ON ERES JINKS?

On eres Jinks?

Va arribar esbufegant, descabellat, tort,nicotínic,  amb les mans a la cintura  i amb els batecs més apurats que un  dirigent  grec o un elefant davant un borbó

No sé què es deuria pensar aquella tarada. La reverència del Sr Jinks  no era   ni submissa ni  complaent . Només es tractava de  fer més curt el camí de l´ aire cap als pulmons.

Suposo que el risc d´ infart era idèntic, però posant el seu cos  en angle recte i perpendiculars els ulls al terra, a la seva manera feia alguna cosa útil per evitar-lo.

 Si prou feina tenia en evitar el ridícul de desmaiar-se per haver vist un borbó (.. ui ui, perdoneu: desmaiar-se per la hiper-ventil.lació exagerada) , podreu entendre que  no va escoltar quan  li va dir  en to gallinaci  :  Fas tard. On eres Jinks?

La veritat és que li feia vergonya admetre que s´ havia encantat intentant baixar.se  alguna aplicació inútil pel mòbil , que havia fracassat com sempre , i que havia deixat passar un tren per no perdre cobertura.

Tampoc estava excessivament penedit, ni intrigat . Tenia aquella mena de curiositat que entreté però que  no interessa.  La capacitat de  que  algú el pogués sorprendre quedava reduïda als bisbes  i a les seves genials aportacions a la moral pública.

 És el que té viure en un món paral.lel. Que tothom viu bé en el seu i és un intrús  en el dels altres . Com que gairebé ningú volia entrar en el seu, el tio era bàsica i estrictament feliç

A hores d´ ara en Jinks no pot precisar com anava vestida  més enllà de les tres peces, la que li cobria els pits, la que li amagava el cul i la que  feia que no caminés descalça.

Li agradava jugar a  predir les converses però no a memoritzar combinacions tèxtils

 Només volia entrar en aquell cafè i seure per recuperar-se.

Estava tan tranquil sabedor   de que  el motiu de la  conferència, a la que estava educadament predisposat,  no era ell.

 Els idiotes són aquells que es creuen que són com els diuen que són . El Sr Jinks només sabia allò que no havia sigut mai, un objectiu per ningú.

Quan la bella tarada  va  començar a  parlar d´ un tal "Datos" primer  li va venir a la imaginació que  potser, alguna vegada, havia  tingut un nòvio  grec. Que li explicaria que encara el recordava, sense entendre-li res,  però amb la camisa blanca ben descordada.

El Sr Jinks havia oblidat que l´ emoció va més escassa que les piscines al Sahara i que el suposat iogurin hel.lènic no era res més que un conjunt de lletres i de números que s´ havien de protegir, si o si, costés el que costés , a preu de llei

Va acabar-se el cafè dient-li a tot que  si sense escoltar-la,  distreient-se  imaginant el borbó amb calça curta, caqui caqui, fusell en mà, pintat com es mereixia per el gran Goya.