miércoles, 22 de diciembre de 2010

ELS DROGATES DE LINDT

Tinc una  nova  joguina amb la  que entretenir-me en el tren. Un preciós netbook  amb el que  disfrutaré   com un  canijo tot i que sempre preferiré la vostra companyia, pero mentre tant, anem-hi Furius!!!
ELS DROGATES DE LINDT
En Furius ens  va fer saber que tenia unes intenses punxades en el pit, sortosament apaisades en el temps, però suficients per tenir-lo desencaixat tot el dia.
En Jinks fantasejava amb la gènesi de la dolència.El visionava amb pantalons curts de goma , plastificats,negres i apretats en els que li sobresortien les cuixes  com dues madelenes poc cuites, el tors nu i a la testa una gorra de botxí medieval. Els  mugrons  foradats amb candaus  dels que  s´hi va penjar masses cadenes, fet que li havia produït un petit desgarrament en el seu famós, intrèpid i irresistible pectoral. A més, la tibantor  de tot plegat li havia deixat un rictus d´esquimal estrenyit.
La Princesa d´Alexandria va donar un cop de colze  al Sr Jinks per fer-lo  despertar del seu deliri, i tots dos  van mirar en Furius( que encara no havia parat de parlar dels greus símptomes que l´assetjaven) i van assentir humil i dòcilment a tot  el que els  explicava. Les dues toies fins  i tot van ser capaços  de generar un document gràfic de perfecta ressolució  que definia amb precisa exactitud allò que s´ha d´entendre com una cara de preocupació.
En Furius va marxar sentint-se pre-moribund però tremendament acompanyat en el seu dol, que era del que  es tractava. Sempre s´ha d´ajudar als amics  amb el que necessiten ells,no tu.
La  Princesa  va quedar extenuada de  tanta tensió. Era mare. I les mares s´ho creuen tot.
El Sr Jinks havia tornat a  marxar cinc minuts abans. Ara estava  en el somni d´en Furius, amb una bata de  felpa a quadrets negres i blaus com el clan escocès dels McGregor. Deia que  tenia  mal de  cap i anava per tota l´habitació  perseguint com un  drogata  a un centenar de pastilles, grogues vermelles  i liles que se li paraven davant, li ensenyaven “ la càpsula” i sortien corrents  cantant el “ A que no me pillas!!!!”.
Amb un altre cop de colze el Sr Jinks va tornar a  tornar. Estava  sol amb la Princesa i tots  els dipòsits estaven a  rebentar de  vici. Primer s´hi van enganxar per oblidar ràpidament les  neures d´en Furius però ara  ja el seu amic era una simple i burda excusa. Tot començava a ser  una freqüent, insaciable , extasiant i perillosa necessitat.
Es van mirar  amb la complicitat  i el sarcasme dels que saben que  van a cometre alguna malifeta. La  Princesa d´Alexandria  va donar el primer  pas. Va  obrir la caixa  tonta que fa fred  i  va entrar en el territori  prohibit dels Lindt.
Li va  dir al Sr Jinks: Quin t´agrada més carinyo? Té, agafa el de xocolata negra amb ametlles que se  que t´agrada més. Jo em quedaré el trosset que queda de la blanca  amb llet. Ja us  he dit que era mare…

1 comentario:

  1. aquesta historieta es molt bona. has de seguir explican coses sobre aquets personatjes, son molt bons. FA RISA.......JA,JA,JA,

    ResponderEliminar