First we take Manhattan-Leonard Cohen

I ara  Srs. i Sres. : Un clàssic!!!

Demà  dimecres és el gran dia! Un paio de 77 anys al Sant Jordi.

La influència i importància que  ha tingut el vell canadenc en tota la cultura  popular de  finals del S. XX i el que portem de l´actual és  increíble.

Per poc  que us endinseu en els seus  escrits veureu que  la seva magnitud poética és senzillament acollonant!!!

En fi no parlo més…. Aquesta  cançó conté una de les  frases  que més m´agraden

“ Em vas  estimar com un perdedor i ara estàs amoinada de que pugui guanyar. Saps de quina manera parar-me, però no tens la disciplina per  fer-ho”---- Toma ya!!!

First we take Manhattan

( Primer conquerim  Manhattan)

Em van sentenciar a  vint anys d´avorriment

per intentar canviar el sistema des de dins-

Ara he tornat, he tornat per recompensar-los.

Primer conquerim Manhattan, després conquerim Berlin

Em guía aquella senyal en el cel.

Em guía aquesta marca de neixament a la pell.

Em guía la bellesa de les nostres armes .

Primer conquerim Manhattan, després conquerim Berlin

M´agradaria viure amb tu nena. Estimo el  teu cos,

el teu esperit, la  roba que portes …

Però veus  aquella  fila que  avança per l´estació?

Ja et vaig  dir, ja et vaig dir que jo era un d´ells.

Em vas  estimar com un perdedor

i ara estàs amoinada de que pugui guanyar.

Saps de quina manera parar-me,

però no tens la disciplina per  fer-ho.

Quantes nits vaig resar per poder començar la meva feina?

Primer conquerim Manhattan, després conquerim Berlin

M´agradaria viure amb tu nena. Estimo el  teu cos,

el teu esperit, la  roba que portes …

Però veus  aquella  fila que  avança per l´estació?

Ja et vaig  dir, ja et vaig dir que jo era un d´ells.

I vull donar-te les  gràcies pels detalls que em vas  enviar,

El mico, i aquell violí de fusta barata.

Vaig practicar totes les  nits  i ara ja estic preparat.

Primer conquerim Manhattan, després conquerim Berlin

Te´n recordes de mi? Acostumava a viure  per la música.

Te´n recordes de  mi? Era  jo qui et portava el menjar.

Avui  és el Dia del Pare, i tots estems  ferits.

Primer conquerim Manhattan, després conquerim Berlin

Prada II-2

Diumenge a la tarda. Plou.

Els grisos s´estavellen contra la finestra en un estrany sense temps.

Amb mi està Silvio Rodriguez. La seva serenor és greu, intensa.

Surtis com surtis, petit poema, sigues sempre benvingut.

Prada II-2

Deixa´m els ulls sostinguts

en aquest marge incert

d´ imperis tossuts,

el fràgil desconcert.

La bellesa és un mur

construit de tots els cels,

tots els  resistents caiguts,

tots els com sense per què.

Deixa´m els ulls sostinguts!

Han de caure en aquest vers

per dir-los qui ets tu:

El silenci, desfet de mel.

Per les meves poetesses

De vegades hom tracta la poesia amb excessiva banalitat.
No tota és bona, cert, però cadascuna d´elles es mereix , com a mínim, un silenci respectuós.
Perque un poema és l´explosió d´un cor apretat, i a un cor no se´l jutja.
Mil.lers de direccions. Cap adreça concreta.

L´altre dia el meu amic Xose-Senen em recomanava que escoltés una versió que corria pel youtube d´un poema recitat en anglès de l´Anne Sexton amb música del Peter Gabriel. No l´he trobada però si que conec la cançó que el fundador de Genesis li va dedicar a la poeta suïcida: Mercy Street. El carrer de la Misericòrdia ( quina paraula més bonica!).

Aquest post és per totes les poeteses que conec: Helena, Carme, Glòria, LLuna, Montse, Galionar( i perdoneu-me si me´n deixo alguna). Hi ha  gent que no s´ho creu, però escriure com ho feu vosaltres és molt, molt difícil.

Diuen que són paraules ..... ja.

Palabras( Anne Sexton)

Ten cuidado con las palabras,

incluso con aquellas milagrosas.

Para las milagrosas hacemos lo mejor posible,

a veces se enjambran como insectos

y dejan no una picadura sino un beso.

Pueden ser tan buenas como los dedos.

Pueden ser tan confiables como la roca

sobre la que apoyas tu trasero.

Pero también pueden ser tanto margaritas como moratones.

-

Aún así, estoy enamorada de las palabras.

Son palomas que caen del techo.

Son seis naranjas sagradas posadas en mi regazo.

Son los árboles, las piernas del verano,

y el sol, su apasionado rostro.

-

Aún así, me fallan a menudo.

Tengo tanto de lo que quiero decir,

tantas historias, imágenes, proverbios, etc.

Pero las palabras no son lo suficientemente buenas,

las equivocadas me besan.

A veces vuelo como un águila,

pero con las alas de un gorrión.

-

Pero intento tener cuidado

y de ser suave con ellas.

Las palabras y los huevos deben ser tratados con cuidado.

Una vez rotos,

son cosas imposibles de reparar.

Uppps.... calla... sembla que l´he trobada!!!!

Steve Earle-Every part of me

Porto  dies sense acostar-me a la  tablet. Massa  feina.

El tren és un llit incòmode , un inadaptat que va i ve sense  fugir de res ni de ningú, atentament localitzable però alhora un solitari, un vagabund, potser un fugitiu

Ahir  estava tan  cansat que amb les mans  just on les  tinc ara vaig  partir al  mar. Els  somnis no  tenien cobertura.

Amb aquell últim  punt de consciència vaig sincronitzar l´ipod perque repetís  una  i altra vegada aquesta  cançó.

Si em dormia, que  ho fes estimant, que és com millor es poden acabar les coses.

Ja se  que us he posat l´Every Part of Me del Steve Earle un parell de  vegades, però m´és exactament igual.

Feu-me  cas  i guardeu-la en un lloc  privilegiat a les vostres  vides.

Treieu-la quan us demani  sortir. Com els bons, no us demanarà res a  canvi.

Que tingueun un  gran, gran, gran cap de setmana.

From rodalies: Enric

CADA PART DE MI

( Every part of me- Steve Earle)

T´estimo amb tot el meu cor,

amb tota la meva ànima, amb cada part de mi .

És tot el que puc fer per delimitar

on acabes tu i on començo jo, ja veus.

He viscut molt de temps amb les meves penalitats

Vaig deixar un rastre de llàgrimes darrera meu,

em vaig enamorar moltes vegades

però mai vaig pensar que aquesta amabilitat

podria trobar-me

T´estimo amb tot el que tinc,

amb tota la meva debilitat,

amb tota la meva força.

No puc prometre res excepte

que el meu últim sospir portarà el teu nom

I quan jo ja no hi sigui ells cantaran una cançó

d´un idiota solitari que va vagar pel món i va tornar
però que al final la va trobar.

T´estimo amb tot el meu cor,

amb tota la meva ànima, amb cada part de mi .

Donaré voltes per tot l´univers fins el final

I aleshores em preguntaré

Si hauríem de tenir una altra oportunitat.

Podria mantenir aquest ball per sempre

a sota d´una doble lluna amb les estrelles

que enlluernen el cel i brillen

allà on estàs tu?

Perque t´estimo amb tot el meu cor,

amb tota la meva ànima,

amb cada part de mi .

Per molts anys Roser!

Avui en fas...... bé, un número que  acaba en "0"  i comença per un número "primo".
I no dic primer perque les mames no sou les primeres en res que no sigui pencar.
Però si que t´ha tocat fer moltes  vegades "el primo", per principis, per convicció, perque  si no ho feies tu no ho feia ningú.
No saps com m´ha alegrat  llegir l´ emoció de les  teves paraules  recordant la festa  sorpresa que et van donar els teus fills i els fills dels fills.
I quan  hem parlat per telèfon m´has fet veure allò que  ja sabia: que els bons de  veritat es conformen amb  poca cosa.
Ara t´enviaré un guassà per dir-te que t´he penjat això en el bloc. Perque em dona la gana, perque t´ho mereixes, perque  sempre seràs la meva segona mama.
Un petó dels que fan soroll

Psstt... Sé que t´agrada aquesta cançó... te la deixo traduïda perque no se fer el francès(  i que  quedi clar que mai l´aprendré jejeje)

Reitero petons guapissima

Poseu-li vosaltres el títol

Lúcid com mai.

No puc donar-vos

pista en aquesta

aparent sobèrbia.

Qui diu que fa

boca verí

en el seu

propòsit.

I jo no estic 

aquí per mi.

per qui?

no us importa.

De tots els silencis

imaginables

he escollit

el seu.

Trellick Tower-Emmy The great

Aquest matí… he començat a traduir aquesta cançó que m´ha gronxat  en els trossos en els que em dormía  i  que m´ha acompanyat en els trossos  on encara  alguna part de mi estava desperta- Eren quarts de sis del mati. Rodalies Renfe.

A vosaltres no ho sé, però a mi  aquesta  cançó m´emociona, perque amb molt poca cosa, si es fa ben feta de  veritat, ja n´hi ha prou.

A disfrutar-la!

TRELLICK TOWER

Et  vas  impulsar tu mateix als braços de Déu

i de  Crist, i dels  Àngels.

Ara tu estàs  per sobre de tota aquella  gent

que acostumaves a dir que eren iguals que tu.

Jo em quedaré  darrera i viuré aquesta vida.

Em vas deixar com un simple testimoni.

Qui pot recollir la  teva  empresa i  fer constar

que algú va  viure aquí, a l´ombra de la torre Trellick?

En aquells dies que vam viure tan dolçament,

quan alguna cosa sagrada acostumava  a estimar-me,

quan alguna cosa sagrada acostumava a  tocar-me.

Aleshores ell  va escoltar una veu que jo

no vaig poder escoltar, i ara ha  marxat

on la  veu el va  enviar.

I ara reso perque aquest dolor se´n vagi

mentre ell  espera la seva ascensió als cels.

Ara estic resant però  encara no hi ha cap canvi,

Tu estàs allà dalt, a la Torre Trellick,

Treu el cap i quan em deixis

em passaré la vida intentant trepar fins a tu,

I resaré  fins que els meus genolls no es dobleguin

resant fins que les meves mans  no es tanquin

resant  fins que els meus dits brillin.

I tu, que t´has llençat a  tu mateix als braços de Déu

i de  Crist, i dels  Àngels

ara sóc jo la que  camino per casa nostra

com si la nostra separació la  fes sagrada.

M´he enterrat en els llibres que et vas deixar

Els tracto com si fossin antiguitats.

I penso que les reliquies  tenen  nostàlgia

D´aquell sant que sabia respirar.

Elles troben a  faltar aquella cosa

Que les  va fer canviar.

Jo mateixa sóc una reliquia i tu estàs a dalt de  tot.

Ets tan alt com la torre Trellick.

Treu el cap i quan em deixis

em passaré la vida intentant trepar fins a tu,

I resaré  fins que els meus genolls no es dobleguin

resant fins que les meves mans  no es tanquin

resant  fins que els meus dits brillin.

I a l´ombra de la Torre Trellick

M´he passat una  estona  intentant guardar-te

I dient a la que  gent que passava:

Ei! Alguna cosa  sagrada acostumava a viure aquí.

I ara sóc una reliquia d´un amor que  ha marxat,

Agenollant-me  per arribar fins el cel

I continuaré resant  fins que els llaços es desfacin

Resant però  no sé per què.

I continuaré resant  fins que els llaços es desfacin

Resant però  no sé per què.

I resaré  fins que el llenguatge desapareixi

Resant perque tu estàs molt amunt.

Puc passar la meva  vida intentant trepar fins a tu?