Àlbum de l´any: You want it darker ( Leonard Cohen)
Potser no és el millor àlbum de l´any però és el seu últim record, i per aquest motiu ha d´estar aquí dalt, a la meva "tower of song".
Però també perque és un disc de frases , algunes d´elles que m´han ajudat a distingir la palla del gra, per més adicta i atractiva sigui la palla. Només una frase. "your secrets in my view", el boig perfum de qui es posa, lliurement, a les teves mans, amb tots els seus secrets a la vista. Tota la resta és ampul.losa, trista i molt ben treballada mediocritat.
Cançó de l´any
Porto alguns dies discutint entre aquestes dues preciositats i com que ningú guanya cap premi he decidit posar-les les dues, la delicadesa perfecta i sublim del gran Paul Simon i la tremenda melodia dels menystinguts " The Pines " que treuen tres o quatre cançons perfectes a cada Cd que treuen
Descobriment de l´any : Courtney Marie Andrews
Al lloro amb aquesta tipa... un disc acollonantment bo
Concert de l´any: Michael Kiwanuka ( novembre sala Bikini)
Aquest serà l´últim concert que faci en una sala petita, la propera ja l´haurem de veure pel video de
l´escenari. Magistral concert del britànic on no va tocar "cold little heart" però va fer altres meravelles com aquesta
Pel.licula de l´any: La Llegada de Denis Villeneuve:
Des de la brutal "Incendis" sóc un fan d´aquest canadenc. En aquesta ens proposa una premisa molt intel.ligent : el llenguatge condiciona la manera que tenim de veure el món i no al revés. D´aquesta manera la protagonista quan aprèn l´idioma dels visitants entén que el llenguatge, i el propi temps, no tenen perque ser lineals, si no també circular. És una proposta densa, no apta per estómacs amb ganes de migdiada, però boníssima de la mort.
Pel.lícula espanyola de l´any: Kiki, el amor se hace
Feia temps que no reia tant en una sala de cine. Irreverent, cínica, sarcàstica i una colla de fantàstics adjectius que ens apropen més a ser persones que no a silenciosos clichés d´aquesta societat podrida per les formes. Contactant amb el gran mestre Leonard: aposta sempre per qui et confia els seus secrets més íntims, respecta´ls i admira la seva valentia
Sèrie americana de l´any: Transparent ( 3ª temporada)
Que difícil és ser com ets... i encara és més dificil mostrar-ho en públic. Una sèrie colpidora, disfuncionalment humana, difícil, incòmoda, que mostra les misèries mentre de cara a la galeria som tots tan normals... Estranyament sensorial i amb una banda sonora que fa por.
Sèrie Europea de l´any: The young pope ( Paolo Sorrentino)
Avisar-vos que no és una sèrie fàcil, ni molt menys. Comença lenta, però a poc a poc es va tornant hipnòtica. On al principi veiem un papa gairebé nazi i intransigent acabem veient a una persona com nosaltres traïda pels seus propis dimonis, però no només els seus propis dimonis, si no els de tots, portin túnica o no.....
