El noi i la Duquessa

El noi  i la  Duquessa

Estava  escrivint el  primer llibre de Tom Frost quan  vaig deixar caure el boli sobre la quadrícula. Amb les dues mans  al front vaig començar  a pentinar enrera els meus cabells. Era una mania rudimentària que em tranquilitzava.

Tenia els  ulls  encongits i apretats com dos pilars  insuficients per suportar totes les idees que atracaven  descomunalment  el  meu cervell. Havia de destriar les idees de la intuició de  que  tot plegat era inútil.

Les bones  persones no interessaven com  tampoc  ho feien les  seves  històries. Ens havien enganyat en fent-nos creure que la  bondat només podía  tenir  un equivalent en la tragèdia, en el dolor, en la desesperació o bé   convertint-la en una  cienca-ficció  infantil, ridícula  i alhora cruelment perversa.

 La qüestió era posar preu a  tot, a trobar imprescindible l´intercanvi i etiquetar a  tots els  altres com a màrtirs o com a  il.lusos. Els mercaders d´emocions tenen  tendència a  destruir tot  allò que  reben  quan no tenen  clar què tenen que tonar a  canvi.

Encara amb les  mans  al  front , com si allò  no anés amb mi, vaig perdre´m com sempre  afirmant, en absolut i desconfiat silenci,   que la gran tragèdia dels nostres  temps és  haver posat en quarentena, en sospita permanent, qualsevol intent de ser  amable.

De sobte em vaig posar molt content, tenia una  historia sobre la que  escriure: la historia d´un noi  amb una  rosa entre les  dents que no volia follar-se a una Duquessa. Volia que la Duquessa se´l volgués follar a ell.