viernes, 10 de diciembre de 2010

pobreta teta

Pobreta teta.

Tu realment penses que m´interessa  el que  diu  l´article 325 del Codi de Familia?
Tu ves parlant  que jo aniré fent com si  t´escoltés i treballés alhora. Semblo intel.ligent  i tot.
Acabo de  venir del gimnàs, estic  fresc, net i polit com una patena. Si anessim a  fer un café  segur que  et faria riure. La multiplicitat de   registres  és imprescindible per no caure en el tedi. Pot trigar més o menys però si ets lineal  i previsible acabes avorrint. Fins  i tot  et podria  escriure un poema però si continues parlant de llegítimes i llegats només conseguiràs que t´ignori més  encara.
No saps lo difícil que  és trobar algú que  et pugui  escriure versos només per tu?  
Torno a la   pantalla perque insisteixes  i fas dels hereus una qüestió trascendental a la  teva vida. M´estic agobiant. És divendres  i només  vull que se´m tirin ferotgement  al coll, que em desitgin.  Segur que no decebré.
 Sóc  el mateix una  mica més  ben adornat, hi ha  fusta on hi havien  onades, hi ha ferro on abans es depenjaven  els geranis.
Però tu continues  parlant sense  adonar-te  que  la vida passa  pel teu costat i se´n va  sense  avisar-te. La Gemma m´ho va ensenyar.   

Tu tu perds reina, pobreta teta  desperdiciada. Mai et traduiré  cançons a cau d´orella. Mai t´escriuré un poema.

No hay comentarios:

Publicar un comentario