Zweig, dues pelis i la gran Jenny

Deia Stefan Zweig; “ La mentida estén descaradament les seves ales i la veritat ha quedat proscrita. Les clavegueres estan obertes i els homes respiren la seva pestil.lència com si fos un perfum “...

No puc evitar la intuició de pensar que cada vegada estar més mal vist tenir una opinió o simplement “ veure les coses”. Dir les coses pel seu nom no mola.

Tot s´enten i no es pren partit per res....

Penso decididament que tota comprensió que no vingui donada per la tendresa i que només disfressi la nostra covardia ens acabarà portant a la costum i aquesta a la destrucció com a persones.

Per això , de tant en tant, quan trobo alguna pel.licula que parla de persones i no de super-herois( que no existeixen) o de gilipolles integrals( la majoria) , em poso a plorar com un nen per més comèdia que sigui...

Això em va passar ahir mentre veia “ Guillaume o los chicos a la mesa”, cine francès del bo, del que fa riure, del que fa plorar, del que fa pensar. Una gran peli si senyor....

I després vaig continuar amb el “ Gran Hotel Budapest” del Wes Anderson i basada en relats de l´abans esmentat Zweig.... Fer comèdia amb el dolor és una de les millors maneres per combatre´l.

Zweig es va suicidar pensant que la humanitat( com a virtut) s´havia acabat.

Potser s´equivocava i algú ho havia d´explicar

I per acabar un dels que promet ser els discs de l,´any ( avui mateix 4'5 estrelles al´AMG)

La Jenny se´ns fa gran... i mooolt sàbia.-....

Oh glòria Al.leluia....

Tots els nostres amics ja van tenint els seus anys

però les noies continuen joves.

Si algú m´exampa siguent una borde en una conversa

amb una nena-nòvia en unes vacances d´estiu …

No importa quant m´ho he currat per ser com un dels nois

Hi ha alguna petita cosa dins meu que no em deixarà ser-ho.

No importa quant m´ho he currat per tenir una ment oberta,

Hi ha alguna petita cosa dins meu que m´ho impedeix.

És de la manera com visc. Em tens aquí,

tancada en aquest bany plena de llàgrimes

I he suplicat per tu...

fins i tot m´he endeutat...

Però he sigut l´única germana pel meu propi dolor.

No importa quant m´ho he currat per ser com un dels nois

Hi ha alguna petita cosa dins meu que no em deixarà ser-ho.

No importa quant m´ho he currat per tenir una ment oberta,

hi ha un petit rellotge dins que continua fent el seu tic-tac-.

Només hi ha una diferència entre tu i jo.

Quan em miro a mi mateixa tot el que veig

Que sóc una altra dama sense un nen petit.

No importa quant m´ho he currat per ser com un dels nois

Hi ha alguna petita cosa dins meu que no em deixarà ser-ho.

No importa quant m´ho he currat per tenir una ment oberta,

Hi ha un petit poli dins meu que m´ho impedeix.

No em trencaré per tu.

No resaré per tu.

No pagaré per tu.

Això no ho fan les dames.

Maggie Said-Natalie Merchant

Natalie:

Estaves a dalt de  tot i vas voler baixar un parell de  graons.

No necessitaves ser la número Ú.

Ser el número Ú mai ha volgut dir ser el millor.

Estaves  massa sola allà dalt.

Has recuperat els amics i ells  t´han  recuperat a  tu.-

Afortunadament

 LA MAGGIE VA DIR

( Maggie Said- Natalie Merchant)

La Maggie va dir: Cava una tomba més superficial abans no sigui morta-

La Maggie va dir: només estic buscant un lloc on descansar , el meu cap està esgotat.

No hi ha cap final perfecte. Només és hora de marxar.

La Maggie va dir: Ells van preparar el tauler pel joc de l´amor

La Maggie va dir: Només és una sort estúpida

que tu estiguis per sobre de tots aquells

que s´enfonsen plens de deutes.

Guanyis o perdis, amiga meva, és molt dur haver de marxar.

Si em paro a pensar: Què hi vaig guanyar amb tot això?

Quina importància tenia?-. Digue´m.

Res. Res. Res.

És una realitat.

La Maggie va dir: és molt dificil trobar el velló( vellocino) d´or

per poder-hi cosir el meu fil daurat.

La Maggie va dir: Tu ara ets la que està sermonejant a la noia del cor.

Però tu ets la que està donant la cara.

Això no té cap risc.

Carinyo.. si et plau.

Si em paro a pensar: Què hi vaig guanyar amb tot això?

Quina importància tenia?-. Digue´m.

Res. Res. Res.

És una realitat.

La Maggie va dir: No deixis que ells et treguin l´aura del teu cap.

La Maggie va dir: Puc veure que ara t´estàs tornant molt dura.

Nena, si et plau, no perdis mai la teva tendresa!

De què et servirà? Carinyo.. si et plau

Si em paro a pensar: Què hi vaig guanyar amb tot això?

Quina importància tenia?-. Digue´m.

Res. Res. Res.

És una realitat.

Summer Tales- LA SORRA( 500 miles- tradicional-Joan Baez)

LA SORRA

Bufa llevant a la costa. Aquesta insuportable humitat no només torna grisos els cels . Tot pesa encara una mica més, però no em queixo.

Les onades s´ han sublevat i castiguen indiscriminadament la sorra, robant pedres i esborrant part de la seva història. 

 Saps?  El perill més gran de la crueltat és deixar-hi records.

I jo estic aquí, intentant protegir-te amb poemes perque no puc descuidar-te dels vents que et traeixen , amor.

Un traidor no és res més que un prepotent que no accepta la seva solitut.

I sentat damunt teu desgrano entre els meus dits la teva rendició. Però tu tampoc et queixes.

Perque el secret dels poetes és que sabem morir.

I en cadascuna de les nostres petites morts trobar-hi algú per estimar.

I si tu vas perdre el tren en el que estic

aleshores sabràs que he marxat

Podràs sentir el xiulet del tren

a 100 milles d´aquí

Oh Senyor.. estic a una, estic a dos, estic a tres

estic a quatre, estic a cinc-centes milles

lluny de casa.... lluny de casa... lluny de casa

No tinc cap samarreta a la meva esquena

I ningú dona un duro pel meu nom

Senyor, d´aquesta manera

no puc tornar a casa-....

I WANT- ALEJANDRA RIBERA

Aquest matí, mentre estava corrent ( molt, molt, molt d´hora) estava repassant la situació de tots i cadascú dels que estimo.

Un per un, sense deixar-me´n cap. … 

Mai me´ls deixo i sempre acabo pensant que sense ells jo no seria qui sóc

La revista general ha estat molt satisfactòria (menys el meu pare que està un pèl gili)

A tres quarts de set ja estava llest pel sacrifici, m´he posat dins l´aigua, i li he dit :

Tintorera... aquí tens el teu cuquet petitó i arronsadet. A tu m´encomano!!!!

La gran deesa del mar m´ha perdonat la vida i ha murmurat.,....

Bagué... fes-lo servir per millors fites....

Nois, que tingueu un fantàstic cap de setmana. 

Jo ara marxo amb els  dos Bagué´s warriors a fer un Burger King i una peli palomitera...

Es pot ser més feliç?

ALEJANDRA RIBERA

( i want- jo vull)

Tu tenies la pistola i jo tenia el cavall.-

Ens vam fer una foto

i ara no sé trobar el meu camí de tornada

i Tot del que m´estava entristint era un somni

Ara estic esfonsada en aquest coi de forat

i fins i tot la follia no pot protegir aquesta ànima.

Últimament em costa molta feina fins i tot respirar

Últimament em costa molta feina fins i tot respirar

Últimament em costa molta feina fins i tot respirar

Jo vull que els mars s´obrin just davant meu.

Jo vull una melodia que em faci estremir

Jo vull un amic per compartir això amb mi.

Jo vull voler.. només voler , encara que sigui una mica,

Jo vull sentir el poder d´una pregària.

Jo vull aquella llum que em pugui transportar.

Jo vull sentir el vent acaronar la meva pell .

Jo vull que la força de la vida corri

per la meva sang una altra vegada

Jo vull que els mars s´obrin just davant meu.

Jo vull una melodia que em faci estremir

Jo vull un amic per compartir això amb mi.

Jo vull voler.. només voler , encara que sigui qualsevol cosa

Agafa aquestes llavors i crema-les totes

no vull que arrelin dins meu.

No puc fer front a l´avalanxa.

Ell va abandonar el vaixell

per unir-se a una guerra.

Espero que hagi sortit victoriós

El nivell de l´aigua està pujant

en aquesta copa d´espuma

Últimament em costa molta feina fins i tot respirar

….

Jo vull( repeteix els Corus)

John Fullbright-The one that lives too far

Quan  acabi l´any ,  el SONGS de John Fullbright estarà a moltes de les llistes de millors cds de l´any.-

"Americana" senzilla però molt efectiva, el paio  ha fet un disc excel.lent

Aquell   que viu massa lluny

M´he estat mentint a mi mateix

des de  la primera nit que  vas marxar.

M´hauria agradat pensar que vivía la vida

I que l´amor seria més  fácil si vivía tot sol.

Potser és aquest vent  que ens empeny als dos

Potser és el món   el que em fa separar-me de tot.

Potser són tots els arbres que van

Acabar inclinant-se abans que nosaltres

Suplicant que aquell cor  solitari es  quedés …

La veritat  sigui  dita, totes les probabilitats

están  contra nosaltres…

La veritat  sigui dita….

Normalment  acostuma a ser així.

A  no ser  que tu realment  et preocupis per mi

No pugis  les  escales  sense el noi

Que et va deixar que el portessis

En la cafetera de  cotxe que tenia ta mare

No t´oblidis d´aquell  que  viu massa  lluny

Alguna  gent s´inventa coses d´on no hi ha res.

Alguna  gent  fa massa  temps  que plora

Mentre d´altres  només  fan que esperar

Al costat de la  finestra

Preguntant-se  perquè el vent bufa tan fort

Ara   podré admetre  de que em sento  fred i despullat

Com si estigués palplantat enmig de la pluja

Sense  que allà  fora hi hagi  res

On m´hi pugui amagar darrera

I em pregunto si tu sents el mateix

La veritat  sigui  dita, totes les probabilitats

están  contra nosaltres…

La veritat  sigui dita….

Normalment  acostuma a ser així.

A  no ser  que tu realment  et preocupis per mi

No pugis  les  escales  sense el noi

Que et va deixar que el portessis

En la cafetera de  cotxe que tenia ta mare

No t´oblidis d´aquell  que  viu massa  lluny

Let´s not shit ourselves-Bright eyes

Aquesta és  una de les  grans cançons de la meva  vida. Un xaval que aleshores tenia 20 anys  em va dir que el misteri és  "estimar i se estimat" ... i l´he seguit com el dogma  més preciat que  tinc

La intel.ligència és un do, però el  que realment té mèrit  és la  generositat, la humilitat  i la tendresa....

No tot ha de ser  un brutal i salvatge  "quid pro quo" .


No és una  cançó fàcil, ni que entri a la primera però és  una  petita joia  literària plena d´imatges  plenes d´humanitat i de  vida.

Una lliçó en  tota regla.

LLàstima  d´aquells  que es  creguin massa guais com per no aprendre dels altres

Well, I awoke in relief. 

My sheets and tubes were all tangled weak from whiskey and pills,

in a Chicago hospital. 

And my father was there, in a chair, by the window, staring so far away.

I tried talking, just whispered, "...so sorry...so selfish..." 

He stopped me and said, "Child I love you regardless 

and there's nothing you could do that would ever change this.

I'm not angry. It happens. But you just can't do it again."

So now I try to keep up, I've been exchanging my currency.

While a million objects pass through my periphery. 

Now I'm rubbing my eyes 'cause they're starting to bother me. 

I've been staring too long at the screen.

But where was it when I first heard a sweet sound of humility? 

It came to my ears in the goddamn loveliest melody. 

How grateful I was then to be part of the mystery,

to love and to be loved. Let's just hope that is enough.

Somnis

 ja sabeu que el dia del meu sant  m´auto-regalo una  cançó.

Aquesta és una de molt especial del mestre.

I avui  , més que mai, està vigent tot el que diu.

" Els somnis necessiten que els paraigües estiguin ben plegats"

I was thinking of a series of dreams

Where nothing comes up to the top

Everything stays down where it’s wounded

And comes to a permanent stop

Wasn’t thinking of anything specific

Like in a dream, when someone wakes up and screams

Nothing too very scientific

Just thinking of a series of dreams

Thinking of a series of dreams

Where the time and the tempo fly

And there’s no exit in any direction

’Cept the one that you can’t see with your eyes

Wasn’t making any great connection

Wasn’t falling for any intricate scheme

Nothing that would pass inspection

Just thinking of a series of dreams

Dreams where the umbrella is folded

Into the path you are hurled

And the cards are no good that you’re holding

Unless they’re from another world

In one, numbers were burning

In another, I witnessed a crime

In one, I was running, and in another

All I seemed to be doing was climb

Wasn’t looking for any special assistance

Not going to any great extremes

I’d already gone the distance

Just thinking of a series of dreams

DEPORTATS-WOODY GUTHRIE

Avui el meu fill gran fa setze anys . Està dormint plàcidament … La seva feina ara( després d´aprovar-ho tot amb un gran esforç), és ser feliç.

La meva feina, de fet, l´únic objectiu a la meva vida és no convertir-lo en un gilipolles.

Explicar-li que les fronteres (ara que estan tan de moda) només han portat que desgràcies. Que darrera de cadascuna d´elles s´amaga un sentiment de superioritat ,  que ens  creiem millors que ells.

La terra, la pàtria i totes aquestes mandangues són, històricament una excusa a les nostres pors i al nostre egoisme.

Si n´hi han que no ho entenen així que es posin la mà en el pit, se´ls inundin els ulls de llàgrimes i que cantin amb la veu entretallada qualsevol himne. ME LA SUA.

Avui al meu fill, que tindrà al seu costat, a tota la gent que l´estima i l´adora per ser bona gent, li explicaré aquesta història.

A l´any 1948 va haver-hi un accident d´avió a Los Gatos Canyon en territori USA. A l´avió anaven 32 persones , 4 americans de la tripulació i guàrdies i 28 mexicans que els deportaven a Mèxic.

Quan el New York Times es va fer ressò d´aquesta notícia,   va publicar el nom dels quatre americans morts i als altres s´hi va referir genèricament com a “ DEPORTATS” als que van enterrar indiscriminadament (i sense identificar-los a molts d´ells ) en una fossa comuna.

Woody Guthrie va escriure´ls un poema que després el va musicar Hoffmann i el va fer famós el recentment desaparegut Pete Seeger. 

L´ha cantada tothom... Ani di Franco, Joan Baez, Bruce Springsteen, Johnny Cash, Willie Nelson,,,,

Segurament tots ells, com a pares,   volien explicar aquesta història als seus fills.... que no hi ha cap frontera que valgui la pena , que aquest món el formem els humans i les nostres circumstàncies( la majoria d´elles que no hem pogut escollir).,. 

Que potser en comptes d´haver nascut en una familia burgeseta catalana amb més o menys sort,,, també haguéssim pogut néixer en una merda cabana nigeriana, hauríem deixat els nostres pares, perdut a tres germans morts de gana, alguns amics en el viatge al nord d´Àfrica i que ara , amb molta molta sort,   estaríem recollint durant dotze hores, de sol a sol, les nostres maduixes.

Ser qui som té un gran component de sort

Deportats( accident d´avió a Los Gatos)

Ara que la collita ja està tota en els magatzems

i els préssecs que queden s´estan podrint,

les taronges estan apilades en els seus abocadors.

Ara els estan fent volar cap a la frontera de Mèxic

perque es gastin tots els seus diners

per intentar tornar una altra vegada.

Adéu al meu Juan, a la meva Rosalita.

Adéu amics meus: Jesus i Maria

Ja no tindreu els vostres noms quan pugeu a aquell avió

Tots aquells que us cridin us diran: DEPORTATS

El propi pare del meu pare va traspassar a peu aquell riu.

Li van pendre tots els diners que havia guanyat a la seva vida

Els meus germans i les meves germanes

van venir per treballar per recollir fruita

Van venir en aquell camió fins que van tenir un accident i van morir.

Alguns de nosaltres som il.legals,

a alguns de nosaltres simplement no ens volen

Els nostres contractes de treball s´han acabat

i hem de fotre el camp d´aquí.

Hi han 600 milles fins la frontera mexicana.

Ens donen caça com si fossim foragits,

com si fossim uns deliqüents

com si fossim uns lladres.

Vam morir a les vostres muntanyes, en els vostres deserts

Vam morir a les vostres valls, a les vostres planúries

Vam morir sota els vostres arbres, sota els vostres matolls

A tots dos costats del riu la mort és igual per tots.

L´avió es va incendiar a “ Los Gatos Canyon”

una gran bola de foc que va il.luminar les nostres muntanyes

Qui eren tots aquells amics, tots desperdigats i trossejats com fulles seques?

La ràdio va dir.... Tots ells eren DEPORTATS.

És aquesta la millor manera de fer créixer les nostres orquídees?

És aquesta la millor manera de fer créixer tota la bona fruita?

Caiguts com fulles seques que es podreixen a la nostra terra

i que no siguin coneguts per cap nom excepte el de DEPORTATS?

high summer-van Morrison

Et sents orgullosa de mi?

PLE ESTIU

( High Summer-Van Morrison)

Pel costat d´aquella mansió a peu de muntanya

un cotxe esportiu vermell baixa per la carretera

i just quan agafa l´auto pista

una història es desplega......

Ella està dempeus al costat dels rododèndrons

quan les roses obren les seves flors.

Mira perduda l´oceà Atlàntic

i en el seu cap taral.leja aquesta melodia:

Gràcies a Déu que les nits fosques ja s´apropen un altre cop,

perque a mi el ple estiu em deixa feta pols:

Esperaré fins a final d´Agost

i que s´acabi aquest punyetero festival.

I ells el van expulsar del paradís.

Van posar-li el nom de Lucifer

i s´hi van emprenyar .

Ella es va sentir orgullosa

de com Déu l´ havia fet

fins i tot abans de que els àngels

el fessin caure a terra.

Ell és una llum fora de la foscor

i porta una corona estrellada.

Si el veus res el farà tremolar

perque a ell també aquest ple estiu

el deixa fet pols

El ple estiu fa que vulgui estar sol,

fins i tot quan se´n va de gira.

No hi han dos formes de veure-ho:

El ple estiu el deixa fet pols.

I s´empadronaran en aquell petit poblet al costat del llac

s´hi assentaran per començar una nova vida

s´allunyaran de tanta política

i de tots aquells que es creuen els únics escollits.

S´allunyaran de tota aquella gelosia

i de totes aquelles coses que li feien mal,

lluny de l´organista

i de tots aquells que tocaven el que aquest deia

I ells el van expulsar del paradís.

Van posar-li el nom de Lucifer

i s´hi van emprenyar .

Ella es va sentir orgullosa

de com Déu l´ havia fet

fins i tot abans de que els àngels

el fessin caure a terra.

Ell és una llum fora de la foscor

i porta una corona estrellada.

Si el veus res el farà trontollar

perque a ell també aquest ple estiu

el deixa fet pols

El ple estiu s´està recuperant

el ple estiu el deixa fet pols

Ara ho entenc Leonard...

No era que  siguessis un mandrós , si no que preferies fer altres coses.

Continuo dient que de  gran  vull ser com tu