domingo, 28 de abril de 2013

El cargol fonambulista- K´s choice


“ A la gente no le gustan las cosas demasiado diferentes, y menos aún la gente que se cree diferente. Aunque las aprecien como espectáculo, se trata solo del placer del mirón. Para ellos, ir a ver a la mujer con dos cabezas viene a  ser lo mismo que asistir  a un accidente. He visto a muchos hombres aplaudiéndola, pero a ninguno que se enamore de ella”.
( Mathias Malzieu)


El cargol fonambulista

Havia acabat just de ploure. El cargol  estava segur que les  filles dels núvols haurien pinzellat de verd intens, una per una, totes les fulles per on ell acostumava a patinar.

 Les havien deixat anar sense  saber on anirien a parar. A la terra per morir per amor, a dins d´una galleda oxidada per composar la banda sonora de l´enyor, o per apuntar que la bellesa pot quedar escrita en cada petita bombolleta d´aigua.

Tot allò que no podia veure des de la finestra de les golfes s´ho imaginava. Amb el temps havia après a traspassar tots els vidres abans que s´entel.lessin i quan tornava , els seus sospirs creaven pàgines en blanc on dibuixava cors efímers i noms secrets.

Però els seus vents no eren tristos. Preferia quedar-se dins, enlairat en la seva  corda , fent equilibris per no caure.

De fora podia semblar que era un cargol solitari, tímid,  inadaptat, un tràgic potencialment suïcida que s´exhibia perque li fessin cas.

Potser havia estat així alguna vegada, abans que sabés que n´hi havien molts que l´estimaven quan no estava penjat a les  altures.

No podia evitar pujar-hi  però ara només jugava. I ho feia per ells, per poder baixar quan li plagués i  trobar-los sempre allà, llestos per somriure, per ballar plegats la dansa de la pluja , sense la pluja.




3 comentarios:

  1. Pienso en gente diferente y me viene a la mente la ternura,la dulzura y la inteligencia de Joseph Merrick. No hace falta sin embargo, ser afectado de una enfermedad deformante para sentirse apartados de los cannon de belleza actuales, baste comportarse de un modo diferente para ser catapultado a la cima de los especímenes raros. Desde mi punto de vista, lo que convierte en excepcionales a estas personas es su capacidad de estar aun a pesar de todo y de tod@s al pie del cañón.
    Me gustó tu relato.
    Feliz domingo.

    ResponderEliminar
  2. Sóc diferent no perquè ho senti així, és el que m'han volgut fer creure els altres...tot i així -sento, ploro, somric, parlo, estim, penso...- com tu, com l'altre, com el de més enllà, sóc persona.

    Bona setmana, Enric!
    Bessets

    ResponderEliminar
  3. Acabo de darme cuenta del error de mi traducción, daba por hecho que era la historia de un tornillo, jejejejeje, qué raro suena a veces el catatán :*)

    ResponderEliminar