Aquest diumenge em vas ensenyar que , certament, no hi han gurús, no hi ha cap mètode, no hi ha cap mestre que valgui.
Només existia l´ amor tan brutal en uns ulls on ja no hi cabien més llàgrimes.
I ho vaig veure ben clar... el teu amor serà sempre aquell jardí, el paradís de la Susana, honest, sincer i com no podia ser d´una altra manera, ben mullat per la pluja
Oh yeahhhhh.
En el jardí ( In The garden- Van Morrison)
Els carrers sempre estan mullats per la pluja.
Després d´un dutxa d´estiu , quan et vaig veure dempeus
en aquell jardí, en aquell jardí mullat per la pluja.
Et vas assecar les llàgrimes dels teus ulls en el dolor
mentre observàvem com els pètals queien a terra,
i quan em vaig sentar al teu costat,
vaig sentir aquell enorme sentiment de tristesa,
aquell dia,
en aquell jardí.
I aleshores un dia vas tornar a casa ,
eres una criatura extasiada
que va trobar la clau per arribar a la seva ànima,
aquella ànima que vas obrir aquell dia
que va tornar al jardí.
La brisa d´estius antics bufava en el teu rostre ,
la llum de Déu brillava en el teu preciós semblant,
i eres del color de les liles
quan et vas sentar al costat del teu pare i de la teva mare
en aquell jardí.
La brisa de l´estiu bufava en el teu rostre ,
en les mateixes liles que guarden les teves paraules d´estiu
i vaig començar a tremolar des del coll fins la columna ,
i em vas encendre a llum del dia, i a tota aquella natura
que es podia trobar en aquell jardí
I aleshores va semblar com si entressis en èxtasi
i la teva visió infantil de les coses es va tornar tan bella....
i vàrem sentir les campanes de totes les Esglésies,
i ens vàrem estimar tant...
i vàrem sentir la presència de la joventut i dels eterns estius