Feia molt temps que no veia una peli que durés només 75 minuts però encara en feia més que en trobés una en la que passés el temps d´una manera tan fulminant.
El texte prové d´una obra teatral de la Yasmina Reza que l´havien representada diversos cops a Barcelona. I és senzillament impresionant. Tracta de dos matrimonis de mitjana edat que es troben per mediar en un conflicte que han tingut els seus fills respectius.
Trigaria molt en resumir tot el ventall d´aspectes que tracta: la mediocritat, el pseudo-intel.lectualisme, l´obsessió per la feina , la decepció, la infelicitat amagada...
Però sobretot parla d´aquell Déu salvatge que són els instints. Instints que intentem educar en la mesura del que és possible però que sempre estan allà, llestos per sortir , brutals i cruels alhora.
Tot el que diem està muntat sobre una gran farsa. Totes les frases, totes les paraules amb les que quedem bé són l´escut que amaga tot el que realment sentim.
Millor saber-ho. Millor tenir-li un respecte reverent. Millor preparar-nos per quan surtin. Perque sempre, tard o d´hora, acaba sortint el que realment sóm.
Aneu-la a veure. Segur que en el fons, en alguna part del texte, us veieu íntima i secretament retratats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario