El Sembrador( el somni de Phildel):
Diuen que hi havia una vegada un
somni que no tenia paisatge. Estava quiet a la punta dels dits, nerviós i
inquiet com un pianista abans del concert.
Podria haver convertit aquells dits
en les bataques d´un tambor o en un cruel
rellotge anunciant un compte enrere. Però a la punta dels dits tenia un somni.
No podia anar enlloc, ni tampoc quedar-se. Sabia que hauria de marxar, que
no es podia quedar tancat a la punta dels
dits teclejant poemes d´amor.
El somni va recular i li va posar nom
i cognoms . Es va desvestir, molt a poc a poc, sense miralls. La seva execució
estava propera
Quan va caure ningú recorda qui el va abatre i cap poeta ha sabut trobar el
seu cadàver.
Només de tant en tant hi han somnis que troben el seu paisatge, que tot i saber-se
moribunds, tenen un moment per ser qui són, somnis lliures.
El sembrador pren cura de que cada lliri vermell que planti faci la justicia que se li pretén.
Diuen que l´han vist enfeinat i content, que ja no se´n recorda que una
vegada , a la punta dels dits, tenia un somni
Delicat, senzillament preciós!
ResponderEliminarBessets...bona nit!
Dicen que los sueños jamás mueren que sólo adquieren una nueva textura mientras esperan a ser reconocidos entre el lenguaje del tacto de las flores.
ResponderEliminarMe gustó el oloroso paisaje de esta entrada y también la canción, no conocía nada de esta autora y tiene una voz preciosa.
Bellíssim!
ResponderEliminarFem petar els dits, i potser el somni es converteixi en realitat!
ResponderEliminar