Una altra traició de l´ipod.
Aquesta cançó és només meva i del meu “germà” Albert, i així será per sempre.
Nen, aquest matí quan l´escoltava m´he emocionat, i he pensat en tu.
No et pots ni imaginar com t´estimo tete
Bobby Jean
L´altre dia vaig anar a casa teva i la teva mare em va dir que havies marxat.
Em va dir que no hi havia res que jo hagués pogut fer per evitar-ho
No hi havia res que algú hagués pogut dir
Tu i jo ens coneixem desde que teníem 16 anys
M´hagués agradat saber-ho.Hauria volgut que em truquessis
simplement per dir-te adéu, Bobby Jean
Tu em vas recolzar quan tots els altres van pasar de mi
i van amagar el cap sota l´ala
Ens agradava la mateixa música, els mateixos grups, la mateixa roba
Parlàvem entre nosaltres de qui era el més salvatge ,
de les coses més salvatges que havíem vist mai.
Ara només desitjo que m´ho haguessis dit, desitjava haver parlat amb tu
simplement per dir-te adéu, Bobby Jean
Caminàvem sota la pluja parlant del dolor del món que amagàvem
Ara no hi ha ningú, cap lloc i cap manera que em pugui fer arribar a comprendre perque vas actuar així
Potser estàs a fora, en alguna carretera,
viatjant en tren o en bus , en alguna habitació d´hotel hi haurà una radio sonant
i m´escoltaràs cantar aquesta cançó.
Si ho fas sabràs que estic pensant en tu encara que ens separin milers de milles
i només demanar-te un cop més no perque canvïis de pensament
només per dir-te que et trobo a faltar , bona sort, adéu Bobby Jean
No hay comentarios:
Publicar un comentario