Serebro
Torno a sortir a córrer els divendres. I ara, des de que vaig anar a Dunnotar ja no porto pistola. Crec que Mama gavina em va donar la seva benedicció. És el que tenen les distàncies curtes, que si es riu, tothom millora.
Bé, això potser és una mica agosarat i tendenciós però us ben juro que els tres xisclets que vaig sentir en aquell magnífic castell semblaven dir-me: tranquil , ara que has tingut els collons de venir a veure la sogra, les meves nenes ja no et putejaran més.
Aquesta és la meva interpretació perque hi han dos idiomes que mai he pogut dominar: el de les dones i el gavino.
Total que, com que he tingut una molt bona setmana en molts aspectes, estic content i sóc una mica friki, he sortit a córrer amb la meva camiseta preferida, una de hippy jamaicana que sembla recent sortida d´una orgia de porros. Però m´encanta….
El problema era la calça curta, que més que calça era una faldilla que ballava més boja que una iaia de l´inserso després del tercer xupito d´aromes de Montserrat , que va bé per la digestió, diuen les punyeteres….
Ja us podeu imaginar a
Jo a aquest tio no el conec, deien les gavines…..
Tot això ve al cas perque dimecres gairebé em desnuco a la “dircintacorredora”( sempre innovant llenguatge Bagué sempre…).
Estàvem en Chiquitin( la i) i un servidor ( el punt guerxo) corrent contra corrent , apurats i babejants però amb carisma, com dos salmons calents que no arriben mai a agafar a la salmona que sempre(per no trencar la gran norma antropològica) és molt més llesta…
Donç bé, a manca de culs-objectiu a la vista, estàvem mirant
Les nostres llàgrimes es confonien tímides amb la suor. Es desmaiaven( les llàgrimes) com si fossin fans del Justin Bieber i la cabrona de la salmona les recollia per bronzejar-s´hi deixant la cinta més oliosa que una esquena en mans d´un massatgista xino.
Si ploravem d´emoció o per una altra cosa( però sempre amb carisma) ho haurà s´esbrinar el vostre "serebro".
No hay comentarios:
Publicar un comentario