Manon posee hoy esa forma de  sabiduría, que está por encima de sus propias  heridas. ( Delphine de Vigan- Nada se opone a la noche)

Ara que  estic  enmig de les ombres  més precises, aquelles  que he buscat  amb una petita  dosi grollera i sarcàstica d´indiferència, sense maldat.

Ara que he  abandonat voluntàriament la  necessitat de que em reconeguin , on contràriament als  dogmes, sóc tremendament feliç  en les meves distàncies,  cada cop més curtes.

Ara que la serenor  em dóna  la perspectiva de que tothom  té els incendis  massa propers  com per poder-se permetre el luxe d´obviar-los amb altres crítiques

Ara que crec més fermament que mai que la tendresa i la comprensió són les dues úniques  regles possibles.

Ara que  no necessito que em necessitis .

Ara que em necessites  a l´igual que jo  sempre  et necessito.

Ara Albert, el meu t´estimo s´omple d´aquella brutalitat immensa que només  tu i jo(i les nostres ferides) coneixem. 

Tu sempre seràs la meva Manon