Laia
Tu seràs amb l´única que aniré a cor descobert, tan fràgil i descregut com tots els t´estimo que porto tatuats aquest vespre.
Durant vint anys he intentat que t´enamoris de mi. M´he venut a tots els Déus per subonar-te un sol petó. Com un il.lús desconcertat he inventat pactes impossibles amb els meus dimonis per retornar-te.
És molt difícil escriure´t amor. Les meves paraules s´entrebanquen continuament en la teva dèbil, intensa i imprevisible solitut.
Les fades que et van adormir per sempre una mica més enllà dels teus ulls no volen despertar-te.
Només necessito saber si ets feliç , si la teva inaccessible tendresa té un amo allà dintre i com tots els enamorats no vols deixar-lo sol.
De tant en tant t´escapes i m´abraces. Sembla que em diguis: tranquil tiet, estic bé i me´n recordo de tu.
I no vull que em deixis mai , petita i gran princesa. Ningú canta cançons per mi sense demanar res a canvi.
Ja fa un any que vas escriure aquesta carta que segur la seva destinataria no podrà llegir mai.
ResponderEliminarEt puc dir que no ho dubtis, ella es feliç, ho es, jo ho sè i tu saps el per què ho sé