Cada dia , de dilluns a divendres, quan a les 5'10 minuts surto per la porta de casa meva sona aquesta meravellosa i indiscutible obra d´art.-
La millor manera de començar un dia de feina i saber qui i com t´han portat on ets.
I si, cada dia m´emociono en el mateix lloc, albirant el campanar de l´Església del poble on he nascut, sempre a les fosques, a les 5'14 minuts.
I a aquella hora ja he pensat en tots i per tots he pregat( bagué´s style) perque tot els vagi bé. (M´agradaria desitjar-los més coses , però les neurones no matinen tant com jo.)
Avui és el meu cumple i els que m´estimen m´han felicitat tots. De fet crec que hem batut el rècord d´esmorzar més llarg de l´història d´una notaria. S´han portat tots, com sempre, extraordinaris(.)
Em tremolen tots els dintres, regalat per la felicitat compartida, pel privilegi de ser algú a la vostra llista.
Tornant he tingut el regal d´una hora de conversa amb el meu company de mil viatges. L´Albert petit dormia darrera. Tots dos tenim el gran premi, ell el seu fill i jo veure´l feliç.
Encara que de vegades sembli que no.. encara que de vegades pensis que ets un idiota rematat... encara que de vegades t´agradaria ser com ells, freds ,assèptics i sense pell... digues que no, no caiguis en la seva temptació.
Segueix a la teva intuició. Si ets amor, tens el millor mapa possible.
Ja se que no és divendres, però nois... m´ he comprat una llibreta verda.
Els que em coneixen de veritat saben bé el que això significa.
En Bagué... all along the watchtower....
I aquí us deixo una autèntica meravella escrita pel Doc Pomus i que van enregistrar The Drifters l´any 1960.
La raó és que aquest dimarts dia 2 s´han publicat el directe Live in Dublin del Leonard Cohen.
Només per escoltar la versió que la Sharon Robinson fa de l´Alexandra Leaving val la pena gastar-se tots els diners del món.
Qui no vibri amb aquesta cançó és que és un "veomuertos"
Amb aquesta peça acabava( gairebé) els concerts de la seva última gira ( quedava l´anecdòtic punt i final amb el Thou guest).
Magistral com sempre, orgullós dels seus col.laboradors, humil , sentint-se sempre un privilegiat i donant les gràcies, que és la millor manera com acabar una etapa.
