Clàssics Dylan- NOT DARK YET

una de les  obres mestres del  geni de Minessota....

Fa molt temps  que  la  tenia traduïda però no la posava  perque ningú es pensés que  aquest era el meu estat d`ànim  i s´espantés

Avui no ha estat un bon dia   i laboralment  parlant estic   just a tocar del col.lapse mental.

Però la  resta  va tot bé( afortunadament) per  gaudir d´aquest gran clàssic. Una càrrega  de profunditat en  tota regla

ENCARA NO ESTÀ DEL TOT  FOSC

  Les  ombres  cauen  i jo  em planyo tot el dia . Fa massa calor  per dormir  i el temps marxa corrent; sento que la meva ànima s´ha  tornat d´ acer ; encara em dolen  les ferides que el sol no va  curar; no hi  ha prou habitacions per estar a  tot arreu; encara no està del  tot  fosc però s´està  apropant.

El meu sentit de l´humanitat  se n´ha anat  en orris ; després de  cada  cosa  bonica  hi ha alguna mena de dolor . Ella  em va escriure una   carta i la va escriure  amablement; va posar en lletres  el que els dos estàvem pensant. No sé perque  m´hauria d´amoinar, encara no està del  tot  fosc però s´està  apropant.

He estat a  Londres  i a l´alegre Paris; vaig seguir el  riu i  vaig  arribar al mar. He estat  en  el  fons d´una  piscina de mentides; ja no estic buscant res a la  mirada de  la gent. Encara no està del  tot  fosc però s´està  apropant.

Vaig néixer aquí i moriré aquí en contra de la meva voluntat; sembla que m´estic movent però estic quiet . Cada nervi del meu  cos  sembla despullat  i sord; gairebé no puc  recordar de què fugia  quan  vaig venir aquí ; gairebé no sento ni el murmur d´una pregària. . Encara no està del  tot  fosc però s´està  apropant.