Aquest matí  no he anat a córrer. Feia  temps que no em  passava 
però m´he quedat ben dormit… cansament 
suposo…
Venint en el tren, desvetllat per aquestes dues hores més de son, m´he posat a traduir una cançó que vaig escaoltar ahir al matí mentre treballava, molt, molt d´hora.
És de la néta del  Hank Williams
i parla de la  historia real dels  seus  avis
per part de mare. La cançó és molt llarga però preciosa  fins 
dir  prou.
Com escrivia  una amiga meva (
ja parlarem Marta…)  “ la vida és
complicada  però val la pena”.
I us puc assegurar que avui el dia 
ha valgut molt la pena… 
emocionat i bleda com un nen petit 
Esperant  la June ( Holly
Williams)
Ella  era de  Louisina del Nord, d´una ciutat que es  deia Mer Rouge. Em vaig enamorar d´ella en
una  setmana o dues. No  fa falta  
gaire temps  per enamorar-se d´una
noia així . Quan apenes teníem deu 
anys   jugàvem  en els 
camps de  cotó  amb els 
nens  de  color. Vaig intentar  donar-li un petó i ella  va  agafar
el  bat de bèisbol.
Esperant la June: Tinc l´esperança de que em vingui a veure:
Esperant la June: No puc descriure aquest  sentimentEsperant la June: Reso a Déu perque m´estimi un dia d´aquests
Tinc l´esperança de que que jo trobi el meu camí esperant la June.
Vaig marxar el 1942 per fer la 
guerra  amb aqueslls nois  i complir amb les meves  obligacions.- La seva  foto a la 
meva  cartera  mantenía ben 
alta la meva  moral. Aquell noi,
el Charlie, va  morir  als 
meus  braços. Ell va veure a  Jesús. Jo només  veia sang. Aquella  nit tan freda, la seva  foto a la 
cartera va quedar ben  xopa.
Li vaig  dir al meu millor  amic, el Charlie, que  li donaria un petó de  comiat a la 
seva  nòvia. Em va fer prometre  que 
tornaria  viu a casa  i convertiría a la Senyoreta June en la meva
esposa. Tremolant com un vell idiota i borratxo 
vaig  baixar d´aquell avió. Vaig
córrer  cap a casa per  demanar-li, sota la pluja, si es volia casar
amb mi…
Esperant la June:Tinc l´esperança de que em digui que si.
Esperant la June: en el seu desaparegut vestit d´estiu Esperant la June: El seu pare va encaixar la meva mà.
Esperant la June: va encendre aquell moment i la banda va començar a tocar.
Ens  vam casar a l´Església
Metodista. Vaig trobar una gran llaçada 
blanca i  un tros de  roba 
vella . La nostra  llar es va aixecar
amb quatre grans   arbres: La Jolynn,
la   Becky, la Donna i la Shelby.  La nostra petita  casa era el nostre santuari. L´alegria  omplia 
aquelles  habitacions tots els
dies
Esperant la June:ara s´esta maquillant
Esperant la June: ara s´està recollint els cabellsEsperant la June: escolteu nenes; baixeu cap a l´Església que jo arribaré en 15 minuts.
Estic Esperant la June.
El  temps  va volar 
just com ells  van dir que ho
faria. Les  nenes  van créixer ràpid i la granja anava  bé. La Sra Bertha ens   feia el dinar tots els  dies. Al vespre feiem sonar aquella campana
de  plata:  donavem 
gràcies  a Déu i ens  tancàvem  a  casa.Aquells  dies  sempre 
menjàvem tots  junts.
Esperant la June: nena, no cremis el 
bacon
Esperant la June: nena, ja tenim tots els mals.Esperant la June: vas lenta agafant la forquilla.
Esperant la June: sentem-nos a esperar.
Des de  1945 que  he 
tocat la seva  pell  cada 
mitja nit. Ara estic  aquí
estirat  en aquest llit individual
esperant a que ells  tanquin les  llums. Ella 
es dormirà i aleshores jo estaré 
bé.
Esperant la June:  perque ens
poguem donar un petó de bona nit.
Esperant la June: l´agafo ben bort de la màEsperant la June: l´estimaré fins que em mori.
És agredolç veure com l´amor es fa vell i realment trobes a faltar a la teva dona.
Estic esperant la June.
Esperant la June: la nostra mansió és molt gran.
Esperant la June: petjades en la sorra
Esperant la June: aquesta és la historia de la eva vida
Perque Jesus i jo ens quedarem aquí dempeus fins que ella atravessi la llum.
esperant la June:
Encara estic esperant la June.
Sempre estaré esperant la June.
Per fi. Ja no l´espero més……
http://www.youtube.com/watch?v=tnITVMaWQCM
 
 
Encara que no vagis a córrer, l'estiu val la pena!
ResponderEliminarSon les darreres i encertades paraules amb les que la Marta acaba el seu llibre curull de poesia
ResponderEliminar