domingo, 30 de diciembre de 2012

el Sr Jinks us desitja un FELIÇ 2013!!!!!!


Com que  sempre he pensat que els calçotets vermells són moooolt horteres i com la nit de demà es presta a petits i saludables excessos, m´he permès desitjar-vos una bona entrada d´any amb un petit conte “picantillo” que ahir em va explicar el Sr Jinks. A la segona copa ja estàvem mig trompetes  i vestits de dimoniets. M´encanta, ohhh yeahhhh!
Ens veiem el 2013!!!!!


El Sr Jinks i el lloro Jambalaia.

El Sr Jinks es va palplantar davant del seu celler, reobert per culpa dels lots de Nadal. Vestit només amb les seves adorades sabatilles de  felpa i amb els braços seriosament creuats admirava aquella magnífica exposició de botelles de vidre. La seva ignorancia, i la sinceritat d´un home en pilotes, el van portar a concloure, només,  que n´hi havien més  de  fosques que de clares.

Conscient de la seva pròpia escena i que en el fons   li importava un rave quina seria l´escollida es va prestar a passar, això si, el seu  rutinari i imprescindible test de sensibilitat.

Va apretar el culet  i  el van respondre: natja ú i natja dos, operatives.

 Va separar les dues cames, les va flexionar lleugerament, i el resultat va ser el de sempre: gravetat estable.
El Sr Jinks feia tard a sopar i havia  de decidir-se ràpidament abans que la gravetat es convertís en fòssil.

D´entrada va descartar totes les clares perque ja havia deixat dit , i era llegenda, que el Sr Jinks era al.lèrgic  a les esclòvies i cloïsses( d´aquestes últimes només a les mortes).

L´elecció va  ser  el resultat d´un simple sil.logisme. A l´igual que tots els cavallers les prefereixen rosses, a tots els fantasmes els pirren les etiquetes rares. Un quadrat en blanc, una rodona pintada de vermell puton , i un gargot blau fosc fet pel fill en bolquers del geni.

Va trucar al timbre amb l´únic dit que havia pogut separar del coll de l´ampolla. Els cilindres tenen una estranya atracció per les mans,  o és a l´inrevés? Tant se val, a l´escandall de la porta feia massa fred per pensar.

Va sentir com s´apropaven dos tacons de cavall coix , va  respallar els seus peus per l´estora com un brau impacient i emprenyat  i en sentir el pany, va redefinir el  fred amb el millor dels seus somriures.

Després dels dos petons de rigor(mortis) va enfil.lar el passadís intentant treure´s mig carretó d´Estee Lauder dels llavis i seguint aquell magnífic pandero. Tres passes i ja es trobava marejat. Estava seguint a un vaixell de vellut negre en ple temporal de llevant.

Quan va arribar al menjador el Sr Jinks es va trobar a la familia Gremlin xunga al complet, al seu jefe amb la cresta blanca i aquella cara de restrenyiment crònic, a una petita assassina en sèrie  escapada de Las Meninas, i….. merda! Un lloro.

Al Sr Jinks li feien por els lloros per raons diverses, primer perque eren massa grossos com per estrangular-los, segon perque tenien el pic més letal que una sogra putejada  i tercer perque  com tots els cabrons xivatos, se´ls permetia estar fora de la garjola.

Per no posar en perill el seu sou va deixar anar  un “que maco!!!” abans d´afirmar que aquella pasta fangosa de fetge de pato(per respecte als ànecs) estava deliciosa.

-          El seu nom és Jambalaia -va dir la Madame de la casa- . És molt Intel.ligent i em fa molta companyia. Oi que si currucucú?........

El Sr Jinks es va engargossar quan va visualitzar aquell gran bec dur i corvat repetint i repetint fins dir prou un “si senyora” a les parts nobles de la mestressa fins  fer-li sortir la Caballé que segur  portava dins.

La vedella va passar sense pena ni glòria. L´encorbatat enemic de les prunes recriminava a l´enana psicòtica  que no es posen petards de cebeta en els entrepans dels seus companys de classe, la mama la disculpava en una clara apologia de la seva creativitat artística ,i el Sr Jinks contemplava com la botella fosca i minimalista  s´hauria tornat transparent si no hagués estat per la punyetera  morena vermella que li havia sortit a l´etiqueta

Però l´hecatombe va venir a la tercera lionesa. El lloro , que havia estat entretingut tota la nit amb una pipa rebel, va intuir que s´estaven acabant els temes de conversa i va espetar amb tot el morro del món i amb veu llorica un:  No paaaarisssss,ja,ja,ja,ja,ja!!!!!!!!

El Sr Jinks, com un gran torero, va sortir al tall i va dir: Si que és Intel.ligent la urraca…
 Ens ha desitjat a tots BON ANY, BON ANY, BON ANY!!!!



sábado, 29 de diciembre de 2012

Cançons narcòtiques-Sera Cahoone

Quan estic molt cansat( físicament) m´agraden les cançons narcòtiques, aquelles que són extremadament pausades.

El meu fill petit, que és un catxondo, em diria: papa, qui s´ha mort? ...

Però a mi, en certs moments com aquest, em relaxen un ou.

Em permet escoltar-les i alhora pensar en les meves coses.

Mira que bé!... la Sera Cahoone i la Kim Taylor han fet possible que un projecte d´home pugui fer dues coses alhora.

El que no pogueu fer vosaltres les dones......

Pd.- Us recomano el  disc Deer Greek Canyon de la Sera Cahoone. Boníssim..

 Ah, la primera la tradueixo perque m´agrada molt, la segona no perque he de sortir a sopar fora i perque realment està tirada.



Aquí amb mi
( Here with me - Sera Cahoone)

A fora està tot completament fosc.
Poso la ràdio. No hi ha res que valgui la pena.
Tot el que sé és que estic sola,
que els meus peus no pujaran avui les escales,
que el meu cos em fa mal
necessitant que em truquis.

Sé que hauria de  sortir,
parar d´estar aquí sentada nit i dia,
però la meva ment no es pot moure,
només penso en tu i en mi.

Amor meu, vull que m´abracis aquesta nit,
que facis córrer les teves mans per la meva esquena.
Ho estic esperant
perque tu no estàs aquí amb mi.


i aquesta de la Kim Taylor, que va sortir a la OST de Smallville







viernes, 28 de diciembre de 2012

Parlours

Em resisteixo a quedar-me clavat en la nostàlgia, creure que allò conegut és insuperable, pensar que  res ni ningú em pot sorprendre.

He de mantenir el cap i el cor ben oberts per deixar-hi entrar a qui truqui, i així poder avançar.

Aquests nois són nous i ho fan molt , molt , molt bé. M´han fet somriure. M´han fet  ballar a l´andana.

I això no té preu.


miércoles, 26 de diciembre de 2012

kate earl-One woman army

La Kate Earl és una gran desconeguda, però el seu últim Cd és una autèntica meravella pop.
Sempre he pensat que fer-ho fàcil és dificilíssim.
Recargolar, buscar paraules i frases impossibles és més senzill. A tots ens fa una mica de grima dir:
Noi, no he entès res del que dius!
Però a la Kate se li entén tot.
Aquesta cançó la dedico a totes les mamis, la meva gran, inconfessa i orgullosa debilitat.


L´excèrcit d´una sola dona.

Mai vaig saber el tot a què m´estava apuntant,
sabia que era dur però potser no tant.
Mai pararé, mai renunciaré a tu,
no importa el que jo faci!.

Aquí estic nen!
Sóc el teu excèrcit d´una sola dona,
Lluitaré per tu, moriré per tu, seré jo qui et protegeixi.
Aquí estic nen!
Sóc el teu excèrcit d´una sola dona
No importa el que pugui venir
No em rendiré mai.

Et donaré tot allò que jo mai vaig tenir
T´estimaré .
T´ensenyaré a distingir el bo del dolent-
Mai pararé. Mai renunciaré a tu!
No importa el que jo faci!

Aquí estic nen!
Sóc el teu excèrcit d´una sola dona,
Lluitaré per tu,moriré per tu, moriré per tu,  seré jo qui et protegeixi.
Aquí estic nen!
Sóc el teu excèrcit d´una sola dona
No importa el que pugui venir
No em rendiré mai.

Tot el que faci, ho faré el millor que pugui
Construiré una vida per tu amb les meves pròpies mans

Mai pararé. Mai renunciaré a tu!
No importa el que jo faci!

Aquí estic nen!
Sóc el teu excèrcit d´una sola dona,
Lluitaré per tu, seré jo qui et protegeixi.
Aquí estic nen!
Sóc el teu excèrcit d´una sola dona
No importa el que pugui venir
No em rendiré mai.





lunes, 24 de diciembre de 2012

Pel meu aniversari en Leonard

Aquest és el meu auto-regal.
43 i la meva cançó.


Fes-me  ballar  fins que l´amor s´acabi.
( Dance me to the end of love-Leonard Cohen)


Fes-me  ballar  per la teva bellesa amb  aquest violí que crema.
Fes-me ballar  a través del pànic  fins que em senti completament segur.
Eleva´m com  si fos una  branca d´olivera.
Sigues el  meu àngel de la guarda.
Fes-me  ballar  fins que l´amor s´acabi.

Deixa´m  contemplar la  teva  bellesa
quan tots els que ens observen  hagin marxat.
Deixa´m sentir  com  et mous  com ho fan a Babilònia
Mostra´m lentament allò que només jo en conec els límits,
Fes-me ballar fins que l´amor s´acabi

Fes-me ballar  fins que arribi el nostre  casament.
No paris de  fer-me  ballar.
Fes-me ballar amb aquesta tendresa.
Fes-me ballar tot el temps que  calgui.
Nosaltres dos estem a sota del nostre amor
però també som nosaltres dos els que hi estem a sobre.
Fes-me ballar fins que l´amor s´acabi

Fes-me ballar per tots els nens que demanen néixer,
Fes-me ballar  darrera  les  cortines,
allà on els nostres  petons s´han desgastat.
Aixeca una tenda de  campanya on refugiar-nos
encara que cada fil  estigui trencat
Fes-me ballar fins que l´amor s´acabi

Fes-me ballar per la teva bellesa amb aquest violí que crema.
Fes-me ballar a través del pànic fins que em senti completament segur.
Toca´m amb les  teves mans despullades.
Toca´m amb el teu guà.
Fes-me ballar fins que l´amor s´acabi.








domingo, 23 de diciembre de 2012

Neil Young- Crime in the city

Un dels meus ídols de  tota la vida ha estat el Neil Young- El gran canadenc ha estat sempre un artista congruent i un activista social compromès.

Cada any és el promotor d´un festival , el  " Bridge School Benefit", en el que  actuen , generalment en format acústic, grans noms de la musica americana.

L´ escola en qüestió s´ ocupa de nens  i joves  amb greus discapacitats psíquiques. De fet, dels tres fills que té el Neil Young, els dos que té amb la seva dona Pegy pateixen un paràlisi cerebral i l´altre epil.lèpsia.

Donant voltes per la xarxa m´he trobat un blog : "enlaplaydeneil", que té moltes  cançons traduïdes.

Una de les meves preferides és aquest " Crime in the city" que s´escau com anell al dit en els  temps que vivim avui dia -Moltes vegades , quan  veig un dels informatius d´Antena 3 o Tele5 penso en aquesta peça i tinc sèries temptacions d´estavellar-li la guitarra en el cap del presentador i carregar-me a l´editor d´entrada.

Potser hauríem de  deixar-nos de  tantes  banderes, aquelles banderes que ens fan oblidar( i en certa manera ja ens va bé) a la gent que està patint .

Els ideals que no prioritzin a les persones els haurien d´exterminar

Sentiu la guitarra com us ho diu!!!!!

Crime in the city- Neil Young

Bien, llegó la hora de la verdad para el poli
Estaba seguro de que tenía la razón de su parte
Conocía todos lo hechos
Del atraco al banco la noche anterior
Su mejor amigo era un atracador
Y su mujer una ladrona
Todos los niños eran asesinos
No pudieron conseguir ayuda
La casa estaba rodeada
Cuando una voz alta y clara dijo
Salgan con las manos en alto
O les haremos volar
Había un rostro en la ventana
La cámaras de TV filmaban
Luego cortaron a publicidad
Y la historia se acabó.
El artista miró al productor
El productor se sentó
Dijo, lo que tenemos aquí
Es un instrumental perfecto
Pero no tenemos una voz
Y todavía no tenemos una canción
Si pudiéramos arreglarlo
Nada podría salir mal
Así que le dio vueltas al cenicero
mientras descolgaba el teléfono
Y dijo: envíenme un compositor
Que ande errando lejos de casa
Asegúrense de que esté hambriento
Y de que esté solo
Envíenme una hamburguesa con queso
Y el último Rolling Stone
Sí.
Aún hay crimen en la ciudad
Dijo el policía en servicio
No sé si puedo acabar con él
En la calle no soy más que un trozo de carne
Pintan mi coche como un blanco
Recibo órdenes de idiotas
Mientras tanto algún chico me vuela la cabeza
Bueno, juego con sus reglas
Así que ahora lo hago a mí manera
Me tomó la ley por mis propias manos
Aquí estoy en el callejón
Un fajo de billetes en el bolsillo
Me paga un crío de diez años
Dice que me admira
Aún hay crimen en la ciudad
Pero es bueno ser libre
Sí.
Vengo de una familia
Con un hogar roto
A veces hablo por mi teléfono
Con mi padre
Cuando dice que me quiere
Sé que es cierto
Pero me gustaría poder verlo
Ojalá supiera donde está
Pero pasa lo mismo con todos mis amigos
Salvo con uno o dos tal vez
Ojalá pudiera verlo este fin de semana
Ojalá pudiera ponerme en su lugar
Pero ahora me dedico a lo mío
A veces soy bueno y a veces malo
Aunque mi hogar se haya roto
Es el mejor que nunca he tenido
Sí.
Cada vez soy más joven
Mi vida ha sido divertida así
Incluso antes de aprender a hablar
Olvidé qué decir
Le contestaba mal a mamá
Le contestaba mal al profesor
Me echaron de la Escuela Dominical
Por contestarle mal al predicador
Cuando crecí me hice bombero
Apagué todos los incendios de la ciudad
Apagué cualquier cosa que echara humo
Pero cuando dejé la manguera
El juez me envió a prisión
Me echó la perpetua sin posibilidad de libertad condicional
Ojalá no hubiera dejado la manguera
Ojalá nunca hubiera crecido.




domingo, 16 de diciembre de 2012

Singles amb vocació de permanència


Aquest post té una certa vocació de permanència per dos motius: el primer  perque tinc tanta  feina que no crec que pugui fer res en quinze dies  i el segon perque les peces que us poso són absolutament  brutals, d´una qualitat extrema.

També reflecteixen una mica el meu estat d´ànim. Estic molt tranquil i amb la ment  clara.

Les quatre  cançons són molt lentes, gairebé insinuades, perque sempre he pensat que la música era el millor substitut possible de les carícies, i no hi ha res millor que una carícia, quan posem el nostre cor en els dits.

De fet ja vindran cançons més animades i “folloneres”. Penseu que m´he agenciat l´últim  concert dels Pogues a l´Olympia de  Paris…hehehe.

En fi, preneu-vos-ho amb calma, gaudiu-les i treieu d´elles allò que necessiteu. I no tingueu pressa en fer-me cap comentari. Si aconsegueixo el que vull, els escriviu o no, en tindré més d´un de cadascú de  vosaltres. Segur.



Feldspar- The  Rest

Aquesta cançó va ser escollida  single de la setmana en el Regne Unit. No hi ha manera de  baixar-la i m´hagués encantat  poder-la posar en la  recopil.lació del bloc. És una cançó màgica d´un grup que de moment només  ha tret dos EP  però que són fantàstics. El video és  un dels millors, per sensual i inspirador, que  he vist en els últims  temps


El descans- Feldspar

Avui és el dia més  fred de l´hivern
i t´ escric una altra  vegada,
només per veure si guardes aquelles cartes,
o les fas servir  per treure sang de la teva ploma
o les vas llençar totes al  foc,
o si les estàs guardant pel teu cavaller.
Ella  va dir: Agafa-ho o deixa-ho!
Agafa-ho o deixa-ho!
Agafa-ho o deixa-ho
pobre idiota amic meu!

A l´estiu vaig anar a Berlin
només per  estar-me a la  Plaça de la Catedral
i mirar a través del vidre de la llibreria
i llegir tots els llibres que  ja no hi eren
i em  vaig preguntar si havien estat oblidats
o recordar si a algú  els importava.
Ella  va dir: Agafa-ho o deixa-ho!
Agafa-ho o deixa-ho!
És tot com un malefici!

M´agafaves de la mà quan em vas dir
que no hi havia  res tan gran que no pogués caure,
i em vas maleir  per la meva insistència,
aleshores, la meva solitud era política
així que  vas  agafar el camí cap a París
i jo vaig  tornar una altra vegada al meu mur.
Ella  va dir: Agafa-ho o deixa-ho!
Agafa-ho o deixa-ho!
Això serà tot….

No sé què estava esperant.
Tot va passar ja fa uns quants anys
Potser és perque ara ho recordo,
quan la merda del carrer la cobria la neu,
Potser és perque la meva ment està distorsionada.
Aleshores, com dimonis ho podia saber?
Ella  va dir: Agafa-ho o deixa-ho!
Agafa-ho o deixa-ho!
Crec que hauries de marxar!

I he marxat , he desaparegut, el meu descans
Ella  va dir: Agafa-ho o deixa-ho!
Ho vaig agafar i aleshores ho vaig deixar!
Ella  va dir: Agafa-ho o deixa-ho!
Ho vaig agafar i aleshores ho vaig deixar!





Multiple Love- Paper Aeroplanes

Us vaig deixar amb l´Al  Lewis i torno amb aquesta gal.lesa de veu increïble amb un vídeo molt sexy, perque no hi ha res més sexy que et mirin directament als ulls.

Amor múltiple

Jo no crec amb l´amor múltiple.
Una vegada jo tenia  or
i tots dos  vam deixar que s´oxidés.
Potser n´hi han dos
i potser un ets tu,
Però jo no me´n vaig tranquilament
cap a la tristesa perque en el fons,
sóc feliç estant sola,
sóc feliç estant sola
i no necessito una altra meitat
quan jo sola sóc un tot
Però potser,  intenta´m convèncer
i jo ho faré el millor que pugui .

No crec que t´estigui fent perdre el temps,
intentant-ho durament quan jo sé que no està bé.
Així que  tallem-ho
ara que encara ens ho estem passant bé.
I si te´n recordes per Nadal, escriu-me però
sóc feliç estant sola,
sóc feliç estant sola
i no necessito una altra meitat
quan jo sola sóc un tot
Però potser,  intenta´m convèncer
i jo ho faré el millor que pugui .

Encara crec amb l´amor a primera vista
quan el cor et fa un bot i s´encén la llum.
Potser n´hi han dos
i potser un ets tu,
Però jo no me´n vaig tranquilament
cap a la tristesa perque en el fons,
sóc feliç estant sola,
sóc feliç estant sola
i no necessito una altra meitat
quan jo sola sóc un tot
Però potser,  intenta´m convèncer
i jo ho faré el millor que pugui .
i jo ho faré el millor que pugui .





If i should fall behind- Margo Timmins versionant Bruce Springsteen


Un clàssic del Bruce que  ja havia penjat al bloc. Però noi, he trobat aquesta versió de la meva dama  preferida, la cantant dels Cowboy Junkies  , Margo Timmins. No hi ha ningú que  canti com ella.

Alhora , la lletra és una  de les cançons d´amor més maques que he escoltat mai.


Si jo em quedés enrera

Vam dir que  caminaríem junts, nena,
passés el que passés,
que  si quan arribés el crepuscle ens perdíem en el camí
o que si mentre caminàvem algú de nosaltres anés per lliure,
jo et  vaig dir que t´esperaria,
però si sóc jo qui es queda  enrera, espera´m tu a mi.

Vam jurar que viatjaríem l´un al costat de l´altre,
que ens ajudaríem a anar al  mateix  ritme
però les passes dels amants són tan diferents….
Jo et  vaig dir que t´esperaria,
però si sóc jo qui es queda  enrera, espera´m tu a mi.

Tots somiem amb un amor veritable i  etern,
però tu i jo sabem el que aquest món ens pot arribar a fer,
així que deixem clars els nostres  camins
perque l´altre els pugui veure,
jo et  vaig dir que t´esperaria,
però si sóc jo qui es queda  enrera, espera´m tu a mi.

Hi ha un riu molt bonic a la vall d´aquí davant
Allà, sota l´enramada del roure estarem junts.
Si ens perdem l´un a l´altre
a les ombres dels arbres al capvespre,
Jo segur que t´esperaré
però si sóc jo qui es queda  enrera, espera´m tu a mi.





World Keeps Turning- Tom Waits


Una altra gema del vell de  Beulah, que ja tenia traduïda,  i que serà la segona entrada del nou bloc, El Llibre de  Tom Frost, que crec que  retardarà una mica la seva  sortida.

Resulta que aquesta  cançó , en el seu moment,  va ser un descart. I jo penso, joder!

Nota: el video no es pot veure en el mòbil


El món continua girant

Avui  seria el nostre aniversari,
hi ha algú altre en el lloc en el que acostumaves a estar tu.
El món no m´importa però encara s´aferra a mi
i  la lluna continua daurada i platejada alhora.

Qui sap on acaba el camí?
El camí dóna voltes i de vegades es torça.

La banda ha deixat de  tocar però nosaltres dos continuem ballant
i el món continua donant voltes, continua donant voltes.
A la seva mà porta l´anell d´algú altre,
i el món continua donant voltes, continua donant voltes.

Nosaltres dos vam fer saltar la banca
i vàrem deixar aquest lloc fet pols,
i vàrem  desaparèixer sense deixar cap rastre.
Ara el sol cau sobre el mar
i tinc al meu costat a l´únic que m´importa.

Jo estava  molt verd i el vestit que portaves era groc
i el món continua donant voltes, continua donant voltes.
El sol ha marxat i la lluna brilla sobre el prat
i el món continua donant voltes, continua donant voltes.

Posa´t el barret!!!
Pintaràs  amb mi de vermell aquesta maleïda ciutat?

La banda ha deixat de  tocar però nosaltres dos continuem ballant
i el món continua donant voltes, continua donant voltes.
A la seva mà porta l´anell d´algú altre,
i el món continua donant voltes, continua donant voltes.








domingo, 25 de noviembre de 2012

Vacances amb l´Al Lewis

No sé si us passa però , de vegades,  em sento amb la necessitat de desaparèixer,  de tenir temps per recomposar-me, ordenar-me, entendre´m, estar més amb mi que amb els altres.

No es tracta de  cap "depre" ni de res dolent. Estic bé, estic tranquil. Però tinc una torre virtual a la que fa temps que no hi vaig i em ve de gust tornar-hi, sentir el fred de les altures, observar, pensar, fugir una mica de tot, estar sol.

Tinc com quinze pel.lícules a l´armari que vull veure, alguns poetes que rellegir. També vull preparar un bloc nou que es dirà " El LLibre de Tom Frost" i que inauguraré el 24 de desembre, dia  en el que  faig 43 anys.

Serà un bloc de  relats   basat en les traduccions que tinc fetes  i faré del Tom Waits i que pren el nom d´una de les més belles  cançons d´amor que conec i que es diu " Martha". Amb ella començaré aquesta nova aventura.

De cara a Nadal tindré preparada la primera recopil.lació de  cançons del Bloc i d´altres d´anteriors que em tenen  el cor robat. Faré un Cd  MP3 i, pels que tinguin Ipod, a  cada arxiu hi anirà inclosa la seva corresponent lletra.

Si voleu que us  en faci arribar un no dubteu en escriure´m al meu mail enricbague1969@gmail.com
deixar-me la vostra adreça i us el  faré arribar per correu.Em faria il.lusió.

En fi, us deixo amb una nova troballa, un britànic que es diu Al Lewis i que ho fa senzillament de conya.

Sigueu molt feliços.

Enric.

viernes, 23 de noviembre de 2012

Days like this-Kim Taylor

Quina preciositat de  cançó!
No puc evitar posar-me-la una i altra vegada!

Dies com aquest.... ( Kim Taylor)

En dies com aquest mires al cel que està per damunt teu.
En dies com aquest penses amb tots aquells que t´estimen.
Tot allò que vull és viure la meva vida honestament,
vull despertar-me i veure la teva cara al meu costat,
Deixaré lliure cada pena que  tingui. Això serà bo per mi.
En dies com aquest penses amb tots aquells que van marxar abans que tu
En dies com aquest: Has vist alguna vegada el cel d´un color tan blau?
Tot allò que vull és viure la meva vida honestament,

vull despertar-me i veure la teva cara al meu costat,
Deixaré lliure cada pena que  tingui. Això serà bo per mi

En dies com aquest penses amb tots aquells que van marxar abans que tu
En dies com aquest: Has vist alguna vegada el cel d´un color tan blau?





jueves, 22 de noviembre de 2012

El noi i la Duquessa


El noi  i la  Duquessa

Estava  escrivint el  primer llibre de Tom Frost quan  vaig deixar caure el boli sobre la quadrícula. Amb les dues mans  al front vaig començar  a pentinar enrera els meus cabells. Era una mania rudimentària que em tranquilitzava.

Tenia els  ulls  encongits i apretats com dos pilars  insuficients per suportar totes les idees que atracaven  descomunalment  el  meu cervell. Havia de destriar les idees de la intuició de  que  tot plegat era inútil.

Les bones  persones no interessaven com  tampoc  ho feien les  seves  històries. Ens havien enganyat en fent-nos creure que la  bondat només podía  tenir  un equivalent en la tragèdia, en el dolor, en la desesperació o bé   convertint-la en una  cienca-ficció  infantil, ridícula  i alhora cruelment perversa.

 La qüestió era posar preu a  tot, a trobar imprescindible l´intercanvi i etiquetar a  tots els  altres com a màrtirs o com a  il.lusos. Els mercaders d´emocions tenen  tendència a  destruir tot  allò que  reben  quan no tenen  clar què tenen que tonar a  canvi.

Encara amb les  mans  al  front , com si allò  no anés amb mi, vaig perdre´m com sempre  afirmant, en absolut i desconfiat silenci,   que la gran tragèdia dels nostres  temps és  haver posat en quarentena, en sospita permanent, qualsevol intent de ser  amable.

De sobte em vaig posar molt content, tenia una  historia sobre la que  escriure: la historia d´un noi  amb una  rosa entre les  dents que no volia follar-se a una Duquessa. Volia que la Duquessa se´l volgués follar a ell.
 
 

domingo, 18 de noviembre de 2012

Dos minuts amb la Beth( sense banyera)




He canviat de prestatge els  teus cabells. Els he posat tots en la cortina que queda arresarada . A l´altre costat, el coll.

Quantes llegendes s´han pogut fer d´aquest moment, highlanders arrebatats, vestits impecables, frases perfectes.

I potser no estaria malament una mica de passió, de l´aniquil.lació de la lògica, de veure´t desposseïda de la sensatesa.

Però avui no toca. Perque avui prefereixo  sentir com es  relaxa la teva esquena i imaginar-me que just ara es  formen quatre plecs suaus a les acaballes dels  teus ulls, com els llavis són les tendres esponges d´un breu somriure.

I pensar que penses , simplement, que  amb mi podràs ser sempre tu mateixa.

I tot el coll per mi, per dir-te: és un vals, nena!

miércoles, 14 de noviembre de 2012

Perdut en avions de paper( seqüel.les d´una alveolitis persistent)

Em vas dir que només sabria què tenia quan ho hagués perdut. I jo vaig pensar que això sempre seria en el millor dels casos, tenir alguna cosa que perdre per poder-la recordar.

Però les coses no funcionen així i els que enyoren no deixen de  ser la gran espècie afortunada.

Perque la majoria , com tu i com jo,  continuem perduts en un món cruelment ingenu, on la moral són les coses que creiem que hem de  fer i les que algun gilipolles  ens  ha prohibit fer sense dir-nos perquè.

No trobo a  faltar la llibertat. Trobo a  faltar la  voluntat de voler el que vull.

I em perdo en aquests avions de paper, segur que el que cap teoria podrà treure´m mai és la capacitat de saber i voler estimar.


Els Paper Aeroplanes( avions de paper) són de  Gal.les, els lidera la  Sarah Howells  i  són francament boníssims. Properament en traduiré una altra.
Necessito de la seva  calma, de la seva tendresa

Lost
(Perduda- Paper aeroplanes)

Perduda com el sol en un estiu,
Perduda com les meves paraules a les teves oïdes.
Perduda com la noció d´un ara  i per sempre,
Perduda com els meus confortables anys.

Em va portar una mica massa temps descobrir-ho
Sembla que tu hi tenies molt a  dir
Mentre jo t´ afogava

És una llàstima que no arribéssim a  fer-ho
És  una llàstima perque tu em coneixies massa bé
És una llàstima perque disfressarem el fracàs
amb plaers sensorials quan estigui
fascinada per algú altre.

Estimar com mai vas  estimar abans
Estimar com mai ho tornaràs a fer
Estimar com en una pel.licula antiga
I que tot acaba  bé al final

Em va portar una mica massa temps descobrir-ho
Sembla que tu hi tenies molt a  dir
Mentre jo t´ afogava
Sembla que eres tu qui em cantava les cançons més dolces
I estic perduda sense elles

sábado, 10 de noviembre de 2012

A Sa LLuna

avui havia de fer moltes coses: traduir una  cançó del Josh Ritter,  introduir-vos a un  fantàstic grup de Gal.les que fa avions de paper... però.... "lo primero es lo primero"  .

Llegint  l´últim post de Sa Lluna  he necessitat posar-li aquesta  cançó.. i si li faig treure un somriure, per petit que  sigui, el meu dia haurà valgut la pena.

Un petó LLuneta... i ànims!





CARTOONS AND FOREVER PLANS
( MARIA TAYLOR)

Te´n recordes de la primera vegada que et vaig veure?
Te´n recordes de la mirada que et  vaig fer?
Sabies que el meu  amor mai moriria?

 Sabies que no  puc fer això sense riure?
Sabies que no importa a on ens porti ara?.
Sabies que el nostre amor  mai morirà?

 Aquesta  temporada  ficticia que  omplim
amb  dibuixos animats i plans per tota la  vida
l´he vista  en els teus ulls
i  jo ja  en tinc prou amb  això.

Sabies  que l´electricitat ens  senta bé?
Sabies que no estic fent cap  lectura de  res?
Sabies que el nostre  amor mai morirà?

Jo no marxaré, jo no marxaré, jo no marxaré-
jo ja  en tinc prou amb  això

 Sabies que la meva  copa no està  mai  buida?
Sabies que no sóc tan frágil com jo pensava?
Sabies que el meu amor no morirà mai?

miércoles, 7 de noviembre de 2012

Atunes en el paraiso.

Quan tingueu un moment ( no ara si us esteu besant) escolteu aquesta cançó i quan l´acabeu feu el favor de  besar-vos,  besar-vos amb aquell mig somriure còmplice, murri, divertit i desinteressat, no d´aquells llargs petons que  xuclen intestins intensos sino  dels petits, dels que fan pessigolles, dels que  et  fan sentir important, no els que et volen abduir arrebatadora i tràgicament, si no aquells que et volen acompanyar en el dia  a  dia , dels que  et diuen: vinga, tira que  fem tard!...
I si  algú que  coneixeu creu que  hi ha  alguna cosa  més important que el petonegin, a no ser que hagi inventat alguna vacuna per qualsevol dolor, aviseu  si us plau  a qui  sigui perque el  tanquin o perque el proposin per ministre.
Bona nit penya!


Pd.- demà bocata de tonyina

lunes, 5 de noviembre de 2012

A quien proceda + un blues pel pescador

Primera estació penitencial:  Recomano a ulls clucs el primer Cd de la Caitlin Rose...  Suposo que ara ja deu estar a punt de treure el segon, però la tia és bona  fins dir prou. Hi han cançons més animadetes com Spare me i Shangai cigarretes i una  meravella que es diu  Sinful Wishing well  però avui em  quedo  amb aquesta,  primera  perque es tranquileta  i  segona perque diu una frase que s´escau  amb  un cert i malèfic passotisme. Ja us deia  ahir que estava cansat.... tired of chasing you down....and it´s not my right to push you around...


Segona estació penitencial:  Aquest és un regal que em faig a mi mateix. Quantes  vegades m´hauré cantat aquesta cançó? Uf, moltes.... Per mi és màgica:

El Blues del Pescador
( Fisherman´s Blues- Waterboys)

Com desitjaria ser un pescador!
Revolcant-me en els mars  ,
lluny de la terra  ferma
i dels seus amargs records.
Deixant anar el fil
amb abandó  i amor,
sense  cap sostre  que em cobreixi
excepte  el cel estrellat
amb enteniment en el meu cap
i amb tu en els meus braços.

Com desitjaria ser  el maquinista
en un  tren desbocat i delirant
xocant contra el mateix cor de la terra
com un  canó enmig de la pluja
amb el batec dels adormits
I el carbó que crema
mentre comptem les ciutats  per les que passem
en una  nit que està ben plena d´ànima
amb enteniment en el meu cap
I amb tu en els meus braços.

Sé que aviat em deslligaré
dels vincles que em van atrapar
que les  cadenes que pengen al meu voltant
al final segur que  cauran.
I en aquell dia bonic i fatídic alhora
em posaré mans a l´obra
I conduiré aquell tren
I seré el pescador
amb enteniment en el meu cap
I amb tu en els meus braços


sábado, 3 de noviembre de 2012

Sophie H.


Saps una cosa imaginària Sophie?   De vegades em sento cansat de plantar paraules en linees  per fer-hi un  jardí, o per  fer-hi un camí . Tu tries.

Envejo que  estiguis  massa acostumada a que facin les  coses  per tu. No et culpo. És una de les desgràcies que comporta la bellesa, que creguin que pot fer-ho tot,  i que pot fer-ho sola

No  necessita que la reconeguin, ni que l´aplaudeixin , ni que l´admirin, però si que   necessita transformar-se en algú viu, en els  altres o en  un mateix.

Mentre t´escolto  hi ha alguna cosa que em  lleva a  confessar-me, però no se ben bé de què.

Ara mateix només em ve de  gust  donar-te un petó. Potser algun dia pugui escriure alguna cosa que et faci  voler besar-me sense que ningú t´ho demani.

Però tant de  bo que ens podem trobar de veritat.  No sé tu,  però jo  començo a estar fart  de que tot passi en la meva imaginació.

.



Pd.- una mica anada d´olla en una tarda horrible de mal de  boca. Vaig dopat així que  segurament el que dic és  veritat.  Aquesta  cançó és la que m´ha acompanyat mentre estava al dentista i mentre passejava a la vora del mar  quan es despertava l´anestèssia... Gràcies Sophie per fer-la tan bella

martes, 30 de octubre de 2012

Jack-a-roe/ The long black veil


Sempre m´ ha agradat molt aquesta cançó.
Per què?... doncs no ho se... m´agrada la  gent que explica històries, la gent que explica contes, la gent que t´intenta  canviar el món i et diu.. ei  que no tot és feina, ni nens, ni factures-
Que no hi ha res  en el món com  algú que es disfressi per  tu, que et lluiti, que et busqui i que et prengui.
Sempre em dic:  No siguis tan gilipolles de  no somiar-hi, encara que només  siguin tres minuts de  cançó
 
JACK-A-ROE
Hi havia  un saludable  mercader que  va fer fortuna a Londres. Et dic  la veritat ; tenia una  filla molt bonica la qual havia robar el  cor a molts  homes, fins i tot d´alta alcurnia ; però n´hi havia un a qui li deien  Jack El Mariner  que era el seu  veritable amor.
-Oh filla empresonaré el teu cos  si és Jack El Mariner qui t´ha pres l´enteniment!!!
Pare; aquest cos  el pots empresonar però mai el meu cor. Només Jack el Mariner  em té robat el cor.
Ara en Jack ha de partir , deixar el seu  país i a la  dona que  estima enrera.  Però  ella   va entrar a la  sastreria  i es va vestir amb les  robes d´home . S´apropa  a la  cabina  disposada a embarcar-se
-          Perdoni Senyor , abans d´embarcar-se necessitaria saber el seu nom .
Ella  va somriure  amb tota  picardia  i va contestar:
- Em diuen Jack-a-Roe
-          La  teva  ma es  prima  i dèbil , els teus  dits  són curts i petits; les  teves  galtes són  massa vermelles  i rosades per  afrontar les  bales de  canó......
-          Ja    que la  meva  mà és dèbil  i que els meus dits són petits  però no tremolarien encara que en  veiés  caure  deu mil.
La guerra es va acabar  aviat; els  van caçar per tots  costats; entre els  morts i els  moribunds ella  va trobar el seu  amor . El  va carregar als braços  i el va portar a la  Ciutat  a  veure el psiquiatra  perque li curés ràpidament  les ferides.
Fins  avui  estan  casats i els  hi va bé . Per què no ens  casem tu i jo????
 Uiii... aprofito deu minuts de marge per  traduir  aquesta "murder ballad",, cantada  per tot quisqui.. però a mi m´agrada la versió del Nick Cave  i aquesta de la filla de J. Cash  amb el Jeff  Tweddy dels Wilco,.,,,,,

Pssttt.- No ho digueu a  ningú....

El llarg vel negre.


Fa deu anys  , en una  freda , fosca nit
Algú va ser assassinat  sota la  llum de l´Ajuntament
Hi havia poca  gent a l´escena del crim
Però tots  van concloure
Que l´assassí que va córrer
Es semblava  molt a mi.

Ella passeja per aquests turons en un llarg vel negre
Visita la meva tomba quan els vents de la nit gemeguen
Ningú  ho  sap, ningú ho veu, ningú ho sap, només jo.

El jutge  va  dir;  fill, quina és la  teva coartada?
Si tu haguessis  estat en un  altre lloc,
Aleshores no  hauries de morir,
Però jo no vaig dir   ni una paraula
Tot i  que  això significava  la meva vida
Perque aquella nit  havia estat en els braços
de la dona del meu millor amic

Ella passeja per aquests turons en un llarg vel negre
Visita la meva tomba quan els vents de la nit gemeguen
Ningú  ho  sap, ningú ho veu, ningú ho sap, només jo.

El patíbul estava molt alt,
L´eternitat  molt  a prop
Ella estava entre la multitud
I no  va  vessar  cap llàgrima

I alguna  vegada per la nit
Quan els vents  freds bufen
En un llarg vel negre
Es queda dempeus sobre els meus ossos

Ella passeja per aquests turons en un llarg vel negre
Visita la meva tomba quan els vents de la nit gemeguen
Ningú  ho  sap, ningú ho veu, ningú ho sap, només jo.