miércoles, 31 de julio de 2013

EL LIBRO DE LOS VICIOS- ADAM SOBOCZYNSKI

Bé nois, xapo el xiringuito que me´n vaig de  vacances: una setmana a l´Escala amb el meu tete , i més tard al final d´agost una setmana a les Highlands on em retrobaré amb el John i la  Jane....

Mentre tant , espiritualment  relaxat com mai (  en idioma  calellenc-- xavals, estic de  puta mare!), vaig veient  el meu voltant amb un punt de sarcasme i mala llet  que literalmente   em motiva.

Els meus  fills estan creixent sense ser un paradigma de moralitat cosa que em reconforta.

Ahir mateix, el meu fill  petit  intentava demostrar al seu germà, a la seva mare i a mi  que   no volia més  raviolis de pernil perque, segons ell.... " no sé mama.... estan bons però els trobo una mica paposos.....".

La veritat és que el tio s´hi havia abocat  mig paquet de  formatge parmesà i allò era literalment incomestible. El seu  germà gran, astut com pocs, se´n fotia per  sota el nas  perque va llegir-li la  jugada immediatament. Jo callat com un puta per possibles  represàlies  conyugals  i la seva  mare, resignada, amb el cap capcot  i pensant... la  mare que em va parir, un altre  Bagué que exerceix de  Bagué... Què he fet jo per  tenir-ne tres iguals de  cafres??????

Al final, com que  veia que no colava, a l´Albert se li va escapar un somriure com dient... vale, vale,,,, m` heu pillat"!!!!, això  és un sopar a casa meva...

Abans de que anés a  dormir com les gallines  ens explicavem un acudit que  ens  havia enviat Prada per la tarda en el que  deia que  quan  Jesús  estava a la creu només  feia que  dir-los.... ei vosaltres,,  fills de puta,  feu-me  el  favor de  baixar d´aqui , cabrons,, més  que  cabrons... Aleshores  algú se li va costar i va  dir-li ,... Jesús  que  ve  la premsa.... a lo que ell  va respondre en veu alta: aiii  senyor, perdona´ls que no saben el que  es  fan.....

En fi, tot està de collons,  i per tant, molt lluny de ser perfecte o  idil.lic... Us deixo un petit fragment del llibre de dóna  títol a  aquest post  i amb el que  puc dir  que  feia anys que no  m´ho passava  tan bé  llegint un llibre... us  el recomano a ulls  clucs....

I com que  un  d´aquests  vicis  és la  valentia.... m´he proposar  dir-vos  que   en Bagué, personalment, als  Beatles  sempre els ha  trobat uns monyons nyonyes de molt cuidado....  Ja veieu, tinc  certa  simpatia  amb el diable.....

Menys rotllo Bagué, posa el text:


"El asceta  es un  enemigo de la vida, pretende  despojarla del azar. Por ello tiende también a  los horarios  estrictos, a la obsesión  por el trabajo, a la  autoflagelación, al control sobre sí mismo y sobre los demás, en definitiva el control en  general.  Su sufrimiento íntimo encuentra consuelo en la  mayoría,  a la que se  une con gratitud para luchar contra el individuo  que  todavía se entrega a los placeres mundanos. Al odiar al hedonista, el asceta canaliza  el odio  hacia si mismo. Todo se lo toma en serio y evengeliza con acritud por  mucho miramiento que ponga en ello. El arma más potente del asceta astuto es la  falsa  amabilidad "( El libro de los vicios-SALUD)

Bones  vacances!!!!

Ei.... porta´m una Coronita please....






domingo, 28 de julio de 2013

Tonight Will Be Fine-Leonard Cohen

Quan es  va treure les ulleres  el Leonard va pensar  que  havia arribat fins on ell pretenia.- Enrere  havien  quedat totes les  solituts  amb les que et castiga la  lucidesa.

Va deixar-les sobre la taula amb lentitud tendra , silenciosament satisfeta , sense l´arrogància de la victòria…

Ja no havia de demostrar-se res.

Si te les treus no em podràs veure bé, Leonard….

No podia explicar-li allò que li havia portat una  vida.  Disfrutar només de la intenció de complaure´l, sentir-li la nerviosa impaciència , les avergonyides ombres del pas del temps, la insuperable màgia de quan els sentiments guanyen les pretensions.

El Leonard es va abandonar en una gratitud profunda. En mirar-la  ella el va somriure.

La intimitat era tan poderosa que no va fer falta que ell li tornés a repetir, com tantes vegades abans….

- Per veure´t,  amor, mai em van caldre les ulleres.



JJ Cale

Diuen els entesos que  Mark Knopfler(a qui  vaig anar  veure dijous al Poble Espanyol i que  envelleix  més que dignament)  va prendre la manera  de tocar  la guitarra del  Geni de Tulsa, JJ CALE , qui va morir abans d´ahir d´un  atac de  cor.

Era l´outsider per definició, un free-lance que sempre va anar a la seva puta bola,  fent  el que  volia i sense  cap concessió al  show-business.

Un altre "loser" que  marxa a algun lloc  on  hi hagin tres coses, cervesa, música i dones  guapes.-

Have a Good  journey man....





domingo, 21 de julio de 2013

CLÀSSICS DYLAN: IT´S ALRIGHT MA I´M ONLY BLEEDING

It´s alright Ma , I´m only bleeding.

Sempre  us  he dit que  el “Things  have changed” és la meva cançó de  Dylan . Però per arribar a  ser-ho s´havia de conrear un  camp ideològic i moral, que els de la nostra  generació, potser la primera sense  cap tipus de convulsió ni social ni política  durant bastants  segles , no va tenir.

Els nostres  referents van ser els primers que  van ser dirigits per  fantasmes. El nostre  gran  líder, la informació, es mantenia( i es manté ) amagat, treient-nos i minimitzant l´únic actiu que ens quedava; PENSAR.

Canviar la  filosofia, el fet de pensar,  pel binomi feina-entreteniment  ens converteix  en autèntics orfes quan van maldades.  La intuició de que la buidor  està massa propera en  nosaltres m´acollona de veritat.

Hi ha coses  que són importants: la feina, la vida en societat , ... però hi ha una cosa que és la més important de totes: que la  teva pròpia construcció  només depengui de tu....

Aquesta grandíssima , brutal i dolorosisima cançó és el meu  bressol moral, la meva base....és potser la cosa més intima que he explicat mai

De la seva importància   i trascendència  Dylan  la va retratar en el  seu  gran concert homenatge quan  per ell es va  reservar tres  cançons: l´amor en primera  persona  del Girl from the North Country, l´homenatge  als seus mestres i  el compromís de tenir un  vitage, una missió  del “ Song to Woody” i aquesta que us poso a continuació, en una versió autènticament  salvatge, cantada  el 1986 quan Dylan tenia més o menys la  meva edat...



Està bé mare!  Només estic sagnant

La foscor  quan  trenca el  migdia  fa ombra  fins i tot a la cullera de plata,
La navalla  feta a mà i el globus que porta aquell nen eclipsen la lluna  i el sol.
Tot això et fa saber massa  aviat  que no té massa sentit intentar entendre les coses.

Incisives amenaces m´enganyen amb despreci, els comentaris  suïcides es trenquen.
De la boca  del  neci  amb  dents d´or neix  la trumpeta buïda 
que ens  toca aquestes  paraules innecessàries que només ens fan que advertir
que qui no està mooolt ocupat  vivint, està mooolt ocupat en morir-se

La pàgina  de la  temptació surt volant  per la porta.
La  segueixes  i sense donar-te´n compte  et trobes a tu mateix  en la guerra.
Veus totes aquelles  avalanxes de falsa  pietat com són capaces de  rugir.
I tu també  voldries  posar-te  a  queixar-te com ells però a diferència d´abans
Ara tot just t´adonaries  de que simplement ets una altra persona més que plora....

Així que no tinguis por si escoltes un so estrany a la  teva oïda.
Tot està bé mare! Només estic sospirant

Alguns anuncien  victòries, altres anuncien derrotes,
Algunes  raons  privades, grans o petites,  es veuen en els ulls d´aquells  que  criden:
Que s´arrastri tot allò que  hagi de morir!
Mentre altres  diuen: Si us plau no odieu res!, Només odieu l´odi!!!

Les  paraules de la desil.lusió s´escampen com bales
Mentre els Déus Humans apunten a la diana:
TOT HO FABRIQUEN;
Des de pistoles  de  joguina  fins  Crists  color carn que brillen en la  foscor.
És  fàcil veure, sense  anar més lluny, que no hi han  gaires coses que siguin sagrades....


Els predicadors ens  anuncien destins fatals,
Els mestres ens  ensenyen  que el coneixement  ens  espera
I que ens pot portar a menjar plats de  cent dòlars.
Mentre això passa  la bondat s´amaga rera  la porta
Però penseu  que  fins  i tot el President dels Estats Units
Algunes  vegades  ha de  quedar-se ben despullat.


I encara que les  regles del  joc estan ben instaurades,
Només són jocs de  gent que has de  saber esquivar.
Està bé mare!. Puc sortir-me´n !!!!

Hi han anuncis  que només  fan que enredar-te:
Et fan pensar  que tu ets l´únic  que pot  fer  allò que no s´ha  fet mai,
Que ets  l´únic  que pot guanyar allò que no s´ha guanyat mai
I mentretant la vida  passa  al teu costat sense que t´enteris de res.

Et perds i tornes a reaparèixer.
De sobte t´adones  de  que no tens por a res .
Estàs sol. No hi ha ningú a prop
Quan  aleshores  una  veu tremolosa, llunyana i poc  clara
Que sacseja el somni de les teves orelles  adormides  i et diu
Que algú pensa que ja et té agafat pels  ous.

Hi ha una  pregunta que encén  tots  els  teus  nervis,
En el  fons  saps  que no hi ha cap resposta adecuada que et pugui satisfer.
Assegura´t  de no perdre-la , de guardar-la en la teva ment
I no oblidis mai que tu no ets propietat ni d´ell, ni d´ella, ni d´ells ni de  res.

I encara que els  amos facin  les  regles pels  savis i pels  idiotes
No tinc res mare  amb el que  hi tingui que estar d´acord.

Velles  jutgesses vigilen a les  parelles.
Frustrades  sexualment  s´atreveixen a imposar  falsos principis,
S´atraveixen a mirar-les  fixament i a insultar-les .
El diner no és que  parli: el diner jura i perjura.
Obscenitat? A qui collons li importa?
Propaganda. Tot és mentida!!!

Mentre aquells  que defensen  allò que no poden  veure amb un orgull assasí.
La seguretat  confon i desquicia  amargament  el   pensament
d´aquells que creuen que l´honradesa de la mort no caurà sobre ells d´una forma natural.
La vida, de  vegades,  ha de ser solitària....

Els meus ulls  xoquen  de front amb cementiris atestats de  Déus  falsos..
Desprecio  la mesquinesa que   juga  tant brut.
Camino d´un costat a l´altre lligat de mans ,
Dono patades  per trencar-ho tot.
Els hi dic: Nois, ja   n´he tingut prou!!!
Què més podeu mostrar-me????

Si els  somnis que estic pensant es poguessin  veure
De ben segur que  posarien el meu cap a la guillotina,
Però no t´amoinis  mare, tot està bé.
Això és la vida,  només la vida i res mes.



Manon posee hoy esa forma de  sabiduría, que está por encima de sus propias  heridas. ( Delphine de Vigan- Nada se opone a la noche)


Ara que  estic  enmig de les ombres  més precises, aquelles  que he buscat  amb una petita  dosi grollera i sarcàstica d´indiferència, sense maldat.

Ara que he  abandonat voluntàriament la  necessitat de que em reconeguin , on contràriament als  dogmes, sóc tremendament feliç  en les meves distàncies,  cada cop més curtes.

Ara que la serenor  em dóna  la perspectiva de que tothom  té els incendis  massa propers  com per poder-se permetre el luxe d´obviar-los amb altres crítiques

Ara que crec més fermament que mai que la tendresa i la comprensió són les dues úniques  regles possibles.

Ara que  no necessito que em necessitis .

Ara que em necessites  a l´igual que jo  sempre  et necessito.

Ara Albert, el meu t´estimo s´omple d´aquella brutalitat immensa que només  tu i jo(i les nostres ferides) coneixem. 

Tu sempre seràs la meva Manon







jueves, 18 de julio de 2013

Prada II-8

Prada II-8

On és l´amor que tinc?

Jo també
m´ho pregunto
quan m´espanta
la fredor
que et puc
fer creure.

On l´hauria de  tenir?

T´enganyaria
si et digués
que no ho sé
però
només puc
dir-te
que no està
amb mi,


Perque tu tens
 l´amor que tinc,
i estimar-te
és deixar-te
decidir amb
què,
qui
i com

el fas servir


domingo, 14 de julio de 2013

Paranoias de la calor: Te lo dije bien clarito

El dogma de un  friki:
Lo siento en el alma, pero no podéis cogerme, ni encasillarme, ni dominarme, ni vencerme.
Pero no dudeis nunca de  vuestras aptitudes.
Soy yo conmigo mismo que no me  aclaro


sábado, 13 de julio de 2013

Per molts anys nano!

Ahir l´Arnau va fer 15 anys. Un curs difícil veritat nano?

Recordes quan ahir al vespre anàvem tu i jo a buscar un Kebab  per sopar et vaig  dir que si volies podies convidar als amics que volguessin per anar a  veure  avui Star Treck a Mataró?

Quan em vas contestar que no, que volies que fos un dia només pare-fill em  vaig sentir l´home més afortunat, més  feliç i més orgullós del món.....

Aquesta entrada va per tu i dir a tothom que  aquesta sèrie, que em fa petar el cul de riure, me la va recomanar el meu fill gran


jueves, 11 de julio de 2013

Un regal de Déu aquest matí: Waiting on June- Holly Williams


 Aquest matí  no he anat a córrer. Feia  temps que no em  passava  però m´he quedat ben dormit… cansament  suposo…

Venint en el tren, desvetllat per  aquestes dues hores més de son, m´he posat a traduir una cançó  que vaig escaoltar  ahir al matí mentre treballava, molt, molt d´hora.

És de la néta del  Hank Williams i parla de la  historia real dels  seus  avis per part de mare. La cançó és molt llarga però preciosa  fins  dir  prou.

Com escrivia  una amiga meva ( ja parlarem Marta…)  “ la vida és complicada  però val la pena”.

I us puc assegurar que avui el dia  ha valgut molt la pena…

emocionat i bleda com un nen petit


Esperant  la June ( Holly Williams)

Ella  era de  Louisina del Nord, d´una ciutat que es  deia Mer Rouge. Em vaig enamorar d´ella en una  setmana o dues. No  fa falta   gaire temps  per enamorar-se d´una noia així . Quan apenes teníem deu  anys   jugàvem  en els  camps de  cotó  amb els  nens  de  color. Vaig intentar  donar-li un petó i ella  va  agafar el  bat de bèisbol.

Esperant la June: Tinc l´esperança de que em vingui a veure:
Esperant la June: No puc descriure aquest  sentiment
Esperant la June: Reso a Déu  perque m´estimi un dia d´aquests
Tinc l´esperança de que que jo trobi el meu camí esperant la June.

Vaig marxar el 1942 per fer la  guerra  amb aqueslls nois  i complir amb les meves  obligacions.- La seva  foto a la  meva  cartera  mantenía ben  alta la meva  moral. Aquell noi, el Charlie, va  morir  als  meus  braços. Ell va veure a  Jesús. Jo només  veia sang. Aquella  nit tan freda, la seva  foto a la  cartera va quedar ben  xopa.

Li vaig  dir al meu millor  amic, el Charlie, que  li donaria un petó de  comiat a la  seva  nòvia. Em va fer prometre  que  tornaria  viu a casa  i convertiría a la Senyoreta June en la meva esposa. Tremolant com un vell idiota i borratxo  vaig  baixar d´aquell avió. Vaig córrer  cap a casa per  demanar-li, sota la pluja, si es volia casar amb mi…

Esperant la June:Tinc l´esperança de que em digui que si.
Esperant la June: en el seu desaparegut vestit d´estiu
Esperant la June: El seu  pare  va encaixar la meva mà.
Esperant la June: va encendre aquell moment i la banda va començar a tocar.

Ens  vam casar a l´Església Metodista. Vaig trobar una gran llaçada  blanca i  un tros de  roba  vella . La nostra  llar es va aixecar amb quatre grans   arbres: La Jolynn, la   Becky, la Donna i la Shelby.  La nostra petita  casa era el nostre santuari. L´alegria  omplia  aquelles  habitacions tots els dies

Esperant la June:ara s´esta maquillant
Esperant la June: ara s´està recollint els cabells
Esperant la June: escolteu nenes; baixeu cap a l´Església que jo arribaré en  15 minuts. 
Estic Esperant la June.

El  temps  va volar  just com ells  van dir que ho faria. Les  nenes  van créixer ràpid i la granja anava  bé. La Sra Bertha ens   feia el dinar tots els  dies. Al vespre feiem sonar aquella campana de  plata:  donavem  gràcies  a Déu i ens  tancàvem  a  casa.Aquells  dies  sempre  menjàvem tots  junts.

 Una a una les  nenes  van marxar i  van trobar l´amor  per elles  mateixes. No hi havia  res  que em fes més  feliç de que  portessin els  seus  fills a casa. Jugàvem tot  el dia   en els  camps de cotó  amb els  gossos… i acabàvem tots de nit a la cuina de l´àvia…

Esperant la June: nena, no cremis el  bacon
Esperant la June: nena, ja tenim tots els mals.
Esperant la June: vas lenta agafant la  forquilla.
Esperant la June: sentem-nos a esperar.

 Ara som molt més  lents i maldestres del que  acostumàvem a ser. Els de l´asil ens  van dir a la June  i a mi  que a partir d´ara  dormiriem en llits separats, l´un al costat de l´altre . Oh…. Què donaria jo per dormir un altre cop  amb la meva dona!!

Des de  1945 que  he  tocat la seva  pell  cada  mitja nit. Ara estic  aquí estirat  en aquest llit individual esperant a que ells  tanquin les  llums. Ella  es dormirà i aleshores jo estaré  bé.

Esperant la June:  perque ens poguem donar un petó de bona nit.
Esperant la June: l´agafo ben bort de la mà
Esperant la June: l´estimaré fins que em mori.
És  agredolç veure  com  l´amor  es fa vell  i  realment  trobes a  faltar a la teva  dona.
Estic esperant la June.

 Em van enterrar dimarts passat al matí. El bon Déu  va  venir  i em va portar  cap a  casa. Vaig tancar els meus ulls  i me´´n vaig anar molt ràpid però els Àngels  em deixen veure-la cada dia….

Esperant la June:   la nostra mansió és molt gran.
Esperant la June: petjades  en la  sorra
Esperant la June: aquesta és la historia de la eva  vida
Perque Jesus i jo ens quedarem aquí  dempeus   fins que ella  atravessi la llum.
esperant la June:
Encara estic esperant la  June.
Sempre  estaré esperant la June.
Per fi. Ja no l´espero més……

http://www.youtube.com/watch?v=tnITVMaWQCM







martes, 9 de julio de 2013

Clàssics Dylan- NOT DARK YET

una de les  obres mestres del  geni de Minessota....

Fa molt temps  que  la  tenia traduïda però no la posava  perque ningú es pensés que  aquest era el meu estat d`ànim  i s´espantés

Avui no ha estat un bon dia   i laboralment  parlant estic   just a tocar del col.lapse mental.

Però la  resta  va tot bé( afortunadament) per  gaudir d´aquest gran clàssic. Una càrrega  de profunditat en  tota regla



ENCARA NO ESTÀ DEL TOT  FOSC

  Les  ombres  cauen  i jo  em planyo tot el dia . Fa massa calor  per dormir  i el temps marxa corrent; sento que la meva ànima s´ha  tornat d´ acer ; encara em dolen  les ferides que el sol no va  curar; no hi  ha prou habitacions per estar a  tot arreu; encara no està del  tot  fosc però s´està  apropant.

El meu sentit de l´humanitat  se n´ha anat  en orris ; després de  cada  cosa  bonica  hi ha alguna mena de dolor . Ella  em va escriure una   carta i la va escriure  amablement; va posar en lletres  el que els dos estàvem pensant. No sé perque  m´hauria d´amoinar, encara no està del  tot  fosc però s´està  apropant.

He estat a  Londres  i a l´alegre Paris; vaig seguir el  riu i  vaig  arribar al mar. He estat  en  el  fons d´una  piscina de mentides; ja no estic buscant res a la  mirada de  la gent. Encara no està del  tot  fosc però s´està  apropant.

Vaig néixer aquí i moriré aquí en contra de la meva voluntat; sembla que m´estic movent però estic quiet . Cada nervi del meu  cos  sembla despullat  i sord; gairebé no puc  recordar de què fugia  quan  vaig venir aquí ; gairebé no sento ni el murmur d´una pregària. . Encara no està del  tot  fosc però s´està  apropant.


sábado, 6 de julio de 2013

Willie Nile-American Ride

Hi han cançons  que no cal que es tradueixin.

El Willie Nile és un "loser" i ell encantat. Fa el que li rota sense  haver de  pagar cap preu.

Les pretensions d´alguns " artistes" d´arribar el més lluny possible, de vendre, o el neguit que els  suposa que no estiguin per ells , no deixen  de  ser bastant tristes

Estic amb ell quan  diu que cap bon comentari, cap adul.lació, cap crítica  favorable  pot comparar-se amb la sensació d´anar  sempre per lliure i a la teva puta bola.

Fa alguns anys, el meu antic  jefe, em va preguntar que com  era que no em  comprava una segona residència?

Potser inconscient o potser no, li vaig dir  que sempre   volia  tenir  la possibilitat d´engegar a qui jo volgués a la merda.

I així ha estat. No seré mai cap millonari però quan   tanco la porta del despatx  me´n vaig sempre amb la sensació de no deure-li res a ningú.

Ja  a les escales( magnífiques i senyorials per cert) sóc una altra  persona.

Engego l´ipod i no surt  ni cap profeta ni cap esteta...



Pd.- Això és un lyric video  ben parit!!! oh  yeahh

lunes, 1 de julio de 2013

Les joies ocultes de la Lole

Bagué: Mira que  t´ha  quedat bé el títol d´aquest post....

la veritat és que quan  l´obrin es quedaran una mica  frustrats però  d´això es tracta de  buscar  les joies  ocultes 

Jo en tinc vàries però .....només una  pista:

a En  Bagué , a l´estiu, no se li pot demanar de que  sigui un patriota!!!


...


Y si te digo amor de todo lo peor
es que en la práctica las cosas nunca salen
como uno querría, oh, no.

O si te digo, amor, podrás hacerlo mejor,
yo sé que por mucho que te esforzaras
la respuesta siempre sería que no.

En teoría sé que te amaré toda la vida
y cada día se hará fuerte mi fe.
Lo juro siempre te querré, en teoría.

Y si te digo, amor, que mi única intención
es hacer que respires fuerte 
y que resbale baba por tu barbilla, así.

O si te digo, amor, se pone mucho mejor
cada vez que te oigo cantar,
que hace tin tu campanilla, tin, tin, tin.

En teoría sé que te amaré toda la vida
y cada día se hará fuerte mi fe.
Lo juro siempre te querré, en teoría.

-A ver, Christina, dime, ¿a dónde nos conduce todo esto?
-Yo que sé, Nacho, cada vez que creo que sé a donde voy acabo en un sitio distinto, el destino es el único accidente posible.
-No sé Christina, yo, yo estoy de acuerdo contigo en teoría, pero en teoría funciona incluso el comunismo, en teoría.

Tú eres Guillermo Tell y yo ahora y la manzana
estamos siempre haciendo y deshaciendo el amor,
jugamos a tirar, a dar y yo soy mejor.

Ay que sí, que no, ay que no, que sí,
ay que sí, que no, que tú a mí no me quieres
como te quiero yo, oh, no.

Ay que no, que sí, ay que sí, que no,
que tú a mí no me quieres, niña,
como te quiero yo, oh, no.

En teoría sé que te amaré toda la vida
y cada día se hará fuerte mi fe.
Lo juro siempre te querré, en teoría,
lo juro siempre te querré, pero en teoría,
lo juro siempre te querré ...