Per fi,,,, ha costat quatre anys per tenir nous temes del grandíssim Nacho.
Si les operacions m´ho permeten la Montse i jo el veurem el 20 de juny a Barcelona
La carta de presentació de la primera de 18 cançons ens deixa ja bocabadats. Sensibilitat, compromís i sinceritat
Com diu el mestre; “nos recorrimos por dentro, y así fuimos inventando nuevas formas de respirar, y una nueva manera de imaginar, que para ver el cielo hay que hundirse en la tierra, y no hay más suelo que el que ahora nos aferra, al fin, somos árbol”. “Procuramos sombra a los de abajo, jamás nos ausentamos, sabemos bien lo que es el amparo” Oh yeahhh
Fa unes poques setmanes va sortir a la llum un disc en el que diversos autors versionaven poemes i escrits que el hgran Johnny Cash havia deixat sense musicar.
És un disc irregular en el que podem però trobar peces boníssmes com aquesta versió que fa la seva filla Roseanne a la casa familiar, la que fa Jewel i una petita meravella que versiona a duet el Ruston Kelly y la Kacey Musgraves
En aquest "walking Wounded" retrata aquella Amèrica profunda trista i desencantada de finals dels 50 i principis dels 60, amb una amargor orgullosa i fins i tot altiva però tremendament trista..
Parla del silenci i de la incomunicació, de com allò que es pensa i no es diu o pot auto-destruir-nos o pot destruir als altres .
L´orgull, la recança, la revenja i l´odi sempre han estat mals acompanyats per cap viatge
"The Walking Wounded"
(originally by Johnny Cash)
Estamos en la Iglesia, todos arrodillados
Estamos en los metros que nos pasan por debajo,
Estamos en los bares y por las calles,
Conducimos camiones y patrullamos,
Trabajamos en los molinos y en las fábricas,
Hacemos el acero y cortamos los árboles
Miramos fíjamente a una distancia de un millar de yardas
Quan la varen estrenar jo estava recuperant-me d´una de les meves tres últimes operacions, i no la vaig poder veure- Tothom m´ha dit que és una grandíssima història d´amor. Ja us ho diré. De moment, la banda sonora no desmereix en absolut
Dylan no permet a qualsevol que faci un disc només amb cançón seves.
Jo ha fet recentment amb una versió rocker( fantàstic disc del Willie Nile) , un disc recobert de classicisme americà ( un notable exercici de la Joan Osborne que no em va acabar d´enganxar) i a i ara toca al soul més negre amb la Bettye Lavette
Els que em coneixen saben que la frase " i used to care but things have changed" és la frase del meu wassap a part de la meva cançó preferida del vell de Minessota i amb la que obre gairebé tots els seus concerts
Un " feu el que us roti que a mi me la pela" en tota regla,.
Des de l´observatori de la lucidesa més punyent Mrs Bettye Lavette
Aquesta cançó ja us la vaig avançar però no traduir.-
Aquí la teniu, parlant de coses tan dificils com de dolçor, amabilitat i tendresa
Després d´una setmana molt trista, i les que encara vindran, cal que ens cantem cançons com aquestes per nosaltres mateixos, per estar segur de que els raros no som nosaltres....
Pd.,- El Cd sencer és una preciositat, quatre estrelles aquesta setmana en el AMG.
