Tinc una nova joguina amb la que entretenir-me en el tren. Un preciós netbook amb el que disfrutaré com un canijo tot i que sempre preferiré la vostra companyia, pero mentre tant, anem-hi Furius!!!
ELS DROGATES DE LINDT
En Furius ens va fer saber que tenia unes intenses punxades en el pit, sortosament apaisades en el temps, però suficients per tenir-lo desencaixat tot el dia.
En Jinks fantasejava amb la gènesi de la dolència.El visionava amb pantalons curts de goma , plastificats,negres i apretats en els que li sobresortien les cuixes com dues madelenes poc cuites, el tors nu i a la testa una gorra de botxí medieval. Els mugrons foradats amb candaus dels que s´hi va penjar masses cadenes, fet que li havia produït un petit desgarrament en el seu famós, intrèpid i irresistible pectoral. A més, la tibantor de tot plegat li havia deixat un rictus d´esquimal estrenyit.
La Princesa d´Alexandria va donar un cop de colze al Sr Jinks per fer-lo despertar del seu deliri, i tots dos van mirar en Furius( que encara no havia parat de parlar dels greus símptomes que l´assetjaven) i van assentir humil i dòcilment a tot el que els explicava. Les dues toies fins i tot van ser capaços de generar un document gràfic de perfecta ressolució que definia amb precisa exactitud allò que s´ha d´entendre com una cara de preocupació.
En Furius va marxar sentint-se pre-moribund però tremendament acompanyat en el seu dol, que era del que es tractava. Sempre s´ha d´ajudar als amics amb el que necessiten ells,no tu.
La Princesa va quedar extenuada de tanta tensió. Era mare. I les mares s´ho creuen tot.
El Sr Jinks havia tornat a marxar cinc minuts abans. Ara estava en el somni d´en Furius, amb una bata de felpa a quadrets negres i blaus com el clan escocès dels McGregor. Deia que tenia mal de cap i anava per tota l´habitació perseguint com un drogata a un centenar de pastilles, grogues vermelles i liles que se li paraven davant, li ensenyaven “ la càpsula” i sortien corrents cantant el “ A que no me pillas!!!!”.
Amb un altre cop de colze el Sr Jinks va tornar a tornar. Estava sol amb la Princesa i tots els dipòsits estaven a rebentar de vici. Primer s´hi van enganxar per oblidar ràpidament les neures d´en Furius però ara ja el seu amic era una simple i burda excusa. Tot començava a ser una freqüent, insaciable , extasiant i perillosa necessitat.
Es van mirar amb la complicitat i el sarcasme dels que saben que van a cometre alguna malifeta. La Princesa d´Alexandria va donar el primer pas. Va obrir la caixa tonta que fa fred i va entrar en el territori prohibit dels Lindt.
Li va dir al Sr Jinks: Quin t´agrada més carinyo? Té, agafa el de xocolata negra amb ametlles que se que t´agrada més. Jo em quedaré el trosset que queda de la blanca amb llet. Ja us he dit que era mare…
aquesta historieta es molt bona. has de seguir explican coses sobre aquets personatjes, son molt bons. FA RISA.......JA,JA,JA,
ResponderEliminar