Estimada Heather:
Hi ha algú que em
va deixant senyals pel camí. Algú
que em diu que , d´alguna manera , ho
estic fent bé. Els resultats però, són una
altra cosa.
És veritat que segurament no em
va quedar clar del
tot .
Com les cebes, estic potser massa obsessionat en anar
destripant totes les capes
que ens menteixen .
El meu error va ser no creure´m la por, el terror de veure que a l´anar-nos despullant no ens quedés cap
abric sincer on resguardar-nos. Potser per
això ens quedem establerts en la
mentida que més ens convingui, la que menys mal ens faci.
Però no conec cap tresor que sigui fácil. La seva grandesa no és el seu
valor . No.
La seva bellesa és que , per
un moment, allò és només per tu i tu
has estat el primer en saber-ho veure.
Heather, amor: al final he
aconseguit traduir-te. Ara és
hora de posar-hi punt i final.
A l´abril
marxo a Nova York . Saps ? El que més il.lusió em fa és comprar-me un barret com els que porta el Leonard. Quina burrada no=?
Però m´agrada la seva dignitat.
Imagina´m amb un somriure d´agraïment dibuixat en els
meus llavis, amb les ones mimades pel
vent aixecant el barret cap un cel
sempre incert , desapareixent com una altra cosa més del passat.
Gràcies amor.
Heather en els pins
La Heather en els
pins,
Està en els suburbis
de la meva ment,
La Heather en la manera que estic xiulant.
La Sally està en el
jardí,
La meva alta i preciosa
nòvia.
La Heather en els pins,
La Heather en
aquestes paraules
que amago entre línees.
La Heather en aquest
hivern hostil.
La Heather en la
manera
Que la llum del dia
es posa a tremolar.
La Heather en els
pins
La Heather en aquelles velles fotos que vaig trobar
La Heather en aquestes estacions difícils
En aquests salvatges matins abandonats
Desitjaria ser un home
A qui només el poguéssin
entendre les roses
Just a sota de
la teva
finestra
Just a sota de la teva
finestra
Desitjaria ser un
home
Matant el temps amb
ceres per pintar a la meva mà
Just a sota de
la teva
finestra
Just a sota de la teva
finestra
