De vegades fem veure que 
intentem arribar a l´emoció. I ho fem 
amb  paraules que no ens creiem.
Frases elegants, estructures 
ingenioses, llenguatges virtuosos …
A tots ells els manca la brutalitat innata de tot allò que és
senzill i sincer, de tot allò que no s´amaga dins seu.
No sóc un  fan
incontestable de la  bellesa. 
Si que ho sóc … de la vulnerabilitat de la tendresa
TECUMSEH VALLEY(
Townes Van Zandt)
El nom que  va 
escollir-se  va ser el de  “ Caroline”,
era  la filla d´un miner.
Les seves  maneres eren lliures.
A mi  em 
semblava  com  si la llum de l´alba
caminés sempre  al seu costat
Ella  havia 
vingut de la Ciutat de Spencer
atravessant la muntanya
.
Deia que el seu pare
l´havia enviada
perque no hi havia prou
carbó
i que  aviat 
vindrien  les neus
que  convertirien els cels a l´hivern.
Ella  va  dir
que  havia  vingut a treballar,
que no era una de
les  que 
buscava  favors de ningú,
per un penic al dia i
un lloc  on dormir
ella  faria 
servir les  seves  mans per fer feina.
Però els  temps  eren molt durs
i havia poquíssima  feina
per  tota  
la vall del  Tecumseh,
Però ella  no  va
parar  mai  de 
buscar
fins que  va 
trobar un  treball
atenent la barra del
bar: “la gitana Sally”
Va estalviar prou
diners  per  tornar a 
casa
quan  la 
primavera  va prendre-li el lloc a
l´hivern,
Però els seus  somnis van ser  trencats ,
va  sentir 
veus que  baixaven de la Ciutat de
Spencer
que deien que el seu
pare  era 
mort.
Així que va tornar
a  fer de 
puta pels  carrers
amb tota aquella
luxuria  dins seu
Hi havien molts  d´homes que 
repetien  molts  cops
per anar-se´n al llit
amb ella.
La van trobar un  dia 
sota les  escales
que portaven al bar “
la gitana Sally”
I a la seva  mà 
tenia una  nota que plorava:
Que et vagi bé ,
Tecumseh Valley.
El nom que  va 
escollir-se  va ser el de  “ Caroline”,
era  la filla d´un miner.
Les seves  maneres eren lliures.
a mi  em 
semblava  com  si la llum de l´alba
caminés sempre  al seu costat
La velocitat del so
de la solitud
( Speed of sound of Loneliness)
Original de  John Prine
Cantada per la Pieta Brown(
filla del gran Greg Brown)i el Marlon Williams
Vens a  casa tard. Vens a  casa d´hora.
De vegades  vens 
espitós quan et sents com una merda
De vegades  vens 
a  casa  directe
I de vegades  vens 
donant mil i una voltes.
De vegades, simplement
no  vens .
Què carai que t´ha
passat que  fas que el món vagi contra
tu?
Què carai  has fet  en nom de tots els cels?
Has trencat la  velocitat del so de la  solitud,
Només   fas 
que córrer  per fotre el  camp de tot.
Jo tinc un cor que  crema com 
si  tingués  febre.
Tinc un cap  complicat i gelós .
Com pot  ser que 
un amor que ens  creiem
que  duraria  per 
sempre
l ´haguem  deixat tan lluny enrere?
Què carai que t´ha
passat que  fas que el món vagi contra
tu?
Què carai  has fet  en nom de tots els cels?
Has trencat la  velocitat del so de la  solitud,
només   fas 
que córrer  per fotre el  camp de tot.
Hi ha  una raó molt poderosa
I un dolor  molt horrible
Que avui han creuat
la  frontera del  diable:
Com  et pots 
preguntar pel demà
Si avui no  tenim res a 
dir-nos?
Què carai que t´ha
passat que  fas que el món vagi contra
tu?
Què carai  has fet  en nom de tots els cels?
Has trencat la  velocitat del so de la  solitude,
només   fas 
que córrer  per fotre el  camp de tot.
només   fas 
que córrer  per fotre el  camp de tot.
només   fas 
que córrer  per fotre el  camp de tot.
Cançó de matí per la
Sally
( Morning song for
Sally)
Autor : Jerry Jeff
Walker
Cantada primorosament
per la gran Nanci Griffith
Així que la
primera  llum del  matí va aterrar en el meu llit
vaig pensar en tu.
Recordant els  teus 
ulls  somrients i tot el que ens
vàrem dir:
aquells….
“ jo també t´estimo”.
Tots els meus pensaments
sobre tu
passen  continuament 
per davant de la meva  cara .
De la manera  en la que aquests pensaments
fan carreres  fins  arribar  
al meu  cor
és una  cosa que no la puc explicar
en aquests  versos .
El nostre poc  temps 
junts fa molt  temps que dura
I em fa sentir  més  fort.
Aquestes  dues setmanes 
varen marxar
Igual que  varen 
venir 
I tu i jo vàrem
continuar les nostres  vides.
Perque sembla  que el nostre 
amor estava destinat
a quedar atrapat  en altres 
xarxes,
Però aquell amor  massa 
breu al que ens vàrem abraçar
el tornaria a escollir
una altra  vegada
sense  cap tipus  de penediment.
El nostre  petó de comiat  va ser 
molt delicat
I només   fa 
que  donar  voltes 
i voltes  damunt meu
I la  nostre tendresa  algunes 
vegades torna
I em deixa una
mica  trist.
Perque  cadascú de nosaltres té coses  a  fer
abans que el
nostre  temps de  solitud s´acabi,
Però aquests
pensaments  sobre tu
Que sobrevolen
aquests  versos 
Proven que el
nostre  amor
només ha fet que
començar.
Si. He estat  dempeus al costat del  camí,
I en el  camí ha 
estat  la  meva 
cançó,
I hi ha estat  massa 
temps…
Ara … d´alguna  manera m´he 
obligat
A veure´m allà  una altra 
vegada
I  així 
ha  sortit aquesta  cançó.
Perque els meus  pensaments sobre tu  quan 
em desperto
No són més que
extensions dels  meus  somnis.
Però sense  tu al meu costat
No sabré mai què  volen dir…..
Així que la
primera  llum del  matí va aterrar en el meu llit
vaig pensar en tu.
Recordant els  teus 
ulls  somrients i tot el que ens
vàrem dir:
aquells….
“ jo també t´estimo”.
Tots els meus pensaments
sobre tu
passen  continuament 
per davant de la meva  cara .
De la manera  en la que aquests pensaments
fan carreres  fins  arribar  
al meu  cor
és una  cosa que no la puc explicar
en aquests  versos .
 
 
No hay comentarios:
Publicar un comentario