sábado, 18 de diciembre de 2010

Rock & Bird-cowboy junkies

Hi han cançons que són petites paràboles del que ens passa a la vida. Aquesta és una d´elles. Sempre gran, Margo.

La roca i l´ocell.

Ella va atrapar a tots dos, a la roca i l´ocell. Els va retenir com a presoners  fins que sabéssin qui era el seu amo. Aleshores els va llençar cap al cel.
L´ocell  amb les ales sense barreres va desaparèixer mentre  que la Roca,
amb el  seu cor pesant va retornar a ella.
Aleshores la roca va arribar a  ser la seva ancla
i l´ocell es va  convertir en el seu somni.

Ara ella  camina  pel bosc, entre el pins i enormes  avets,
la roca contínua ferma a sota els seus peus
mentre l´ocell està penjat damunt seu
cantant cançons d´amor traït.

“Et  vaig oferir  els meus  cels  infinits
I tu vas respondre´m amb caputxes i cadenes.
Aquesta cançó que et  canto serà la última inspirada en el teu record.-

No hay comentarios:

Publicar un comentario