jueves, 24 de diciembre de 2015

Es hora d´anar resumint

Els resums són una mica  rotllo.. així que anirem al gra.

Millor àlbum de l´any :  All your favorite bands ( DAWES)



Millor cançó de l´any: LAKE SONG - THE DECEMBERISTS



 Millor  video musical de l´any: The White Buffalo: MODERN TIMES


 Millor capritxet del nen; Revelator Eyes: The Paper Kites


Millor Peli de l´any: EX MACHINA ( que  gran ets VIKANDER)


 Millor Llibre:  Cartes a  Heather ( i d´altres miniatures imprevistes)



En  el tema del llibre no direu que no sóc objectiu!!!!


Ups... MILLOR CONCERT  DE L´ANY- THE WATERBOYS  21 de setembre SALA BARTS



domingo, 20 de diciembre de 2015

Asking for flowers- Kathleen Edwards

Fa anys que  estic secretament enamorat d´aquesta  canadenca que, a  finals de 2013 va decidir  abandonar  ( esperem que momentàneament)  la seva carrera musical per obrir  una  botiga de cafès.

Deia que estava esgotada, que el mainstream la  superava. 

He vist que aquest  any ha fet algunes petites intervencions en  festivals locals  amb el que es  fa bo el dit de que "la cabra siempre  tira al monte".

Escolteu-la en aquesta preciosa  balada i sabreu del que estic parlant




Demanant-te Flors

És complicat, tècnicament estic boja,
una confessió en  tota  regla
de totes les coses que no vaig fer bé.
El temps és només una àncora,
Però després de  set  anys
Crec que  per  fi ja estic bé.
Tu has  canviat el  teu número de telèfon
Ets com  si fossis una  trampa
al voltant de la meva vida.

Cada pastilla que  vaig prendre  en va,
Cada dinar que  vaig  fer tu,
Cada centau que  vaig malgastar per tu.
Demanant-te  flors
És  com demanar-te que fossis amable
No em diguis ara que estàs  cansat,
Durant deu  anys  he estat  treballant de nit

La meva  vida és com una  fotografía
Que han deixat  massa  temps  al sol,
Ara estic intentant recordar
Totes les cares dels noms que jo  he estimat,
Però tot el que  ara mateix em  queda
És la punta brillant  d´una cigarreta cremant-se
Fent desaparèixer els  records
De totes les coses que  vaig intentar  fer bé

Cada pastilla que  vaig prendre  en va,
Cada dinar que  vaig  fer tu,
Cada centau que  vaig malgastar per tu.
Demanant-te  flors
És  com demanar-te que fossis amable
No em diguis ara que estàs  cansat,
Durant deu  anys  he estat  treballant de nit

Cada pastilla que  vaig prendre  en va,
Cada dinar que  vaig  fer tu,
Cada  factura que vaig acabar pagant jo
Cada tarjeta en la que vaig signar amb el meu nom
Cada vegada que vaig deixar el meu cor al descobert
Cada amenaça que tu feies abans de  marxar de casa
Cada paraula  massa  cruel que se t´escapava
Cada paraula  massa  cruel que se t´escapava
Demanant-te  flors
És  com demanar-te que fossis amable
No em diguis ara que estàs  cansat,

Durant deu  anys  he estat  treballant de nit

El último bolero- Pasion Vega( Carlos Cano)

El último  bolero

Está usted deliciosa de  rosa, Madame.  Deje que me acerque a su cuello,  y desde  ahí, partiré hacia arriba en sigilo ,  humilde en un peregrinaje de  pequeños  besos  hasta llegar a  su oído,  dejar  caer toda mi  ternura en su precioso  abismo,  y confiarle mis  secretos.

Y usted me dejará porque sabe que mi respeto es el único pasaporte  que me puede llevar hacia  su libertad,  hacia esas caricias que no necesitan mercaderes,  hacia esos “doy” que no  quieren ningún  “dame”.

Pero mi cuerpo está demasiado atropellado para  erigirse en el comandante de ninguna lujuría. Está más cerca del desengaño y de la compasión.  Por  favor , sea discreta y que no me dé cuenta  cuando se  decepcione.

Entre medio  mezquino y medio bufón  me consolaré  escribiéndole  besos  desde el  tímido anonimato de nuestra  conversación.  

Le diré que mis versos  jamás la dejarán llorar, que  quiero verlos  trabajar  hasta  arrancarle esa media  sonrisa que la hizo siempre irresistible, que  ojalá mis sueños hagan crecer los suyos, aunque ninguno de ellos lleve mi nombre.

Y a lo mejor  usted  sonreirá,  y con  la  mayor de las benevolencias  , cuando se desnude ante mi   se dará cuenta que la  verdad es que siempre estoy muy asustado.


Yo cerraré los ojos   y en cada roce  le daré las gracias , y suplicaré no irme  antes que  Usted , Madame,  mi dulce y exquisita  Madame, la única que se  mueve   mejor que el mar. 


sábado, 19 de diciembre de 2015

a propòsit de Leonard Cohen.... never gave anybody trouble

Volia recuperar aquell humor  cínic i corrosiu amb el que se sentia  tan còmode. Per arribar-hi tenia  que  deixar  enrere una sola  paraula: esperar.

Esperar que les dones deixessin de  negociar quina part de tendresa es mereixia, esperar que algú castigués a tots els que  havien robat d´algun ingenu incaut el seu ínfim trosset de sort, esperar que d´alguna manera es fes  justícia.

Si feia un exercici retrospectiu hauria conclòs que l´única  manera de  sobreviure a la indecència era  fer unes petites m correccions al  model “filldeputacabró” que tants i tants èxits  havien donat als seus devots, incondicionals i fervents practicants.

Es tractava  de saber enganyar a aquells que es pensaven que tots els altres els devien honors  per la seva simple existència. Havíem de  ser  moderadament  educats, i aquesta moderació  ens  havia de  fer invisibles.

Les  correccions a les que em  referia eren els motius . Mentre la majoria no desentonava per no  sentir-se exclòs, ell  ho feia  perque el deixessin en pau  d´una puta  vegada.

S´hauria d´armar de  paciència, perque  qualsevol partit, per  raret que sembli, sempre  té algun seguidor .

Només  tenia  clar a qui no volia.   Contra els conys-ganxo: palles i putes. Contra els discursius, els prepotents i a tots aquells  que no  els importa no tenir cap amic,  algunes entrades de blog que llegeixen i rellegeixen per indignar-se contra mi i desitjar-me la pitjor de les  tortures.  Contra les xalades que no s´entenen ni a elles  mateixes però que , sempre tràgicament afectades, exigeixen  que les  entenguin, una tranquila, desperta  i  innocent indiferència.

I  mentre no et puguis retrobar amb qui realment et mereix, amb qui regali sense res a canvi, usa i abusa de la solitud. Optimitza-la i no t´hi apalanquis. 

Estudia,  reflexiona, disfruta de la poesia, de la música, del cine. Aprèn  a aprendre sempre, contínuament, amb  tota aquella modèstia que et  fa admirar als  altres per  seguir el seu exemple. 

Deixa´t estimar per l´amor, per qui sigui  valent i s´atraveixi a descobrir-se i  a posar-li un nom.

Però només  has de  seguir una  regla: Mai, mai, mai… donis  cap problema a ningú






MAI  VAIG  DONAR PROBLEMES A  NINGÚ

No podia pagar  la  hipoteca
i això va trencar el  cor de la meva nena,
No podia pagar  la  hipoteca
i això va trencar el  cor de la meva nena,
Mai  vaig donar problemes a ningú
i  no és massa  tard  per tornar a començar,

No vull  trencar  cap finestra
Ni vull  cremar  cap cotxe,
No vull  trencar  cap finestra
Ni vull  cremar  cap cotxe,
Tenies  tots els  drets amb els teus rics
Però vas deixar que tot anés massa lluny.


Navegaves  pels  grans  oceans
En un iot que varen dissenyar per tu,
Navegaves pels  grans oceans
En un iot que  varen dissenyar per  tu,
Però tu saps que  fins i tot els oceans
estan plens de mentides  i de  porqueria,
i no aconseguiràs allò que vols.

Mai  vaig donar problemes a ningú,
Sóc un  tio ordinari i que està sempre sol
Mai  vaig donar problemes a ningú,
Sóc un  tio ordinari i que està sempre sol
Vaig dir: Mai vaig donar problemes a ningú,

Però per  Déu saps que els  puc donar si m´ho proposo

sábado, 12 de diciembre de 2015

TRES TRISTES TIGRES

“ Ella  criticaba a  su marido  por no  creer en esa idea sesentera de que la locura abría la puerta a la sabiduría” ( Hanif Kureishi- La última Palabra)


TRES TRISTES TIGRES

Hacía  ya mucho tiempo que Nacho  había dejado a las mujeres   . Lorena, en  cambio,  siguió parapetada detrás de las trincheras de la venganza, olvidándose  de los motivos y centrándose en ese ridículo y  primitivo deseo de  joder porque sí.

Tanto y tanto “los otros” lo acabaron desquiciando, haciendo de él un monigote sin sentido , con una chulería ridícula que en   verdad sólo andaba mendigando un simple gesto de  ternura, una  ternura que nunca llegaba sin un precio.

Se encerró hacia dentro, optimizando su soledad como  un tiempo necesario de  reposo   , análisis y preparación  . Estar solo no debería servir para  nada  más .

Nacho se dio cuenta de que    la sociedad  en la que    le había  tocado  vivir la podía  bautizar como la “gran batalla de los elegidos”, donde  todo se competía, donde  siempre  había  uno que  decidía  y otro al que sólo  le quedaba la posibilidad de  obedecer .

Y todo se volvió muy triste. El privilegio de decidir  siempre  lo tuvo sólo Lorena.

Nacho salió de las  catacumbas  con un rostro sereno. Había aprendido a quedarse  quieto, a esperar, a  observar, a medir el tiempo  sin  retos. Había aprendido  a ser amable consigo mismo, a no destrozarse pensando que  sólo  cabía  ganar.

La soledad   había cumplido su misión. El único  criterio  posible  tenía sólo  diecisiete  letras: “querer y ser querido”

Lorena  meneaba  la cola  exhibiendo  su cuerpo correcto y su estupenda sonrisa. Él danzó a su alrededor evocando destellos rotundos de  autoridad  y de una cierta violencia,  contenida y protectora.  Supongo que  follaron pero no sé deciros quién gano a  quién  .

De los tres tigres , Nacho siempre  era  el triste… O eso  fue lo que los muy imbéciles se  creyeron




martes, 8 de diciembre de 2015

Brujita- Nacho Vegas


Tal  vez te llegue a perder,
pero cuánto te quiero,
mi  amor verdadero,
sin ti está mal hecho el mundo 

BEAR´S DEN- AGAPE and ( Sam Smith´s cover) STAY WITH ME-

 Una de  romàntica  d´uns britànics  versionant a un altre  britànic.  Ideal per un dia de semi-pluja.

Els Bear´s Den  només  tenen un parell d´Eps i un  àlbum complet, però són boníssims de la mort. En aquest  bloc  ja els  he  traduït algunes   cançons :  ·" Elyssium"  i " Above The Clouds of Pompeii" i ara m´acabo de donar compte  que no us  he traduït el seu grandissim Agape... Voy pallà





QUEDA´T AMB  MI

 Suposo que  és veritat,
que no sóc  bo   per ser  el rotllo d´una nit,
però encara necessito amor
perque només sóc un  home.
Aquestes  nits  mai van com tu penses,
però no vull  que  te´n  vagis...
em dones la mà?

Oh.. No et  quedaràs amb mi?
Perque  tu ets tot el que necessito.
Això no és  amor. És  fàcil veure-ho
Però amor: Queda´t amb  mi.

Per què sóc  tan sensible?
No, no,,, això no pinta bé
he de  guanyar una mica  més d´auto-control,
en el  fons   sé que això mai  funciona,
però pots estirar-te aquí al meu  costat,
així no fa tant mal

Oh.. No et  quedaràs amb mi?
Perque  tu ets tot el que necessito.
Això no és  amor. És  fàcil veure-ho
Però amor: Queda´t amb  mi.





BOCABADAT

Bocabadat,,,
Si et plau, no desapareguis
Ja sé que ho he  fet  tot malament
M´estic apropant
per arribar a tocar  la teva  veu
però amor,
és com  trobar una  agulla en un paller

Tot i  que les  teves  paraules
són les que  fan més  mal
jo encara  vull  sentir-les  cada  dia.
Em  diuen: Tio, deixa-ho estar!
Però jo no ho vull deixar-ho estar.
No deixaré  escapar cada  paraula que tu diguis.

Perque  en el  fons el que em passa
és  que   tinc massa   por  a perdre´t
i no tinc  ni puta idea del que he de fer,
respecte a  això, respecte a  això
Digue´m amor quant temps  em queda
abans que  te´n vagis
L´única  cosa que sí que sé
és que no vull saber
qui sóc jo sense tu,
qui sóc jo sense tu.


Bocabadat,,,
Si et plau, no desapareguis
Ja sé que ho he  fet  tot malament
M´estic apropant
per arribar a tocar  la teva  veu
però amor,
és com  trobar una  agulla en un paller


Perque  en el  fons el que em passa
és  que   tinc massa   por  a perdre´t
i no tinc  ni puta idea del que he de fer,
respecte a  això, respecte a  això
Digue´m amor quant temps  em queda
abans que  te´n vagis
L´única  cosa que sí que sé
és que no vull saber
qui sóc jo sense tu,
qui sóc jo sense tu.





















lunes, 7 de diciembre de 2015

MARIA MENA- I DON´T WANNA SEE YOU WITH HER

De pop melòdic n´hi ha de  bo i de dolent. Igualment, dins del mitjanament acceptable  , ens trobem a aquell que  està tan inflat pels medis de comunicació que  mediatitza l´opinió que  tenim d´ells.

Tanta propaganda   fa odiar-los a uns  o bé  d´altres els posen en un pedestal que potser no es  mereixen del  tot, en detriment d´altres artistes més arriscats, que escriuen i composen les seves  cançons, i no paguen  fortunes  per que d´altres els “ ajudin” a composar-les

Si comparem a  Adele  amb la Maria Mena, jo em quedo amb la noruega, sense  tanta remor, amb  una música senzilla i sense  les  estridències i lluïments  innecessaris “ porqueyolovalgo”  de l´anglesa…

La Maria  ha tret nou disc i  com a  single una balada del  tot clàssica…. que a mi m´agrada molt





NO ET VULL  VEURE AMB ELLA

És una  ciutat  petita on tot se  sap,
On les paraules  viatgen  en cercles,
Passant per aros, saltant  valles,
On a  tothom l´importes una merda.
Ells  parlen del nostre desastre,
A ells els és igual que a mi això em  faci mal,
Potser es deuen pensar que  va ser  fácil.

Ells  diuen que tens un nou  amor.
M´alegro per tu , amor meu,
Però no me la  vull trobar,
Veritat que me l´amagaràs?

Perque no et vull  veure  amb  ella,
No vull  veure la  seva  cara
descansant   mentre tu l´abraces,
Els seus peus  en el lloc on posava els meus.
No vull  veure que tu has tirat  endavant.
No penso que  jo  sigui tan  forta,
No fa tant de  temps que era  l´única
Que estava en els  teus  braços

No m´agrada massa  estar sòbria,
És aleshores quan  em fot que tot s´hagi acabat
Encara que  vaig ser jo qui ho va  deixar.
No puc  suportar la  teva  veu  calmada
Dient que  has trobat algú
Que et va  sentir  fort
I que  t´ajuda  quan  les coses  van malament,
Perque  aquesta  feina( una vegada)
 va ser la meva feina.

Ells  diuen que tens un nou  amor.
M´alegro per tu , amor meu,
Però no me la  vull trobar,
Veritat que me l´amagaràs?

Perque no et vull  veure  amb  ella,
No vull  veure la  seva  cara
descansant   mentre tu l´abraces,
Els seus peus  en el lloc on posava els meus.
No vull  veure que tu has tirat  endavant.
No penso que  jo  sigui tan  forta,
No fa tant de  temps que era  l´única
Que estava en els  teus  braços

no et vull  veure  amb  ella
no et vull  veure  amb  ella




domingo, 6 de diciembre de 2015

XAVIER RUDD-struggle

´
Ja és  hora d´anar repassant  els  discos més ben parits d´aquest  2015.

En una posición d´honor està  aquest NANNA  del surfista australià Xavier Rudd amb  un  treball del que  ja vaig traduir dues peces.

E bon rotllo i el positivisme que desprèn aquest  gran, gran gran disc és absolutament recomanable.

LET´S DANCE MY FRIENDS…..Oh yeahhhh.

Pd.- I  a més  em  va  ( a títol personal ) que ni pintat….  Un final d´any  amb extraordinàries  notícies a  tots els nivells




LLUITA

Ja   en tinc prou de tanta lluita,
Ja en tinc prou de preocupacions,
Ja en  tinc prou de tanta buidor
Ja en tinc prou de sentir-me tan sol

Vinga   nena,  porta´m  el  teu gran  resplendor
Vinga, fes que l´amor prengui alguna dirección,
I jo  et  puc  abraçar  sota aquesta llum de lluna
I treballar junts  per arribar a ser conscients,
Per arribar a  ser conscients
A això  li pots dir  amor,
Li pots  dir amor


Digues, 1,2,3,4.-  de bon rotllo… tanca aquesta porta
5,6,7,8  desprèn la  teva  llum, sigues  radiant!
1,2,3,4  fes  el que et toca pel teu planeta
5,6,7,8 desprèn la  teva llum, sigues  radiant

Ara et  toca moure´t, lentament, positivament, de  forma diligent
El que  la gent  pugui  pensar de tu t´ha d´importar una merda,
De vegades ens  entossudim en buscar respostes als perquès,
Algunes  vegades anem pel mal  cami,
Massa lluny de  nosaltres  mateixos
Fins que ens adonem de  tot el que ens passa


( repeteix la lletra dues  vegades)

jueves, 3 de diciembre de 2015

SOLEA MORENTE- DISC ESPANYOL DE L´ANY

 He de reconèixer que aquest any no he escoltat  gaire música  nacional  però si em quedo amb algun disc és  aquest de la mitjana dels Morente, la  boníssima Soleà.

En una entrevista deia que no volia  fer un disc de flamenc, que d´això a casa seva  van sobrats,  si no que volia  fer un  disc mainstream  i li ha sortit un disc "indie".

Donç beneïda confusió  princesa!

Queda  formalment  nomenat disc de l´any nacional "Tendrá que haber un camino"   de Soleà Morente.


Ole, Ole i Ole




Queda  formalment nomenada cançó nacional de l´any "Estan Bailando" de  Soleà Morente.

Quina guitarra  elèctrica oh my god!!!



I per postres  una versió  si més no  curiosa del " Hey That´s no way to say goodbye " del Cohen.
Cal recordar que el Leonard i l´Enrique Morente van arribar a ser bons amics