l´albada
( fins que la mort ens  separi)
i aquí està la teva mort
en el  cor de la teva filla.

I ara dius que tens  pressa,
i ara  ja  has  marxat,
aquí està l´amor
sobre el que totes les coses
s´han construït.

Aquí està la teva creu,
els  claus i el turó,
aquí està l´ amor
que sempre va per lliure.

Que tots puguin viure!
Que tots puguin morir!
Hola amor meu.
Amor meu... Adéu...

viernes, 7 de agosto de 2015

Petita reflexió de divendres - Steve Earle- Anna Ternheim

Avui era el meu primer dia de  semi-festa i  he hagut de portar el meu pare d´urgències.  L´home està atropellat  amb una sèpsia lleu  en un destartalat box al que li falten els diners que algú es  va quedar injustament. No entendré mai com poden dormir  per les  nits.

Ara estic fent temps per  sopar i després anar  a  buscar  a  ma mare per portar-la a casa I que descansi. S´ha desplegat tota l´artilleria. Els meus  nebots  venen a  dormir a  casa. La meva germana  gran té que treballar  perque  hem hagut d´ajudar a  indefensos  banquers que ara es  remullen a les  cales d´Eivissa.

Però he après a  no odiar, ni  a reclamar una  justicia que de vegades sembla que la molt filla de puta vingui de genolls. He après a dir adéu, a  tancar  portes  i quedar-me amb les que  vull .

La meva germana  petita s´ha emocionat quan el meu pare li ha demanat perdó per posar-se malalt  en el seu primer  dia de  vacances . Jo també  m´he emocionat quan m´ho  ha dit ella .

Ara  recordo  una frase  que  he tret del  magnífic llibre “ Blitz”  del David Trueba que  diu:

“ Como  todo lo que  tienes  sin  haberlo conquistado te resulta prescindible, así el amor  familiar, que se  abre para  ti  como un paracaídas, no entra  nunca en  tus planes más urgentes de  salvamento, aunque  frena el derrumbe  con su fortaleza de viga maestra”

Hi ha molta  gent  que  celebra els triomf de les coses  que conquereix encara que  el preu siguin  germans que no es parlin ,   encara que parlin un anglès fluïd després d´haver-los matxacat  amb tanta peli subtitulada.

Jo he après  ha  celebrar triomfs  molt més immensos: el meu  fill gran m´ha dit: papa, puc acompañar-te  i  així veure com està l´avi?


 I això es mereix una grandíssima  ( i senzilla) cançó d´amor















GOODBYE
( original de Steve Earle)
Popularitzada per Emmylou Harris
( Gran , gran versió de la meva sueca preferida  Mrs Anna Ternheim)


Recordo perfectament quan t´abraçava,
Totes aquelles  llargues nits
En la que  t´ho vaig fer passar tan malament,
En algun lloc d´aquelles  nits
Estic segur que et  vaig  fer plorar
Però el que  no puc  recordar
és si tu i jo ens vàrem arribar a dir adéu.

I ara  torno a  recordar totes  aquelles  nits  a Mexico,
un lloc  al que possiblement no hi torni mai més a la vida,
Estava jo  absent en un altre lloc
O simplement anava passat de  voltes?
Però el que  no puc  recordar
és si tu i jo ens vàrem arribar a dir adéu.

Jo només  sé  que de vegades et trobo a  faltar ,
Com aquella  brisa suau que ens bufava del Carib.
La majoria de novembres  em trenco
I començo a plorar perque
no puc  recordar
  si tu i jo ens vàrem arribar a dir adéu.


miércoles, 5 de agosto de 2015

La triada de genis senzills- Townes Van Zandt, Joh Prine , Jerry Jeff Walker

De vegades fem veure que  intentem arribar a l´emoció. I ho fem  amb  paraules que no ens creiem.

Frases elegants, estructures  ingenioses, llenguatges virtuosos …

A tots ells els manca la brutalitat innata de tot allò que és senzill i sincer, de tot allò que no s´amaga dins seu.

No sóc un  fan incontestable de la  bellesa.

Si que ho sóc … de la vulnerabilitat de la tendresa








TECUMSEH VALLEY( Townes Van Zandt)

El nom que  va  escollir-se  va ser el de  “ Caroline”,
era  la filla d´un miner.
Les seves  maneres eren lliures.
A mi  em  semblava  com  si la llum de l´alba
caminés sempre  al seu costat

Ella  havia  vingut de la Ciutat de Spencer
atravessant la muntanya .
Deia que el seu pare l´havia enviada
perque no hi havia prou carbó
i que  aviat  vindrien  les neus
que  convertirien els cels a l´hivern.

Ella  va  dir que  havia  vingut a treballar,
que no era una de les  que  buscava  favors de ningú,
per un penic al dia i un lloc  on dormir
ella  faria  servir les  seves  mans per fer feina.

Però els  temps  eren molt durs
i havia poquíssima  feina
per  tota   la vall del  Tecumseh,
Però ella  no  va parar  mai  de  buscar
fins que  va  trobar un  treball
atenent la barra del bar: “la gitana Sally”

Va estalviar prou diners  per  tornar a  casa
quan  la  primavera  va prendre-li el lloc a l´hivern,
Però els seus  somnis van ser  trencats ,
va  sentir  veus que  baixaven de la Ciutat de Spencer
que deien que el seu pare  era  mort.

Així que va tornar a  fer de  puta pels  carrers
amb tota aquella luxuria  dins seu
Hi havien molts  d´homes que  repetien  molts  cops
per anar-se´n al llit amb ella.

La van trobar un  dia  sota les  escales
que portaven al bar “ la gitana Sally”
I a la seva  mà  tenia una  nota que plorava:
Que et vagi bé , Tecumseh Valley.

El nom que  va  escollir-se  va ser el de  “ Caroline”,
era  la filla d´un miner.
Les seves  maneres eren lliures.
a mi  em  semblava  com  si la llum de l´alba
caminés sempre  al seu costat




La velocitat del so de la solitud
( Speed of sound of Loneliness)
Original de  John Prine
Cantada per la Pieta Brown( filla del gran Greg Brown)i el Marlon Williams


Vens a  casa tard. Vens a  casa d´hora.
De vegades  vens  espitós quan et sents com una merda
De vegades  vens  a  casa  directe
I de vegades  vens  donant mil i una voltes.
De vegades, simplement no  vens .


Què carai que t´ha passat que  fas que el món vagi contra tu?
Què carai  has fet  en nom de tots els cels?
Has trencat la  velocitat del so de la  solitud,
Només   fas  que córrer  per fotre el  camp de tot.


Jo tinc un cor que  crema com  si  tingués  febre.
Tinc un cap  complicat i gelós .
Com pot  ser que  un amor que ens  creiem
que  duraria  per  sempre
l ´haguem  deixat tan lluny enrere?

Què carai que t´ha passat que  fas que el món vagi contra tu?
Què carai  has fet  en nom de tots els cels?
Has trencat la  velocitat del so de la  solitud,
només   fas  que córrer  per fotre el  camp de tot.

Hi ha  una raó molt poderosa
I un dolor  molt horrible
Que avui han creuat la  frontera del  diable:
Com  et pots  preguntar pel demà
Si avui no  tenim res a  dir-nos?


Què carai que t´ha passat que  fas que el món vagi contra tu?
Què carai  has fet  en nom de tots els cels?
Has trencat la  velocitat del so de la  solitude,
només   fas  que córrer  per fotre el  camp de tot.
només   fas  que córrer  per fotre el  camp de tot.
només   fas  que córrer  per fotre el  camp de tot.





Cançó de matí per la Sally
( Morning song for Sally)

Autor : Jerry Jeff Walker
Cantada primorosament per la gran Nanci Griffith


Així que la primera  llum del  matí va aterrar en el meu llit
vaig pensar en tu.
Recordant els  teus  ulls  somrients i tot el que ens vàrem dir:
aquells….
“ jo també t´estimo”.

Tots els meus pensaments sobre tu
passen  continuament  per davant de la meva  cara .
De la manera  en la que aquests pensaments
fan carreres  fins  arribar   al meu  cor
és una  cosa que no la puc explicar
en aquests  versos .

El nostre poc  temps  junts fa molt  temps que dura
I em fa sentir  més  fort.
Aquestes  dues setmanes  varen marxar
Igual que  varen  venir
I tu i jo vàrem continuar les nostres  vides.


Perque sembla  que el nostre  amor estava destinat
a quedar atrapat  en altres  xarxes,
Però aquell amor  massa  breu al que ens vàrem abraçar
el tornaria a escollir una altra  vegada
sense  cap tipus  de penediment.

El nostre  petó de comiat  va ser  molt delicat
I només   fa  que  donar  voltes  i voltes  damunt meu
I la  nostre tendresa  algunes  vegades torna
I em deixa una mica  trist.

Perque  cadascú de nosaltres té coses  a  fer
abans que el nostre  temps de  solitud s´acabi,
Però aquests pensaments  sobre tu
Que sobrevolen aquests  versos
Proven que el nostre  amor
només ha fet que començar.

Si. He estat  dempeus al costat del  camí,
I en el  camí ha  estat  la  meva  cançó,
I hi ha estat  massa  temps…
Ara … d´alguna  manera m´he  obligat
A veure´m allà  una altra  vegada
I  així  ha  sortit aquesta  cançó.

Perque els meus  pensaments sobre tu  quan  em desperto
No són més que extensions dels  meus  somnis.
Però sense  tu al meu costat
No sabré mai què  volen dir…..

Així que la primera  llum del  matí va aterrar en el meu llit
vaig pensar en tu.
Recordant els  teus  ulls  somrients i tot el que ens vàrem dir:
aquells….
“ jo també t´estimo”.

Tots els meus pensaments sobre tu
passen  continuament  per davant de la meva  cara .
De la manera  en la que aquests pensaments
fan carreres  fins  arribar   al meu  cor
és una  cosa que no la puc explicar

en aquests  versos .