sábado, 5 de enero de 2013

Canción para Isabel-Nacho Vegas

Ahir a la tarda, tornant de Barcelona, rellegia a Kurieshi  i em tornava a impactar una frase que deia: "la bondad no es una virtud, es un don".

Per la nit vaig anar a buscar al meu fill gran a l´estació. Era la primera vegada que anava sol en tren amb els seus amics. Havia anat a fer un treball a Sant Pol.

Quan li vaig demanar que em tornés el canvi dels diners que li havia donat em va dir que li havia donat unes monedes a un senyor vell que tocava l´harmònica en el vagó on ells estaven.  L´Arnau  deia: papa, no ho he pogut evitar,  em va fer molta pena....

Més endavant, quan toqui, li ensenyaré a canviar la pena per comprensió, per respecte. Li ensenyaré, en tota la seva amplitud el concepte de dignitat.

Però ahir, el meu fill em va fer saltar les llàgrimes(sense que ho veiés). Estava molt orgullós. Hem ajudat al món amb una bona persona.

Vaig recordar que el dia 1 de gener de 1997 moria Townes Van Zandt. En els últims anys de la seva vida va escriure una cançó que es deia "Marie" que, com ell la presentava, era una cançó pels sense sostre.

El Nacho Vegas va fer una versió més poètica que literal del "Marie" però conservava  tota la seva força, la seva tragèdia. És una de les cançons més belles i més dures que he escoltat mai.

Demà vindran els Reis però n´hi hauran que continuaran dormint en els caixers de La Caixa.


10 comentarios:

  1. La rama que sale al tronco es probablemente la mejor recompensa que un padre pueda desear. Vivimos bajo las manos ponzoñosas de un gobierno siniestro que nos desangra sin escusas, que consiente el desahucio y la pobreza sin un quiebro en su voz, por eso son tan necesarias las voces de denuncia como las de Nacho Vegas,Ismael Serrano, y tantos otros canta autores, como necesarias sois las personas como tu que compartan sus letras con tanta generosidad. Me encanta.
    <merci

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Nacho es un monstruo... ayer por el youtube visioné un concierto en directo versionando con coros femeninos la canción del extranjero de Cohen y flipé

      Eliminar
  2. gràcies enric, tot aquest post és un regal de Reis
    desitjo que a casa teva us portin mooolta felicitat !!

    una abraçada i fins aviat !
    joan

    ResponderEliminar
  3. Entendridor! Comprenc que se't omplissin els ulls de llàgrimes davant el gest del teu fill. Demostra tenir bon cor i ser generós. Enhorabona, segur que l'heu educat mot bé, ensenyant-li aquests valors.
    Segur que els Reis s'han portat MOLT BÉ!

    ResponderEliminar
  4. Ostres, Enric, això em fa pensar que els grans de vegades col·laborem amb ONG que ajuden nens i gent que pateix lluny i ens costa ajudar la gent que està a prop (a no ser que toquin música, per exemple, com si premiéssim que "s'ho han currat" o que ens agrada), bé, parlo per mi, però em passa amb la Sara una mica com amb l'Arnau, que s'atura i vol ajudar a aquella persona ara i aquí. I normalment em deixo portar, tot i que no sé si s'ha de fer o no, i dono una moneda, culpable, i penso, que roïna que ets, tia. Espero que ella continuï amb aquesta empatia que té, com l'Arnau.

    ResponderEliminar
  5. I l'ideal seria, no només donar la moneda sinó saber si la moneda servirà d'alguna cosa i si resulta que serveix de molt poquet, fer alguna cosa més efectiva... Bona nit, dj...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola giapa, tens raó en tot... moltes vegades els sentiments són contradictoris, però també la contradicció és necessària per evolucionar.
      L´Arnau té 14 anys, l´Albert 11 i la meva obsessió ha estat sempre en fer nens "normals" i que siguin bona gent.
      un petó

      Pd. Avui ha sortit!!!!! uf .. myira que sóc gandul

      Eliminar
  6. Encara que no ho pensis, el teu fill us ha fet un regal a vosaltres també. Té una bona imatge a seguir i ho fa bé.

    Bessets amb el cor.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. els meus dos àngels cuiden de mi sempre, per ells visc

      Eliminar